Els antics recordaran que la torna era el tros de pa que al forn et donaven per a completar el pes al que obligava la legislació vigent de la barra de quart de quilo o del rodó de mig quilo... Podia ser d'un tipus de pa diferent o, en el millor dels casos, restes de la coca de forner del dia anterior... generalment no arribava al seu destí, ja que sovint els encarregats de la tasca erem els petits de la casa, que gaudíem pel camí donant compte del 'regal' obtingut...
Degut a l'excessiva extensió de l'entrada 'Imre Szikora. El mestre apassionat...', - 'disculpen las molestias...' - se'ns va fer impossible d'aprofundir en l'estret lligam que afirmàvem s'havia establert entre el mestre i els seus deixebles-amics, mantingut al llarg dels anys i fins al moment de la seva partida.
A mes dels triomfs esportius aconseguits en la seva estada al Club Natació Montjuïc, l'Imre va comptar amb un gran nombre de moments, compartits amb els jugadors i el seu entorn, d'alta densitat emocional en el que hem anomenat el 'cinquè temps', molt habitual en aquells anys.
Part de l'equip celebrant un 'cinquè temps' al bar Iván l'any 1976.
A la foto Fité, Villà, Szikora, Lluís, Iván i Villarrubia.
Font: Arxiu família Szikora
Un d'aquests punts àlgids va ser la estada de l'equip a la Liguria italiana per a preparar l'eliminatòria de la Copa d'Europa a la que, per primera vegada, el Montjuïc s'havia classificat en guanyar aquell any de 1976 el segon Campionat d'Espanya-Lliga Nacional del club i el primer de l'era Szikora. Malgrat les absències obligades de bastants membres de l'equip, el desplaçament va ser llargament recordat per els jugadors blanc-i-verds.
Equip del Montjuïc, desplaçat a Itàlia per a preparar la Copa d'Europa de la LEN
de 1976, amb els hongaresos Tomás Faragó i Gábor Csapó. Drets: Sans, Alonso,
Faragó, Bertrán, Csapó i Szikora. Ajupits: Fité, Villarrubia i López.
Fons: Arxiu JCE. Ft. SI
L' any 2010, trenta-quatre anys desprès d'aquella primera estada a Gènova, l'equip va tornar a Itàlia per tal de participar en un quadrangular de màsters que tenia lloc a Camogli. Les línies generals dels jugadors eren menys estilitzades i a l'aigua es va fer evident la diferència de forma dels seus temps de joventut, però l'entusiasme per el waterpolo i l'emoció per el retrobament amb l'Imre va romandre intacte.
Manel Silvestre en el seu bloc 'El Cuervo Waterpolo' en va fer una excel·lent crònica, en el seu estil fresc i desimbolt:
"Imre Szikora, Waterpolo Legends. Los Hijos del Montjuïc 34 años después
... Recordar a las leyendas siempre es gratificante cuando hablas de memoria por que te obliga a realizar un esfuerzo por no olvidar...
'He pasado los mejores años de mi vida en Barcelona y mis recuerdos son lo que muchas veces me da vida'
Así resumia Imre Szikora su estancia en Barcelona y en el Montjuïc concretamente. Creo que algunos jóvenes de la época como (Jordi) Sans, yo y otros nos sentíamos parte de un equipo que empujábamos desde las gradas adornadas por un mar de banderas y sombreros que hacian nuestras madres y que eran el deleite del público que animaba al equipo, dejando pequeña la piscina de la Folch i Torres...
Llevar (Imre) un medallón colgado durante 34 años ya dice mucho de su relación. Eran una piña donde el respeto al entrenador Sr. Szikora era absoluto en la piscina y la amistad con el amigo Imre estaba grabada a fuego en la piel."
Equip participant al quadrangular màster de waterpolo a Camogli 2010.
Drests: C. Martínez, Aras, Llordella, Dominguez, Monzó, Szikora (E),
Puigdevall i Alonso. Sota: López, Gasch, Goyo, Silvestre i Castillo
Font:
Els resultats esportius del quadrangular són el de menys, però en el record dels que hi van poder ser queda la inesborrable memòria d'haver compartit, una vegada mes, uns moments irrepetibles al costat d'un home excepcional. Segueix a la seva crònica en Manel:
"A todos nosotros se nos unió Goyo Szikora, ya que como decía Imre 'este es mi equipo con MAYÚSCULAS, y (su hijo Goyo) no podía desperdiciar la ocasión de jugar con su equipo... Ya sólo faltaba que en el marcador pusieran su nombre junto a los jugadores del equipo. Todo estaba perfecto...
El marcador del quadrangular màsters de Camogli, amb
l'anunci d'en Szikora com a entrenador de l'equip
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre
... Sólo os diré que el primer dia le rompimos las gafas de sol con los abrazos y cuando fue a repararlas se despistó del grupo. Al llegar a la tienda pregunté: 'Has visto a un señor con el pelo blanco' y el dependiente me contestó: 'Ah, Imre l'allenatore', en Recco lo conocen hasta en las ópticas...
... En una emocionante despedida, le volvimos a romper las gafas... y se cagó en nuestros muertos..."
Vídeo resum de l'estada dels deixebles-amics de l'Imre Szikora
a Italia amb ocasió del quadrangular màsters de l'any 2010.
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre
Aquesta estreta vinculació amb el seu entrenador i mestre-amic de la generació de waterpolistes que va iniciar la 'Dècada Daurada 1976-1986' del Montjuïc no es va trencar mai. Com a mostra i resum d'aquesta profunda estimació reproduïm la dedicatòria que en Paco Castillo, animador amb la seva guitarra i la seva veu de moltes de les trobades produïdes, va dedicar a l'Imre Szikora el setembre del mateix 2010, amb la següent dedicatòria:
"Vídeo dedicado a Imre Szikora (Hungria) quien fue mi entrenador de waterpolo en los 70 en el C.N. Barcelona, y que luego formó de la nada a un equipo campeón de varias ligas en el C.N. Montjuïc." (*)
Memòries del Montjuïc
Imre Szikora i Rakto Rudic al XV Campionat
Mundial de Natació. Barcelona, 2013.
Font: Arxiu família Szikora
Font: Penjat per el mateix Szikora al seu Facebook l'any 2019
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada