Butlletí. 'NATACIÓ' i piscines, una molt bona combinació...

Encara no complerts quinze anys des de la seva fundació, el Club Natació Barcelona es decideix a fer un pas mes en la seva expansió i crea una revista per els seus associats que s'ha de constituir en un òrgan d'expressió i comunicació de primer ordre. El mes de març de 1922 neix 'NATACIÓ', encara com uns simple butlletí de poques pàgines, que paulatinament anirà agafant l'aire d'una revista esportiva de gran nivell, essent una de les primeres publicada per un club esportiu del país.

Primera plana del n. 1 del butlletí del Club Natació 
Barcelona, corresponent al mes de març de 2022.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Amb dues justificacions inicials a mode de salutació, l'una en català i l'altre en castellà, s'exposen els motius per a la seva publicació. Així, en l'escrita en català s'afirma que:

"... la naixença d'aquest butlletí no ha estat pas cosa improvisada ni instantània. No ha mancat més que la decisió de crear-lo, per a que simplement, i per ses propis passos, hagi assolit realitat.

... Animen aquestes ratlles la mateixa sava (sic) que ha despertat en nosaltres l'amor a la natació i al esport: son filles d'aquest entusiasme que ha creat en la nostra terra la formosa i sana virtut de la seva pràctica, i estan saturades d'una ambició noble i enlairada, la de que el nom del nostre Club i de Catalunya soni per el món al costat de nostres homes i de llurs gestes ben dignes." 

En la presentació en castellà qui escriu és el mateix Bernat Picornell, que clou la seva exposició tot dient:

"A pesar de no pretender figurar en la prensa de nuestra región, el primer número de NATACIÓ no puede por menos de dirigir un afectuoso saludo a la prensa diaria, y principalmente deportiva de nuestra ciudad. A ella debe mucha de su vitalidad el Club de Natación 'Barcelona' ".

1936, un any de la revista 'NATACIÓ'...

Avui, però, volem fixar-nos en un any central en la vida del país, com és el 1936. I no per a fer cap descripció dels fets tant fonamentals que hi van succeir. El que volem és centrar-nos en les portades de la que, en el seu quinzè any de publicació, ja és una autèntica revista, influenciada en la seva estètica per el contemporani art decó.

Al llarg de tot el 1936 les seves portades  van recollir fins a dotze imatges d'altres tantes piscines del país, que volem aprofitar per a fer-ne un repàs que ens situï en l'estat d'aquests equipaments a les acaballes de la segona República. De cadascuna n'incloem:

• La portada de la revista 'NATACIÓ'

• Una fitxa tècnica sobre les principals característiques de l'equipament

• Una o mes imatges de la instal·lació en qüestió

Gener 1936. Piscina coberta del Club Natació Barcelona

Font: Arxiu de la FCN, fons Joaquim Morera (*)

Font: Elaboració pròpia (*)

Imatge de la piscina del C.N. Barcelona encara en construcció, l'any 1923.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Febrer 1936. Piscina Municipal de Montjuïc

La Piscina Municipal en fase de construcció el mes de juny de 1929.
Font: Arxiu ANC. Ft. Gabriel Casas

Març 1936. Piscina de l'Escola del Treball

Imatge de la piscina de l'Escola del Treball durant un curset de natació.
Font: Blog barcelofilia.blogspot.com. Ft. SI

Abril 1936. Piscina de Capellades... la 'Piscina Blava'

La 'Piscina Blava' de Capellades als anys trenta del segle XX.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Maig 1936. Piscina de Sabadell del carrer Montcada (**)

Imatges publicades a 'El Mundo Deportivo' del dia 7 de novembre de 1928, 
amb la vista de la piscina i el disseny de la cobertura prevista.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Juny 1936. Piscina de Terrassa

 Imatge de la piscina 'vella' de Terrassa als anys trenta.
Font: Blog joaquimverdaguer.blogspot.com. Ft. SI

Juliol 1936. Piscina Municipal d'Igualada

Imatge de la piscina municipal del Moli Nou d'Igualada als anys trenta.
Font: Arxiu ACAN. Ft. SI. Cedida per Antoni Raja

Agost 1936. Piscina de Martorell

Imatge de la piscina de Martorell el dia de la seva 
inauguració el 6 d'octubre de 1930.
Font: ANC. Ft. SI

Setembre 1936. Piscina de Sitges

Vista de la piscina Maria Teresa de Sitges poc 
temps després de la seva inauguració.
Font: Arxiu JCE. Ft. Ft. L. Roisin

Octubre 1936. Piscina Municipal de Girona

Imatge de la piscina municipal de Girona al Parc de La 
Devesa, poc temps desprès de ser inaugurada.
Font: Arxiu ANC. Ft. SI

