En altres entrades d'aquest bloc hem pogut comprovar el procediment gens comú seguit en el moment de la inscripció del Club Natación Montjuich de Educación y Descanso a la Federació Catalana de Natació (FCN), l'any 1944.
Resumint la situació creada en el moment de la constitució del club, podem senyalar que:
L'única dada establerta com a real és la inscripció del Club Natació Montjuïc a la FCN, amb data del 22 de març de 1944
La FCN accepta aquesta inscripció sense tenir coneixement ni reclamar cap acta de constitució de la societat ni els estatuts reglamentaris de la mateixa, incomplint les pròpies normes federatives
Tampoc és compleix el tràmit de la inscripció al Registre d'associacions del Gobierno Civil de Barcelona, com obliga la vigent Ley de asociaciones del 30 de juny de 1887
Aquesta irregularitat deriva del fet que el procés constituent de la nova entitat és fa sota el 'paraigües' de la Organización Sindical de Educación y Descanso (EyD) del règim franquista, quin delegat d'esports és l'encarregat de fer la inscripció del nou club a la FCN (1)
No és fins al mes de desembre de 1949 que la Junta Directiva del C.N. Montjuïc - desvinculat des de 1946 de EyD - és troba en l'obligació de resoldre aquesta situació anòmala per tal de poder inscriure l'entitat al Registre d'associacions del Gobierno Civil, en el marc del procés que se segueix per al lloguer i la posada en marxa del nou local social del club, l'històric Chipirón del carrer Paral·lel n. 88.
Primers Estatuts i Reglament intern
En aquest 'Butlletí' recollim la primera vegada que a l'òrgan oficial de l'entitat apareixen uns estatuts i el seu reglament, cosa que succeeix en el número 39 del novembre de 1952.
Portada del butlletí social n. 39 de novembre 1952. Font: Arxiu JCE (2)
Hem de suposar que la voluntat de reproduir per primera vegada els Estatuts de l'entitat i el seu Reglament és motivada, en gran mesura, per la convocatòria de la que és la segona Assemblea General Ordinària del Montjuïc. La primera ha esta el 1951, és a dir que entre 1944 i 1950 les decisions operatives més importants de l'entitat s'han anat prenent per la Junta Directiva, recolzada per uns mena de 'senat' format per els socis fundadors i d'altres associats primerencs.
Primers Estatuts del C.N. Montjuïc (3)
D'aquests Estatuts se'n pot remarcar la seva extraordinària brevetat, despatxant amb només dotze articles totes les seves disposicions. Com a òrgan de govern tant sols enumera una Junta Directiva, de la qual n'esmenta la composició i les funcions, però en canvi no esmenta per res cap altra òrgan col·lectiu superior a qui rendir comptes, com és el cas de les Assemblees generals. Sens dubte les presses en la seva elaboració el desembre de 1949 han estat determinants en la seva escassetat de detalls.
Primer Reglament intern del C.N. Montjuïc
Contrasta la extensió del Reglament amb la brevetat dels Estatuts. En posteriors reformes els propis Estatuts aniran incorporant la pràctica totalitat del Reglament, fent innecessària la existència d'aquest.
En relació al seu contingut, podem destacar els punts següents:
A més dels socis numeraris, protectors i d'honor previstos a l'estatut, el reglament incorpora noves formes d'associar-se: el Socio Deportivo i la Sección Femenina
En relació a aquesta darrera figura, per contraposició a l'estatut, cal entendre que dels socis inicials només se'n considerava la possibilitat que fossin homes. (4)
Tant el soci esportiu con les noies integrades a la secció femenina han de comptar amb l'autorització del seu entrenador i complir amb un mínim d'entrenaments setmanals. A la vegada, per a les dones que ultrapassen una determinada edat se'ls hi demana acreditar unes marques mínimes per a poder ser inscrites
Gran part del reglament és dedica a la organització interna de l'entitat, regulant les Assemblees generals, així com especificant les funcions que corresponen als diferents càrrecs de la Junta Directiva de l'entitat
S'estableix, també, una Junta Consultiva formada per els primers vint-i-cinc socis del club amb amplis drets que inclouen la lliure assistència - si ho volen - a les reunions de la directiva, així com drets executius per a determinades decisions socials
La vigència d'aquest estatut i reglament s'extén fins a l'any 1956, en que són redactats els nous estatuts que estaran vigents fins a ben entrada la dècada dels anys setanta del segle XX.
Memòries del Montjuïc
(1) A la fundació del C.N. Montjuïc hi conflueixen dos diferents grups i interessos: la dels fundadors reals de l'entitat pròpiament dits i la de l'entitat del règim 'Educación y Descanso', desitjosa d'anar ocupant espais esportius de la societat.
(2) La totalitat de les reproduccions d'aquest article corresponen al butlletí social n. 39, de novembre de 1952. La font és sempre la mateixa, l'Arxiu JCE, de manera que no ho anem repetint a cadascuna de les pàgines reproduïdes
(3) La datació del primer estatut del club a l'any 1946 és manifestament falsa, en base a tres detalls determinants: la signatura del president de la FCN hauria de ser d'en Lluís Santacana, en el càrrec entre 1943 i 1948; el local social no pot ser el del Passeig de l'Exposició, on s'hi arriba l'any 1948. El segell d'aprovació del 'Gobierno Civil' de Barcelona correspon a la data del 24 de desembre de 1949, moment en que REALMENT s'ha confegit aquest estatut.
(4) L'evident discriminació per sexe de la creació d'una 'Sección Femenina', pressuposant que els usuaris habituals han de ser els homes, no és un cas privatiu del C.N. Montjuïc. La major part de les entitats esportives - i socials - seguien aquest model. Algun club molt representatiu de la natació catalana no va derogar aquesta evident discriminació fins a ben entrada la dècada dels anys vuitanta del segle XX.
L'any 1968 en Jaume Monzó va assolir una de les seves fites esportives, en ser el primer olímpic del C.N. Montjuïc, com a integrant de l'equip espanyol que va participar als Jocs de Mèxic. Font: Arxiu JCE, fons Jaume Monzó. Ft. SI
De l'esportista d'elit al tècnic professional...
Com hem vist en d'altres entrades d'aquest bloc que li han estat dedicades, en Jaume Monzó Cots (1946-2020) va tenir una dilatada i profitosa etapa d'esportista d'elit, sempre enquadrat en les files del Club Natació Montjuïc.
La carrera esportiva d'en Jaume va estar farcida de moments de gran brillantor, però també en va conèixer altres marcats per el desencís. Aquest va ser el cas de l'any olímpic de 1968. Malgrat la felicitat i l'èxit de ser el primer esportista olímpic del club - fet que sempre va recordar amb orgull i entusiasme -, el cert és que els resultats esportius d'aquesta cita no van estar a l'alçada que el nedador blanc-i-verd desitjava.
A l'any anterior de 1967 en Jaume es va trobar condicionat per dues circumstàncies poc favorables, com van ser la realització del servei militar obligatori i la dedicació intensiva a la finalització dels seus estudis d'aparellador - ara Arquitecte Tècnic -, que van dificultar en gran manera les seves possibilitats d'entrenar de manera adient.
Tot i la intervenció del President d'Honor del C.N. Montjuïc, Epifani de Fortuny, demanant al 'Capitán General de Catalunya' la seva intervenció prop de les autoritats militars corresponents per a obtenir facilitats per els entrenaments d'en Jaume, el resultat va quedar limitar a la concessió de dues hores de permís al migdia, a partir de les 12 hores, "para que pueda practicar el deporte de la natación", tal com respon el llavors capità general José L. Montesino-Espartero Averly.
Un
Reproducció de la carta original lliurada per el 'Capitán General de Catalunya' a en Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà, accedint la petició d'aquest de facilitar els entrenaments d'en Jaume Monzó mentre es troba realitzant el servei militar obligatori. (1) Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1256-T-786-2.
A les dificultats ja es unmentades, cal afegir la insuficiència de la estada preparatòria dels jocs que el Jaume - junt amb Joan Fortuny i Joaquín Xicoy - va aconseguir fer als EE.UU. el primer trimestre de 1968, que malauradament es va veure interrompuda per la decisió dels responsables federatius de torn, obligant al seu retorn immediat. (2).
Les conseqüències són prou conegudes. En tornar dels Jocs de Mèxic en Jaume abandona la disciplina de la Residencia Blume de Barcelona, on havia entrat en el moment mateix de la seva inauguració el gener de 1961; no obstant, encara segueix uns anys més com a nedador i waterpolista, entrenant i competint amb el Montjuïc.
Equip de waterpolo del Montjuïc, participant en un quadrangular a Madrid l'estiu de 1969. Sánchez, Segura, Comas, Subirana (E), Castellví, Grau, Lloansí, Murio. Sota: Puigdevall, Siré, Costa, Monzó i Asensio. Font: Arxiu JCE. Ft. J. Brascó
Un cop retirat definitivament de l'esport d'alt rendiment, la seva estimació per la natació el va portar a mantenir-se sempre actiu, participant en proves màster i travessies; donant-se el cas que poques hores abans del seu traspàs va estar entrenant a la Piscina Sant Jordi de Barcelona.
L'Arquitecte Tècnic al servei de l'esport...
Des dels primers anys setanta del segle passat en Jaume va estar exercint la seva professió, mentre que a la vegada anava conformant el seu propi nucli familiar, que sempre va mantenir com el principal centre d'atenció de la seva vida.
Va procurar de compaginar l'activitat professional d'obra civil - habitatges, equipaments comercials, industrials, i d'altres... - amb tasques vinculades a l'activitat esportiva i, especialment, al món de la natació.
Entre les obres d'aquest darrer vessant en que va intervenir podem destacar les següents:
1975-1976. Planejament del Complex Esportiu Municipal de Santa Eulalia, a l'Hospitalet de Llobregat
1976. Ampliació de les instal·lacions de la piscina coberta del C.N. Barceloneta, al Passeig Marítim de Barcelona
1976-1979. Col·laboració en el desenvolupament de la Ciutat Esportiva del C.N. Montjuïc, amb especial incidència en la construcció de la piscina descoberta de mides olímpiques, a Barcelona
1977. Disseny i construcció d'una piscina descoberta a Flaçà, a la comarca del Gironès
1981-1983. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat NAGI, a Sabadell
1982. Planejament i construcció de l'equipament esportiu privat CROL, a Terrassa
1983-1984. Reformes i millora del Complex Esportiu de Badia del Vallés (3)
1990. Reformes i millora de la Piscina Sant Jordi, a Barcelona
Algunes de les primeres intervencions van ser realitzades formant equip amb en Joaquim Pujol, amic i company de la Blume, que havia finalitzat els seus estudis d'arquitectura.
A l'entrada de la secció 'Butlletí' que avui publiquem recollim l'article que en Jaume Monzó va difondre mitjançant la revista 'PISCINAS XXI' l'any 1983, tot explicant la seva experiència en el planejament i desenvolupament de dues instal·lacions esportives privades, com són les 'escoles' NAGI i CROL - a Sabadell i Terrassa, respectivament - (4).
En ambdues es donen algunes característiques similars. Han estat promogudes per antics nedadors d'elit: el manresà Josep Claret, en el cas de NAGI; i els terrassencs germans Batalla, en el cas de CROL. La seva concepció inicial ha estat la de ser pensades com a 'Escoles de Natació' de caràcter privat, i han cercat de reutilitzar antics equipament de caràcter industrial en desús, tot situant-se en entorns propers a equipaments educatius importants de les seves respectives viles.
Tot seguit podeu trobar la reproducció de l'article complert, agrupat en formats de dues pàgines a cadascuna de les imatges:
Article d'en Jaume Monzó publicat al n. 34 de la Revista 'PISCINAS XXI' l'any 1983, amb els seus continguts referits als equipaments esportius privats NAGI i CROL, a Sabadell i Terrassa, respectivament. Font: Biblioteca de l'Esport, Generalitat de Catalunya
La col·laboració d'en Jaume consta d'una introducció inicial on exposa les característiques generals d'ambdós equipaments, per passar desprès a les fitxes particulars de cadascun d'ell, les quals consten de:
Fitxa tècnica
Plànols dels equipaments
Fotos del procés i de l'acabament final
Detalls dels processos de depuració, climatització i aigua sanitària de cadascuna de les instal·lacions
No cal dir que des del punt de vista de l'actualitat en la construcció dels equipaments esportius moltes de les solucions adoptades en aquells anys vuitanta han estat amplament millorades, però en qualsevol cas aquest reportatge ens serveix com a guia per a conèixer algunes dades de la situació d'aquell moment en la generació d'aquests equipaments de caire exclusivament privat, tot i mantenint una certa vocació difusora de l'ensenyament de la natació.
L'escola NAGI va estar operativa fins a l'any 2007, mentre que l'escola CROL encara continua en funcionament.
Memòries del Montjuïc
(1) La carta de petició de facilitats per en Jaume la signa el Baró d'Esponellà amb data del 12 de juny de 1967. A més de descriure la situació militar d'en Monzó, Epifani de Fortuny no se'n està de tocar la fibra sensible del capità general, tot dient-li que:"Puedo asegurarte que por su comportamiento deportivo y familiar el muchacho es merecedor de la mayor ayuda posible, que siempre repercutirá en el mejor nombre de España, que él ha defendido siemore con los mayores éxitos."
(2) El gener de 1968 els nedadors catalans Jaume Monzó i Joan Fortuny van aconseguir, mitjançant la intervenció del llavors 'Delegado Nacional de Educación Física y Deportes', Joan Antoni Samaranch, ser els primers nedadors del país que van poder fer una estada per a entrenar amb algun dels principals entrenadors de natació dels Estats Units. La 'Federación Española de Natación' va ampliar el projecte al nedador valencià Joaquim Xicoy, però el termini inicial de tres mesos no es va voler prorrogar, tal com demanaven els nedadors, de manera que la seva preparació olímpica per a Mèxic 1968 va restar incomplerta...
(3) L' actual Badia del Vallés, municipi independent des de l'any 1994, era en aquells primers anys vuitanta coneguda com a Ciutat Badia, sota la forma d'una mancomunitat depenent dels municipis de Cerdanyola del Vallès y de Barberà del Vallès.
(4) L'article que reproduïm es pot consultar a la Biblioteca de l'Esport, accedint al n. 34 de la revista 'PISCINAS XXI' de l'any 1983 i consultant les pàgines que van de la 49 a la 60.
Portada del llibre del cinquantenari del Club Natació Montjuïc. Font: Arxiu JCE(1)
La celebració del 50è Aniversari del Club Natació Montjuïc és la darrera d'aquest tipus de commemoracions que podem incloure en aquest bloc, atès que - com vàrem dir en el seu moment - el seu recorregut cronològic finalitza amb l'any 2000 (2).
Una tant especial remembrança demanava una molt cuidada efemèride, i la junta directiva presidida per en Joan Ballart Serra s'hi va llançar de cap, amb un ampli programa d'esdeveniments.
En aquest 'Butlletí' ens servirem de dues font principals:
El propi butlletí social del C.N. Montjuïc
El llibre del cinquantenari, editat per el club amb el suport de la Diputació de Barcelona
Reproducció de les pàgines 2 i 3 del llibre del cinquantenari, amb els crèdits corresponents a la seva edició.
Un primer pas queda reflectit en el n. 376 del butlletí social, corresponent al mes de desembre de 1993, on s'informa dels actes que s'han programat per aquest aniversari daurat.
Programa d'actes previst, amb la seva datació cronològica, publicada en el butlletí n. 376 de desembre de 1993.
El calendari d'actes abasta des de mitjans del mes de març fins a finals de novembre de 1994, és a dir nou mesos i mig. Recollint les activitats proposades, aquestes són:
Natació:
dos actes, un d'internacional i un de social
Waterpolo:
dos actes, una diada social i un torneig internacional
Atletisme:
dos actes: un de social i un triangular interclubs
Rugbi:
dos actes: una diada social i un torneig interclubs
Tennis:
dos actes: un torneig OPEN i un torneig social
Altres esports:
Un acte cadascun de: Subaquàtiques, Triatló, Petanca, Esquaix, Frontó, Tennis taula, Futbol sala i Gimcana de cotxes
Sopars:
Tres àpats: un d'autoritats, un de social, i un d'homenatge als fundadors i als olímpics del club
Altres actes diversos:
Exposició fotogràfica; Nit de rock i pa amb tomàquet; Conferència sobre la història del club; Festa infantil; Lliurament d'insígnies i plaques al Mèrit Esportiu i als olímpics del club; Missa recordatori de tots els associats difunts
Per a desenvolupar aquesta programació s'organitzen dos ens diferents: el Comitè d'Honor i la Comissió del 50 Aniversari. Els integrants d'aquesta darrera, actuant de manera coordinada amb la Junta Directiva, són els encarregats de l'execució de les activitats previstes. S'organitza també un grup de voluntaris, format per els associats de l'entitat que s'ofereixen per a col·laborar en l'organització.
Una curiosa anècdota fa referència al cost del tiquet del sopar social, que s'ha establert en 3.000 ptes., és a dir 18,03 euros per al públic en general; els socis del club gaudeixen d'un descompte del 80 % sobre aquest preu, de manera que el dinar els hi surt per 3,61 euros... 'tempus fugit' !.
Composició del Comitè d'Honor, la Junta Directiva i la Comissió del 50 Aniversari del C. N.Montjuïc. En aquesta comissió s'hi troben representades les diferents seccions esportives de l'entitat.
El sopar de les autoritats, celebrat el divendres 15 d'abril, va comptar amb la participació d'una nodrida representació d'aquestes, encapçalades per el Molt Honorable President de la Generalitat, en Jordi Pujol Soley. El butlletí n. 377, del mes de juny de 1994, se'n fa ressò.
Portada i planes interiors del n. 377 del butlletí social.
L'acte s'aprofita per a fer una primera distribució del llibre del cinquantenari, quins exemplars van ser signats, a petició dels assistents, per els presidents Pujol i Ballart - de la Generalitat i del Montjuïc, respectivament - com acrediten les fotos que segueixen:
Imatges de la signatura dels presidents. A la primera veiem a l'ex-president del club Esteve Limiñana i a la nedadora M. del Vinyet Lluis demanant una dedicatòria, amb l'atent esguard d'en Josep Lluís Vilaseca, Secretari General de l'esport. El president Ballart signa un llibre en presència, entre d'altres d'en Olivares, professor de gimnàstica als cursets del club. Font: Arxiu del club. Fts. SI
El darrer dels sopars previstos va ser el de cloenda dels actes del cinquantenari. Realitzat el divendres 25 de novembre, que a la vegada serveix per a fer diferents reconeixements i homenatges.
Molt especials van ser els dedicats als socis fundadors, i també els dirigits als esportistes del Montjuïc que van representar, en una o altre ocasió, l'esport del país en un Jocs Olímpics (3).
Portada i pàgines interiors del n. 378 del butlletí social, amb la imatge dels fundadors que van recollir la placa commemorativa, la informació del sopar de cloenda, així com la noticia de la concessió de la Medalla d'Or de la 'Federación Española de Natación' a en Joan Ballart, president del Montjuïc.
En relació als socis fundadors que reben la distinció en recordança de la seva fita de l'any 1944, en el butlletí que reproduïm s'observa una curiosa discordança amb similar informació publicada en el llibre del cinquantenari. En aquest darrer, a la plana 20, s'esmenten fins a 14 membres fundadors que són els considerats 'canònics' de manera habitual. Textualment és diu:
"En són socis fundadors, a més a més de Vicenç Esquiroz i Martí Planas, Sebastià Roca, Joaquim Tauler, Joan Boronat, els germans Diego i Arturo Devesa, els germans Rafael, Enric i Eduard Ruiz, Martí Parellada, Agustí Julián, Antoni Contreras i Ponç Puigdevall."
En canvi, en el butlletí social aquests catorze fundadors han estat reconduïts a només deu. Els 'desapareguts' són en Sebastià Roca, els germans Diego i Artur Devesa i en Martí Planas.
Tots els fundadors son homes, com era habitual en els 'cercles' de natació d'aquells anys. L'excepció que apareix a la foto del butlletí, on hi trobem a na Eulàlia Toro, obeeix al fet que recull la distinció en nom del seu marit, el molt estimat Joaquim Tauler, prematurament traspassat l'any de 1974.
El cas de Martí Planas, Soci d'Honor i número 1 del club fins a que se'n dona de baixa a mitjans dels anys cinquanta, és especialment significatiu en ésser d'alguna manera el mestre i mentor de Vicenç Esquiroz, el qual en va ser l'hereu del número 1 social a la marxa del primer.
Sebastià Roca havia mort l'any 1974 sent el número 2 de l'entitat. Pel que fa als germans Devesa la seva supressió dels socis fundadors es presta a interpretacions properes a la manca de generositat per part de l'autor d'aquest oblit (4).
Dalt, pàgina del llibre del cinquantenari on es detallen els olímpics del club homenatjats en el sopar de cloenda. Sota, imatge extreta del butlletí n. 378, de desembre 1994: Gómez, Flaqué, Robert, Signes, Puigdevall, Joan Sans, Alonso, López, Miralpeix, Serra, Silvestre,Canals, Jordi Sans, Monzó, Bas, Escalas i Alcázar. Ft. SI
D'altre banda, en el llibre del cinquantenari es fa un repàs als diferents presidents que el Club Natació Montjuïc ha tingut en aquest primer mig segle de vida.
En realitat, al llarg del segle XX aquests són els únics presidents del Montjuïc, atès el cas que en Joan Ballart allargarà el seu mandat de la segona etapa fins a l'entrada de la nova centúria.
Reproducció de les planes que van de la 214 a la 217 del llibre del cinquantenari, amb apunts biogràfics dels presidents de l'entitat des de la seva fundació fins al 1994.
Finalment, no volem acabar aquest recordatori dels actes dels 50 anys del Club Natació Montjuïc sense reproduir algunes planes més del llibre editat amb aquest motiu, en les quals es recullen dades de les seccions de rugbi i d'atletisme; les dues primeres en sorgir - anys 1947 i 1950, respectivament - al marge de les especialitats aquàtiques originàries de la fundació de la societat (5).
Planes de la 140 a la 143 dedicades a la secció d'atletisme del club, recollint els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats. Destaca la foto d'en Xavier Garcia Chico, saltador de perxa que als Jocs de Barcelona 1992 va obtenir el bronze de la seva especialitat, com a atleta d'una altre entitat.
Planes de la 194 a la 197 dedicades a la secció de rugbi del club, recollint els anys vuitanta i primers noranta de les seves activitats.
Memòries del Montjuïc
(1) Totes les reproduccions del butlletí social i del llibre del cinquantenari pertanyen a l'arxiu JCE, de manera que ens estalviem de reproduir-ne la font en cadascuna de les imatges incorporades a l'entrada
(2) En diferents entrades del nostre bloc hem dedicat articles a les commemoracions dels aniversaris corresponents als anys 5, 10 i 25 del Club Natació Montjuïc, quins enllaços us deixem aquí referenciats per si és del vostre interès: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/butlleti-escpecial-v-aniversari.html https://www.memoriesdelmontjuic.org/2022/01/butlleti-deu-anys-un-aniversari-rodo.html https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/05/butlleti-un-numero-especial-per-al-xxv.html
(3) A més dels esportistes del club que han estat olímpics, tots ells pertanyents a la natació i el waterpolo del club, les seccions de rugbi i atletisme han aportat també esportistes a les seleccions espanyoles de les seves especialitats.
(4) Aprofitem per a fer un recordatori de l'autora material del llibre del cinquantenari, na Marina Bayó Gesa, llicenciada en ciències de la informació per la UAB i professionalitzada en activitats de 'community manager' de de fa més de trenta anys. En Martí Planas (1890-1967) va ser mentor i protector d'en Vicenç Esquiroz en nombrosos aspectes, des de la comuna tasca de periodistes fins a la passió per les activitats aquàtiques. Fundador del Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 quan en Marti Planas tenia 40 anys, ja l'acompanyava l'Esquiroz als seus disset anys. Injustament oblidat en la memòria del Montjuïc, aquest oblit no és pot carregar en el dèficit d'en Vicenç Esquiroz, que sempre li va guardar un respectuós record fins al moment mateix de la mort d'en Planas el 1967.
(5) Aquest recordatori final de les seccions esportives més antigues del C.N. Montjuïc volem que serveixi com un desgreuge de la seva obligada desaparició als inicis del segle XXI, quan per raons de diferent índole van haver de donar per acabades les seves activitats al club.
L'any 1913 és el de la fundació del segon club de natació català, el Club Natació Athlètic. Ser el vicedegà de la natació catalana ho ha sigut fàcil. El Natació Barcelona ha estat el primer en ser fundat, l'any 1907, i a més s'ha convertit en la referència esportiva per a nombroses capes de la societat barcelonina.
En aquest context el 'cercle' natatori de l'Athlètic ha hagut de maldar per a trobar el seu propi espai en el món de la natació catalana i espanyola. Ho aconsegueix, en gran mesura, gràcies a dos fets diferencials:
La celebració l'any 1918 del primer 'Campionat de Catalunya' de natació, tres anys abans de la fundació de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA)
L'entronització de la que ha de ser la primera gran prova en llargues distàncies del calendari català: la Travessia del Port de Barcelona, quina primera edició es celebra el 24 de setembre de 1926 (1)
A l'any de 1933 tenim un Atlètic - ja sense la h anglosaxona - que es troba en el marc de la que és coneguda com a la seva 'Dècada prodigiosa, 1924-1935', i que acompleix el seu vintè aniversari.
L'agost d'aquest any l'equip directiu, presidit per en Joan Torres Picart, ha decidit iniciar la publicació d'un butlletí social. Com a homenatge i recordatori d'aquesta fita, publiquem aquest article rememorant els primers tretze números de la publicació, que abasten des de l'agost de 1933 fins al setembre de 1934, amb periodicitat mensual.
Els primers butlletins...
Recollim de manera individual alguna de les portades i de les pàgines interiors d'aquests primers números, mentre que al final d'aquest apartat inserim un vídeo on s'inclouen la totalitat de les portades, a més d'algunes altres de les pàgines interiors que ens han semblant interessants de conèixer.
Primera plana dels números 1 i 5, del butlletí del C.N. Atlètic, d'agost i desembre de 1933, respectivament, que en aquests dos única casos serveix com a portada. Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera (2)
En el cas del butlletí n. 1, la junta directiva justifica així el naixement d'aquesta revista
"L'actual Consell Directiu del Club de Natació Atlètic, ha cregut que tenia el deure d'oferir als seus consocis totes aquelles reformes que per el millorament moral i material de l'entitat fossin necessàries.
Es per això que avui posem a les vostres mans aquest modest butlletí,... el que ha prevalgut en la nostra decisió... ha estat el de que el nostre Atlètic, que és encara ben poca cosa dintre de la natació,... és dels primers, per no dir el primer, en el que fa referència a la companyonia i amistat germanívola de socis i directius."
Pel que fa al n. 5, del mes de desembre de 1933, la primera plana és dedicada al comiat de l'esport en actiu d'en Ramón Artigas Rigual, que al llarg de quasi una dècada ha estat la figura capdavantera en l'entitat del cavallet de mar. Olímpic a Amsterdam 1928, va ser sis vegades guanyador de la Travessia del Port de Barcelona, a més de comptar en el seu haver amb haver batut fins a 18 vegades diferents rècords d'Espanya.
Portada del n. 2 del butlletí, de setembre de 1933, amb la imatge d'un molt jove Asensi Bernal Fatjó.
En Asensi Bernal, que en la imatge deu tenir al voltant dels tretze anys, forma part amb els seus germans Francesc i Josep, d'una nissaga de nedadors de l'Atlètic. Per una o altre raó els tres acabaran marxant a d'altres entitats; en concret el Josep i l'Asensi aniran a nedar al Club Natació Barcelona. Aquest darrer, un cop retirat de la natació activa, s'inicia com a entrenador tot simultaniejant aquesta tasca amb la d'àrbitre de natació i waterpolo. Entre 1952 i 1954 va ser primer entrenador de natació del Club Natació Montjuïc. Poc temps més tard un accident de cotxe li va costar la vida.
Portada i pàgina 1 del n. 3 del butlletí, d'octubre de 1933, amb l'agraïment als associats per la seva col·laboració a l'èxit de la vuitena Travessia del Port de Barcelona. A les pàgines 8 i 9 trobem una breu història de les edicions anteriors de la prova.
A la portada hi veiem una històrica foto, amb l'abraçada del President Francesc Macià Llussà al nedador Vicenç Olmos Ayza, del Barceloneta Amateur Club (BAC), guanyador per primera vegada aquell 1933 de la Travessia del Port, superant al llegendari Ramón Artigas de l'Atlètic en l'any de la seva retirada. El Molt Honorable President Macià assisteix a un dels seus darrers actes oficials, doncs va morir el dia de Nadal d'aquell mateix any.
Les pàgines 8 i 9 mostren algunes de les dades més rellevants de les set primeres ocasions en que la travessia s'ha celebrat; des de l'any 1926 fins a la de 1932.
Portada del n. 6 del butlletí, de gener-febrer de 1934, amb la imatge d'en Tomás Palmada Arumí i la llegenda: 'Ex-president del Club Natació Atlètic, en l'aniversari de la seva mort'.
Efectivament, en Tomás Palmada havia traspassat de manera sobtada el gener de 1933, quan tot just deixava la presidència de l'Atlètic per assumir la de la FCNA, per a la qual havia estat escollit; encara que no la va arribar a exercir, atesa la seva mort fulminant, essent reemplaçat en el càrrec per en Joaquim Rosich, del C.N. Barcelona.
Palmada va ser un destacat propagandista de la natació infantil, encara poc desenvolupada als anys vint del segle passat. Ell mateix va ser l'impulsor, a la piscina de Montjuïc, de l'anomenat 'I Festival Interclubs Infantil' el 26 de juliol de 1930, que va tenir una rèplica en la segona edició de l'any 1931. Un cop recollida la iniciativa per la FCNA aquest festival es va convertir a partir de 1932 en el Campionat Infantil de Catalunya.
La seva defunció va causar un fort impacte en la natació del país, com ho demostra l'ample ressò que va tenir en la premsa esportiva i general del moment, que aquest número del butlletí recull parcialment en les seves pàgines interiors.
Portada del n. 8 del butlletí, d'abril de 1934, amb la imatge d'una jove Mary Bernet, qui al final de la seva carrera esportiva va ser la primera nedadora del Club Natació Montjuïc.
Mary Bernet va debutar amb l'Atlètic a l'edat de 10 anys, en el curs del 'II Festival Interclubs Infantil' de l'any 1931. Figura precoç de la natació catalana, va ser entrenada principalment per la seva mare, que a la vegada exercia com una mena d'agent i representant de l'esportista. A finals de 1935 la seva mare se l'emporta al BAC - que desprès serà el C.N. Barceloneta -. A les acaballes de 1938 s'incorpora al C.N. Barcelona, on s'hi està fins el 1943, quan passa al C.N. Catalunya. Desavinences amb l'entrenador d'aquest darrer club, la porten a un nou destí, que aquesta vegada és el tot just fundat Club Natació Montjuïc, on ha de nedar els seus dos últims anys d'esportista en actiu, fins a les acaballes de 1945 quan guanya la seva darrera Copa Nadal.
Va ser nombroses vegades campiona de Catalunya i d'Espanya en proves de crol i, especialment, d'esquena que era la seva modalitat preferida, assolint alguns dels rècords d'Espanya dels primers anys quaranta en aquesta especialitat.
Portada del n. 12, d'agost de 1934, amb la imatge d'en Antonio Sierra Fernández; pare d'en Juan Antonio Sierra Puerto, degà dels directius i cronistes del món de la natació.
Antonio Sierra Fernández va ser nedador i waterpolista del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria l'any 1924 i subcampió el 1926; a més de campió de Catalunya en les proves de 200 i 400 m braça i subcampió d’Espanya de 200 m braça el 1930. Va participar en les funcions directives del seu club, a la vegada que es va dedicar a les activitats d'àrbitre, essent un dels fundadors del Col·legi Català d'Àrbitres de la FCN, on hi participa en les especialitat de natació, waterpolo i salts. La seva dedicació al món de les activitats aquàtiques li va valer diverses distincions honorífiques de la FCN i de la 'Federación Española de Natación' (RFEN).
