Sprints. En l'aniversari de dues pèrdues irreparables...

Sempre en el record...

La tardor del 2022 ha quedat en el 'disc dur' personal de molts dels antics jugadors de waterpolo del Club Natació Montjuïc impresa amb la memòria perenne de dues pèrdues irreparables.

El 29 d'octubre ens vam haver d'acomiadar d'en Imre Szikora i abans de passat un mes, el 28 de novembre, ens trobarem amb una altra mancança definitiva, la d'en Josep Brascó Catà.

De totes dues figures del waterpolo blanc-i-verd hi podeu trobar diverses entrades en el nostre bloc que els homenatgen i recorden. Amb aquest apunt d'avui ens limitem a remarcar la seva importància cabdal en el desenvolupament del waterpolo a la sí del Club Natació Montjuïc.

En Josep Brascó debuta com a entrenador l'any 1966 - inicialment de manera amateur - quan el club passa a gestionar la piscina municipal de la plaça de Folch i Torres. Recull un equip que en el Campionat de Catalunya d'aquell estiu ha assolit el tercer lloc de la segona divisió. Al llarg de sis anys de tasca continuada i de progressió ininterrompuda és culmina aquesta etapa deixant a l'equip amb la seva primera victòria sobre el Club Natació Barcelona i amb la fita posterior de destronar al club degà per primera vegada, desprès de les quaranta primeres edicions, de l'entorxat del XLI Campionat d'Espanya de waterpolo, guanyat per el C.N. Montjuïc el setembre del 1972.

En Josep Brascó, un cop pasada l'experiència del Club Natació Montjuïc, va continuar una dilatada tasca com a entrenador de waterpolo en equips de club i seleccions nacionals de diferents països, arribant a ser olímpic amb la selecció grega de waterpolo a Los Angeles 1984. Al club de la illa grega de Chios, el NO Chios, el recordaran sempre com al 'Pepe' o 'Cata' que els porta a assolir el seu èxit mes gran en les competicions internes, amb la conquesta de la copa grega de waterpolo de l'any 1990.

1990. Josep Brascó, el directiu Lefteris i el jugador Christoforidis, tots ells del 
NO Chios de Grècia, desprès de proclamar-se per primera i única vegada 
en la seva història Campió de la Copa grega de waterpolo.
Font: Arxiu JCE, fons Josep Brascó. Ft. SI

Passat un cert estancament per diferents circumstàncies, en Imre Szikora es fa càrrec de l'equip a les acaballes del 1974 i el condueix a l'aconseguiment de quatre edicions consecutives de la Lliga Nacional-Campionat d'Espanya dels anys 1976, 1977, 1978 i 1979; a mes de conquerir el primer subcampionat europeu de qualsevol equip espanyol a la Copa d'Europa de waterpolo de l'any 1978. És l'inici del que coneixem com a 'La Dècada Daurada del Waterpolo, 1976-1986' a la sí del Montjuïc (*).

Des de principis de l'any 1980 es reintegra al seu país adoptiu d'Italia, on ha signat contracte amb l'històric equip genovès del Pro Recco, fundat el 1913. S'hi estarà entre 1980 i 1984, aconseguint tres 'scudettos', dues Copes d'Itàlia i la Lliga de Campions europea de l'any 1983, la segona que aconsegueix l'equip de la Liguria en la seva dilatada història. Passada aquesta etapa seguirà residint a Italia i ocupant-se en d'altres interessos, sempre al voltant del món del waterpolo.

2013. Imre Szikora i Rato Rudic, dues llegendes que es 
retroben al Mundial de Waterpolo de Barcelona.
Font: Arxiu JCE, fons família Szikora. Ft. SI

Tant l'un com l'altre han deixat en els seus deixebles-amics - 'mis chicos', com els hi deia sempre l'Imre - un inesborrable record que va mes enllà del èxits i de l'esforç de la pràctica esportiva per esdevenir una escola de vida i de culte de l'amistat, que per mes de quaranta anys es va anar manifestant en tantes ocasions de rencontre com varen ser possibles. En els vídeos que us adjuntem hi podeu trobar algunes mostres d'aquest mestratge:

En Josep Brascó coneix a en Bandy Zolyomi a la piscina 
Folch i Torres, amb narració de la seva pròpia veu.
Font: Arxiu JCE

L'Imre Szikora explica al seu EQUIP el perquè d'una 
de les seves darreres visites a Barcelona, l'any 2015.
Font: Arxiu JCE (**)

Tal com es va acordar al sopar commemoratiu del 50è aniversari del Campionat d'Espanya del 1972 , per una majoria dels assistents, els waterpolistes del període comprés entre els anys que van de 1966 a 1986 es proposen de celebrar una trobada anual a la que hem convingut en instituir-la com a 'Memorials Josep Brascó i Imre Szikora', en recordança permanent de tant estimats mestres i amics.

Memòries del Montjuïc

(*) Amb la 'preqüela' del campionat del 1972; als quatre títols de Lliga Nacional-Campionat d'Espanya de l'època Szikora cal afegir, per a completar la dècada en qüestió, els altres tres assolits en l'etapa d'en José 'Pepe' Alcàzar com a entrenador dels anys 1984, 1985 i 1986; a mes del subcampionat de la Recopa d'Europa del 1982. És a dir que en els onze anys de durada que van de 1976 a 1986 el Club Natació Montjuïc ha guanyat vuit vegades el Campionat d'Espanya, consolidant una clara hegemonia en el panorama del waterpolo a Espanya.

(**) El primer vídeo, corresponent al parlament d'en Josep Brascó, s'ha confegit amb una primera part extreta de l'entrevista gravada per 'Memòries del Montjuïc' a casa seva a finals del 2018, enganxada amb el retall d'un vídeo gravat el 2017, al sopar commemoratius del 45è aniversari del Campionat d'Espanya de l'any 1972. El segon vídeo, de l'explicació d'en Imre Szikora, ha estat recollit del Facebook d'en Jordi Alonso, publicat el 2015 que coincideix segurament amb la data del sopar amb el 'EQUIPO'  fet al restaurant del C.N. Montjuïc. Malgrat les evidents mancances tècniques d'ambdós documents els reproduïm aquí per el seu valor testimonial.