Butlletí. Una interessant aproximació a la història del Montjuïc...

El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec

El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) va ser fundat el 1998 per un grup de persones del barri interessades en la recuperació i difusió de la història del Poble-sec i de la muntanya de Montjuïc, tal com es defineix en la seva pàgina web. Compleix, per tant, vint-i-quatre anys de vida i de tasca ininterrompuda.
 
Per tal d'aconseguir aquest objectiu compte amb la col·laboració dels seus propis socis que, mitjançant una modesta aportació, ajuden a subvenir les despeses de l'entitat i, especialment, la publicació amb periodicitat anual de la seva revista 'Les ressenyes del CERHISEC' que aquest any publica el seu número 21. En les seves successives edicions s'hi han anat publicant mes de 140 articles de les mes diferents temàtiques, sempre vinculades a la memòria i la història del barri del Poble-sec.

El cas es que en el número vuit de l'esmentada publicació, publicat l'any 2006, hi va trobar cabuda una molt interessant síntesi de la història del Club Natació Montjuïc, escrita per en Josep Fabra, elaborada mitjançant recerca documental i els testimonis de memòria oral de persones vinculades amb l'entitat.

Portada del n. 8 de la revista 'Les ressenyes del CERHISEC', de l'any 2006
Font: Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

L'autor

L'article en qüestió es signat per en Josep Fabra i Llahí (Barcelona, 1951). En Josep Fabra ha estat fundador i president del CERHISEC durant els seus primers vuit anys; apassionat com es defineix de la història del Poble-sec i del veí barri de Sant Antoni - on va néixer -, ha seguit col·laborant amb tot el que ha estat necessari per el desenvolupament de l'entitat. Un cop fets els estudis de Magisteri i la llicenciatura de Filologia hispànica, va dedicar la seva activitat professional a l'ensenyament.

A més de les col·laboracions abans esmentades ha publicat alguns llibres, destacant el titulat 'Lurdes. La parròquia de la França Xica. 1867–1991' de l'any 2007. Situada al carrer de Font Honrada, en una barriada del Poble-sec històricament coneguda com la França Xica, aquesta parròquia ha destacat en la seva llarga història per dos trets singulars i recurrents: la veneració de la Mare de Déu de Lurdes i la violència de què ha esta víctima en èpoques de revoltes obreres i anticlericals. En Josep Fabra en repassa aquesta llarga vivència des de l'any de la seva fundació i fins a l'inici de la dècada dels anys noranta del segle passat, amb gran desplegament de material textual i gràfic en les seves 150 pàgines.

Portada del llibre 'Lurdes, la parròquia de la França Xica, 1867-1991
Font: Pàgina web del CERHISEC

L'article 'El Club Natació Montjuïc' d'en Josep Fabra

Amb una extensió de disset pàgines de la revista, que van de la 129 a la 145, l'autor divideix els seixanta anys de vida del C.N. Montjuïc estudiats  - 1944-2004 - en els períodes següents:

• Fundació i orígens

• Els inicis: de 1944 a 1949

• De la seu del Paral·lel a les noves instal·lacions de Folch i Torres: 1949-1966

• Expansió i inauguració de la ciutat esportiva: 1966-1979

• Els darrers vint-i-cinc anys (1979-2004)

Primera pàgina de l'article del  n. 8 de la revista 'Les ressenyes del 
CERHISEC' sobre la història del Club Natació Montjuïc.
Font:  Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

En la introducció de l'article l'autor ens assenyala que:

"Algunes entitats esportives del Poble-sec han esdevingut emblemàtiques per la seva implantació social i territorial al barri al llarg de mes de mig segle. Sense menystenir totes les altres, aquestes han estat l'Agrupació Ciclista Montjuïc, la Unió Esportiva Poble-se i el Club Natació Montjuïc. O dit d'una manera mes popular : la Grupa, El Sec i el Montjuïc. El fet de pertànyer-hi venia a ser un signe d'identitat..."

Tot seguit ens fa saber que no té intenció de fer "una exclusiva i exhaustiva llista  de dades de l'entitat" que, com el mateix Fabra adverteix, ja es troben en la documentació escrita sobre el club, especialment en el llibre del cinquantenari de l'entitat '1944/1994. 50 Anys del Club de Natació Montjuïc', editat per el mateix club l'abril de 1994. Esmenta correctament els catorze fundadors 'canònics' de l'entitat, per bé que sovint n'han aparegut molts mes amb aquesta condició que si bé poden ser considerats dels primers socis, en cap cas en són fundadors (*).

Reproducció de les dues primeres pàgines de l'article 'El Club Natació Montjuïc'
Font:  Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

Vídeo amb l'article complet.
Font: Arxiu JCE

En relació al paper d'en Vicenç Esquiroz  Soliva com a ànima de la societat en els seus inicis o dit en paraules d'en Josep Fabra que "va ser el veritable pal de paller de la nova entitat", essent certa l'afirmació convé matisar que la fundació i els primers anys del club van ser mes corals del que se sol conèixer i reflectir. En relació al número 1 de soci es segur que durant els primers anys va correspondre a en Martí Planas Ferrer (1900-1967) que ja havia estat fundador del Mediterrani i d'alguna manera va ser el mentor i company dels primers anys com a nedador, dirigent esportiu i periodista d'en Vicenç Esquiroz. Periodista ell mateix de 'La Vanguardia Española', va renunciar al número 1 de soci a començaments dels anys cinquanta, passant a ser Soci d'Honor de l'entitat, en entendre que hi podia haver una incompatibilitat entre la seva activitat professional i el seu paper institucional al Montjuïc. Malauradament en alguns moments va semblar que al club s'estenia sobre d'en Martí Planas una ombra d'oblit i de silenci; no per part del mateix Esquiroz, que sempre el va recordar i respectar.

Retall de 'La Vanguardia Español' del 17 d'agost de 1967 
comunicant el decés d'en Martí Planas Ferrer
Font: Hemeroteca La Vanguardia

A partir d'aquí entra en els capítols ja descrits anteriorment. Senyala encertadament el caràcter popular de l'entitat, que es correspon plenament a la seva ubicació territorial i social en aquells anys de la seva fundació. Vincula la fundació amb el trencament produït al sí del Club Esportiu Mediterrani, per causes abastament explicades en aquest bloc, que va motivar que alguns dels seus membres decidissin de crear un nou club de natació; així com amb la recuperació d'alguns dels nedadors i directius de Club Natació Mare Nostrum, desaparegut com tants d'altres a l'acabament de la guerra incivil. Assenyala, també, la vinculació estreta d'alguns dels fundadors amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), que d'altre banda va ser viver de moltes iniciatives esportives i del món de la natació. La Mateixa Federació Catalana de Natació Amateur va celebrar el seu acte fundacional als seus locals.

Va repassant la vida de l'entitat, amb el seu pelegrinatge de local en local - generalment bars on eren clients poc estimats per els seus amos, atenent al seu tarannà esportiu - fins a l'arribada al 'Chipirón', estatge definitiu per mes de trenta-sis anys. Esmenta el sempre considerat com a primer 'local social' del club: la piscina municipal de Montjuïc, o el que es el mateix, 'la piscina d'en Ramos'. S'informa de l'acord amb 'Baños Populares de Barcelona' per a l'usdefruit de part de les instal·lacions de la Ronda de Sant Pau; fins arribar a l'any 1966 en que s'inaugura la piscina municipal de la plaça Folch i Torres, que durant 36 anys serà la seu esportiva de l'entitat, mes endavant compartida amb la Zona Esportiva de Can Borinot.

S'inclou una referència a la commemoració del XXV aniversari de l'entitat, l'any 1969, amb una gran profusió d'actes esportius i socials. Esmenta un fet poc conegut, com va ser el de la confecció de l'himne del club, composat i cantat per els integrants de la coral 'La Palma Moderna', que tenia la seu en un bar de la plaça del Sortidor (**). Val a dir que, a hores d'ara, no hem pogut retrobar la música d'aquest himne, que d'altra banda va gaudir d'una vigència extremadament breu.

Retall del butlletí del C.N. Montjuïc n. 236 del maig de 1969
reproduint la lletra de l'himne del club.
Font: Arxiu JCE

En parlar dels temps de la compra dels terrenys i de l'inici de les obres de la Zona Esportiva, en Josep Fabra comenta que:

"Totes aquestes gestions es van desenvolupar en un període difícil, atesa la inestabilitat política que vivia el país, immergit en el canvi de la dictadura a la democràcia. A petició de l'Associació de Veïns i amb el consentiment del club, la seva seu social va acollir un acte on es va debatre sobre el referèndum de la Reforma Política d'Adolfo Suárez. Era a finals de 1976."

La referència ha de ser a l'associació de veins del Poble-sec. Val a dir que ja als anys 1972 i 1973, encara amb el règim franquista, a la llavors nounada Secció Cultural del club, s'havien celebrat actes similars al 'Chipirón' amb les que encara eren proto-associacions de veïns del Raval i del Poble-sec, per a tractar temes urbanístics i socials del barri respectiu; sempre amb la presència preceptiva de la 'autoridad gubernativa' en forma de policies desplaçats per la brigada politica-social.

En el darrer capítol s'esmenta el que en podríem dir els inicis de la crisi estructural que ha vingut patint l'entitat des de mitjans dels anys noranta fins als nostres dies. Seguint els límits temporals d'aquest bloc, que abasta fins a l'any 2000 de l'activitat del C.N. Montjuïc, no entrarem en cap anàlisi detallada dels motius que hi poden haver concorregut.

Ens conformem, però, en remarcar que una de les moltes possibles explicacions de la progressiva minorització de la importància esportiva i social del Montjuïc pot haver estat el seu progressiu allunyament del seu hàbitat natural, com eren el Poble-sec i el Raval o Sant Antoni. Aquest allunyament es mes manifest a partir de que a l'any 2002, com s' explica a l'article, l'ajuntament de Barcelona clausura la piscina de Folch i Torres per un seguit de dèficits estructurals i de manteniment.

En relació amb aquesta crisi sostinguda en el temps, per bé que amb alguns alts i baixos, a la pàgina 141 de l'article en Josep Fabra ens explica que:

"Val a dir que l'evolució del nombre de socis va iniciar una lenta i preocupant davallada a partir de 1996... Les noves ofertes esportives, vehiculades a través de noves empreses amb modernes instal·lacions i un ventall d'activitats innovadores, van entrar en competència amb el model tradicional de club de natació"

Per a concloure mes endavant:

"Socialment, la seva repercussió ha estat molt important. Conjuntament amb el Sec... ha compartit, si se'm permet l'expressió, el primer lloc del rànquing esportiu com a fenomen de masses del barri. La cohesió social que ha aportat es innegable. El Montjuïc durant anys ha estat lloc de trobada i de socialització, una veritable segona llar per a molts socis. Ser soci del Montjuïc també simbolitzava pertànyer a una comunitat territorialment determinada."

Amén.

Memòries del Montjuïc

(*) Al llarg dels anys el concepte de soci fundador ha tingut diferents interpretacions, però del conjunt de la documentació recopilada el cert es que la interpretació 'canònica' estableix el llistat de catorze persones documentades en el llibre del cinquantenari i reproduïdes també en aquest article. Mes endavant se li va donar un sentit mes ampli incloent-hi els vint-i-cinc primers socis, que formaven la comissió consultiva. Així, en Alexandre Sales seria, segurament, un dels primers socis de l'entitat, però en cap cas va ser-ne fundador

(**) Fundada l'any 1917, en el moment actual encara existeix l'agrupació de 'La Palma Moderna', per bé que ja no funciona com a coral. És a dir, es una coral on ja no es canta. Els membres que actualment la conformen són fills d'antics cantaires. Tot i que fa més d’una dècada que van deixar de cantar, els hereus de l'agrupació se segueixen reunint cada dilluns al local que van comprar ara fa 30 anys. A més, també continuen organitzant escapades en família. Durant els anys en què la coral va tenir més activitat, viatjaven per realitzar concerts als pobles, anaven als hospitals a cantar i a portar regals als infants malalts, participaven en totes les festes del barri, entre moltes d'altres activitats.