Vista aèria de la Ciutat-Jardí de Terramar als anys 30's del segle XX
Font: Web Autòdrom Terramar. Ft. SI
Somiant Sitges: Terramar, la Ciutat-Jardí...
Francesc Armengol i Duran (1886-1931) neix a Sabadell com a membre d'una família que es la quarta generació d'industrials del tèxtil. El seu besavi, Francesc Armengol Bordas, és qui crea la industria al primer terç del segle XIX. A mes de la seva formació purament acadèmica el besnét Armengol mostra de ben jove els seus interessos artístics i socials, conformats en l'ambient de l'incipient catalanisme cultural i polític. Forma part dels primers col·laboradors del 'Diari de Sabadell', majoritàriament reunits entorn de les seves afeccions literàries i del Centre Català de la ciutat.
Influït per el noucentisme i alliçonat per les estades a paisos europeus, comença a plantejar-se un somni que ha d'esdevenir el projecte de la seva vida. Mira de trobar un espai de la costa catalana que li permeti establir un nou model d'urbanització, dissenyada a la manera de les ciutats-jardí que des de finals del XIX s'han estat desenvolupant a alguns dels països anglosaxons i a França.
La vila de Sitges és a principis del segle XX una població marinera i pagesa que a l'any 1910 compta amb poc mes de 3.000 habitants, però que ja ha estat descoberta com un molt bon lloc de repòs per la burgesia catalana i estrangera. Comença a ser coneguda com una vila culta i cosmopolita. En el seu sí hi conviuen i treballen escultors, pintors, poetes, compositors i altres artistes barrejats amb la pagesia, els pescadors i la menestralia sitgetana.
Quan Armengol hi arriba, a mitjans dels anys deu, hi troba 'el seu lloc al món'. L'enamorament es instantani. Queda admirat de la vila i dels seus terrenys front del mar, especialment dels que es troben a la part sud del municipi, encara sense edificar, ocupats tant sols per les dunes i les vinyes; a la vegada que són clarament delimitats per la carretera de Vilanova, la via del tren, la riera de Miralpeix i, és clar, per la Mediterrània.
Plànol dels terrenys adquirits per en Francesc Armengol per a construir-hi
la Ciutat-Jardí de Terramar, al sector de Sitges anomenat Celleron.
Font: Bloc Criticart, de Beli Artigas Coll
Adquireix la totalitat d'aquests terrenys per a construir-hi una ciutat-jardí de luxe, que a mes del projecte residencial ha d'incloure altres al·licients per els seus estadants, com ara el Gran Casino projectat en terrenys que vol guanyar al mar - que mai es va arribar a fer -; els camps per a la pràctica dels diferents esports: pistes de tennis, camp de golf, piscines, pista eqüestre; o un camp per a l'aterratge d'avionetes. El projecte esportiu estrella, però, no és altre que la construcció d'un autòdrom que ha de recollir l'estrenada passió del nou segle per els esports de motor.
L'ajuntament, a la vegada, planeja la construcció d'un Passeig Marítim que ha de dotar el front de mar de la vila d'una agradable zona de lleure per als vianants. La construcció s'inicia l'any 1918, coincidint amb els esforços de Francesc Armengol per tirar endavant el seu projecte. El somni es fa realitat amb el nom de Terramar (*).
L'any 1919 es formalitza la societat 'Parques y Edificaciones S.A.' presidida per el mateix Armengol i que incorpora al seu consell destacades personalitats de l'època com en Manuel Folguera, el Baró de Güell, en Carles Maristany o l'arquitecte Josep Maria Martino, el qual exerceix com a director tècnic de la urbanització, a la vegada que s'encarrega del disseny i les obres d'un bon nombre de les torres que es van construint a les parcel·les ja venudes. Una de les primeres edificacions que hi trobem, a mes de la casa d'en Francesc Armengol, és la de l'hotel Terramar, que ja es obert el mateix 1919 en un terreny lleugerament retirat del mar, i que inclou unes pistes de tennis a mes d'una espectacular zona de jardins dissenyada per en Miquel Utrillo (1862-1934) a la manera del seu admirat Forestier, a qui havia conegut a rel de ser-ne ell mateix un col·laborador en el projecte de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Foto de l'any 1921 de l'antic 'Hotel Terramar', a Sitges.
Font: Biblioteca de Catalunya. Ft. J. Salvany
Postal dels Jardins de Terramar, amb l'hotel al fons.
Font: Viquipèdia. Ft. L. Roisin
L'autòdrom de Terramar
L'estrella dels espais esportius de Terramar és, com ja hem dit, l'autòdrom. Per a la seva construcció en Francesc Armengol diposita plena confiança en tres persones fonamentals:
En Frederic Armangué i Feliu (1894-1945). Nascut en el sí d'una nissaga de metges barcelonins afeccionats al món del motor, des dels seus anys de joventut intervé en tot tipus de competicions relacionades amb les motos i els automòbils. Amb els seus germans Lluís i Josep Maria dissenyen i produeixen un dels primers 'autocicles' fets a Barcelona amb la marca 'DAVID'. Amb aquest cotxe l'any 1916 guanya, amb en Lluís, una cursa de llarga distància BCN-Madrid-BCN. Per els seus coneixements en el món del motor és l'escollit per en Francesc Armengol com a director tècnic del futur autòdrom.
(Caricatura d'en Frederic Armangué feta per en Carles Giner a la revista 'Sports', del 5 de novembre de 1923)
(Fotografia de carnet d'en Josep M. Martino, extreta del seu fons de l'Arxiu Històric del COAC. Ft. SI)
(Foto extreta del llibre del llibre "Josep Elias Juncosa, 'Corredisses'. Un precursor de l'Olimpisme Català". Raimon Elias. SGE, 1992)
L'any 1922 es crea la societat 'Autódromo Nacional S.A.', amb un capital social de 700.000 pessetes dividides en 1.400 accions de 500 ptes. És presidida per el futur alcalde de Barcelona Juan Pich i Pon. S'hi estableix un comitè d'honor presidit per el duc d'Alba, Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, que a la vegada presideix el el 'Real Automovil Club de España'. Aquest fet es significatiu perquè una de les prioritats d'en Francesc Armengol és la de poder involucrar, a mes de la gran burgesia catalana que es dona per descomptada, a les elits espanyoles que giren al voltant de la monarquia. De fet el mateix duc d'Alba interessa la participació d'Alfons XIII en el capital social de l'empresa, mitjançant en Luis de Figueroa - fill del polític comte de Romanones -; cosa que finalment s'aconsegueix en subscriure la casa reial una participació simbòlica de 20 accions per un import de 10.000 ptes. Mes endavant es fa una ampliació del capital consistent en 600 accions mes a 500 ptes. cadascuna, que sumades a les primeres ja cobertes deixen el capital social en el milió de pessetes.
1. Composició dels Consells d'administració i d'Honor del 'Autódromo Nacional'
Font. Arxiu històric del comú de Ribes
2. Acció n. 1096 de les 1.400 primeres subscrites del capital
social del 'Autódromo Nacional' de Terramar
Font: Viquipèdia
Els terrenys escollits per a la construcció es troben en el terme municipal de Sant Pere de Ribes (**), ocupant una superfície de quasi 40 hectàrees sumant les finques del Mas dels Frares i del Clot del Sidós. La inversió inicial per la compra dels terrenys és de 208.000 ptes. del temps, incloent-hi el cost dels terrenys per a construir un baixador del tren que va entre Sitges i Vilanova, distant poc menys d'un quilòmetre del futur circuit.
Vista dels terrenys adquirits per a la construcció del 'Autódromo per
Nacional' al terme municipal de Sant Pere de Ribes.
Font: Viquipèdia
El 1922 només hi ha a Europa un circuit oval, construït l'any 1907 a la ciutat anglesa de Brooklands amb una pista de quasi 4,5 quilòmetres. Cap allà és on s'encamina en Jaume Mestres, acompanyat d'en Frederic Armangué, per a extreure'n les lliçons corresponents. El mateix Mestres n'exposa les seves conclusions a 'La Veu de Catalunya' del dia 11 de maig de 1922:
"... l'autòdrom de Sitges serà de recorregut mínim, de dos quilòmetres, assequible de realitzar-lo per lo econòmic, apropiat perfectament per l'espectacle de les curses mercès a la seva immillorable visibilitat,... però la nostre pista, en tenir la superfície acordada transversalment... farà factible en ella la pràctica de l'esport del motor per a tots i, al mateix temps, l'assaig industrial en el laboratori, tant dificultós en les nostres mal pavimentades carreteres."
El circuit de Monza, que ha de ser el segon europeu, es troba en plena construcció, de manera que en Mestres encara no el menciona. Coneix, en canvi, l'existència dels autòdroms nord americans de Els Angels - Beverly Hills - i el d'Indianàpolis. Precisament el disseny d'aquest darrer és d'un concepte similar al que es decideix d'aplicar al nou equipament.
Amb les idees clares arriba el temps de fer-ne el disseny, que en Jaume Mestres desenvolupa mirant d'ajustar-se a les disponibilitats de l'empresa. El pressupost es de 4.000.000 de ptes, una suma fabulosa per aquells temps. En el projecte previst s'inclouen altres espais esportius, com ara una pista per a l'equitació i una per a les motos, a mes d'un camp de futbol i una piscina. També s'inclou un espai que serveixi de pista d'aterratge per a les avionetes.
1. Plànol general de l'obra prevista, amb les diferents ofertes esportives.
Font: Arxiu històric del Comú de Ribes
2. Plànol de perfils del terreny del circuit. En Mestres aprofitarà
els petits turons per ajustar-hi les corbes peraltades.
Font: Arxiu històric del COAC
La construcció de l'autòdrom s'inicia, formalment, el 17 de setembre de 1922 amb una jornada inaugural que és un gran esdeveniment de la societat barcelonina i sitgetana. Presideix el capità general de Catalunya i marquès d'Estella, en Miguel Primo de Rivera, qui va ser l'encarregat de prémer el botó de la primera barrinada del nou espai. Les obres de l'autòdrom es fan en 300 dies, a base de plaques de formigó armat de 12 centímetres de gruix. La pista té 2.000 metres de llargada per 18 d'amplada, ampliats a 22 en les corbes peraltades. Aquestes són pensades per a ser una extraordinària aportació a l'espectacle esportiu, arribant a inclinacions de fins a 60º amb alguna punta a la corba nord propera als 90º. Els pocs circuits ovals construïts fins llavors tenen uns peralts que rarament superen els 30º d'inclinació.
1. Visita a les obres en els seus moments inicials de l'any 1922.
Font: Web Autòdrom Terramar
2. Proves en los corbes peraltades l'any 1923, prèvies a la inauguració
Font: Arxiu històric del COAC
Les tribunes per el public, amb una capacitat de fins a 10.300 persones, s'encarreguen a l'arquitecte Josep M. Martino, que en defineix el projecte i n'ha de dirigir les obres. Aquestes s'encarreguen a l'empresa alemanya 'Tanner & Eigenheer', amb oficina estable a Barcelona, segons el contracte establert.
.jpg)
Còpia del contracte de l'encàrrec de la construcció de les tribunes de l'autòdrom.
Font: Arxiu històric del COAC
Posada en marxa. Arrencada de cavall i parada d'ase...
La part principal del programa esportiu, referida a les curses d'automòbils, s'ha acomplert i l'autòdrom es troba llest per a ser inaugurat, malgrat no trobar-se totes les obres finalitzades. Es programa una 'Gran Setmana Internacional' de carreres d'automòbils i motos de diferents categories:
- 'Voiturettes', terme francès que es refereix a cotxes reduïts en cubicatge i materials, que no poden sobrepassar els 600 kg. Amb tres o quatre rodes.
- Motos, que es dividiren segons les diferents cilindrades de 350, 500 i 1.000 cc.
- Autocicles, derivats del terme angles 'cyclecars', similars a les 'voiturettes' però amb diferents limitacions de pes i cubicatge.
- Cotxes en general, limitats als de 2 litres. En aquesta categoria és en la que es va disputar la prova 'reina' del Gran Premi d'Espanya; vàlida per el 'Grand Prix', precedent de l'actual Fórmula 1.
Les dates previstes són les del 28 i 29 d'octubre i l'1 i 4 de novembre de 1923.
Cartell d'en Josep Segrelles per a les proves inaugurals del 'Autódromo Nacional'
Font: Viquipèdia
Tot és a punt... menys el temps que és advers, especialment els diumenge 28 d'octubre i el dijous 1 de novembre, que va ploure de manera molt intensa gran part de la jornada, arribant a suspendre's part de les carreres del dijous, que es van acumular a les de la jornada de cloenda del 4 de novembre.
El setmanari 'Baluart de Sitges' recull el 3 de novembre la crònica de les proves ja disputades, afirmant que:
"Les tribunes i pelouse es veuen molt concorregudes, així com pleníssima la part destinada a entrada popular... Els serveis estan quelcom desorganitzats, degut a que fins a dos quarts de nou dominava el criteri de sospendre (sic) la carrera. Camins i tribunes són com fangars i llacs"
Informa també que cuiden de la seguretat del circuït 120 números de la guàrdia civil, amb la particularitat que molts d'ells es troben allotjats en cases dels ciutadans de la vila. Malgrat el que afirmen algunes cròniques el rei Alfons XIII no presideix les jornades inaugurals, assumint la seva representació l'infant Alfons de Borbó. L'acompanyen moltes de les màximes autoritats catalanes i espanyoles, així com els ambaixadors del Regne Unit i d'Itàlia; a mes dels cònsols de Suíssa, Bèlgica, Portugal i Colòmbia.
La prova 'reina' del Gran Premi d'Espanya es disputa sobre una distància de 400 km, o 200 voltes. Compta amb una inscripció de 14 cotxes, dels quals prenen la sortida només set. La classificació queda com segueix:
Quadre d'arribada dels pilots participants al Gran Premi d'Espanya
Font: Viquipèdia
El guanyador és el francès Albert Divo, amb el seu cotxe Sunbeam. El segon lloc és per el britànic Louis Zborowski, que amb el seu Miller fa la volta ràpida amb un temps de 45"8, a una velocitat mitjana de 157,2 km/hora que serà el rècord del circuït fins a que el maig de l'any 2012 en Carlos Sainz el millorarà en una sessió de presentació de Red Bull, al comandament d'un Audi R8 LMS amb un temps de 42"6, a una velocitat mitjana de 170 km/hora.
Els tres espanyols participants, amb dos Elizalde i un Diatto, tenen el mèrit de finalitzar la prova, per bé que a notable distància dels dos primers.
La prova mes celebrada per el públic és la del 4 de novembre, quan s'enfronten en la categoria de 'voiturettes' fins a deu participants en una cursa a 300 voltes o 600 km. A partir la meitat de la cursa ja només queden en pista quatre pilots: el francès Albert Divo, l'italià Tazio Nuvolari, el britànic Louis Zborowsky i l'italo-britànic Dario Resta.
1. Un moment de la carrera de 'voiturettes' del 4 de novembre de 1923.
Font: Viquipèdia
2. Dario Resta i Albert Divo, pilots dels Talbots números 3 i 8 respectivament, primer i
segon de la prova de 'voiturettes' captats en una foto del periòdic 'Sports'.
Font: Hemeroteca ARCA
De manera majoritària el públic pren partit per el cotxe Chiribiri, conduit per un jove Nuvolari, que es qui dona màxima emoció a la prova amb avançaments i maniobres arriscades, malgrat que dificultats amb el vehicle l'obliguen a fer parades que el descarten de la lluita final, relegant-lo a la quarta posició. Es classifiquen en primer i segon lloc els Talbot de Resta i Divo, respectivament; mentre que l'Austin Martin de Zborowsky entra en tercera posició.