Novembre 1936. Piscina Municipal de Manresa

Vista de la piscina municipal de Manresa. 
Font: Web memoria.cat/republica

Desembre 1936. Port de Barcelona

Imatge de l'arribada dells nedadors a la primera Travessia del 
Port de Barcelona celebrada el 24 de setembre de 1926, 
sota l'organització del Club Natació Athlètic.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Epíleg

No cal dir que aquest fantàstic desplegament de les portades de 'NATACIÓ' coincideix en el temps amb el cop d'estat del 19 de juliol a Barcelona, quines conseqüències són immediates en el club. A la mateixa revista del mes de setembre l'editorial, publicat a la pàgina 2, ja informa que l'entitat ha estat intervinguda per els seus treballadors, que han creat diferents comités per a la seva gestió. Aquesta acció s'avança a les disposicions que emetrà en el seu moment la Generalitat de Catalunya en ordre a la col·lectivització de les activitats productives i d'altres tipus de la societat catalana. De les motivacions i les vicissituds d'aquesta col·lectivització del Club Natació Barcelona ja en tindrem ocasió de parlar-ne en una altre entrada. De moment ens conformem en fer notar aquesta aparent contradicció de la normalitat amb que es desenvolupa la sèrie dedicada a les piscines al llarg de tot el 1936 i la situació excepcional derivada del cop d'estat d'una part de l'exèrcit conta el govern de la segona República.

Editorial del n. 9, de l'any XV, de la revista 'NATACIÓ' del C.N. Barcelona
on s'informa de la creació dels comités obrers de control de l'entitat.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Memòries del Montjuïc

(*) Només publiquem la font en aquestes primeres imatges del gener del 1936, atès que per a resta dels onze mesos que segueixen caldria repetir la mateixa informació, fet que donem per suposat de la intel·ligència dels nostres lectors.

(**) És prou conegut que el Club Natació Sabadell va comptar l'any 1918 amb la primera piscina de caire esportiu de Catalunya i d'Espanya; construïda a pic, pala i materials per els mateixos primers nedadors de l'entitat en el pati del 'Vapor Codina', al carrer Lacy, on s'hi estaven de lloguer. És quan al cap de quasi deu anys els propietaris volen destinar l'espai per a altres usos quan el club es queda sense espai esportiu i sorgeix l'oportunitat de crear el seu propi equipament.

Davant el 80è aniversari del Club Natació Montjuïc, 1944-2024...

Tal com vàrem explicar en el seu moment, aquest bloc marca com a data límit de les seves memòries l'any 2000, tot i que en determinades ocasions no ens en podem estar de remarcar fets actuals i concrets que creiem dignes de celebració.

Aquest és el cas que s'escau en el present any de 2024, quan hem de commemorar el vuitantè aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc, molt probablement al Bar Feliu del número 143 del Carrer Nou de la Rambla - llavors 'Conde del Asalto' - en circumstàncies de les quals ja ens hem fet ressò en aquest bloc (*).

En relació a la data de constitució del club...

Si bé sempre hem donat com a vàlida la data 'oficial' de constitució del club el 14 d'abril de 1944, a hores d'ara la documentació de que disposem no ens permet confirmar aquest punt, ans al contrari ens porta a la conclusió de que no és del tot exacte.

En el moment de la creació del club és encara vigent la 'Ley de Asociaciones, del 30 de junio de 1887', que en un dels seus primers articles especifica que:

"Art. 4.° Los fundadores o iniciadores de una Asociación, ocho días por lo menos antes de constituirla, presentarán al Gobernador de la provincia en que haya de tener aquélla su domicilio dos ejemplares, firmados por los mismos, de los estatutos, reglamentos, contratos o acuerdos por los cuales haya de regirse, expresando claramente en ellos la denominación y objeto dela Asociación, su domicilio la forma de su administración o gobierno, los recursos con que cuente o con los que se proponga atender a sus gastos, y la aplicación que haya que darse a los fondos o haberes sociales caso de disolución."

Aquests principis, vigents l'any de la fundació del Montjuïc, han estat conservats, amb diferents modulacions, en totes les reformes que amb posterioritat ha sofert la legislació espanyola - i la catalana, en el seu moment - sobre associacions no lucratives. 

El nou règim, sortit de la lluita fratricida, matisa la llei vigent amb el 'Decreto sobre Asociaciones del 25 de enero de 1941', que disposa:

"Artículo cuarto.- Todas las asociaciones actualmente existentes, no exceptuadas en el artículo primero, deberán presentar en los Gobiernos Civiles de la provincia de su domicilio central..., dentro del término de un mes desde la publicación del presente Decreto, los siguientes documentos:

• a) Dos ejemplares de los Estatutos, Reglamentos o acuerdos por que se rijan.

• b) Dos ejemplares de la lista de sus Presidentes y demás personas que ejerzan cargos de dirección, gobierno, representación o administración, constituyan o no Junta, con expresión de sus domicilios.

• c) Lista, de sus asociados, on consignando su nacionalidad en los que sean extranjeros.

• d) Inventario de sus bienes.

• Y) Último balance aprobado."

Malgrat l'existència d'aquests requeriments legals, en els arxius fins ara trobats de la nostra entitat no s'han pogut localitzar ni una acta de constitució, ni uns estatuts o reglaments vàlids; abans dels que, apressadament, s'elaboren a finals de l'any 1949, quan sí que finalment es produeix la inscripció en el registre d'associacions del govern civil de Barcelona, a l'efecte de complir els tràmits necessaris per a poder donar legalitat al lloguer i a les activitats recreatives del nou local social del carrer del Paral·lel n. 88... és a dir, de l'històric 'Chipirón'.

Imatge general i detall del full 254 del Llibre d'Actas de la Federació Catalana de 
Natació, del dimecres 22 de març de 1944 (**), on s'acorda acceptar la inscripció 
del 'C. N. Montjuich de Educación y Descanso', i es nomena com 
a 'Delegado' a en José Muñoz, cap d'esports de l'organització.
Font: Arxiu de la FCN

L'acta del Comité Executiu de la FCN, recollida a les imatges precedents, és l'únic document que coneixem fins al present que ens assenyala una data fefaent de la constitució del nou 'Club Natación Montjuich de Educación y Descanso'. 

Però, quina és la raó que hi ha per a què no es compleixen en aquest cas les disposicions legals que hem descrit en començar l'article ?. La resposta és ben senzilla: qui es presenta a la federació per a donar d'alta el nou club no és cap dels fundadors 'canònics' de l'entitat, sinó en José Muñoz, el 'Jefe de Deportes de  Educación y Descanso de la Organización Sindical', és a dir una autoritat - no gaire rellevant, però autoritat - de la dictadura, a la qual els directius de la FCN no hi poden respondre mes que amb l'acatament. 

D'aquesta manera, i fins a que no disposem d'un nou document que n'aconselli la modificació, la data real de constitució del club és la del dia 22 de març de 1944.

Del 75è al 80è aniversari del club amb el bloc del Memòries del Montjuïc...

Encara que la pandèmia en va retardar la sortida, el nostre bloc va inaugurar les seves activitats públiques a les acaballes del 2020, poc temps desprès de concloure l'anyada del 75è aniversari; i l'inici de la celebració del vuitantè ens troba en una normalitzada continuïtat, ja lluny del ritme de publicacions de les primeres entrades, quan hi havia força material acumulat dels molts mesos de preparació.

Al llarg d'aquests darrers quatre anys hem publicat en el 'Memòries...' fins a 227 entrades o articles, que descomptades les que tenien versió en castellà - fins a desembre de 2022 - queden en 147 entrades o articles publicats. En el resum que segueix podem veure, a les primers dues columnes, les etiquetes o temes que han tingut mes publicacions; mentre que en les dues darreres hi trobem aquelles entrades que han estat mes vistes. 

A dia d'avui el bloc ha superat les 126.000 visites, i molts dels seus escrits han estat reproduïts per altres racons de la xarxa, des de la web de la RFEN fins a les pàgines de nombrosos seguidors del nostre mur de Facebook.

    QUADRE RESUM DE CONTINGUTS DEL BLOC

(1) Cadascuna de les entrades o articles solen tenir mes d'una etiqueta
        (2) A partir del desembre de 2022 només es publiquen les versions en català, de manera que les entrades anteriors, que tenien també versió castellana, es troben infravalorades en nombre
  Font: Elaboració pròpia

Les 147 entrades han estat acompanyades per prop de mil sis-centes imatges de diferents tipus i formats: fotos, retalls de publicacions, gràfics, quadres, o altres elements que il·lustren i complementen el text. En el propi mur de Facebook del 'Memòries...' hem sobrepassat la xifra dels 1.900 amics, malgrat haver renunciat de manera voluntària a fer qualsevol tipus de promoció dels que constantment reclama META per a monetitzar els seus serveis. 

Aquesta darrera opció, com ja sabem, limita seriosament la difusió que es fa per el seu canal dels nostres continguts... 

Reproducció de la caràtula de Facebook del nostre bloc.
Font: Arxiu JCE

Per acabar, satisfets ?... sí, però...

No hi ha cap dubte de la satisfacció que sentim la gent del 'Memòries...' de l'acollida trobada per aquells que, malgrat les dificultats de difusió i el 'soroll' enorme de les xarxes, ens han estat seguint tot aquest temps. Llavors, perquè hi ha d'haver un però ?. 

Dèiem en la introducció 'Ens Hem d'Explicar' de l'any 2020:

"Als que encetem aquesta mirada retrospectiva no ens mou pas l'afany de fer una mena d'història d'aquests fets esportius que tractarem, no en tenim ni la metodologia ni els mitjans. Es tracta, més aviat, de parlar dels nostres records i de les noticies que en guardem de com s'han succeït els fets; per tant aquestes memòries estan subjectes als mateixos defectes que qualsevol d'altres: no són una foto fixa que recull la realitat d'un esdeveniment, són recomposicions dels fets recordats i elaborats a partir de les experiències personals, les imatges que en conservem, el pas dels temps i les reconstruccions que hi hem anat incorporant, provinents d'altres subjectes o espectadors."

I continuàvem datant l'abast temporal d'aquestes memòries, per a tot seguit fer una demanda propositiva per als hipotètics seguidors/lectors:

"Creiem que aquest blog ha de ser una obra conformada entre totes aquelles persones que tinguin algun fet o record personal que aportar-hi i cal fer notar que al Montjuïc a més de les activitats esportives relacionades amb el món de l'aigua, que són l'objectiu per el qual va ser creat l'any 1944, s'hi van desenvolupar d'altres disciplines esportives: rugbi, atletisme, natació amb aletes, escafandrisme, excursionisme i, mes recentment, els esports de raqueta com el tennis, l'esquaix o el padel, a més d'una secció cultural amb efectes de Guadiana que apareixia i desapareixia amb una certa facilitat."

I aquí ens 'atrapa' el però... i és que tot i estar molt orgullosos de les col·laboracions trobades per a fer els Carnets de Soci o els Identitats, ens sembla que no hem estat capaços d'engrescar a prou gent per a que ens faci arribar les seves memòries i records dels seus temps en el món de l'esport, al sí del Montjuïc o de qualsevol altre entitat germana, cosina germana o parenta llunyana... que tant se val...

Agraïm, és clar, totes les aportacions rebudes, encapçalades per les del Mestre Juan Antonio Sierra Puerto, que des de abans del naixement del bloc ha estat un inspirador i un assidu colaborador. També les importants d'en Joaquim Trillo, Manel Silvestre, Toni Comas, Josep Bas i tantes d'altres... fins a arribar a les darreres de na Pilar Silvestre - amb la seva millor forma d'expressar-se: la fotografia - i les de na Yolada Dolz, una de les millors atletes que s'han format en el Montjuïc.

Ens agradaria, no obstant, comptar amb mes aportacions d'aquest caire. Tal vegada algunes de les persones que en algun moment s'han plantejat de colaborar aportant el seu record o la seva vivència, s'han desanimat per el comentari recurrent de "... tot això son tonteries, el que cal fer és mirar endavant i no aquestes collonades nostàlgiques..."; i tenen raó, és clar, si no fos perquè a la gent del 'Memòries...' no ens mou cap malaltissa nostàlgia, sinó mes aviat la necessitat de fugir del 'adanisme' d'aquells que creuen que el món ha començat amb la seva existència, i pretenen ignorar el que de bo - i de dolent - s'ha estat fent en el passat, en aquest o l'altre camp.

En qualsevol cas, aquí ens teniu seguint la màxima d'aquell dirigent que s'adreçava als que l'escoltaven amb allò del: "... algú ho havia de.... fer !."

I en relació al motiu que ha encapçalat aquest escrit, el del vuitantè aniversari del club, només volem expressar el mateix desig que van manifestar el fundadors 'canònics' del Club Natació Montjuïc en editar-se el novembre de 1946 el primer número del butlletí del club: "Endavant amb el Club Natació Montjuïc".

Memòries del Montjuïc

(*) En realitat el que serà el club que s'inscriu a la FCN ja ve mantenint activitats diverses des de finals de l'any 1943, però d'això ja en parlarem en un altre moment. Cal tenir present que en el context de la dictadura el nomenament de 'Delegado' equivalia al de ser la primera autoritat de l'entitat o organització referida. En relació a aquests moments fundacionals vam recollir les informacions que eren disponibles en les entrades:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/11/el-naixement-dun-club.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/10/tercera-entrada-de-prova.html

(**) Per a datar l'acceptació del C.N. Montjuïc per la FCN en el dimecres 22 de març, ens hem de fiar del fet que aquesta reunió del seu Comité Executiu es celebra entre les dels dimecres 15 i el dimecres 29 de març, aquestes dues inequívocament datades.

Memòries d'una atleta. Yolanda Dolz Pérez de los Cobos, de l'aigua a la pista...

Agraïm, profundament i sincera, aquesta col·laboració de la Yolanda, nedadora i atleta del Club Natació Montjuïc, que s'ha decidit a posar en blanc i negre els records de la seva dilatada trajectòria esportiva. És, realment, un dels objectius del nostre bloc, el d'assolir que entre tots puguem arribar a comunicar-nos la memòria i la imatge que hem guardat, cadascuna de les persones que hi hem  estat, dels nostre recorregut en l'entitat. Amb mes motiu encara aquest any en que el Montjuïc ha de complir el seu vuitantè aniversari: 1944-2024.

Les germanes Dolz Pérez de los Cobos, Yolanda i Georgina respectivament, 
a la piscina de la plaça Folch i Torres a mitjans els anys seixanta.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Sóc nascuda el 31 de maig de 1962, filla d'en Miquel Dolz i de na Matilde Pérez de los Cobos. Quan arribo a la família ja m'esperen les meves dues germanes: la Lola, la primera en arribar, i la Georgina, que em porta poc mes d'un any d'avantatge. 

La meva memòria em trasllada de seguida a l'any 1967: jo tenia tan sols 5 anys i érem de vacances al poble del pare, a Arens de Lledó, provincia de Terol. Va succeir un petit incident que, degut a la meva poca edat i malgrat no tenir cap conseqüència greu, va ser un ensurt majúscul per als meus pares.

Jugàvem amb la Georgina en un canal que servia d'abeurador natural, on bevien les mules i els rucs del poble. Hi fèiem anar un barco de joguina quan de sobte se'm va escapar el vaixell cap a la paret de davant del rec i, per voler agafar-lo, vaig caure dins del corrent que se m'emportava cap a un salt d'aigua que hi havia mes avall. Als crits d'alerta de la meva germana va acudir el pare, que em va poder treure abans de que passés res.

El cas és que un cop salvat el perill, la meva mare Matilde va prendre una irrevocable decisió i va sentenciar: "quan arribem a Barcelona aquestes nenes aniran a natació...". I dit i fet, així va ser com vam aterrar la Georgina i jo a la piscina de la Folch i Torres de Barcelona, la seu del Club Natació Montjuïc. Comencem els cursets de natació a la piscina de Montjuïc - la 'vella' - que llavors dirigia ja en Francesc Morón, prenent el relleu de l'històric Boronat. El nostre progrés va ser molt ràpid i aviat ens van pujar a l'equip de natació de competició, on ens vam trobar amb la nostra primera entrenadora, na Carme Ramos.

Cap a finals dels anys seixanta en Francesc Morón, ajudat per na Carme Ramos i en 
Miquel Escolies i amb d'altres ensenyants, se'n cuidaven de l'ensenyament de la 
natació en els històrics cursets que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Una de les primers competicions que recordo haver disputat va ser la del 'Trofeu Martí Planas' (*) a la piscina de Folch i Torres - crec que era el de l'any 1968 - on a mes de les proves individuals vaig participar en els relleus de 4x33 m lliures i 4x33 m estils, en les quals vam quedar segones i primeres, respectivament, amb un equip que formàvem Esther Camas, Laura Flaqué, Montse Villarrubias i jo mateixa.

En el calaix mes alt del podi l'equip del C.N. Montjuïc: Yolanda Dolz, Laura Flaqué, 
Montse Villarrubia i Esther Cama, guanyadores del relleu de 4x33 m estils 
en el 'II Trofeu Martí Planes' per a nedadores menors de 12 anys.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. Montejano

Mes tard ens van passar al primer equip, en l'època que l'entrenador era en Joaquim Álvarez. En total ens vam estar, la meva germana i jo, deu anys fent natació. Recordo que com una part de les competicions que fèiem eren les travessies; en llacs o rius com ara la de Banyoles o la d'Olot; o les que fèiem per la mar, com les de l'Estartit o la de Sitges.

A la temporada d'hivern, com una part mes de l'entrenament, era habitual que la gent de natació participés en les proves de cros o camp a través. De les travessies de natació no en vaig guanyar cap, però els crosos eren un altre cantar, essent jo nedadora guanyava sempre a les noies i nois de l'equip d'atletisme de la meva edat. A la Jean Bouin no hi vaig participar sent nedadora, però si que vaig fer altres crosos com els de Calldetenes, el del Tibidabo o els que organitzava el mateix Morón a la zona del camping de 'La Ballena Alegre'. 

Cros de Badalona, anys seixanta. Davant: Martí Giménez i Toni Comas, amb en 
Victor Cabrerizo al mig; al fons en Joaquim Trillo. Aquests dos darrers són
alguns dels casos en que es fa el traspàs entre la natació i l'atletisme.
Font: Arxiu JCE, fons Toni Comas. Ft. SI

A tot això va ser en Francesc Morón, que em coneixia des dels meus primers cursets i que aleshores era l'entrenador de la secció d'atletisme, qui un dia es va dirigir a la meva mare per a recomanar-li que deixés el que estava fent a la piscina i en dediqués a córrer. Així va ser com l'any 1977, als 15 anys, vaig deixar la natació i em vaig passar a la secció d'atletisme del Club Natació Montjuïc.

Com que venia de fer molts metres d'entrenament a la natació - uns vuit-mil metres diaris - tenia bon fons, així que vaig començar amb els crosos i les carreres de fons, com els 1500 m llisos; però ben aviat vaig veure que la disciplina que m'agradava i volia córrer eren les tanques. 

Quasi coincidint amb la meva arribada a la secció en Morón n'havia marxat per a fundar un nou club, de manera que en Ricard Llorens, amb l'Enrique Félez i algún altre preparador, és van fer càrrec dels entrenament dels atletes del club. En Llorens es cuidava especialment de l'equip femení i amb ell vaig anar entrant en el món de les curses de pista, especialment en la prova dels 400 m tanques, de la qual em vaig convertir en una especialista.

L'atleta en una sessió d'entrenament a l'estadi Serrahima
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

A mes de les competicions federades habituals, vaig participar en totes les activitats que s'organitzaven a la secció en aquells anys setanta i vuitanta. Encara que al principi anàvem a entrenar a l'estadi Serrahima, ben aviat ja vam poder utilitzar la pista de cendra d'atletisme que el club havia fet al votant del camp de rugbi de la ciutat esportiva, a la pedrera de Can Borinot. 

Recordo haver estat una de les atletes que vam formar part de la 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' (**), allà cap a l'any 1976. També vam fer una altra activitat d'aquest tipus amb ocasió dels que es coneixia com la 'Diada de l'Olimpisme', que el club organitzava. En concret em ve a la memòria una d'aquestes diades que amb companys de les diverses seccions del club, ens vam organitzar per portar una bandera olímpica, mitjançant relleus, per diferents carrers de Barcelona, que després de passar per l'estadi finalitzava el seu recorregut a les instal·lacions de la ciutat esportiva.

La segona de l'esquerra, amb d'altres esportistes del club en la 'II Diada 
de l'Olimpisme', organitzada per el C.N. Montjuïc l'any 1982.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Per el que fa a la competició, vaig fer atletisme dels 15 als 32 anys, aconseguint diferents títols tant de Catalunya com a nivell nacional espanyol, podent ocupar sovint llocs de privilegi en  els campionats oficials de les diferents categories, quasi sempre en 400 m tanques, encara que sovint també he competit en 400 m llisos i en algun o altre relleu. He participat en nombroses ocasions amb la selecció espanyola d'atletisme.

L'any 1984 vaig ser a punt de poder anar als Jocs Olímpics de Los Ángeles, en haver quedat campiona d'Espanya dels 400 m tanques, amb una marca de 59.26 que va ser la millor marca de l'any de la distancia (***), quedant-me a només 6 dècimes de la mínima exigida per la Federación Española de Atletismo (FEA) per a poder anar als jocs.

Original de la felicitació tramesa per la Junta Directiva del C.N. Montjuïc i signada 
per el seu president, en Robert Carmany, felicitant a na Yolanda Dolz 
per la fita aconseguida en el Campionat d'Espanya de 1984.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Al llarg de la meva carrera esportiva en l'atletisme he rebut diferents tipus de reconeixements. L'any 1980 vaig ser nomenada com a 'Millor Atleta Junior de Catalunya', junt amb el meu company Jordi 'Cholo' Garcia, gran atleta també format a les files del nostre Club.

El 1995, amb motiu de celebrar-se el 80è aniversari de la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), vaig rebre d'aquesta una menció especial pel meu historial atlètic. Així mateix en complir-se el centenari de la catalana també em van lliurar, juntament amb altres companys, una nova menció per la meva carrera esportiva.

Trofeus commemoratius de la seva carrera esportiva en 
l'atletisme, lliurats per la FCA els anys 1995 i 2015.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Ja entrats els anys noranta m'arriba l'hora de deixar l'esport de competició.  Tinc per endavant una altre fita, encara mes important, que es la de ser mare, cosa que no em volia perdre, i ho sóc de tres grans esportistes que també s'han format al sí del Club Natació Montjuïc, quan encara gestionava la piscina de la plaça Folch i Torres - on tot havia començat per a la Georgina i per a mi - encara que elles ho han fet a la secció de salts. Els seus noms són els de Claudia, Júlia i Paula Gilabert Dolz.

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

(*) En Martí Planas Ferrer (1900-1967) va ser un homelliurat per complert a l'esport de la natació. Fundador de dos clubs d'aquest esport: el Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 i el Club Natació Montjuïc l'any 1944; en ambdós va ser el soci n. 1 de les respectives entitats. En el cas del Montjuïc va renunciar a aquest honor a mitjans dels anys cinquanta, quan va 'traspassar' el número 1 del Montjuïc a en Vicenç Esquiroz, de qui havia estat una mena de mestre i tutor. Professionalment va exercir com a periodista de La Vanguardia des de l'any 1930, on estava especialitzat en les cròniques del seu esport preferit. El 'Trofeu Martí Planas' va ser instituït per el Montjuïc en homenatge i recordança seva, essent la primera edició la de l'any 1967, el mateix del seu decés. La que recorda la nostra atleta va ser, doncs, la segona edició.

(**) Aquesta curiosa 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' - i fins a on sabem, també la última - va ser organitzada per el club com a part integrant dels actes d'inauguració de la primera fase de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del Montjuïc a la antiga pedrera de Can Borinot, a la muntanya de Montjuïc. Hi participaren esportistes de totes les seccions de l'entitat que transportaren aigua beneïda per a ser emprada en la part religiosa de la inauguració del nou equipament. Al nostre bloc hi trobareu una entrada on hi teniu mes informació: 
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/atletisme-de-la-i-volta-pedestre-la.html

(***) Aquestes sis dècimes van impedir que el C.N. Montjuïc pogués afegir una altre esportista a les olímpiques que ha tingut en natació: Laura Flaqué i Natalia Cabrerizo. Na Yolanda Dolz s'hagués afegit a d'altres atletes sorgits de la pedrera banc-i-verda que sí que van poder ser olímpics, encara que llavors ja no pertanyessin a la disciplina del club que els va veure créixer: Jordi 'Cholo' Garcia, en els 5.000 m llisos als jocs de Los Ángeles 1984 i Xavier Garcia Chico, en el salt amb perxa als jocs de Barcelona 1992, on va pode conquerir la medalla de bronze.

Sobre el foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez...

Font: Bloc fotographic2015.wordpress.com

Na Pilar Silvestre Sánchez (1962) és, des de fa mes de quinze anys, una fotògrafa quina obra ha estat reconeguda internacionalment i premiada en nombrosos esdeveniments.

Per a la 'família' del Club Natació Montjuïc ella és una component de la saga dels Silvestre-Sánchez, integrada per els pares, Pilar i Manel, i els seus cinc fills: Pilar, Silvia, Manel, Jordi i Lidia. Tots els fills han estat esportistes del club, practicant les diferents modalitats aquàtiques de l'entitat. En el cas de la Pilar la seva actuació la va portar a iniciar-se en la natació, el waterpolo i els salts; per acabar dedicant-se amb major intensitat a la natació amb aletes al llarg de mes d'una dècada. Seguien els pasos de la seva mare, na Pilar Sánchez, que havia format part dels equips de natació artística del club als anys cinquanta - llavors coneguda com a ballet aquàtic - .

Un dels primers equips de waterpolo femení del club a mitjans dels anys vuitanta.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Figueras (E), N. Sans, S. Silvestre, Laura 
Flaqué, E. Garcia, P. Silvestre, Lidia Flaqué, Gelpi, Sanza i L. Silvestre.
Font: Arxiu del CNM

La fotògrafa... una mirada sanadora

La Pilar havia sentit en la seva joventut la crida de la fotografia, però les diferents demandes de la vida la van anar apartant d'aquesta dedicació. Va ser desprès d'una llarga malaltia, derivada d'un estrès laboral que la tenia massa aïllada a la seva llar, quan les paraules del metge que l'atenia la van tornar a posar sobre el camí de l'art, en recomanar-li que "...hauries de provar de interessar-te en alguna activitat manual concreta..." i d'entre les diferents opcions de que disposava va decidir reprendre la seva passió per la càmera fotogràfica. 

Els primers passos van ser la fotografia de proximitat en el seu ambient domèstic, per passar desprès a explorar un entorn immediat i conegut, com el de les activitats aquàtiques. Torna a visitar les piscines. En una entrevista donada a la periodista Marina Tadeo, del diari digital 'El Independiente' el 7 d'agost de 2023, ella mateixa ho explica:

"Cuando sacas una fotografia no piensas en tu enfermedad, estás enfocada en una situación que estás viendo y has de resolver... salía de la piscina sudada y con mala cara, pero poco a poco te das cuenta de que se te da bien y te animas...

Pasas de fotografiar el waterpolo a los saltos. Se te hace rutina y te tienes que reinventar otra vez. Lo mío era una continua reinvención..."

Tant bé se li dona que de seguida comença a ser coneguda com a especialista en la fotografía esportiva: waterpolo, salts, activitats subaquàtiques, BMX o patinatge són alguns dels terrenys esportius explorats. Amb la necessitat de trobar nous reptes mes endavant es llença a la fotografia de carrer, en la qual també excel·leix, arribant l'any 2014 a ser nominada com a 'X-Photographer' de Fujifilm, mentre que a l'any següent va ser la primera dona, a la vegada que la primera persona de nacionalitat espanyola, en ser la portada del magazine internacional 'Fujifilm X World'.

DIVERS

Tal com consta en el Facebook del bloc de 'Memòries del Montjuïc...', el diumenge 21 de gener a la Piscina de Montjuïc va tenir lloc la presentació del foto-llibre DIVERS, de na Pilar Silvestre, amb la presència de gran nombre de les persones que es troben vinculades a la seva realització: noies i nois saltadors, familiars i acompanyants; quines evolucions a les instal·lacions de Montjuïc van ser recollides per la mirada de la Pilar entre els anys que van del 2014 al 2019.

Prèviament a l'edició d'aquest llibre les seves fotografies havien recorregut bona part del territori del país en format d'una exposició titulada 'Splash'

Cartell anunciant l'exposició a la ciutat de Ceuta.
Font: Blog asociaciónmiradas.com

Les fotos del llibre DIVERS ens descobreixen a tres grans personatges: les noies i els nois protagonistes; la Piscina de Montjuïc, feta per els Jocs Olímpics de 1992 i hereva de la 'vella'; i la ciutat de Barcelona, quasi sempre present com un magnífic teló de fons...

La pròpia artista ens presenta el llibre amb les següents paraules:

"Durante años he estado fotografiando grandes competiciones de saltos que se realizaban en esta piscina...

Al principio me limitaba a fotografiar los saltos de competición, pero mi mirada no se apartaba de aquellos niños que jugaban a pie de piscina en los entrenamientos previos a las competiciones... 

Los niños jugaban mientras esperaban su turno para saltar, juegos que me recordaban aquellos tiempos en que yo también fui niña y que, junto a mis hermanos y amigos, jugábamos de la misma forma, mismos juegos, misma piscina..."

Una altre clau de la seva mirada ens la dona també la mateixa autora: "No fotografio lo que veo, sino el como lo veo"; és a dir que no estem davant d'una cronista o una foto-periodista de l'actualitat, si no d'una artista amb voluntat i capacitat d'interpretar i transformar la realitat:

"Buscando expresarme y transmitir de un modo sincero encontré la magia que proviene del simple acto fotográfico, la herramienta que me ayuda a expresarme - más allá de las palabras - tal como soy."

I fins aquí les paraules. Ara es l'hora de les imatges...

Portada del foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. (*)
Font: Cortesia de l'autora. Ft. P. Silvestre
- vàlida per a la resta d'imatges -

A ple rendiment...

Pirueta sobre un fons màgic...

Black serie...

"Vaig com les aus..." (**)

L'esforç competitiu i el joc gratuït... - un resum de l'esperit del llibre -.

'Reflections'. Video publicar per Fujifilm, dins d'una selecció de vuit fotògrafs de tot el món 
per a explicar la seva experiència. Pilar Silvestre ha estat la única dona d'entre els escollits.
Font: Fujifilm. Projecte "Reflections", 2022

Memòries del Montjuïc

(*) Foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. Editat per la mateixa autora i Fujifilm. Dipòsit legal BI-01337-2023.

(**) "Vaig com les aus..." és el títol d'un bell poema d'en Josep Palau i Fabre, pertanyent a 'Poemes de l'Alquimista' (1952). Les dues saltadores que volen sobre el cel de Barcelona són les germanes Gilabert Dolz, filles de na Yolanda Dolz Pérez de los Cobos (1962), qui va ser destacada atleta del Montjuïc a la dècada dels vuitanta i als primers noranta; assolint el Campionat d’Espanya absolut de 400 m tanques (1984). També fou campiona de Catalunya, en categoria absoluta, de 400 m tanques (1978, 1981, 1983-86, 1993), de 400 m llisos (1979) i de 800 m llisos (1987).