La natació del Montjuïc es posa en marxa...

En altres entrades hem pogut veure la que semblava haver estat la primera competició reconeguda oficialment del C.N. Montjuïc. Aquella, però, tenia un caràcter social. Amb posterioritat a aquest festival el club comença les seves activitats amb el Concurs Primavera, també de caire social, i que en diferents caps de setmana servirà com a rodatge per a participar el les competicions oficials properes. Dos mesos més tard, el dissabte 17 de juny es produeix en el marc de la Setmana de la Natació de la FCN el que el periodista del MD - en Vicenç Esquiroz, sens dubte - anuncia com a presentació del club davant del seu públic ‘natural’, la gent del barri del Poble Sec:

“Esta noche, a las 10,30, en la piscina de Montjuich se celebra un interesante festival ofrecido especialmente a todos los deportistas del Pueblo Seco, en ocasión de la presentación del club de dicha barriada: el Club de Natación Montjuich, con dos meses de vida, alentado y apoyado por la O.S. Educación y Descanso”

Mundo Deportivo del 17 de juny de 1944. 
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El festival, amb entrada gratuïta, com molt bé s’assenyalaa l'escrit del MD, es un interclub amb el C.N. Barceloneta en el que el Montjuïc comptarà amb els

“... Ruiz, Devesa, Pons, Ramis, Adiego, Belmonte, Franco, Pérez, Sosa, sin olvidar a los infantiles...”

Un dels primers Campionats de Catalunya en que es presenta el club son els d’infantils i cadets que es celebren a Reus els dies 29 i 30 de juliol de 1944. La primera jornada, però, s’ha de posposar perquè el tren que porta els nedadors des de Barcelona arriba a les dues i mitja de la matinada del diumenge 30. Per a salvar aquest inconvenient l'organització del Reus Ploms resol que el mateix dia s’han de celebrar les dues jornades previstes, en doble sessió de matí i tarda. La participació del club es nombrosa però purament testimonial des del punt de vista dels resultats, sense capacitat d’arribar a cap dels llocs destacats. Es comprensible, atès que fa només tres mesos que l’entitat ha iniciat les seves activitats. En la classificació final els infantils queden en el desè lloc  i els cadets en el vuitè.

Equip infantil i de cadets que participa al Capionat de Catalunya de 1944
 a Reus. Dalt: Maestre, Martinez, Contreras, Esquiroz (E), 
A. Martinez, Navarro, Puigdevall, Alfonso, Buendia i Sosa; 
ajupits E. Ruiz, Castro, Zapàter, Portillo i Cercós. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

En la resta de competicions d'aquest any la presència de nedadors del club es constant, si bé els resultats són encara poc satisfactoris. En els Campionats Generals de Catalunya, que tenen lloc a la piscina de Montjuïc els dies 5 i 6 d'agost, hi participa el club obtenint uns resultats naturalment discrets. Així en els 100 m. lliures Pons obté la tretzena posició; Bonada i Ruiz es classifiquen tretzè i catorzè en els 100 m. esquena i el relleu de 4x200 m. lliures format per A.Devesa, Sales, Guarneiro i Ruiz es classifica sisè. En la puntuació final per clubs el C.N. Montjuïc queda en desena posició, amb dos punts, però supera al C.E. Mediterrani i al C.N. Terrassa que tenen ja un llarga tradició dins de la natació catalana.

Especialment significativa es la presencia a la Travessia del Port de Barcelona que havia estat considerada la prova més important de la natació catalana els anys anteriors a la guerra civil arribant a congregar milers d’espectadors a qualsevol dels espais del port de d’on podien observar el desenvolupament la prova. 

El Montjuïc, com no pot ser d’una altra manera, s’afegeix a la festa ja aquest any 1944 i se’n classifiquen setze nedadors, el primer dels quals es l'Eduardo Ruiz, un dels germans Ruiz que n’havien estat socis fundadors. També es classifiquen en Joan Boronat, en Quim Tauler i en Gerard Carmany fins a completar el total de participants del club. 

El nombre de participants de tots els cubs supera els dos-cents. El Trofeu Gil i Arnau que premia el club que ha classificat mes nedadors se l'emporta el C.N. Barceloneta en comptar amb trenta afiliats que finalitzen els 3.800 metres de la prova. La dada es important perquè a partir del 1945 aquest premi el guanyarà per més quinze anys consecutius i gairebé en exclusiva el C.N. Montjuïc

La Vanguardia Española de 26/09/1944. 
El general Moscardó, "Delegado Nacional de Deportes" 
lliura la copa a Manolo Martinez de la Federació Castellana, 
guanyador de la prova masculina. 
Font: Hemeroteca de La Vanguardia

L'any 1945 s’esdevé un petit salt de qualitat en les diferents competicions. 

S’han incorporat al club dues figures de la natació catalana: en Juan Guasch i la Mary Bernet, que provinents del C.N. Catalunya pasen a defensar al club del Poble Sec. En Guasch es home que neda habitualment per sota dels 1’10” en els 100 m. lliures i aquest any arribarà a fer en alguna cursa temps inferiors a l’1’7”. La Mary Bernet ha estat varies vegades campiona d’Espanya i de Catalunya, especialment en esquena i 400 m. lliures. Ambdós són al tram final de la seva carrera esportiva que tindrà lloc a les files del Montjuïc.

Retall del Mundo Deportivo de 8/01/1945 que dona compta 
del triomf d'en Juan Guasch a la Copa Año Nuevo del C.N. Palma. 
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

A més d’aquestes dues figures destacades, comença a donar fruits la tasca d'enquadrament i entrenament feta a la piscina de Montjuïc, de manera especial per en Vicenç Esquiroz que a més de president n'es també l’entrenador. Així es perfilen nous nedadors com en Quique Ruiz, en Josep Cercós, en Jaume Ginestà i a l’horitzó immediat els dos nedadors més destacats dels propers anys del club: en Miquel Font-Prats i en Teo Poch. 

Retall del Mundo Deportivo de 16/03/1945. 
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Així, en els Campionats de Catalunya d’infantils i cadets celebrats el mes de juliol a la piscina de l'Escollera, del C.N. Barcelona, en Josep Cercós queda en tercera posició dels infantils en 50 m. lliures. En cadets l’equip de relleus de 4 x 100 també es classifica també en tercera posició. 

En els Campionats de Catalunya de salts, celebrats el 18 d'agost a la piscina del C.E. Mediterrani del carrer Galileo, el saltador del Montjuïc Isidre Moreso obté el campionat de salts de trampolí, per bé que ho fa en la segona categoria; en la primera guanya Ricart del C.N. Barcelona. En Moreso forma part d'un conjunt de saltadors que des del primer moment han estat integrats al club com els Bonada i Mutos.

S'han celebrat també els festivals socials que es faran habituals per als propers anys: Trofeu Any Nou, l’Atleta Complet, Concurs de Primavera i Trofeu Barcelona. Aquest darrer amb caràcter interclubs i sempre pràcticament com a cloenda de la temporada.

El fet més rellevant, però, es produeix en la Travessia del Port d’aquell any. El club, un cop feta l’experiència de la temporada anterior, es planteja la participació com un repte per aconseguir guanyar el Trofeu Gil i Arnau, de manera que se’n fa la campanya necessària per a captar el màxim nombre possible de nedadors i el club n'arriba a classificar fins a quaranta-un. 

El més destacat es en Carlos Roca seguit de prop per un prometedor Font-Prats ocupant els llocs 23 i 25 respectivament. A més, mentre que l’any anterior només dos dels setze participants del club estaven dins dels 100 primers arribats, en aquesta edició fins a deu nedadors hi són presents, el que ens parla de la millora del nivell competitiu del club, atenent al fet que la participació global del dos anys es molt similar: una mica més de 200 classificats. 

Aquesta victòria del Trofeu Gil i Arnau servirà per establir una tradició molt pròpia del Montjuïc d’assoliment d’aquest guardó que es mantindrà de manera ininterrompuda fins l’any 1962, amb poques excepcions. Per disset anys serà un objectiu del club aquesta fita a la que s'hi uniran d'altres igual d'importants com a mostra del que en podríem dir un màrqueting esportiu "avant la lettre" fonamentat en l'amistat i el voluntarisme establert entre els fundadors i els primers socis de l'entitat.

Aquest màrqueting servirà de crida per al públic en general i per a les institucions en particular al voltant de la demanda que començarà ben aviat de la necessitat de comptar amb una piscina pròpia, coberta es clar, per a poder desenvolupar les seves activitats i assolir una ferma voluntat de lideratge en la natació catalana. A més del Trofeu Gil i Arnau en veurem altres mostres reeixides en aquesta línia d'actuació, com ara els records de 100 x 100, els festivals internacionals tan sovintejats o els Dies del Club i el Trofeu Halassy de waterpolo que sovint trobaven les 9.000 places de la piscina de Montjuïc plenes de gom a gom i amb els mes entusiastes fent voleiar les pancartes reclamant aquesta necessària piscina.

Però qui són Santiago M. Arnau i Enric Gil que donen nom a aquest trofeu tant preuat per el C.N. Montjuïc ?. Es tracta de dos nedadors del C.N. Athletic dels primers anys que es plantegen com un repte veure si es possible de travessar nedant el port de Barcelona, tal com ja s’està fent en espais naturals d'altres països europeus. La distància a recórrer s’establirà en 3.380 i tot es preparat per el dia 25 de juliol de 1915. En el 'Llibre d’Or de la Travessia del Port de Barcelona' els seus autors J.A. Sierra i M. Domènech ho expliquen així:

“A les 10 hores i 16 minuts del matí es dona la sortida i els dos nedadors, amb un braceig regular i sostingut, cobreixen el recorregut sense incidents i arriben al moll d’Espanya fortament aplaudits per el nombrós públic que s’ha congregat en aquesta zona...”

Així doncs, en Gil i l’Arnau preestableixen onze anys abans la que a partir de 1926 serà la Travessia del Port de Barcelona, encara vigent fins al moment.

La Revista Stadium fa referència a la gesta, per bé que es tracta encara 
d’un assaig previ d'uns dies abans de la feta el dia de Sant Jaume. 
Font: Revista Stadium. ARCA

JC

¡Adelante con el C.N. Montjuich!

La segona fundació

Ens trobem a l’any 1946, l’estiu ja ha arribat i s’acosten les competicions mes importants de l'any. El club fundat l’any 1944 es troba immers en una crisi social i institucional decisiva.

L'any 1944, com ja hem vist en un altre apartat d’aquest blog, el club neix amb el suport de la "Organización Sindical de Educación y Descanso", constituint-se formalment com a "Club Natación Montjuich de Educación y Descanso". Aquesta situació comportava una relació de mútues avantatges per al club y per a l'organització sindical. El primer rebia una institucionalització dins de l'estructura del partit únic que li prometia suport en infraestructures i de caire econòmic, mentre que “Educación y Descanso” acomplia una de les finalitats que s'havia proposat de tenir presència en el mon esportiu enquadrant els productores mitjançant equips de grups d'empresa o, en aquests cas, de clubs més convencionals.

El cas es que aquests suposats avantatges que havia de rebre el club no varen existir quasi be mai. Es conegut el rosari de seus que va haver de recórrer l'entitat abans de trobar a començaments de 1950 el local que esdevindrà per molts anys la seu social, el recordat 'Chipirón'. Tampoc en l'ordre econòmic les ajudes havien estat molt grans de manera que l'entitat es trobava sempre amb greus problemes per a trobar el finançament adequat a les seves necessitats.

La crisi amb "E. y D", però, tindrà un detonant específic amb motiu de la celebració a Reus dels Campionats de Catalunya de Cadets, Infantils i Veterans que s'han previst per els dies 27 i 28 de juliol d'aquell any 1946 a la piscina del Reus Esportiu. Les comunicacions entre Barcelona i Reus no eren precisament fàcils, de manera que era impossible de fer recorreguts d'anada i tornada i encara menys atenent al fet que la competició començava a dos quarts d'onze de la nit, cosa molt freqüent en aquells anys. Calia per tant una despesa per al desplaçament i per a passar una o dues nits a la ciutat de Reus. En anteriors ocasions la pertinença a “Educación y Descanso” havia servit per a rebre'n una subvenció que ajudava a suportar aquesta despesa.

El fet es que per a aquell campionat els dirigents del club es van trobar sense aquest esperat ajut, de manera que la participació dels nedadors (només homes encara, les noies no comencen a competir fins a l'any 1947) quedava fortament compromesa, suposant una important desil·lusió després dels esforços que en la preparació s'hi havien esmerçat.

La sortida que es va donar a aquest contratemps fou la de fer una recollida de diners entre els no gaire nombrosos socis del club “... solucionándose el problema en media hora...”, segons declaracions del directiu A. Contreras a el Mundo Deportivo.

Retall de Mundo Deportivo de 28/07/1946. 
Font: Hemeroteca MD

La participació inicialment prevista com a més amplia fou reduïda a cinc nedadors, quatre cadets i un infantil. En Font-Prats i en Mas, amb dos companys que completaven un relleu, formaven l’equip de cadets. L’únic infantil que es va poder desplaçar fou en Josep Cercós, en aquells temps conegut afectuosament com a 'Pepito' Cercós atesa la seva joventut. Malgrat la poca densitat de participants, els cadets aconseguiren un honorable tercer lloc, gràcies sobretot a en Miquel Font-Prats que ja era una figura emergent en la natació catalana, mentre que en infantils s’assolí la novena posició.

Enrique Ruiz, Manuel Gerbolés, Robert Carmany 
i Miquel Font-Prats, cap a mitjans anys 40’. 
Font: Arxiu del CNM. Ftg. NI

A la tornada de Reus seguiren les gestions encaminades al trencament definitiu de la relació establerta amb la "Organización Sindical de E. y D". que culminaren el mes d’agost d’aquell any. De les informacions recollides sembla deduir-se que l’interès en la separació era mutu, donat que hi havia una reorganització de "E. y D" que a partir d’aquells moments s’orientaria mes en el món esportiu cap als grups d’empresa i "Hogares del Productor", que en definitiva era pròpiament el seu terreny, i començava a abandonar la relació amb els clubs esportius centrats en l’esport federat que el règim ja controlava exhaustivament per altres vies del partit únic a través de la "Delegación Nacional de Deportes"

Retall de Mundo Deportivo 11/08/1946. 
Font: Hemeroteca MD

El funcionament dels dos primers anys del club, coneguts com a l’època heroica, havia estat caracteritzat per un elevat grau de voluntarisme basat en l’esforç dels fundadors i dels primers socis afegits com a nous col·laboradors, però amb una certa manca d’estructuració. Així es que en aquella conjuntura de crisi s’aprofita per a donar una pas a una reorganització general de l’entitat que permeti un primer nivell de solidesa i l’orienti cap al que tots desitgen com a un futur esperançador.

Amb aquestes intencions s’incorpora una nova Junta Directiva que estarà presidida per el Joan Boronat 'Janot', amb en Martí Planas de vicepresident i en Diego Devesa de tresorer.

S'acorda la publicació d'un butlletí del C.N. Montjuïc del qual se'n encarrega inicialment el mateix Martí Planas, vicepresident i soci número 1 de l'entitat, que al seu torn és periodista esportiu a "La Vanguardia Española". Aquest butlletí seguirà sortint en paper amb algunes interrupcions fins ben entrats els anys 2000.

En el seu primer número es fa la crida als socis amb aquests termes:

"... Ahora ya estamos encauzados a una vida independiente y será muy próspera de acuerdo con las ambiciones de sus asociados ... Y sobre todo (queremos) formar un Club de 'amigos'. Un Club basado en una amistad amplia y en la lucha por el deporte. ¡ADELANTE CON EL CN MONTJUICH !."

Portada del butlletí n. 1 del C.N. Montjuïc de novembre 1946. 
Font: Arxiu JCE

Es celebra un concurs per a remodelar la imatge de l’escut del club que fins aquell moment era format simplement per les inicials del club. L’esmentat concurs es guanyat per un dels més joves nedadors del moment, en “Quique” Ruiz amb un disseny que amb petites modificacions s’ha mantingut fins avui. S’aconsegueix el que en aquell moment es pensa que es un local social estable ubicat al Bar Estevet, al carrer del Marqués del Duero 98, on s’hi instal·la una mena de secretaria del club per atendre als associats.

A les imatges es pot observar les lleugeres variacions a que ha estat sotmés l'escut del club al llarg dels anys:

• En l'actual les lletres són menys invasives
• Això, juntament amb el redisseny de la gavina permet una millor visió de la bandera catalana
• Les ones d'aigua finals han estat lleugerament modificades

Imatge brodada de l'escut de l'any 1946, 
en comparació amb la imatge fotogràfica de l'actual. 
Font: Arxiu JCE

Finalment, i dins d’aquesta reestructuració del club i de la nova empenta de la junta directiva, a partir de finals d’aquest 1946 es signa un acord amb l’empresa "Baños Populares de Barcelona S.A." propietària de la piscina de la Ronda Santa Pau per a fer-ne ús en uns determinats horaris i sense que aquest ús afecti a la finalitat de la instal·lació orientada a la higiene i el bany dels particulars del que llavors era el Distrito V.

Imatge de portada del fulletó fet servir per BPB 
per a la inauguració de la piscina de la Ronda de 
Sant Pau, el novembre de l’any 1940. 
Font: Arxiu històric d’Agbar

De fet hi ha evidències que malgrat la formalització del contracte data de l’any 1946 i que es des de llavors que el C.N. Montjuïc la passa a utilitzar com a la seva seu esportiva, ja a l’any 1943 abans i tot de la constitució oficial del club el "Grupo de Natación Montjuich de Educación y Descanso" la havia anat fent servir ocasionalment per a preparar els nedadors que havien de prendre part en encontres de caire amistós. En una altre ocasió tornarem sobre aquest tema.

En definitiva, amb totes les circumstàncies que hem descrit, l’any 1946 representa una mena de segona fundació del C.N. Montjuïc, amb prou elements per a poder dir que es a partir d’aquest moment de greu crisi que comença a enfilar-se dins del panorama de la natació catalana com a un autèntic aspirant a ocupar un dels primers llocs de la mateixa.

JC

¡Adelante con el C.N. Montjuich!

La segunda fundación

Nos encontramos en el año 1946, el verano ya ha empezado y se acercan las competiciones más importantes del año. El club fundado en 1944 se encuentra inmerso en una crisis social e institucional decisiva.

En 1944, como ya hemos visto en otro apartado de este blog, el club nace con el apoyo de la Organización Sindical de Educación y Descanso, constituyéndose formalmente como Club Natación Montjuich de Educación y Descanso. Esta situación comportaba una relación de mutuas ventajas para el club y para la organización sindical. El primero recibía una institucionalización dentro de la estructura del partido único que le prometía apoyo en infraestructuras y de tipo económico, mientras que Educación y Descanso cumplía una de las finalidades que se había propuesto de tener presencia en el mundo deportivo encuadrando a los 'productores' a través de los equipos de grupos de empresa o, en este caso, de clubes más convencionales.

El caso es que estas supuestas ventajas que debía recibir el club no existieron prácticamente nunca. Es conocido el rosario de sedes que tuvo que recorrer la entidad antes de encontrar a principios de 1950 el local que se convertiria por muchos años su sede social, el recordado 'Chipirón'. Tampoco en el orden económico las ayudas habían sido muy grandes de manera que la entidad se encontraba siempre con graves problemas para obtener la financiación adecuada a sus necesidades.

La crisis con E. y D., sin embargo, tendrá un detonante específico con motivo de la celebración en Reus los Campeonatos de Cataluña de Cadetes, Infantiles y Veteranos que se han previsto para los días 27 y 28 de julio de aquel 1946 en la piscina del Reus Deportivo. Las comunicaciones entre Barcelona y Reus no eran precisamente fáciles, por lo que era imposible de hacer recorridos de ida y vuelta y menos atendiendo a que la competición comenzaba a las diez y media de la noche, algo muy frecuente en aquellos años . Había por tanto un gasto para el desplazamiento y para pasar una o dos noches en la ciudad de Reus. En anteriores ocasiones la pertenencia a Educación y Descanso había servido para recibir una subvención que ayudaba a soportar este gasto.

El hecho es que para aquel campeonato los dirigentes del club se encontraron sin esta esperada ayuda, por lo que la participación de los nadadores (sólo hombres aún, las chicas no empiezan a competir en el club hasta el año 1947) quedaba fuertemente comprometida, suponiendo una importante desilusión para los nadadores después de los esfuerzos que en la preparación se habían invertido.

La salida que se dio a este contratiempo fue la de realizar una recogida de dinero entre los no muy numerosos socios del club "... solucionándose el problema en media hora ...", según declaraciones del directivo A. Contreras en el Mundo Deportivo.

Recorte de Mundo Deportivo del 28 de julio de 1946. 
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

La participación, inicialmente prevista como más amplia, fue reducida a cinco nadadores: cuatro cadetes y un infantil. Font-Prats y Mas, con dos compañeros que completaban un relevo, formaban el equipo de cadetes. El único infantil que se pudo desplazar fue Josep Cercós, en aquellos tiempos conocido cariñosamente como 'Pepito' Cercós dada su juventud. A pesar de la poca densidad de participantes, los cadetes lograron un honorable tercer lugar, gracias sobre todo a Miquel Font-Prats que ya era una figura emergente en la natación catalana, mientras que en infantiles se alcanzó la novena posición.

 

Enrique Ruiz, Manuel Gerbolés, Robert Carmany y Miquel Font-Prats,
hacia mediados de los años 40. 
Fuente: Archivo del CNM. Ftg. SI

Una vez retornados de Reus siguieron las gestiones encaminadas a la ruptura definitiva de la relación establecida con la Organización Sindical de E. y D. que culminaron el mes de agosto de aquel año. De las informaciones recogidas parece deducirse que el interés en la separación fue mutuo, dado que había una reorganización de E. y D. que a partir de esos momentos se orientaba más en el mundo deportivo hacia los grupos de empresa y Hogares del Productor, que en definitiva era propiamente su terreno, y comenzaba a abandonar la relación con los clubes deportivos centrados en el deporte federado que el régimen ya controlaba exhaustivamente por otras vías del partido único a través de la " Delegación Nacional de Deportes ".

Recorte de Mundo Deportivo del 11 de agosto de 1946. 
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

El funcionamiento de los dos primeros años del club, conocidos como la época heroica, había sido caracterizado por un elevado grado de voluntarismo basado en el esfuerzo de los fundadores y de los primeros socios añadidos como nuevos colaboradores, pero con una cierta falta de estructuración. Así es que en aquella coyuntura de crisis se aprovecha para dar una paso a una reorganización general de la entidad que permita un primer nivel de solidez y el oriente hacia el que todos desean como un futuro esperanzador.

Con estas intenciones se incorpora una nueva Junta Directiva que estará presidida por Joan Boronat "Janot", con Martí Planas de vicepresidente y Diego Devesa de tesorero.

Se acuerda la publicación de un boletín del C.N. Montjuïc del que se encarga inicialmente el mismo Martí Planas, vicepresidente y socio número 1 de la entidad, que a su vez es periodista deportivo en "La Vanguardia Española". Este boletín seguirá saliendo en papel con algunas interrupciones hasta bien entrados los años 2000.

Portada del boletín n. 1 del C.N. Montjuïc de noviembre del 1946. 
Fuente: Archivo JCE

En su primer número se hace la llamada a los socios con estos términos:

"... Ahora ya estamos encauzados a una vida independiene y será muy próspera de acuerdo con las ambiciones de sus asociados ... Y sobre todo (queremos) formar un Club de 'amigos'. Un Club basado en una amistad amplia y en la lucha por el deporte. ¡ADELANTE CON EL CN MONTJUICH !."

Se celebra un concurso para remodelar la imagen del escudo del club que hasta ese momento era formado simplemente por las iniciales del mismo. Dicho concurso es ganado por uno de los más jóvenes nadadores del momento,"Quique" Ruiz, con un diseño que con pequeñas modificaciones se ha mantenido hasta hoy:

                                            

Imagen bordada del escudo original (izquierda) y fotográfica del actual. 
Font: Arxiu JCE

En las imágenes pueden observarse las ligeras modificaciones sufridas por el símbolo por antonomasia del slub, su escudo:

• En el actual las letras son menos invasivas
• Ello, junto con el rediseño de la gavina permite una mejor visión de la bandera catalana
• Las ondas de agua finales han sido ligeramente modificadas
  
  

Se consigue, además, lo que en aquel momento se piensa que es un local social estable ubicado en el Bar Estevet, en la calle Marqués del Duero 98, donde se instala una especie de secretaría del club para atender a los asociados.

Finalmente, y dentro de esta reestructuración del club y de nuevo empuje de la junta directiva, a partir de finales de este 1946 se firma un acuerdo con la empresa Baños Populares de Barcelona S.A. propietaria de la piscina de la Ronda Santa Pau para hacer uso en unos determinados horarios y sin que este uso afecte a la finalidad de la instalación orientada a la higiene y el baño de los particulares de lo que entonces era el Distrito V.

Imagen de portada del folleto utilizado para BPB para la inauguración de la piscina de la Ronda de Sant Pau, en noviembre de 1940. Fuente: Archivo histórico de Agbar

De hecho hay evidencias de que a pesar de la formalización del contrato data del año 1946 y que se desde entonces que el C.N. Montjuïc la pasa a utilizar como su sede deportiva, ya en 1943 incluso antes de la constitución oficial del club el "Grupo de Natación Montjuich de Educación y Descanso" la había ido utilizando ocasionalmente para preparar los nadadores que debían tomar parte en encuentros de carácter amistoso. En otra ocasión volveremos sobre este tema.

En definitiva, con todas las circunstancias que hemos descrito, en 1946 representa una especie de segunda fundación del C.N. Montjuïc, con suficientes elementos para poder decir que es a partir de este momento de grave crisis que empieza a subir dentro del panorama de la natación catalana como un auténtico aspirante a ocupar uno de los primeros puestos de la misma.

JC

Los verdaderos fundadores

Sólo una anécdota

En una entrada anterior hemos visto como la inscripción del C.N. Montjuich de Educación y Descanso en la FCNA corre a cargo del Sr. José Muñoz, en su función de Jefe de Deportes de dicha organización, a quien además se le acepta como delegado para dicho club, lo que en aquellos años equivale a aceptar que debe ser el presidente. En realidad sólo se trata de una anécdota y el Sr. José Muñoz no fue nunca presidente ni siquiera ha sido considerado como uno de los verdaderos fundadores del C.N. Montjuïc

Pero quien es este José Muñoz? ... Desgraciadamente no hemos podido encontrar muchos datos. Sabemos, sin embargo, que fue nadador del C.E. Mediterráneo ya desde los primeros años del club. Así, en 1932 siendo un joven jugador de waterpolo lo encontramos formando parte de uno de los primeros equipos, el cuarto por la izquierda en la foto. Siguió vinculado al club y a partir de los primeros años 40 lo conocemos ya como Jefe de Deportes de la O.S. de E y D.

Joan Llenas, Carrasco, Fernández, José Muñoz, Pedro Muñoz, Puigdengoles y Rosenzweig. Fuente: Historia del C.E. Mediterráneo 1997. Ftg. SI

El caso es que mantiene una buena relación con Vicente Esquiroz Soliva, ya desde la época que ambos pertenecían al 'Medi'. El mismo Vicente había sido encargado por la junta de este club para negociar con José Muñoz la entrada de lo que entonces era el C.D. Mediterraneo en el seno de la O.S. de E. y D. en el año 1941. Es el mismo camino que siguieron muchos otros clubes catalanes, la integración a dicha organización representaba un alivio a la extrema situación social y económica en que se encontraban una vez finalizada la guerra civil. En el caso del Mediterráneo, sin embargo, la relación fue corta y se dió por finalizada en 1943.

Los fundadores

A finales de 1943 y primeros de 1944 el Mediterráneo se encuentra inmerso en una profunda crisis tanto en sus equipos directivos como en el cuerpo social. El club es deshauciado del local de la calle "Tres Llits", vecina a la Plaza Real, donde tenia su local social y un gimnasio; a su vez no puede continuar con el alquilee establecido sólo paran los fines de semana del local de Marqués del Duero 88 donde celebraba sus actos mas recreativos: bailes, actividades culturales, etc. El número de asociados se ha reducido hasta poco más de sesenta. Esta sitación límite empuja la entidad a emprender nuevos rumbos. Una de las soluciones que encuentran es la de establecerse en la barriada de Sants en el llamado "Vapor Vell" que disponía de una balsa que una vez adaptada podría hacer las funciones de piscina para los entrenamientos del equipo. A la vez también encuentran un local para ser sede social en la calle Zumalacarregui nº 2 en el mismo barrio. Este es el detonante de la escisión que representó el nacimiento del C.N. Montjuïc, dado que la mayoría de los que fundan el nuevo club eran socios del 'Medi' y vecinos del Poble Sec y que se consideraron frustrados por la nueva localización del club.

De esta manera y después de una serie de reuniones se acuerda la fundación del Club Natación Montjuïc entre las catorce personas siguientes:

SOCIOS FUNDADORES DEL CLUB NATACIÓ MONTJUÏC. AÑO 1944

Fuente: Elaboración propia

Hasta nueve de los catorce fundadores provienen del C.D. Mediterráneo. El resto son amigos de los primeros, residentes muchos de ellos en el Poble Sec o vinculados al mismo. Hay que remarcar que el club nace específicamente vinculado a este barrio, Distrito II en la nomenclatura del momento, y todavía no hay ninguna vinculación con el Distrito V o Raval en la denominación actual. Esta vinculación tan estrecha que casi convertirá en un 'mantra' denominar al Montjuïc como 'el club de los distritos II y V', aparece cuando la búsqueda de una ubicación para situar la deseada piscina cubierta própia nos acaba situándo plenamente en el Raval.

Joaquim Tauler, Agustín Julián y Gerardo Carmany en la piscina de Montjuïc a mediados de los 40. Fuente: Archivo del CNM. Ftg SI

Martín Planas y Vicenç Esquiroz han ocupado cargos directivos en su club de origen y en la Federación Catalana, formando un tándem que sin duda va ser determinante en la fundación del Montjuïc. El primero constará como socio n. 1 hasta los primeros años 50' cuando por motivos de incompatibilidad con su labor de periodista deportivo en La Vanguardia dejará este lugar a Vicente Esquiroz que la ocupó hasta su muerte en 1987.

A los catorce fundadores se les incorporan rápidamente otros jóvenes nadadores con los hermanos Carmany Gerard y Robert, José Cercós, Portillo, Buendia y otros. Una parte de ellos han aprendido a nadar con Vicenç Esquiroz que ejerce de Presidente y a la vez de entrenador y maestro de natación para los recién llegados. Todo ello de manera amateur y haciéndolo compatible con sus tareas profesionales de periodista en diferentes medios y empleado de Riegos y Fuerzas del Ebro, predecesora de la FECSA. Eran los tiempos del pluriempleo que la mayor parte de los trabajadores debían tener más de un empleo para garantizar la subsistencia.

Vicenç Esquiroz impartiendo una clase de gimnasia a los futuros nadadores del CN ​​Montjuïc. Fuente: Archivo del CNM. Ftg. SI

Los dos primeros años de vida del club has sido señalados como los años heroicos por las muchas dificultades que se sufrieron para salir adelante e intentar consolidar la labor de la entidad. La pertenencia a la O.S. de E. y D. había de facilitar la subsistencia básicamente en dos aspectos: por un lado proporcionando un local social donde instalar una secretaria y un pequeño gimnasio para las épocas de invierno que no se puede entrenar en la piscina de Montjuïc; del otro ayudando económicamente a los gastos que generan las actividades del club. Pero la falta de medios propios de la situación afectaba también a los organismos oficiales de modo que no llegaban a cumplir con todas las promesas de ayuda a las que se habían comprometido.

Parece deducirse de la información generada en aquellos años que ninguna de las dos condiciones fueron cumplidas de manera plena. Si bien la ayuda económica si que pudo llegar, pero lo hizo de manera menguante a lo largo de los dos años en que duró la relación, el deseado local social nunca apareció viéndose obligada la entidad a una continuada peregrinación por bares y salas donde se podían cobijar por unos periodos generalmente cortos y que servían para una localización donde atender a los socios. No fue hasta el año 1948 con el local del Paseo de la Exposición y después de manera más definitiva con el 'Chipirón' de la calle de Paralelo n. 88 que se normalizó la situación de la sede social. Sin embargo a juicio de muchos de los deportistas de aquellos años el auténtico 'local social' del Montjuïc era la piscina del Ramos, o sea la municipal de Montjuïc. Así Jaume Monzó en la entrevista que nos dio para su 'Carnet de Soci' recuerda que:

"... yo creo que el nuestro club  estaba en la piscina municipal de Montjuïc, también en la Ronda por otros motivos y otras circunstancias, pero primero era la piscina del Ramos porque entre que yo tenía los diez y hasta los quince o dieciséis años en que me fui a la Blume, (la piscina) era el punto de encuentro ... el punto de encuentro de cualquier día hubiera entreno o no lo hubiera, los sábados todo era preguntar: " ei, que vais a hacer? ... " y el otro: " yo voy a la piscina ... " y nos encontrábamos allí en la grada e intentabas ligar, si podías y te dejaban (risas generales), y como una lagartija allí a tomar el 'solete',  un bañito en la piscina y todo perfecto ..."

Una imagen del 'local social' en la piscina de Montjuïc hacia los primeros años 50'. Fuente: Archivo del CNM. Ftg. SI

Tampoco los socios de la recién nacida entidad podían cumplir siempre con su pago de cuotas, generándose así una continua sensación de provisionalidad y estrechez económica que culminó con la crisis de 1946 y la salida de la O.S. de E. y D. que tratamos en otra entrada.

JC

Els veritables fundadors

Només una anècdota

En una entrada anterior hem vist com la inscripció del "C.N. Montjuich de Educación y Descanso" a la FCNA corre a càrrec del Sr. José Muñoz, en la seva funció de "Jefe de Deportes" de la dita organització, a qui a més a més se l'accepta com a delegat, el que correntment en aquells anys equival a acceptar que n'ha de ser el president. En realitat només es tracta d'una anècdota i en José Muñoz no en va ser mai president ni tant sols ha estat considerat com un del veritables fundadors del C.N. Montjuïc

Però qui es aquest José Muñoz ?... Malauradament no n'hem pogut trobar masses dades. Sabem, però, que fou nedador del C.E. Mediterrani ja des dels primers anys del club. Així, en 1932 essent un jove jugador de waterpolo el trobem formant part d'un dels primers equips, el quart per l'esquerra en la foto que aportem. Va seguir vinculat al club i a partir dels primers anys 40 el retrobem com a "Jefe de Deportes de la O.S. de Educación y Descanso" per un curt període de temps.

Joan Llenas, Carrasco, Fernández, Josep Muñoz, 
Pere Muñoz, Puigdengoles i Rosenzweig. 
Font: Història del C.E. Mediterrani 1997. Ft. SI

El cas es que manté una bona relació amb en Vicenç Esquiroz Soliva, ja des de l'època que ambdós pertanyien al ‘Medi’. El mateix Vicenç havia estat encarregat per la junta d'aquest club per a negociar amb en Josep Muñoz l'entrada del que llavors era el "C.D. Mediterraneo" al sí de la O.S. de E. y D. l'any 1941. Com van haver de fer molts altres clubs catalans, la integració a l'esmentada organització representava un alleugeriment de la extrema situació social i econòmica en que es trobaven un cop finalitzada la guerra civil. En el cas del Mediterrani, però la relació va ser curta i es dona per finalitzada l'any 1943.

Els fundadors

A finals de 1943 i primers de 1944 el Mediterrani es troba immers en una profunda crisi tant en els seus directius com en el cos social. El club es desnonat del seu local del carrer de Tres Llits, tocant a la Plaça Reial, on disposava del local social i d'un gimnàs; a la vegada perden el lloguer per els caps de setmana del local del carrer de "Marqués del Duero" n. 88 on podien celebrar els seus actes mes recreatius: balls, activitats culturals, etc. El nombre d'associats s'ha reduït fins a poc mes de seixanta. Aquesta situació límit empeny l'entitat a emprendre nous rumbs. Una de les solucions que troben es la d'establir-se a la barriada de Sants en l'anomenat 'Vapor Vell' del carrer de Galileu n. 49 que disposava d'una bassa que un cop adaptada podria fer les funcions de piscina per als entrenaments de l'equip. A la vegada també troben un local per a ser seu social al carrer de Zumalacarregui n. 2 al mateix Sants. Aquest es el detonant de l'escissió que va representar el naixement del Club Natació Montjuïc, atès que la majoria dels que el funden el nou club eren socis del ‘Medi’ i veïns del Poble Sec que es trobaren frustrats per la nova localització del club.

D'aquesta manera i després d'un seguit de reunions s'acorda la fundació del Club Natació Montjuïc entre les catorze persones següents:

SOCIS FUNDADORS DEL CLUB NATACIÓ MONTJUÏC. ANY 1944

Font: Elaboració pròpia

Fins a nou dels catorze fundadors provenen del C.E. Mediterrani. Una major part son residents al Poble Sec o hi tenen relació estreta. Cal remarcar que el club neix específicament vinculat a aquest barri, el "Distrito II" en la nomenclatura del moment, encara no hi ha cap vinculació amb el "Distrito V" o Raval en la denominació actual. Aquesta vinculació tant estreta que quasi es convertirà en un ‘mantra’ com a "club de los distritos II y V", apareix quant la recerca d'una ubicació per a situar la desitjada piscina coberta pròpia del club ens acaba situant plenament al Raval, a la plaça llavors coneguda com de la Reina Amalia.

Joaquim Tauler, Agustí Julián i Gerardo Carmany 
a la piscina de Montjuïc a mitjans anys 40. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

En Martí Planas i en Vicenç Esquiroz han ocupat diferents càrrecs directius al seu club d'origen i a la Federació Catalana, formant un tàndem que sens dubte va esser determinant en la fundació del Montjuïc. El primer constarà com a soci n. 1 fins als primers anys 50’, quan per motius d’incompatibilitat amb la seva tasca de periodista esportiu a La Vanguardia deixarà aquest lloc a en Vicenç Esquiroz que l'ocupà fins a la seva mort l'any 1987.

Als catorze fundadors se'ls incorporen amb una certa immediatesa d'altres joves nedadors con els germans Carmany, Gerard i Robert, Josep Cercós, Portillo, Buendia i d’altres. Una part d'ells han aprés a nedar amb en Vicenç Esquiroz que exerceix de President i a la vegada d’entrenador i mestre de natació per als nouvinguts. Tot això de manera amateur i fent-ho compatible amb les seves tasques professionals de periodista a diferents mitjans i d'empleat de "Riegos y Fuerzas del Ebro", predecessora de la FECSA. Eren els temps del "pluriempleo" quan la major part dels treballadors havien de tenir més d'una ocupació per tal de garantir-se la subsistència.

Vicenç Esquiroz impartint una classe de gimnàstica als futurs 
nedadors del CN Montjuïc a finals dels anys 40'. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Els dos primers anys de vida del club han estat senyalats com  els anys heroics per les moltes dificultats que es varen patir per tirar endavant i intentar consolidar la tasca de l'entitat. La pertinença a la O.S. de E. y D. n'havia de facilitar la subsistència i el creixement bàsicament en dos aspectes: d'una banda proporcionant un local social on instal·lar-hi una secretària i un petit gimnàs per a les èpoques d'hivern que  no es pot entrenar a la piscina de Montjuïc; de l'altre ajudant econòmicament a les despeses que generen les activitats del club. Però la manca de mitjans pròpia de la situació afectava també als organismes oficials de manera que no arribaven a complir amb totes les promeses d'ajut a que s'havien compromès.

Sembla deduir-se de la informació generada en aquells anys que cap de les dues condicions foren complertes de manera plena. L'ajut econòmic si que va poder arribar, però ho va fer de manera minvant al llarg dels dos anys en que va durar la relació; el desitjat local social, però, no va aparèixer mai obligant l'entitat a una continuada peregrinació de bars i sales on es podien aixoplugar per uns períodes generalment curts i que servien per tenir una localització on atendre els socis. No va ser fins a l'any 1948, amb el local del Passeig de l’Exposició, i desprès de manera més definitiva amb el ‘Chipirón’ del carrer de Paral·lel n. 88 que es va normalitzar la situació de l'estatge social. Altrament a parer de molts dels esportistes d'aquells anys l'autèntic ‘local social’ del Montjuïc era la piscina del Ramos, o sigui la municipal de Montjuïc. Així en Jaume Monzó a l'entrevista que ens va donar per al seu ‘Carnet de Soci’ recorda que:

"... jo crec que el club nostre era a la piscina municipal de Montjuïc, també ho va ser la Ronda per uns altres motius i unes altres circumstàncies, però primer era la piscina del Ramos perquè entre quan jo tenia des del deu fins als quinze o setze anys en que me'n vaig anar a la Blume, (la piscina) era el punt de trobada... el punt de trobada de qualsevol dia hi hagués entreno o no n'hi hagués, els dissabtes tot era preguntar: “ei, que feu ?... “ i l'altre: “vaig a la piscina...” i ens trobàvem allà a la grada i intentaves lligar, si podies i et deixaven (riures generals), i com una sargantana allà a prendre el “solete”, un banyet a la piscina i la mar de bé..."

Una imatge del ‘local social’ a la piscina de 
Montjuíc cap als primers anys 60’. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Tampoc els socis de la nounada entitat podien complir sempre amb el seu pagament de quotes, generant-se així una continua sensació de provisionalitat i estretor econòmica que va culminar amb la crisi de l'any 1946 i la sortida de la O.S. de E. y D. que tractarem en una altre entrada.

JC

El nacimiento de un club...

Algunos antecedentes

La existencia de clubes de natación implica que esta actividad tan vieja como la humanidad ha adquirido la necesidad de organizarse mediante reglas y criterios uniformadores que permitan el contraste y la competición con otros grupos de practicantes del mismo deporte. 

Esta institucionalización, primero en clubes o sociedades de natación y más tarde en federaciones, comienza a mediados del siglo XIX en el Reino Unido, extendiéndose hacia el último cuarto del siglo en otros países. Como anécdota un diario de Madrid recoge la creación de un club de natación en la universidad de Cambridge a mediados de 1863, haciendo una analogía entre las "carreras de nadadores" y las carreras de caballos y hablando del festival como de "la primera función ", lo que no deja de resultar curiosa, además de dar una idea del desconocimiento sobre la materia que reinaba todavía en aquellos años.

Extraído del diario de Madrid "LaCorrespondencia de España", 25 de junio de 1863.
Fuente: BVPH

Como es de sobras conocido, en nuestro país el primer club de natación que se constituye es el Club Natación Barcelona, ​​fundado en noviembre de 1907, que para siempre mas será conocido como 'el natación' sin necesidad de otros añadidos ... ventajas de ser el primero. En entradas posteriores nos referiremos más detalladamente al decano de la natación catalana y española.

Nace el "Club Natación Montjuich de Educación y Descanso"

La manera más fiel de conocer la fecha de constitución de una sociedad o de un club es la de recurrir a su acta de constitución donde es habitual dar detalles del lugar de la reunión, día y hora, los elementos que se encuentran reunidos y otros detalles. A la vez habitualmente se establecia la primera junta directiva de la entidad. El acta queda confirmada con la firma de los asistentes. En nuestro caso, desgraciadamente, hasta el momento no hemos sido capaces de encontrar este documento .

A falta de este dato exacto, toda la literatura que se ha ido produciendo a lo largo de los años ha dado como fecha de constitución la del 15 de abril de 1944. Tanto en el boletín del club como en boletines o libros conmemorativos de los diferentes aniversarios de la entidad esta fecha ha sido dada por buena por lo común, aún que es cierto que en estos momentos la página web del club en un breve resumen de su historia da como fecha de fundación la del 1 de abril de 1944. Independientemente de esto, contamos con algunos datos ciertos:

En el Libro de Actas de la Federación Catalana de Natación (FCN) correspondiente al periodo 1938 -1946 el Comité Ejecutivo (CE) acepta la inscripción del:

"... C.N. Montjuich, Dependiente de Educación y Descanso, aprobándose la propuesta de Delegado a favor de Dn. José Muñoz, Jefe de Deportes de dicha Obra Sindical ".

Están presentes, entre otros, el Sr. Luis Santacana Faralt, presidente entre 1943 y 1948 y el Sr. Joaquín Morera Pujals, secretario y redactor del acta. Curiosamente, a pesar de la pulcritud con que actuaba siempre el señor Morera, a esta acta le falta la fecha de celebración, si bien sabemos que se encuentra entre las del miércoles 15 y el miércoles 29 de marzo de 1944, por lo que no es descabellado situarla en el miércoles intermedio por ser el día habitual de las reuniones en aquellos años, dia 22 de marzo.

Extraído del acta de la C.E. de la FCN atribuida al 22 de marzo de 1944.
Fuente: Archivos de la FCN

En el Libro de Socios de la misma FCN consta como inscrito el "Club Natació Montjuïc" con fecha de 15 de abril de 1944

Libro de socios de la FCN, página 1. Fuente: Archivo de la FCN

Es necesario tener presente que este libro de socios, que llega en su última página hasta este 2020, no es el original de 1921, año de la fundación de la FCNA. Parece que este original no ha existido nunca, por lo que el lugar donde poder encontrar la relación de clubes que son adheridos a la federación es el de los diferentes libros de actas. El actual Libro de Socios parece haberse originado en los años sesenta, siendo secretario de la FCN el Sr. Manuel Doménech. 

Por esta razón no se incluyen clubs históricos como los fundadores de la FCNA: Club de Mar, Club Natación Pop de Badalona, ​​Ateneo Enciclopédico Popular, Club Natación los XX, Centro de Deportes de Lleida y Club Natación Mataró. Este último desaparece en 1929, si bien en 1932 resurge como Centro Natación Mataró vigente hasta nuestros días.

Las primeras actuaciones del Club Natación Montjuïc

Tiempo habrá en futuras entradas para poder profundizar en las primeras actuaciones del recién nacido club. Nos referiremos sólo a la que parece haber sido considerada por uno de los fundadores, máximo impulsor del club, Vicente Esquiroz, en su condición de periodista de "El Mundo Deportivo", como la primera.

Esta actuación tiene lugar el día 9 de abril de 1944 en la piscina de Montjuïc y se aprovecha la competición para hacer un homenaje a Rafael Ruiz, uno de los tres hermanos Ruiz fundadores del club que parece que pasa un mal trago de salud.

Noticia del inicio 'oficial' de actividades del C.N. Montjuïc.
El Mundo Deportivo, 14 de abril de 1944. 
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

Pese a no tener firma el artículo es muy posible que sea obra del mismo Vicente Esquiroz. El periodista da cuenta del apoyo que esperan tener de la barriada del Poble Sec, a la vez que remarca el hecho de que "... la O.S. de Educación y Descanso presta sume mas incondicional Ayuda ".

Siendo un festival interno del club destaca la participación de un puñado de socios fundadores: 'Quique' Ruiz, Canela, Parellada, Blas Ruiz, Tauler y Devesa. La mayor parte de los fundadores procedían del "Club Esportiu Mediterrani" fundado en 1931 por, entre otros, Martín Planas Ferrer y un joven de diecisiete años llamado Vicente Esquiroz Soliva, ambos reincidentes al fundar éste nuevo club. Otra parte de los fundadores y de los primeros socios procedía del casi desconocido "Club Natació Mare Nostrum", fundado también en 1931 y desaparecido una vez acabada la guerra civil española. Ambos clubes, auténticos primos hermanos del Montjuic, tenían gran parte de su actividad centrada en la barriada del Pueblo Seco, especialmente el segundo.

En próximas entradas nos centraremos de manera más específica en estos auténticos fundadores del C.N. Montjuïc, dejando de lado la anécdota de la inscripción del club solicitada por un jefe de la O.S. de Educación y Descanso, el señor José Muñoz de quien sabemos que ha sido y seguramente todavía se en ese momento socio y nadador del Club Deportivo Mediterráneo pero pocas noticias mas tendremos a lo largo de estos primeros momentos del club.

Terminada la jornada en la piscina 

"... nadadoras socios y simpatizantes se trasladaron al local social provisional, Salvá 18, en donde dedicaron un vino de honor al homenajeado ..."

El bar en cuestión era muy posiblemente el 'Bar del Buen Humor' también conocido como "Cal Empentes", uno de los muchos locales por los que peregrinó el club en estos primeros años hasta estabilizarse en el mítico 'Chipirón' donde permaneció desde 1950 hasta 1986, en que finalmente se abandona para centrar toda la actividad social en la Zona Deportiva del club en la montaña de Montjuïc.

Josep Castellví

El naixement d’un club…

Alguns antecedents

L’existència de clubs de natació implica que aquesta activitat tant vella com la humanitat ha adquirit la necessitat d’organitzar-se mitjançant regles i criteris uniformadors que permetin el contrast i la competició amb d’altres grups de practicants del mateix esport. Aquesta institucionalització, primer en clubs o societats de natació i mes tard en federacions, comença a mitjans del segle XIX al Regne Unit, estenent-se cap al darrer quart del segle a d’altres països.

Com a anècdota un diari de Madrid recull la creació d’un club de natació a la universitat de Cambridge a mitjans de 1863, tot fent una analogia entre les “carreras de nadadores” i les carreres de cavalls tot parlant del festival com de “la primera función”, cosa que no deixa de resultar curiosa, ultra donar idea del desconeixement sobre la matèria que regnava encara en aquells anys.

Extret del diari de Madrid “La Correspondencia de España”, 25 de juny de 1863.
Font: BVPH

Com es prou conegut al nostre país el primer club de natació que es constitueix es el Club Natació Barcelona, fundat el novembre de 1907, que per sempre mes serà conegut com el 'Natació’ sense necessitat de mes afegits... avantatges de ser el primer. En entrades posteriors ens referirem més detalladament al degà de la natació catalana i espanyola.

Neix el “Club Natación Montjuich de Educación y Descanso”

La manera més fidel de conèixer la data de constitució d’una societat o d’un club es la de recórrer a la seva acta de constitució on es habitual donar detalls del lloc de la reunió, dia i hora, els elements que s’hi troben reunits i altres detalls. A la vegada sovint hi es establerta la primera junta directiva de l’entitat. L'acta queda confirmada amb la signatura dels assistents. En el nostre cas, malauradament, fins al moment no hem estat capaços de trobar aquest document .

A manca d’aquesta dada exacte, tota la literatura que s’ha anat produint al llarg dels anys ha donat com a data de constitució la del 15 d’abril de 1944. Tant en el butlletí del club com en butlletins o llibres commemoratius dels diferents aniversaris de l’entitat aquesta data ha estat donada per bona de manera comuna, per be que a hores d’ara la pàgina web del club en un breu resum de la seva història dona com a data de fundació la de l’1 d’abril de 1944. Independentment d’això, comptem amb algunes dades certes:

En el llibre d’actes de la Federació Catalana de Natació (FCN) corresponent al període 1938 - 1946, el Comitè Executiu (CE) accepta la inscripció del:

 “C.N. Montjuich, dependiente de Educación y Descanso, aprobándose la propuesta de Delegado a favor de Dn. José Muñoz, Jefe de Deportes de dicha Obra Sindical”. 

Hi són presents, entre d’altres, el Sr. Luis Santacana Faralt que n’es el President entre 1943 i 1948 i en Joaquín Morera Pujals, el secretari que es qui en fa la redacció. Curiosament, malgrat la polidesa amb que actuava sempre el senyor Morera, a aquesta acta li manca la data de celebració, per bé que sabem que es troba entre les del dimecres 15 i el dimecres 29 de març de 1944, de manera que no es forassenyat de situar-la el dimecres, dia habitual de les reunions en aquells anys, 22 de març.

Extret de l’acta de la C.E. de la FCN atribuïda al 22 de març de 1944.
Font: Arxius de la FCN

En el Llibre de Socis de la mateixa FCN consta com a inscrit el Club Natació Montjuïc amb data de 15 d’abril de 1944

Llibre de socis de la FCN, pàgina 1. Font: Arxiu de la FCN

Cal tenir present però que aquest llibre de socis, que arriba en la seva darrera pàgina fins aquest 2020, no es l’original del 1921, any de la fundació de la FCNA. Sembla que aquest original no ha existit mai, de manera que el lloc on es troba la relació de clubs que són adherits a la federació es en els diferents llibres d’actas. L’actual Llibre de Socis sembla haver estat originat els anys seixanta, essent secretari de la FCN en Manuel Domènech. Hi manquen clubs històrics com els fundadors de la FCNA: Club de Mar, Club Natació Pop de Badalona, Ateneu Enciclopèdic Populat, Club Natació els XX, Centre d’Esports de Lleida i Club Natació Mataró. Aquest darrer desapareix l’any 1929, per bé que l’any 1932 ressorgeix com a Centre Natació Mataró vigent fins als nostres dies.

Les primeres actuacions del Club Natació Montjuïc

Temps hi haurà en properes entrades per a poder aprofundir en les primeres actuacions del nounat club. Ens referirem només a la que sembla haver estat considerada per un dels fundadors, màxim impulsor del club, en Vicenç Esquiroz, en la seva condició de periodista de “El Mundo Deportivo”, com a la primera.
Aquesta actuació té lloc el dia 9 d’abril a la piscina de Montjuïc i s’aprofita la competició per a fer un homenatge a en Rafel Ruiz, un dels tres germans Ruiz fundadors del club que sembla que passa un mal tràngol de salut.

Noticia de l’inici ‘oficial’ d’activitats del C.N. Montjuïc. El Mundo Deportivo, 14 d’abril de 1944. Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Malgrat no tenir signatura l’article es molt possible que sigui obra del mateix Vicenç Esquiroz. El periodista dona compte del suport que esperen tenir de la barriada del Poble Sec, a la vegada que remarca el fet que “...la O.S. de Educación y Descanso presta su mas incondicional ayuda”.

Essent un festival intern del club hi destaca la participació d’un grapat del socis fundadors: ‘Quique’ Ruiz, Canela, Parellada, Blas Ruiz, Tauler i Devesa. La major part dels fundadors procedien del Club Esportiu Mediterrani fundat l’any 1931 per, entre d’altres, en Martí Planas Ferrer i un jove de disset anys anomenat Vicenç Esquiroz Soliva. Una altra part dels fundadors i dels primers socis procedia del quasi desconegut Club Natació Mare Nostrum, fundat també el 1931 i desaparegut un cop acabada la guerra civil espanyola. Ambdós clubs, autèntics cosins germans del Montjuïc, tenien gran part de la seva activitat centrada en la barriada del Poble Sec, especialment el segon.

En properes entrades ens centrarem de manera mes específica en aquests autèntics fundadors del C.N. Montjuïc, deixant de banda l’anècdota de la inscripció del club sol·licitada per un cap de la O.S. de Educación y Descanso, el senyor José Muñoz de qui sabem que ha estat i segurament encara es en aquell moment soci i nedador del Club Esportiu Mediterrani però poques noticies mes tindrem al llarg d’aquests primers moments del club.

Acabada la jornada a la piscina 

“... nadadores socios y simpatizantes se trasladaron al local social provisional, Salvá 18, en donde dedicaron un vino de honor al homenajeado...”. 

El bar en qüestió era molt possiblement el "Bar del Buen Humor" conegut com a ‘Cal Empentes’, un dels molts locals per els quals va peregrinar el club en aquest primers anys fins a estabilitzar-se en el mític ‘Chipirón’ on hi havia de romandre des de l’any 1950 fins al 1986, en que finalment s’abandona per centrar tota l’activitat social a la Zona Esportiva del club a la muntanya de Montjuïc. 

Josep Castellví