Els primers anys…
Quasi es podria dir que les primeres entitats o societats esportives neixen en una mena de buit legislatiu. Es evident que els clubs o societats esportius precedeixen a l’existència de les federacions o inclús del mateix “Comité Olímpico Español”, quin polèmic naixement està avui en dia força ben estudiat, amb el rerefons de l’eterna rivalitat Madrid - Barcelona com a protagonista.
La única formalitat que generalment es necessitava per a donar vida oficial a una entitat esportiva era la de donar-ne coneixement a les autoritats civils, generalment a través de la pròpia província i del seu governador, on es donava compta de la constitució i dels estatuts de la societat.
En el cas de Catalunya per el que fa a les modalitats aquàtiques el primer club es el C.N. Barcelona fundat l’any 1907 i conegut per sempre mes com el ‘natació’, desprès seguiren el C. N. Athlètic el 1913, el C.N. Sabadell el 1916, el C.N. Reus Ploms el 1918 i un reguitzell d’altres entitats que en general no tingueren una llarga vida.
La inauguració de la primera Piscina Municipal de Barcelona a la muntanya de Montjuïc en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i l’inici de la segona república, un any i escaig més tard, propiciaren una florida de noves societats dedicades a la natació, que ja comptava des de 1920 amb la “Federación Española de Natación Amateur” i des de 1921 amb la Federació Catalana de Natació Amateur.
Així l’any 1929 neixen el Barceloneta Amateur Club (el BAC que posteriorment serà el C.N. Barceloneta i des de 1993 el C.N. Atlètic – Barceloneta), el C.N. Badalona i el C.N. Sallent. Entre 1930 i 1932 es creen les entitats del C.N. Martorell, C.N. Catalunya, C.E. Mediterrani, C.N. Mare Nostrum (que no sobreviurà gaire temps a la guerra civil), C.N. Poble Nou, C.N. Manresa (dissolt el 2015), Centre N. Mataró i algun altre més ja desaparegut.
La Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències per al moviment esportiu
La guerra civil suposa, de ben segur, un trencament amb les diferents dinàmiques econòmiques i socials preexistents. L’organització esportiva no en va restar al marge.
L’estat totalitari resultant de la victòria dels organitzadors del cop d’estat de juliol de 1936 implantà un règim de partit únic: la “Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacionalsindicalista (FET y de las JONS)” al que també s’anomenava “El Movimiento Nacional”, amb la voluntat d’organitzar la vida del país a través d’aquest partit i de les entitats ‘naturals’ de la societat: la família, el municipi i el sindicat, seguint el model corporatiu de la Itàlia de Mussolini.
Aquesta voluntat totalitzadora va donar peu a que el novembre de 1937, encara en plena guerra, es constituís el
“Comité Olímpico Español, que fué reconocido con caràcter exclusivo para España por el Comité Olímpico Internacional”.
En realitat el reconeixement del CIO es va produir obviant el COE legítim de la constitucional II República Espanyola i contravenint la Carta Olímpica vigent de 1933, que en l’apartat de l’organització dels Comitès Olímpics Nacionals estableix que:
"El Comités Olímpics Nacionals per a complir amb la seva funció de manera útil han d’evitar qualsevol influència política o confessional i no s’han d’inspirar en les decisions que son cridats a prendre per res mes que l’interés general, sense deixar-se guiar per els assumptes locals o per el desig d’afavorir els competidors del seu país".
Amb posterioritat el Decret del 27 d’agost de 1938 creava el “Consejo Nacional de Deportes” on queda englobat l’esmentat COE i que en el seu article primer disposa que:
“Se considera al Comité Olímpico Español como Consejo Nacional de Deportes y se le confiere la representación del deporte hispano”
per bé que aquesta legislació te encara un marcat sentit de provisionalitat.
Decret de 27 d’agost de 1938 de creació
del Consejo Nacional de Deportes.
Font: BOE del 29 d’agost de 1938
Dins de la “Secretaria General del Movimiento”, des d’on es dirigeix la totalitat de les activitats del partit únic de FET i de les JONS, un cop obtinguda la victòria i per el decret de 22 de febrer de 1941 es crea la “Delegación Nacional de Deportes” que s’encarregarà de l’enquadrament de qualsevol tipus de pràctica esportiva i d’educació física que es faci en la “Nueva España”.
Decret de 22 de febrer de 1941 per el que es crea
la "Delegacion Nacional de Deportes".
Font: BOE de 5 de març de 1941
El primer “Delegado Nacional de Deportes” es el general José Moscardo Ituarte, l’heroi de la defensa del “Alcazar de Toledo” als inicis de la guerra . Després de la proclamació de la República havia estat nomenat director de la “Escuela Central de Educación Física” de la mateixa ciutat, on des de 1920 es formaven al professorat civil i militar encarregat de l’impartiment de la matèria en les diferents institucions on aquesta hi era present. Com a conseqüència del càrrec li va ser confiada la preparació de l’expedició olímpica que havia d’anar als JJ.OO. de Berlín de 1936, però el cop d’estat de juliol d’aquell mateix any va impedir la participació espanyola als jocs. Aquesta sembla haver estat la seva vinculació més directa al món de l’esport abans del seu nomenament.
Revista de Educación Física n. 1.
Font: MEN, Gener de 1941
En aquest article, publicat poc abans del decret esmentat, el general Moscardó exposa els seus criteris en relació a l’esport com a formador de la joventut del país:
“Por su poder extraordinariamente educativo , (el deporte) se ha convertido en la actualidd en arma de gobierno que todos los pueblos esgrimen cuando piensan en la formación de sus juventudes...” per a tot seguit posar com a exemple en aquest aspecte Alemanya i Itàlia. Per acabar l’article no es pot estar de fer servir un llenguatge tronant i un xic amenaçador molt propi d’aquells anys: “La Patria y el Caudillo lo exigen, la juventud lo anhela y nosotros lo cumpliremos inexorablemente, y ¡ay del que quiera oponerse a esta formación de la juventud y a esta expansión de la Patria !”
La "Delegación Nacional de Deportes" s’estructurarà en tres grans àrees organitzatives: Federacions nacionals (esport federatiu), esports del “Movimiento”, esports militars.
La primera de les àrees sotmet a l’autoritat del partit totes les federacions nacionals , regionals i locals, a la vegada que els seus clubs, els quals perden tota autonomia funcional i depenen de la DND per al nomenament de presidents i altres directius, per al contingut i aprovació dels seus estatuts i normes de règim intern, per a l'autorització d'organitzar competicions internacionals i per a tants d'altres aspectes rellevants de la seva activitat ordinària.
Els esports del “Movimiento” engloben els referits als diferents organismes del partit que a mes de la mateixa FET y de las JONS inclou: el “Frente de Juventudes”, la “Sección Femenina”, el “Sindicato Español Universitario” i la “Organización Síndical”. Aquesta darrera en el seu vessant de “Educación y Descanso” tindrà una notable incidència en el món de la natació i específicament en el naixement del C.N. Montjuïc.
Pel que fa als esports militars, aquests mereixeran una especial atenció sobretot en els primers anys d’aquesta nova organització. Cal tenir en compte que esports com la hípica, l'esgrima, el tir i algun d'altre eren d'origen militar i especialment cuidats per els membres de la milícia.
No serà fins a l’any 1945 que una ordre de 17 de juny aprova el “Estatuto de la Delegación Nacional de Deportes” que aclareix encara mes la dependència de l’esport federat de les noves autoritats esportives. Així en el seu article quaranta-dos preveu que:
“Los miembros de las Federaciones nacionales y los rectores de los clubs o sociedades deportivas habrán de tenir una probada adhesión al Movimineto Nacional”
A l’article 46 el delegat nacional es reservava la facultat de nomenar
“Los presidentes, vicepresidentes y restantes miembros de la Federaciones Nacionales Deportivas...”.
L’estatut només fa que reblar el clau del que ja es venia practicant fins al moment. D'aquesta manera les entitat de l'educació física i l'esport, en els seus diferents vessants, queden sotmeses i vigilades per tal d'acomplir amb la mes absoluta fidelitat els principis fundacionals del nou règim.
JC