Vídeo amb el recull de les portades i d'altres continguts dels tretze butlletins del Club Natació Atlètic, objecte d'aquesta entrada. Font: Arxiu MdM, elaboració pròpia
La publicitat també ajuda...
Des del segon número de la revista, quan s'incorporen portada i contraportada a dues tintes, fa acte de presència la publicitat, que de ben segur va ajudar al finançament d'aquest portaveu.
En general s'inclouen en cada número de sis a vuit anuncis, de mides diferents. L'únic que va a tota plana és el dels 'trajos' de bany de la marca 'Mare Nostrum', que són anunciats com una venda exclusiva dels magatzems 'Busutil', que es promociona com a "la primera casa en la península d'articles de Natació Bany i Platja".
Publicitat genèrica dels magatzems 'Busutil', en la premsa de l'època. Font: Hemeroteca ARCA
El número 27 de la Via Laietana és a la cantonada de la plaça de Ramón Berenguer, on de fa molt anys hi ha un bar-restaurant. A finals de l'any 1923, però, s'hi va instal·lar la primera gran botiga a Barcelona d'aquests magatzems, pertanyents a en Juan Martín Busutil, que va acabar obrint fins a quatre sucursals més a Barcelona: a Sants, l'Eixample, Gràcia i Sant Antoni. Com és evident, encara que venia tot tipus de productes tèxtils i de gènere de punt, una especialitat de la casa eren els article de platja i bany.
Diferents anuncis dels apareguts en les pàgines del butlletí del Club Natació Atlètic en el números analitzats.
En concret els vestits de bany 'Mare Nostrum' van ser un dels seus producte punters, arribant a editar amb aquest nom alguns llibres relacionats amb les activitats aquàtiques, com el publicat per Enric Granados Gal als anys trenta, amb el nom de 'Com es fa un nedador'.
Portada i planes interiors del llibre d'Enric Granados. A les planes interiors hi consta la informació de 'Publicat per MARE NOSTRUM, el vestit de bany perfecte', així com la llegenda de 'El vestit de bany nacional que supera a tots els estrangers'. Font: Arxiu JCE
Un altre dels anuncis habituals és el de 'Aigua Oxigenada Foret', que correspon a una empresa familiar d'en Bernat Picornell Richier, fruit del primer matrimoni del fundador del C.N. Barcelona amb la ciutadana francesa Marie Stephanie Foret, que havia mort l'any 1931. La factoria de l'empresa Foret, productora d'aquest tipus d'aigua, es trobava al barri del Poble Nou de Barcelona.
L'anunci, amb el reclam de 'CULTURA FÍSICA I ESPORT', ens assabenta de les virtuts que proporciona el producte, referents a la higiene, l'antisèpsia i la desinfecció. Des de mitjans dels anys seixanta la empresa va ser absorbida per la multinacional nord-americana 'FMC corporation'.
De la popularitat i difusió del 'Aigua Oxigenada Foret' en dona fe el lluminós que durant molts anys va ser present a la terrassa d'una casa del carrer Pelai, prop de la cantonada amb la Rambla, com podem observar en la imatge que segueix:
A la dreta de la imatge, el lluminós de propaganda del 'Aigua Oxigenada Foret', a mitjans anys quaranta, al carrer Pelai de Barcelona. Font: ANC. Cantonada Pelai-Rambles. Ft. Ferran
Un altre dels reclams que ens mostra la publicitat del butlletí és el de les 'Boles NOHISENT', que afirmen ser útils per els nedadors per tal de combatre les afeccions de les orelles. Tot i que l'anunci ens informa que són 'de venda en totes les farmàcies drogueries...', veiem que la finalitat és la d'enfocar-nos a la 'Farmàcia N. Ponsati', ubicada a la Plaça Nova n. 3 de Barcelona.
Es tracta de l'establiment d'en Nemesi Ponsati Solà, un dels principals promotors de l'esport barceloní de primeries del segle XX. Nascut l'any 1887, va estudiar farmàcia a la universitat de Barcelona i va regentar l'establiment anunciat en la revista del C.N. Atlètic.
Vista de la farmàcia Ponsati, a la Plaça Nova n. 3, al costat de la Catedral de Barcelona, en una imatge dels anys trenta. Font: Bloc BARCELOFÍLIA
La importància d'en Nemesi Ponsati, però, no ve de la seva activitat farmacèutica, sinó de la seva vocació com a pedagog esportiu i formador d'atletes, per a la qual cosa va fer estudis de mestre a l'escola Joan Bardina. Soci del C.N. Barcelona quasi des de les primeres hores, va ser practicant de la gimnàstica sueca, la natació, el waterpolo i l'atletisme. Acordat amb els posicionaments higienistes de l'època, la seva prioritat va ser la de difondre l'esport i l'educació física entre la joventut, donant sempre preferència als valors humans d'aquestes pràctiques.
Com a dirigent esportiu va presidir la FCNA entre 1922-1923 i el C.N. Barcelona entre 1940-1943. Enamorat de l'atletisme, al qual dedicà les seves millors hores de practicant i pedagog, va presidir la Federació Catalana d'aquest esport entre 1949 i 1953.
L'activitat de la revista social del Club Natació Atlètic va continuar, amb més o menys interrupcions i discontinuïtats, al llarg d'un bon seguit d'anys.
Memòries del Montjuïc
(1) El primer Campionat de Catalunya, del 1918, fou iniciativa del llavors president del club, Gerard Collardin Esser, que troba l'oportunitat de crear una competició original del Club Natació Athletic, a la que hi inclou la disputa d'una copa donada per ell mateix amb el nom de 'Challenge Setembre'. En Collardin va ser un dels principals impulsors en la creació de la 'Federacion Española de Natación Amateur' (FENA) l'any 1920. Pel que respecta a la Travessia del Port de Barcelona, aquesta va tenir un precedent el dia de Sant Jaume de l'any 1915; quan en Enric Gil i en Jaume Maria Arnau van acomplir el desafiament de travessar el port en un recorregut de més de 3.000 metres de distància que tots dos van assolir, prefigurant així un recorregut similar al que a partir de 1926 es fa cada any al voltant de la festivitat de la Mercè, el 24 de setembre.
(2) La font referida als diferents elements del butlletí del C.N. Atlètic que anem reproduint és sempre la mateixa, per això ens estalviem d'anar-la repetint cadascuna de les vegades. L'arxiu de la Federació Catalana de Natació fa referència al conjunt documental que es conserva a les seves dependències. Una part important d'aquest arxiu és el format per el fons Morera, llegat per en Joaquim Morera Pujals, qui va ser un destacat membre directiu de les federacions catalana i espanyola, a la vegada que també de la LEN i de la FINA. Al llarg de la seva vida va anar atresorant diferents col·leccions de revistes i llibres, a més d'altres documents, sempre relacionats amb el món de les activitats aquàtiques, de l'olimpisme i de l'esport en general.
La ineluctable roda del temps ens ha portat, novament, a les vigílies de les festes de Nadal i Cap d'Any. Tal com hem vingut fent en aquests darrers quatre anys, ens disposem a fer-ne una aproximació emprant en aquesta ocasió les pàgines del butlletí del club.
La revista social va estar donant informació de les activitats del nostre Club Natació Montjuïc des del seu primer número, del novembre de l'any 1946, fins als darrers ja ben entrada la primera dècada del segle XXI. Ho va fer primer de manera irregular, fins arribar a sortir amb periodicitat mensual molts anys, tot i que en els darrers temps la seva sortida era més esporàdica. Un recorregut de més de seixanta anys en els que aquesta eina s'ha estat convertint en 'la memòria feta paper' de l'entitat.
Avui recuperem alguna de les vegades de les dècades dels vuitanta i noranta del segle XX en que la revista va servir per a felicitar les festes als seus associats, esportistes, simpatitzants i anunciants.
Portada del n. 342, d'octubre-novembre de 1983. Font: Arxiu JCE (1)
De manera excepcional, en aquest cas es dona la circumstància que la portada ha estat dissenyada i signada per un mateix associat de l'entitat, que s'identifica amb el seu número de soci: el 8166; a la vegada que, molt discretament, a la dreta de la bandera verd-i-blanca ens deixa constància del seu cognom: ALTARRIBA.
Portada del n. 355, d'octubre-desembre de 1986.
La particularitat d'aquesta felicitació, amb un text formalment lacònic, rau en la seva imatge. Els Reis d'Orient són encaminats al portal de Betlem per una estrella formada amb les anelles de la candidatura de Barcelona 92, quines lletres apareixen en la seva estela.
La referència és prou clara: el divendres 17 d'octubre de 1986 - poc més de seixanta dies abans - en Juan Antonio Samaranch ha pronunciat a Lausanne allò de: '... a la ville de - en des moments - a la ville de Barcelona...'. El que segueix ja forma part de la història de la ciutat i de l'esport...
Portada del n. 367, del desembre de 1990.
Avançant a l'any 1990 ens trobem amb aquesta portada que, tot i que la revista ja és en color, ha estat dissenyada en blanc i negre i amb els bons desitjos en vermell. El text recupera alguna e les formes tradicionals de salutació i expressió que corresponen a aquestes dates.
Retall del n. 387, del novembre de 1997.
En aquest cas l'expressió referent ales festes de Nadal no ocupa la portada. Es troba situada en un requadre de la part inferior de la pàgina 23, on l'acompanyen altres informacions referides al 'II Aquatló Club Natació Montjuïc', que ha tingut lloc el 7 de setembre d'aquell any.
Imatge del poeta Joan Salvat Papasseit en un retrat fet per en Jaume Guardia l'any 1923. Font: Fonoteca
Tot i sortir-se del marc del butlletí, no volem deixar de referir-nos al fet que aquest any de 2024 s'ha commemorat el centenari del traspàs d'en Joan Salvat Papasseit (1894-1924), qui en la seva forçosament breu obra literària ha deixat escrits alguns dels més bells poemes de la literatura catalana. En reproduïm aquí l'intitulat 'Nadal', que s'integrava en el seu llibre 'L'irradiador del Port i les Gavines', publicat el 1921.
Bones festes de Nadal i Cap d'Any
Felices fiestas de Navidad y Fin de Año
Joyeux Noël et bonne année
Happy Christmas and New Year
Buon Natale e Anno Nuovo
عيد ميلاد سعيد ورأس السنة الجديدة
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά
Memòries del Montjuïc
(1) Totes les reproduccions de la revista social pertanyen a l'arxiu JCE, de manera que no anem reproduint la font en cadascuna d'elles.
.jpg)
.jpg)
_page-0001.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.%20%C2%A9%20Fototeca.cat.%20AI.jpeg)
