Carnet de Soci. Presidents del Montjuïc, una explicació...

Una sèrie molt especial...

Encetem avui un seguit d'articles de la secció de 'Carnet de Soci' d'una especial significació, raó per la qual creiem que requereixen aquesta introducció per ajudar a situar-nos.

Són els dedicats als president del Club Natació Montjuïc (CNM) compresos en el període cronològic que abasta el  nostre bloc, que és tant com dir entre el 1944 i l'any 2000. En total, seguint les versions més oficials de la història de la nostre entitat, ens hauriem de cenyir a set montjuiquencs de pro que han estat els presidents que en podem dir 'canònics'.

Per facilitar-ne la identificació, en el quadre que segueix us en deixem les referències, que inclouen el nom complert i les dates en que cadascú va exercir la presidència del club verd-i-blanc:

(*) En Joan Ballart va tornar un altre cop a la presidència de l'entitat l'any 2011, fora de l'abast temporal del                        nostre bloc. Malauradament no va poder acabar el mandat, doncs a finals de 2012 és produí el seu traspàs.    

Font: Elaboració pròpia, amb fons de l'arxiu JCE. Fts. SI (1)

Per a poder fer els diferents capítols de la sèrie, un per a cada president, ens hem de valdre de les fonts de que disposem:

• Per raons obvies no ha estat possible de recorre al mètode habitual de l'entrevista personal en la major part dels casos, de manera que el respectiu 'Carnet de Soci' l'hem hagut de confegir en base a:

• Entrevistes i altres publicacions en premsa, o en d'altres mitjans de comunicació del moment en que van exercir la presidència

• Informació interna del CNM, com ara el butlletí i altres fonts diverses de l'entitat

• Tant sols en el cas d'en Gabriel Navarro ha estat possible la realització d'una entrevista personal, que va ser publicada en aquest bloc, de la qual us en deixem l'enllaç: https://www.memoriesdelmontjuic.org/searchq=Carnet+de+Soci.+Gabriel+Navarro.

D'aquest fet en resulta que les dades que podem aportar de cadascun dels successius màxims dirigents del CNM és clarament irregular. En alguns casos d'aquests antics presidents és difícil de poder rastrejar les seves opinions o idees mitjançant les fonts consultades. No tots s'han explicat en mitjans de comunicació, o en el butlletí i d'altres fonts, amb la mateixa prodigalitat.  

En altres, com el cas d'en Vicenç Esquiroz, la informació de que disposem és més àmplia. A més de la seva faceta de periodista, l'Esquiroz era un polígraf impenitent, de manera que bé sigui amb publicacions de premsa, articles al butlletí, o amb la correspondència privada que coneixem, la seva documentació és vastíssima, de manera que la dificultat en aquest cas es troba més aviat en saber que cal destacar. 

En tots els casos, no obstant, hem mirat de ressenyar els aspectes més destacats de la seva intervenció en la vida esportiva i social del Club Natació Montjuïc.  L'aparició dels diferents 'Carnet de Soci' ha de seguir l'ordre temporal de les presidències respectives.

Els 'altres' presidents... 

Podem afirmar amb plena certesa que, prèviament als presidents que hem definit de 'canònics', el CNM en va tenir un - o tal vegada dos - que podem considerar 'accidentals' i de molt poc recorregut. Ens referim als que provenen de la Obra Sindical de Educación y Descanso (EyD), on la nostra entitat és va enquadrar inicialment per un breu període de poc més de dos anys (1944-1946).

Retall de la noticia de El Mundo Deportivo del 23 de novembre de 1943,
 informant de l'inici d'activitats del 'Grupo de Natación Montjuich'.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La veracitat de la informació que reproduïm en aquest article és total, més tenint en compte que qui la signa és el mateix Vicenç Esquiroz. L'activitat esportiva responsabilitat de la Obra Sindical EyD era la que es realitzava a les empreses, raó per la qual generalment  és parla de 'grupo', més que de club. 

En l'ambient de la natació, però, EyD va procurar d'assolir els primers anys de la dictadura una forta implantació; tant en entitats existents abans de la lluita fratricida com en algunes de les de nova creació.

Aquest darrer va ser el cas del Club Natació Montjuïc, quin naixement va ser fruit de la simbiosi produïda entre un conjunt d'esportistes del món de la natació, veritables fundadors de l'entitat, i els directius funcionaris de EyD, motivats per l'intent de control de les activitats esportives. (2)

Els fundadors 'reals' del CNM és van veure abocats a acceptar aquesta simbiosi per l'interès de trobar més facilitats, en aquells anys de gran escassetat, en dos aspectes fonamental:

• Disposar d'un local social, on instal·lar una secretaría i poder realitzar les seves activitats de caire social, a més de disposar d'un gimnàs on fer preparació en sec

• Gaudir del suport econòmic d'un ens estatal del nou règim per tal de sufragar, al menys en part, les despeses de l'entitat

En el curt període de temps en que aquesta dependència va ser efectiva cap dels dos objectis desitjats es van fer realitat. Però en aquest lapsus breu de dependència orgànica del club de Educación y Descanso hi va haver al menys un president que provenia de la organització sindical del règim. 

Tal com consta en la única font fiable que hem pogut localitzar del procés de constitució del club, com és l'acta de la Federació Catalana de Natació, en el mateix moment que la federació considera inscrita a l'entitat, el 22 de març de 1944, aprova "... la propuesta de Delegado a favor de Dn. José Muñoz, Jefe de Deportes de dicha Obra Sindical." (3)

Retall de l'original de l'acta del Comité Executiu de la FCN del 22 de març 
de 1944, amb l'acceptació del 'recién constituido C.N. Montjuich'.
Font: Arxiu FCN

En el llenguatge dels primers anys del règim franquista el càrrec de Delegado era equiparable a la designació de president. La Falange (FET) empra aquest terme quan és refereixen al màxim responsable d'una àrea de poder o una entitat. En qualsevol cas, no donarem més relleu a aquest primer president accidental, atès que el mateix Esquiroz ha relatat com de seguida va ser ell qui va haver de fer-se càrrec de la presidència del nou club, essent així que a tots els efectes cal considerar en Vicenç Esquiroz Soliva com el primer president 'executiu' del CNM.

El president que no va ser... Martí Planas Ferrer

Sí que dedicarem un d'aquests retrats de president a en Martí Planas Ferrer (1900-1967), fundador i número 1 del Club Natació Montjuïc fins a la seva baixa voluntària a primers de la dècada dels cinquanta, quan decideix no continuar amb aquesta condició per considerar la seva dedicació al club incompatible amb la seva dedicació professional com a periodista de La Vanguardia Española i altres mitjans. 

De la importància que va tenir en el procés de constitució del club, i en les seves primeres passes esportives i socials, en dona fe el fet que tant bon punt com va voler ser donat de baixa d'aquest n.1 simbòlic del CNM, per acord dels socis fundadors se'l nomena com a primer Soci d'Honor de l'entitat.

Caricatura d'en Martí Planas feta per en Luis Sanz Lafita, 
publicada al diari La Vanguardia del 17 d'agost de 1967.
Font: Hemeroteca La Vanguardia

Altrament, som convençuts que mereix aquesta consideració de 'quasi' president pel fet d'haver estat el mentor, impulsor i mestre d'un jove Vicenç Esquiroz de 17 anys, quan el 1931 en el moment de la fundació del Club Esportiu Mediterrani - del qual en Planas fou el primer president - l'escull com a membre de la junta directiva. Ja es coneixen amb anterioritat des dels començaments de la penya de nedadors que va ser la gènesi del Mediterrani, i sempre més van compartir il·lusions i decepcions el mestre i el deixeble. 

També en el moment de l'escissió que dona lloc a la creació del Club Natació Montjuïc en Martí Planas és al costat d'en Vicenç Esquiroz, impulsant-lo i recolzant-lo, junt amb el conjunt dels catorze fundadors de la nova entitat.

El que en va ser com a únic President d'Honor... Epifani de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà

L'altre excepció que creiem hem de fer en incloure'l com a un més dels presidents 'efectius' del CNM és la d'en Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989), el baró d'Esponellà. Nomenat President d'Honor del CNM l'any 1948, poc temps desprès de la fundació, la seva continuada actuació de suport a l'entitat i als seus objectius ha estat sostinguda al llarg de la seva trajectòria, políticament i personal.

Cal recordar que va ser el primer Regidor d'Esports nomenat a Catalunya i a Espanya l'any 1948. El mateix any, des d'aquesta responsabilitat impulsa amb els directius del Montjuïc la posada en marxa del primer Cursillo Municipal de Natación que va tenir lloc a la piscina 'vella' de Montjuïc, sota l'organització del club, quina organització passaria a ser emblemàtica de la tasca de l'entitat blanc-i-verda.

El seu recolzament també va ser determinant en el dilatat procés seguit per a la consecució d'una piscina coberta pròpia del CNM, que finalment va cristal·litzar en la Piscina Municipal de la placa de la Reina Amàlia - desprès Folch i Torres -. El seu suport s'inicia en el període en que és regidor de l'ajuntament de Barcelona, però segueix en deixar de ser-ho, atès que el baró d'Esponellà va mantenir sempre una posició molt rellevant a la societat barcelonina de l'època

Una de les empreses més destacades com a regidor d'Esports de l'ajuntament de Barcelona d'en Epifani de Fortuny va ser la promoure i impulsar la candidatura de Barcelona com a seu organitzadora del II Jocs Mediterranis, que es van acabar celebrant l'any 1955, quan ell ja no tenia càrrecs institucionals en haver estat 'depurat' l'any 1951, a rel de la primera vaga de tramvies de Barcelona, per el nou governador civil el general Felipe Acedo Colunga. 

Pàgina del diari 'Pueblo' de Madrid del mes de gener de 1951, amb la noticia 
de la proposta de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis.
Font: ANC, fons família Fortuny

Malgrat aquest paper determinant per a la consecució de la fita esportiva més important assolida per la ciutat de Barcelona fins aquell moment, la seva contribució va ser 'olímpicament' ignorada, de manera que se'l va deixar al marge de la comissió organitzadora dels jocs en el moment de la seva celebració.

En aquest bloc ja ens referim en d'altres ocasions a alguns dels fets protagonitzats per el baró d'Esponellà qui, independentment del rang de noblesa de tradició familiar, va estar molt vinculat al 'Institut Agrícola Català de Sant Isidre'. 

A més de les seves activitats professionals com a empresari i enginyer agrícola, sempre va romandre molt vinculat a la seva casa pairal de can Sent-romà a Tiana, on el mateix Epifani de Fortuny,  juntament amb l'arqueòleg Josep de C. Serra Ràfols, va localitzar, excavar i documentar una vila romana pertanyent al segle I aC.

A mode de corol·lari

Així, docs, la sèrie dedicada als presidents del Club Natació Montjuïc ha de constar de nou articles: set per als presidents executius de l'entitat entre 1944 i 2000 i dos més per als que hem considerats com a assimilats a aquesta funció presidencial.

Com sol passar en totes les activitats humanes, no sempre les relacions entre tots ells han estat d'extrema cordialitat. Hi ha hagut desacords, malentesos i, en algun cas, fortes discrepàncies en relació als afers de la societat que en un o altre moment han presidit. 

Volem creure, però, que tots han actuat sempre pensant en fer el que els ha semblat més adient per al  creixement i millora de l'entitat social que ocasionalment han dirigit...

Memòries del Montjuïc...

(1) En les imatges d'aquest quadre, així com en d'altres articles del nostre bloc, venim utilitzant quan ho creiem adient, algun tipus de IA, per tal de poder millorar algunes fotografies que el pas del temps ha deteriorat de manera notable
 
(2) El cas de la 'Organización Sindical de Educación y Descanso' és molt característic dels primers anys de funcionament de la dictadura franquista, quan el poder del partit únic era omnipresent. En realitat la 'Falange Española' ha de ser qui s'encarrega de l'esport organitzat, dins de la 'Secretaria General del Movimiento', des d'on es dirigeix la totalitat de les activitats del partit únic de FET i de les JONS. Per el decret de 22 de febrer de 1941 es crea la 'Delegación Nacional de Deportes' que s'encarrega de l'enquadrament de qualsevol tipus de pràctica esportiva i d'educació física que s'ha de fer a la 'Nueva España'. Amb les estructures del nou règim, la pràctica esportiva de clubs i federacions ha d'estar sota el control del propi partit de 'Falange Española', mentre que correspon a la 'Organización Sindical' només l'esport que es fa en el sí dels llocs de treball, fàbriques, empreses o serveis, mitjançant els 'grupos' de treballadors.

(3) Tot i la meticulositat que sempre ha caracteritzat la tasca d'en Joaquim Morera, qui era el secretari de la FCN l'any 1944, a l'acta que reproduïm hi manca la data de celebració. Del context, però, és pot deduir amb total seguretat que la reunió on s'accepta com a nou club al Montjuïc té lloc el dimecres 22 de març de 1944, atès que el dimecres era el dia habitual de la reunió setmanal i les actes anterior i posterior porten data del 15 i 29 de març, respectivament.