Malgrat el relatiu èxit esportiu, el circuit de Terramar neix tocat de mort. Les 200.000 pessetes recaptades per les entrades no arriben ni de lluny a cobrir les despeses de l'organització, essent així que la dita quantitat només arriba per a cobrir els premis anunciats per als pilots. Algunes informacions donen per fet que els guanyadors de les respectives proves es queden sense els guanys en metàl·lic promesos o, en qualsevol cas, els reben amb una notable rebaixa. A això cal sumar-hi el fet que molts del pilots consideren excessiva la inclinació dels peraltats de la pista, de manera que Terramar adquireix de seguida una notable mala fama en els medis internacionals, la qual cosa representa una important dificultat per el seu desenvolupament.
Tot i això entre la inauguració de 1923 i finals de 1926 a Terramar s'hi desenvolupen un mínim de deu jornades de competició de cotxes i/o motos - generalment de nivell nacional -, a part de les possibles trobades d'assaigs de les empreses automobilístiques del país. La Penya Rhin i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) s'esforcen en mantenir-ne l'activitat en aquests anys.
El 1929 l'autòdrom és embargat per el no pagament de contribucions i altres impostos, fins a que finalment l'any de 1930 el circuït es venut al txecoslovac Edgar de Morawitz, radicat a Sitges des de 1927, que en mantindrà la propietat fins a la seva mort l'any 1945. Poc temps després d'adquirir l'autòdrom Morawitz crea en el seu interior la raó social 'Construccions Mecàniques Campió', dedicada a la fabricació de peces de recanvi i accessoris per el món del motor. Com a part de l'esforç per atreure nou públic, als anys trentes es produeixen unes curioses competicions de velocitat i resistència que enfronten un cotxe, una motocicleta i una avioneta, que tenen una gran repercussió entre els afeccionats d'aquells anys.
Retall del periòdic 'Excelsius' del 24 de novembre de 1931 recollint
una de les proves organitzades a Terramar per Edgar de Morawitz.
Font: PH. Biblioteca virtual de Prensa Histórica
Després de la mort de l'Edgar de Morawitz el circuit passa per diferents propietaris que converteixen la seva part interior en una explotació agrícola, tot i que s'hi van celebrar esporàdiques proves en el circuït. La darrera competició de l'autòdrom va ser la disputada el diumenge 29 de maig de 1955, amb l'organització d'entitats locals d'unes curses de motos comercials. (***)
Cartell anunciador de la darrera competició celebrada
a l'autòdrom de Terramar, l'any 1955.
Font: Viquipèdia
Epíleg
En Francesc Armengol, l'impulsor de la ciutat-jardí i de l'autòdrom, es va trobar ben d'hora amb els seus projectes a mig fer i arruïnat, mantenint-se en un discret segon pla fins a la seva mort el 1931.
Tot i aquests entrebancs s'havia guanyat la consideració i el respecte deguts als grans somiadors, inspiradors d'algunes de les millors realitzacions humanes. El capdavanter de l'olimpisme català, Josep Elias 'Corredisses', li dedica un merescut homenatge a l'esmentada revista 'Baluart de Sitges' del 10 de novembre de 1923:
"Entre aquest homes moderníssims... i capaços de les mes altes concepcions cal classificar-hi a En Francesc Armengol. Home de gran cultura, llorejat poeta, fondament patriota i de múltiples activitats, que sent fretura de donar al seu país, després del producte de les seves tasques comercials, una Ciutat Jardí com Terramar... res d'estrany que un dia obirés (sic) la possibilitat de la construcció d'un autòdrom, el qual ademés d'un laboratori d'assaig per la construcció nacional, ens permetés presentar aquells bells espectacles del motorisme esportiu que en triats països tan ajuden al progrés de l'industria de l'automòbil."
Francesc Armengol i Duran, segons la caricatura de Carles
Giner per a la revista 'Sports' del 6 de novembre de 2023.
Font: Hemeroteca ARCA
Josep Castellví
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada