Un epíleg. Noticia del 'Col·lectiu Jaume Solé', 1977-1984

Placa de ceràmica amb el lema del Col·lectiu Jaume Solé, realitzada 
l'any 1982 per la ceramista molinenca Gloria Martí.
Font: Arxiu JCE

Alguns antecedents

Des del mateix inici de les activitats aquàtiques a Catalunya s'ha manifestat la preocupació per a fer-les extensives a la població infantil. Així, per exemple, l'any 1909 el Club Natació Barcelona - dos anys desprès de la seva fundació - ja s'ofereix a l'ajuntament per a donar classes de natació als alumnes de les escoles municipals, fent-li saber que "ha pres disposicions pera que vagin a rebre tant útil com higiénica ensenyança de 4 a 5.000 noys (cada any)...". 

Per remarcar la necessitat de la seva oferta, el comunicat del club senyala que:

"Essent la primera institució que prèn la iniciativa de facilitar als noys pobres, que en sa major part viuen en condicions antihigiéniques, els banys de mar i banys d'hivern... pera afavorir el desenrotllo físich, el Club de Natació exposa al Ajuntament que hi ha urgència y necessitat de que cooperi a tal obra, ja que les principals ciutats del estranger tenen piscines municipals, facilitant a la classe pobre'ls banys en general..."

Retall del diari 'La Veu de Catalunya' del 24 de setembre 
de 1909, amb la comunicació del C.N. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Passats uns anys, al 1921 la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona promou la creació de la 'Escola del Mar', a la platja dels pescadors de la Barceloneta. És dirigida pel pedagog Pere Vergés Farrés, que vol orientar una part important dels seus ensenyaments a la millora física dels seus alumnes, incloent-hi els banys de mar i l'ensenyament de la natació.

A la tornada dels Jocs Olímpics d'Amsterdam 1924, en Francesc de S. Gibert i en Joan Trigo impulsen la creació d'una secció infantil al club degà, amb la consegüent necessitat de nodrir-la mitjançant l'ensenyament de la natació, posant la llavor de la que ha de ser una de les tasques fonamentals del club.

L'any de 1948 la tot just creada Ponència d'Esports de l'ajuntament de Barcelona - la primera de tot el país -, presidida per Epifani de Fortuny i Salazar baró d'Esponellà, patrocina l'organització del que ha de ser el primer 'Curset Municipal de Natació Escolar y Utilitaria', quina organització i gestió delega en el Club Natació Montjuïc.

Portada del butlletí especial del C.N. Montjuïc adreçat a l'ajuntament
 de Barcelona, amb la memòria del 'XII Cursillo Municipal 
de Natación y Educación Física', corresponent a 1959.
Font: Arxiu JCE

La major part d'aquest ensenyament de la natació es troba enfocada als seu vessant utilitari i de competició, de manera que ultra acomplir la funció imprescindible de preservació de la vida, les entitats esportives s'asseguren d'ampliar les seves bases esportives.

Evolució de la natació escolar i utilitària

La manca de les instal·lacions cobertes adients, ha constrenyit l'ensenyament de la natació als períodes estiuencs, de manera que no és fins a l'aparició de les primeres piscines cobertes del país que aquesta activitat no rep l'empenta definitiva.

A banda de la piscina de l'Escullera del C.N. Barcelona (1924), no és fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX que s'emprèn la construcció de piscines cobertes al país, amb un retard de més de quaranta anys amb la resta del nostre entorn europeu (1).

Sessió de curset a l'Escullera del C.N. Barcelona, amb el 'mestre' Jaume 
Solé Sanahuja, en una imatge dels anys setanta del segle XX.
Font: Arxiu JCE, fons família Solé. Ft. Gibert

La piscina coberta del C.N. Manresa, avançant-se al 1955, és la primera, essent seguida pocs anys més tard per la del C.N. Sabadell (1959). El 1960 desperta la iniciativa municipal a Barcelona, amb la inauguració de la piscina coberta del Poblenou, cedida en usdefruit al club del barri. La segueixen les de Folch i Torres (1966), cedida al C.N. Montjuïc i la del Passeig Marítim (1969), al C.N. Barceloneta. Entrada la dècada dels setanta l'ajuntament de la capital promou altres piscines cobertes, com les de Pau Negre - cedides al C.N. Catalunya -, la de Can Caralleu, la del Turó o la d'Horta. Així mateix promou la del poliesportiu Claror, que s'adscriu a l'escola Sagrada Família del carrer Sardenya. 

La Diputació de Barcelona, amb en Joan Antoni Samaranch com a Diputat d'Esports, col·labora a aquest esforç amb dues iniciatives:

• D'una banda, amb la construcció al solar de l'antiga piscina descoberta de l'Escola Industrial de la piscina coberta de Sant Jordi, de mides olímpiques (1966)

• Altrament, l'any 1965 dona a conèixer el Primer Plan Provincial de Piscinas, que es proposa facilitar la construcció de tres piscines municipals cobertes a les ciutats de Badalona, Igualada i Mataró, respectivament; l'ajut proporcionat és de 4 milions de pessetes per a cadascuna de les instal·lacions, que és equivalent al 50 % del seu cost. A més el pla inclou la promoció d'un seguit de piscines municipals descobertes

Altres ajuntament del país també construeixen les seves piscines cobertes aquests anys.

Coberta de l'expedient n. 440 de la Diputació de Barcelona, que conté els 
documents relatius al Pla de Piscines impulsat per Samaranch. (2)
Font: Arxiu Diputació de Barcelona (AGDB)

Simultàniament algunes escoles privades de la ciutat de Barcelona promouen la seva pròpia piscina coberta. Sense voler ser exhaustius, podem citar les de les Escoles Píes, al col·legi de Sarrià i al col·legi Sant Miquel - al carrer Rosselló -, la dels Maristes del Passeig de Sant Joan, la dels Jesuïtes de Sarrià, la de l'escola Lestonnac a l'Eixample, la dels Salesians de la Vall d'Hebron i la del col·legi Claret del carrer Sicília. També a l'Hospitalet l'escola de Sant Josep Obrer construeix la seva piscina coberta.

D'aquest floriment d'instal·lacions se'n desprenen els següents efectes:

• Ara sí, la natació escolar cobra sentit i és possible en la societat dels anys setanta, de manera que comença a mobilitzar a tres actors principals:

• En primer lloc, als 'demandants' del servei: els mestres i/o les associacions de pares i mares d'alumnes, que són els qui prenen les decisions d'incloure la natació - sia en horari escolar o extraescolar - com una activitat educativa més

• D'altre banda, a les entitats 'productores' del servei; principalment els ajuntaments, clubs o col·legis, que es veuen en la necessitat d'oferir aquest ensenyament d'acord a uns criteris que cal establir; tant pel que fa a la seva programació, com pel que és refereix als ensenyants que l'han de dur a terme

• Finalment, en la 'intermediació' entre demandants i productors de seguida apareix 'el mercat', en forma de persones o empreses que veuen en la natació escolar l'oportunitat de guany econòmic, al marge del seu grau d'interès per el vessant educatiu de l'activitat

• Pel que fa als ensenyants, la mateixa acceleració que es produeix en aquest anys porta a un autèntic desgavell en els criteris de formació i professionalització de la seva tasca, especialment quan el productor és un club de natació, quina gestió és troba sovint guiada per grans dosis de voluntarisme

Malgrat aquestes deficiències, fruit del creixement exponencial del sector, es manifesten també senyals positives del creixent interès social i esportiu per el món de la natació escolar. Com a exemple, ja a l'any 1974 s'ha celebrat una anomenada I Convención Nacional de Natación Escolar, que ha estat organitzada per el C.N. Montjuïc a la ciutat de Barcelona a finals del mes de gener.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 27 de gener de 1974, 
amb part de la informació sobre l'esdeveniment.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En comentar l'èxit de les jornades el periodista, Vicenç Esquiroz, no se'n pot estar de senyalar que:

"... después de muchos años es la primera vez que se han reunido técnicos, pedagogos y médicos y han expuesto sus puntos de vista de cara a esta importante gestión cuyo principal protagonista es el niño." (3)

A la vegada comença a ser freqüent de trobar en els mitjans, especialitzats o no, referències a aquest món de l'ensenyament de la natació. Ens serveix de mostra un article aparegut a la revista CROL, de la Federación Espanyola de Natación (FEN), sota el paraigües del Colegio Nacional de Entrenadores, escrit per el malaguanyat Joan Illa, en aquells moment professor de natació a la piscina de la Escola Esportiva Brafa de Barcelona.

Retall del n. 74 de la Revista CROL, corresponent al mes de juny de 
1977, amb la introducció i els titulars de l'article d'en Joan Illa.
Font: Arxiu JCE

En els primers paràgrafs del seu article, l'autor raona que entre els professors de natació s'hi coneixen dues postures contraposades: la dels que creuen que cal dedicar prou temps a la flotabilitat per tal que l'alumne la pugui experimentar i assimilar de manera convenient, i la dels que creuen que és innecessari dedicar-hi massa estona, preferint centrar-se en la propulsió, que afavorirà l'adquisició d'una 'flotabilitat activa':

"Por un lado, es evidente que la flotabilidad es innata; sin embargo también es cierto que, en principio, el alumno no tiene absoluta conciencia de este hecho, y por lo tanto de sus posibilidades de manejarse en el agua, motivo por el cual pienso que esta destreza no puede descartarse absolutamente del programa de enseñanza".

El punt de vista d'en Joan Illa s'apropa més al vessant educatiu de la natació escolar, sovint menystingut aquells anys per les versions més utilitàries, com a pas previ al món de la competició.

De la rellevància que va adquirint la natació escolar i la seva problemàtica en la societat dels anys setanta també ens en dona testimoni un seguit d'entrevistes fetes per El Mundo Deportivo, a les acaballes de l'any 1977, a diferents entrenadors de natació. Concretament l'enquesta s'ha adreçat a Miquel Torres, Josep Claret i Toni Comas. La pregunta, amb un cert to provocatiu, sempre és la mateixa: "La natación escolar es un tópico, una actividad estéril o un negocio crematístico ?"

Tots tres entrenadors, com és lògic, remarquen la importància dels clubs de natació, sense esmentar altres agents productors d'aquest ensenyament; també tots, amb més o menys èmfasi, fan notar que les entitats esportives cobren quotes mínimes per tal de cobrir les seves despeses de funcionament, i remarquen que si hi ha algun negoci o aprofitament es deu als directors de les escoles, o a la figura dels intermediaris.

Muntatge fet amb els retalls de les entrevistes als entrenadors de natació, 
publicades els dies 30 i 31 de desembre de 1977 i 5 de gener de 1978.
Font: Elaboració pròpia. Hemeroteca Mundo Deportivo

De la 'Natació Escolar' al 'Natació a l'Escola'...

El cada cop més extens 'runrun' que suscita la problemàtica de la natació escolar a finals dels anys setanta es manifesta en diferents símptomes complementaris. Un d'ells n'és la publicació el mes d'octubre de 1977, al diari esportiu 4-2-4, de l'article d'en Josep Castellví, ensenyant de natació i coordinador de la Natació Escolar del C.N. Molins de Rei.

Reproducció de l'article del diari esportiu 4-2-4 d'octubre de 1977 amb 
l'article de Josep Castellví, acollit sota el títol de 'El técnico opina'.
Font: Arxiu JCE

En la seva exposició l'autor tracta de desmentir dos dels 'mites' que afecten a la natació escolar; el referit a la manca d'instal·lacions adients, atès que en aquells moments un gran nombre de les existents es troben clarament infrautilitzades en no poques hores del dia; mentre que el segon és refereix a la carestia d'aquest tipus d'ensenyament, raonant l'autor que una més amplia disposició de l'ús dels equipaments n'abarateix significativament el seu cost, fins a fer-la accessible a qualsevol tipus de pressupost familiar.

Finalment, l'article proposa:

"... es indispensable el control y gestión de la enseñanza de la natación por parte de los clubs y la planificación y centralización de este control y de esta gestión por la Federación u organismo similar creado a tal efecto, combatiendo de una manera clara y decidida a los 'intermediarios' y directores de colegio que han hecho de la natación escolar su particular forma de especulación..."

Creació del Col·lectiu Jaume Solé

El conjunt d'interaccions entre els diferents agents implicats en la producció de la natació escolar - tècnics esportius, mestres, directius de clubs i altres - acaba desembocant la tardor d'aquell 1977 en la creació del que es va voler anomenar 'Col·lectiu Jaume Solé' (CJS) (4). La seva composició presenta algunes característiques significatives:

• Integra tant a tècnics esportius, pertanyents a clubs o a escoles, com a directius de club i/o de la Federació Catalana de Natació (FCN). Sempre en el benentès que la pertinença és a títol personal, sense representació institucional de cap tipus 

• Des de la primera reunió queda clara la voluntat de treballar de manera conjunta per tal de poder oferir a les institucions pertinents l'establiment de criteris de racionalització i millora dels aspectes tècnics i organitzatius de la natació escolar

• La dedicació a les tasques del col·lectiu s'ha de considerar sempre com a una forma més del voluntariat personal, al marge de qualsevol tipus de retribució econòmica

Una de les primeres decisions preses va ser la de transitar de la 'Natació Escolar' tradicional al seu lema de 'Natació a l'Escola'. Lluny del que pugui semblar un més o menys enginyós joc de paraules, en realitat proposa un pas fonamental en el canvi de paradigma: el de passar d'un ensenyament de la natació basada en els seus aspectes utilitaris i esportius, a considerar-la com una part integrant i integrada en la Educació Física de l'escola, amb quins criteris educatius s'hauran de dissenyar les programacions tècniques-pedagògiques; així com les estructures organitzatives que han de fer possible el desenvolupament del nou model.

Imatge del lema del Col·lectiu Jaume Solé, que va  acompanyar tota 
la seva trajectòria, des de 1977 fins a les acaballes de 1984 (5).
Font: Arxiu JCE

Els primers integrants de l'entitat van ser els tècnics esportius Dolors Jané, Jordi Murio, Pere Manuel, Francesc Giménez, Joan Agut, Artur Ocón, Antonio Rubio, Jaume Cantó i Josep Castellví, junt amb els directius Joan Jané, Agustí Pla i Josep Antequera. Els tècnics treballen - o han treballat - tant en clubs de natació com en escoles amb piscina; mentre que els directius pertanyen als clubs Molins de Rei, Premià i Barcelona, respectivament.

El primer pas a desenvolupar va ser el de l'elaboració d'una programació tècnica-pedagògica 'normalitzada', que a la vegada anés recolzada amb una proposta d'estructura organitzativa que vetllés per el seguiment i l'acompliment dels objectius proposats. Amb aquesta finalitat el mes de febrer de 1978 van tenir lloc unes jornades de treball a Vilassar de Mar, on es van poder debatre i concretar aquests dos aspectes. En aquesta tasca ens van acompanyar dos tècnics més, en Joan Illa - de qui ja hem parlat - i en Francesc de Lanuza, professor de natació de La Salle Bonanova.

El resultat de les jornades de treball va ser estructurat en un documents amb el nom genèric de 'Proposta d'actuació en Natació Escolar', que incloïa dos apartats complementaris:

• D'una banda el primer feia referència als aspectes tècnics i pedagògics del programa, tenint com a premissa que:

• "Una racional planificació de l'Educació General Bàsica ha d'incloure, necessàriament, una àrea dedicada a l'Educació Corporal, dins de la qual i com a caràcter obligatori ha de quedar inclosa la natació, tant per el seu aspecte de formació física, com per el seu aspecte utilitari i social."

• El segon apartat es referia a la necessitat de la creació d'una Comissió de Natació Elemental, incialment pensada en el sí de la FCN, amb els criteris següents:

• "Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió de Natació Elemental a crear en el si de la Federació Catalana de Natació, seran els de coordinar i estructurar tot el referent a l'ensenyament de la natació a Catalunya. Per aquest fi dividirà les seves funcions en els tres apartats següents:

• a) Programació-Planificació

• b) Informació-Investigació

• c) Supervisió-Control" (6)

Una àmplia part de la programació i planificació tècnica-pedagògica de la Proposta d'actuació en Natació Escolar va ser inclosa en el número 8-9 de la revista educativa 'GUIX', corresponent a l'estiu de 1978.

Portada i primera pàgina de l'article inclòs al número 8-9 de la revista 'GUIX elements 
d'acció educativa', sobre la proposta de programa del Col·lectiu Jaume Solé.
Font: Arxiu JCE, fons J.C. Burriel

Els quadres que segueixen resumeixen gran part dels continguts de les vuit pàgines del n. 8-9 de GUIX dedicades al programa proposat, tant pel que fa als en aspectes tècnics com amb referència a alguns criteris organitzatius:

Dalt, estructura de nivells i objectius generals proposats. 
Sota, alguns dels aspectes d'organització recollits.
Font: Elaboració pròpia

La FCN va ser en tot moment informada mitjançant els membres del col·lectiu Janés i Pla, que pertanyien a la seva Junta Directiva. En reunió del 27 d'abril de 1978 l'Agustí Pla informa de l'estat actual de la Proposta d'actuació en Natació Escolar del CJS. Informa també de la reunió programada per aquest col·lectiu amb els clubs, escoles i altres entitats interessades a adherir-se al programa, que ha de tenir lloc a la sala d'actes de l'INEF el proper 6 de maig. 

És de ressenyar que en tot moment la proposta del CJS parteix de la integració voluntària al programa de les entitats i institucions interessades - clubs, escoles, ajuntaments i altres - fugint de qualsevol tipus de coacció o obligatorietat forçada.

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 27 d'abril de 1978, on s'informa de la reunió del 
CJS amb els clubs i escoles interessades en el programa proposat pel col·lectiu.
Font: Arxiu de la FCN

Com recull l'acta que hem reproduït, desprès de la informació facilitada per en Pla intervenen diferents representants de clubs que opinen sobre el programa presentat. Finalment hi intervé el president de la FCN, David Moner, opinant que:

"El Sr. Moner cree que debe iniciarse el Programa para dar ya una idea organizativa y para ir puliéndolo, posteriormente."

Aquell mateix 1978 el CJS, de manera conjunta amb la FCN, organitza el I Seminari de Natació Escolar que es desenvolupa entre els dies 18 i 23 d'octubre, amb la participació de més de 150 assistents que són dividits en diferents grups de treball per tal d'anar debatent els diferents aspectes necessaris pel desenvolupament del programa tècnic-pedagògic presentat en el seu dia.

Dalt, retall de 'El Mundo Deportivo' del 16 de setmbre de 1978, 
informant de la celebració del I Seminari de Natació Escolar.
Sota. Portada facsímil del document de conclusions 
dels grups de treball del seminari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo i Arxiu JCE

Integració a la FCN... i sortida

A tot això, el CJS ha estat integrat a la FCN com a Comissió de Natació Elemental, tal com suggeria la proposta del col·lectiu. 

En aquest moment la FCN és presidida per en David Moner Codina (1933-2016), que prové de la natació gironina. Banyolí de pro i professional d'èxit com a advocat de dret mercantil, ha pres possessió del seu primer mandat de la catalana el mateix 1977. Home de múltiples iniciatives, no sempre reeixides, ningú li pot negar la seva resiliència cercant d'assolir els objectius que s'ha proposat.

El cert és que s'ha trobat amb una entitat amb greus problemes econòmics, allotjada en una mena de 'viver de federacions esportives', dins d'un local insuficient i incòmode del carrer Jonqueres. L'home se les veu i se les desitja per millorar i revertir la situació i, com afirma l'acta de la reunió de la seva JD del dia 1 de febrer de 1979, considera que la federació és a prop del col·lapse financer:

"El Sr. Moner informa del delicado estado de nuestra situación económica y la imperiosa necesidad de recabar fondos y encontrar nuevas fuentes de financiación ya que de lo contrario corremos el riesgo de quedarnos sin poder llevar a cabo nuestros proyectos."

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 1 de febrer de 1979.
Font: Arxiu de la FCN

Sovintegen les informacions en la premsa especialitzada amb declaracions del president Moner parlant de possibles vies d'autofinançament per a la federació de natació. 

Sigui relacionada o no amb aquesta recerca de finançament, el cas és que el dia 2 de juny apareix a la premsa esportiva un ucase de la FCN signat per el seu president i datat a 24 de maig, anunciant unes sorprenents Normas Reguladoras de la Natación Elemental que, segons s'informa, han estat dictades "previo estudio de la Comisión de Natación Elemental" i que la nota oficial assegura que "son de obligado cumplimiento a partir del dia 10 de junio de 1979"

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de juny de 1979, amb la nota completa 
distribuïda per la FCN i signada per el seu president, amb data del 24 de maig.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La lectura atenta de les Normas Reguladoras dona una idea bastant exacte de les seves desmesurades pretensions, a la vegada que s'expressen amb un llenguatge agressiu i dictatorial, més propi d'èpoques que semblaven en vies d'ésser superades; com quan asseguren en el seu tercer punt que:

"Queda prohibido (sic) la enseñanza de la natación elemental que no se atenga a las presentes normas, cuyo incumplimiento dará lugar a la sanción que corresponda por la Autoridad competente"

Aquell mateix dia 2 de juny la federació distribueix la circular 56/79 adreçada als ensenyants de natació, sota l'epígraf de Información para los Monitores on s'informa de les normes publicades en premsa. 

Reproducció de la circular 56/79 de la FCN, remesa als ensenyants de natació on se'ls 
informa dels procediments a implementar per el compliment de les normes dictades.
Font: Arxiu FCN

En aquest cas, però, hi ha un matís gens menyspreable; mentre que a les Normas Reguladoras s'informa que la Comissió de Natació Elemental ha elaborat un "previo Estudio" per a la seva redacció, a la circular per els ensenyants es diu textualment que les normes han estat establertes "de acuerdo con la Comisión de Natación Elemental". 

La realitat, però, és que ni la primera ni la segona afirmació són certes. Van ser redactades i publicades sense cap de mena de debat ni de coneixement dels membres del CJS que integraven la comissió, per bé que és cert que el president d'aquesta sí que en va ser informat prèviament a la seva difusió.

Ultra lo ja exposat, la circular 56/79 no se'n pot estar d'emprar també el mateix llenguatge extemporani i comminatori, ja emprat a les Normas, per imposar els seus dictats als ensenyants, afirmant en el seu quart paràgraf:

"Encarecemos a todos los responsables de cursillos el exacto cumplimiento de estas normas, en evitación de ulteriores problemas que podrían conducir a tomar serias determinaciones, siempre lamentables."

Aquests esdeveniments obren en el sí del CJS un període de reflexió per tal de prendre les decisions adequades. Acomplerta aquesta reflexió, es produeix la dimissió de la gran majoria dels membres de la Comissió de Natació Elemental, els quals, ja novament en funcions de Col·lectiu Jaume Solé, remeten primer a la FCN i més tard als mitjans de comunicació una carta on de manera detallada s'expliquen les raons que els han portat a donar aquest pas.

Retall de 'El Mundo Deportivo del dia 28 de juliol de 1979 amb la informació 
de la dimissió de la FCN  per la major part del integrants del CJS (7).
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Tant les Normas Reguladoras com la circular 56/79 presenten uns plantejaments clarament diferenciats i antitètics dels proposats en el seu moment per el CJS. 

On la proposta del col·lectiu parla d'adhesió voluntària a les programacions plantejades, les Normas ho converteixen en "obligado cumplimiento".

El fet d'esser inscrit al Col·legi de la FCN es pot entendre com una recomanació, però mai pot ser una obligació, atès que persones no adscrites al mateix poden estar perfectament capacitades per a fer classes de natació; més tenint en compte que des del 1967 a Madrid i des de 1975 a Catalunya s'han creat els INEF respectius, on s'imparteix formació adient per a dirigir les activitats esportives.

Respecte de la quota de 125 ptes. per alumne, especificada en la circular com a "tarjeta de seguro federativa", a la carta de dimissió del CJS s'afirma:

"Estas normas... se alejan definitivamente del espiritu que habia animado en todo momento los trabajos de esta Comisión, toda vez que en la circular distribuida el pasado 24 de agosto de 1978 pedia a los centros interesados en su programa de Natación Escolar, y a nivel VOLUNTARIO (sic), la colaboración de un canon de 50 pesetas, y ofrecia en contrapartida una página y media de servicios concretos, uno de los cuáles era este seguro federativo".

S'acaba una primera etapa del col·lectiu de prop de divuit mesos de caminar juntament amb la FCN, però s'obre un horitzó de continuïtat, encara que sigui en un format desinstitucionalitzat.

La segona etapa del Col·lectiu Jaume Sole...

Si bé podem parlar de una refundació, el terme no sembla correcte, tenint en compte que tot i formant part de l'estructura organitzava de la FCN, el col·lectiu pròpiament dit no va ser dissolt formalment en cap moment.

La nova etapa del CJS s'enfoca a estar operativa des dels inicis del proper any 1980. En la situació en que es troba cal replantejar tant les finalitats del grup com els mitjans a emprar. Respecte de les finalitats, es plantegen objectius centrats en promoure activitats de millora i reciclatge en la formació dels ensenyants de natació, amb dues grans línies de treball:

• Organitzar les anomenades 'Jornades Professionals', amb una periodicitat de tres o quatre a l'any. Pensades per acollir qualsevol temàtica que faciliti el debat i l'actualització sobre els aspectes tècnic-pedagògics i organitzatius que concerneixen a l'ensenyament de la natació

• Organitzar al mes de setembre de 1980 el "II Seminari de Natació Escolar", donant continuïtat a la tasca iniciada l'any 1978

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 27 de març de 
1980, amb la informació de la nova etapa del CJS.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Un altre dels objectius proposats per aquest nou període reprèn una de les finalitats motrius del col·lectiu, com és la de treballar per a la millora de la condició professional dels ensenyants de natació. El conjunt d'actes i activitats programades van ser comunicats mitjançant circulars informatives distribuïdes entre els llistats de persones que en un o altre moment han estat en contacte amb els actes del col·lectiu. 

La primera de les ponències presentades a les Jornades Professionals va córrer a càrrec del professor de l'INEF i membre del CJS, Pere Manuel Gutiérrez, amb el títol de 'Entrenament bàsic en el programa de Natació Escolar'

Imatge de la sessió de clausura del II Seminari de Natació Escolar a la sala d'actes 
de l'INEF de Barcelona, el dia 9 de novembre de 1980. La presideixen 
Pere Manel (CJS), Josep Masriera (SGE) i David Moner (FCN).
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Per tal d'aconseguir el finançament necessari es van establir alguns acords amb diferents institucions i mitjans informatius (8). Dels suports rebuts cal destacar el de la Secretaria d'Esports de la Generalitat, que en la figura del seu Secretari General, Josep Lluís Vilaseca Guasch (1930-2020), el CJS sempre va trobar un acull actiu. 

També la FCN, primer amb en David Moner i més tard amb en Joan Ballart, van col·laborar en l'organització dels II i III Seminari de Natació Escolar. A l'organització del quart seminari, ja amb els integrants habituals del CJS en vies de dispersió, va ser fonamental l'empenta i el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Altrament, sense el suport de l'INEF de Catalunya no haurien estat possibles una gran part de les activitats del col·lectiu, especialment els seminaris, que sempre van tenir lloc a la sala d'actes de la primera seu de l'institut, a Esplugues de Llobregat.

Muntatge amb informacions dels II, III i IV Seminari de Natació 
Escolar dels anys 1980, 1982 i 1984, respectivament.
Font: Elaboració pròpia, arxiu JCE

Dalt: Edició especial per el III Seminari de l'etiqueta autoadhesiva del CJS, 
amb el lema de la trobada: 'L'aigua, un medi educatiu'.
Sota: Recepció a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu III Seminari. Jean Fouace, 
Joan Agut, Enric Truñó, Francesc Segura, Miquel Lumbierres, Joan 
Carles Burriel, Pere Manel, Andrea Imeroni i Jean Vivensang.
Font: Arxiu JCE. Fts SI

Imatge de la presidència d'una de les sessions del IV Seminari. Manel Pérez (CJS) i Pere Miró 
(INEFC) acompanyen a dos dels ponents internacional en un moment del col·loqui establert.
Fons: Arxiu Hospitalet de Llobregat. Ft. SI

La participació com a assistents als diferents seminaris organitzats per el Col·lectiu Jaume Solé va ser superior, en cadascuna de les edicions, als dos-cents cinquanta ensenyants, tècnics o directius, vinguts de tots els racons d'Espanya.

No ens en podem estar de recordar alguns dels ponents participants en els seminaris del CJS:

• II Seminari, del 7 al 9 de novembre de 1980

• Sandro Rossi, professor de natació a l'Universitat de Macolín de Suissa; Pere Miró, professor natació INEF-Barcelona; Pedro Franco, ensenyament nadons a Saragossa; Rosa Congrós, ensenyament per a invidents a Barcelona; Fernando Navarro, professor natació INEF-Madrid o Emilio Millor, de Navarra, ensenyament del waterpolo

• III Seminari, del 24 al 26 de setembre de 1982

• Jean Visensang, president Fédération de Maîtres-Nageurs Sauveteurs de França; Paul De Knopp, natació recreativa a Bèlgica; Jean Fouace, dels bébés nageurs de França o Andrea Imeroni, professor de natació educativa a Itàlia 

• IV Seminari, del 13 al 16 de setembre de 1984

• Patricia Cirigliano, professora de natació per a nadons a Argentina, Joan Carls Burriel, professor d'INEFC i membre del CJS, junt amb d'altres especialistes nacionals i internacionals

A mode de conclusió

Al llarg dels set anys i escaig d'activitat continuada del Col·lectiu Jaume Solé els seus components han conegut altes i baixes. A més dels esmentats anteriorment, membres des de la seva constitució, s'hi van anar incorporant d'altres ensenyants i tècnics esportius. Com per exemple Joan Carles Burriel - incorporat el mateix 1978 - Albert Cucarella, Otília Arenas, Joan Ramón Giménez, Manel Pérez, Pere Álvarez, o Sergi Crespi.

Dels tres directius que acompanyaren els inicis del CJS, un cop passada la crisi amb la FCN només hi va seguir en Agustí Pla, que va renunciar al seu càrrec federatiu per continuar col·laborant en la tasca del col·lectiu. 

Com és evident alguns dels integrants de l'entitat han anat traspassant aquests darrers anys, començant per la prematura mort d'en Joan Illa en els anys inicials d'aquest segle XXI.

Amb la perspectiva del temps transcorreguts podem aventurar algunes reflexions sobre la tasca del col·lectiu:

• La seva eclosió a finals dels anys setanta s'insereix en un moment de deslliurament de les il·lusions i esperances d'una societat que es troba en vies de superar una llarga dictadura

• Aquesta energia i empenta social comportava unes fortes dosis de voluntarisme que va mobilitzar als diferents agents implicats en les activitats relacionades amb la natació escolar

• En aquest ambient, la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' responia a les necessitats d'aquell moment precís, per bé que es pot pensar que els seus plantejaments pecaven d'un excés de vocació unificadora i globalitzadora d'aquestes activitats

• En qualsevol cas, la implementació de les seves propostes sobrepassava el marc de les federacions esportives, demandant un context d'autogovern que al 1977 encara formava part de les perspectives de futur

De tota manera, els membres del Col·lectiu Jaume Solé tenen dret a pensar que, com diu Atahualpa Yupanqui,"más no fue tiempo perdido, a según lo vi después..." (9), especialment per haver pogut acostar-se al compliment d'una de les seves finalitats primigènies: la de la millora i professionalització de la tasca dels ensenyants de natació del país.

Memòries del Montjuïc

(1) Cal matisar que entre l'Escullera i la piscina coberta de Manresa del 1955 hi ha l'esforç de la societat 'Baños Populares de Barcelona', filial de l'empresa 'Sociedad General de Aguas de Barcelona' - actual AGBAR -, que entre 1940 i 1943 va construir tres establiments de banys; el primer a la Ronda de Sant Pau (1940), així com més endavant els de la Travessera de Gràcia i el Rec Comtal (1943). Les dues primeres van comptar amb piscina coberta, encara que de dimensions no prou adients per a la competició, i van aixoplugar fins a finals de la dècada dels seixanta als clubs de natació Montjuïc i Catalunya, respectivament. En aquest bloc hi vam dedicar dues entrades a la qüestió, de la primera de las quals us en deixem la referència: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/03/banos-populares-de-barcelona-sa-i.html

(2) Aquest primer 'Plan Provincial de construcción de Piscinas' abastava el període 1965-1967. La inversió de la Diputació de Barcelona era de 42 milions de pessetes, 24 d'ells per a les tres piscines cobertes i la resta per a les nou descobertes de Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Sant Adrià del Besós, Torelló, Gavà, Navàs i Cerdanyola.

(3) Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987) ha estat una de les personalitats fonamentals en la promoció i el desenvolupament de la natació al nostre país. Com a periodista va destacar per la seva tasca continuada com a publicista per difondre els beneficis de l'esport en general i de la natació en particular. A ell va correspondre la funció de dirigir i executar els primers cursets a la piscina 'vella' de Montjuïc per a l'ensenyament de natació, organitzats per el C.N. Montjuïc, del qual en va ser un dels fundadors.

(4) El mes de juny de 1977 en Jaume Solé Sanahuja s'acaba de jubilar de la seva professió de tota la vida com a ensenyant de natació, complementada amb les tasques d'entrenador, sempre al degà C.N. Barcelona. Fins a on tenim coneixement va ser el primer a jubilar-se sota aquest concepte, motiu pel qual els membre del tot just creat col·lectiu van voler retre-li homenatge prenent el seu nom com a senyera. De la vida d'en Jaume n'hem deixat constància en aquest bloc:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/01/identitats-jaume-sole-sanahuja-o-la.html

(5) El disseny del dibuix de l'infant nedador, acompanyat de lema del CJS 'Natació a l'Escola', va ser realitzat per un dels seus integrants, en Antonio Rubio Campaña, que afegia a les seves aptituds com a  estudiant de Ciències de la Informació i ensenyant de natació, l'afecció pel dibuix. Treballant ja com a repoter, es va desplaçar a Madrid, on ha desenvolupat una exitosa carrera com a periodista d'investigació. Actualment presideix la 'Asociación de Periodistas de Investigación' (API).

(6) Les frases entre cometes pertanyen a la redacció de la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' del Col·lectiu Jaume Solé, elaborat abans de la seva integració a la FCN com a Comissió de Natació Elemental.

(7) La carta de dimissió anava signada, segons recull l'acta de la junta de la FCN del dia 19 de juliol de 1979, per els següents membres del CJS: "Sres. Castellví, Agut, Pere Manel, Murio, M.D. Jané, Burriel, Rubio i Pla...". No obstant també van dimitir en Francesc Giménez i l'Artur Ocón, encara que per raons diverses no van poder signar la lletra presentada. Només va restar a la comissió de la federació un dels integrants originari del col·lectiu.

(8) Per tal de poder finançar les activitats del CJS en aquesta segona etapa, es va comptar amb el patrocini d'alguns mitjans de comunicació especialitzats, com ara el cas de la revista 'PISCINAS' i de 'GUIX, elements d'acció educativa'. La resta de suports va venir de les diferents institucions que es van sentir concernides per les finalitats de les seves propostes: Federació Catalana de Natació, Secretaria General de l'Esport, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat o l'Institut Nacional d'Educació Física.

(9) L'argentí Héctor Roberto Chavero (1908-1992) és més conegut com a Atahualpa Yupanqui. És definia a sí mateix com a un "indio mixturao". Mític compositor i intèrpret de la música popular argentina, l'any 1965 publica la seva composició autobiogràfica 'El Payador Perseguido', que s'introdueix amb els coneguts versos "Con permiso voy a dentrar, aunque no soy convidao, pero en mi pago un asao, no es de naides y es de todos", de quines darreres estrofes n'hem extret els reproduïts a l'article. Junt amb la també immortal xilena Violeta Parra Sandoval (1917-1967), conformen la dupla històrica dels cantautors compromesa amb la conservació i restauració del patrimoni folklòric sud-americà.

Sprints. Els olímpics de 1924 (I). José Manuel Pinillo Antolín

Finalitzats els Jocs de la XXXIII Olimpíada, Paris 2024, iniciem un recordatori dels celebrats a la mateixa ciutat ara fa tot just cent anys. Ho fem valent-nos de la publicació, per l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), d'un seguit de píndoles de vídeo sota el títol de 'Els olímpics de 1924', dins de la seva secció 'Espurnes d'Arxiu'. Aprofitem aquesta introducció per agrair l'autorització rebuda de part del ANC per a poder incloure aquests vídeos en el nostre bloc.

Van ser uns jocs molt significatius per diferents raons:

• Els esportistes representants del 'Comité Olímpico Español' (COE) hi acudien per segona vegada enquadrats de manera organitzada i amb una representació amplia, desprès d'haver debutat amb similars característiques als Jocs de la VII Olimpíada d'Anvers 1920

• Barcelona havia presentat a Anvers la seva candidatura per els jocs de 1924 - mitjançant el Comitè Olímpic Català, i amb l'aval de la Mancomunitat de Catalunya - al llavors president del CIO, Pierre de Coubertin, que va ser finalment desestimada en favor de la capital francesa (*)

• Les disciplines de la 'Fédération Internationale de Natation Amateur' (FINA) es van disputar per primera cop en una piscina de 50 m, envoltada per tots els cantons de grades per a espectadors, amb una capacitat superior a les 6.000 persones. Els 50 m de llargada va passar a ser el cànon de les dimensions per a les piscines olímpiques

Espurnes d'arxiu...

L'Arxiu Nacional de Catalunya, dins de la seva tasca "... d’aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya", en relació als diferents tipus de fons que li han estat encomanats, va encetar a finals del mes de setembre de 2023 la publicació d'uns vídeos curts - de poc mes d'un minut, fins als tres i escaig - que ha intitulat 'Espurnes d'arxiu', per als quals n'ha donat la següent justificació:

"Els fons i documents conservats a l'Arxiu Nacional de Catalunya són plens de petites històries que formen el teixit de la memòria col·lectiva del nostre país: en aquest espai n'expliquem algunes."

El passat 2 de juliol el ANC encetava, dins d'aquesta llista de reproducció, un seguit de vídeos dedicats a commemorar la participació dels representants del 'Comité Olímpico Español' (COE) als Jocs de la VIII Olimpíada, que van tenir lloc a Paris l'any 1924; amb especial dedicació als esportistes catalans.

Amb l'autorització pertinent, anirem reproduint algunes de les píndoles en format vídeo que han estat publicades en la seva pàgina oficial de YouTube. Per a ajudar, en allò que ens sigui possible, a la difusió dels jocs de 1924, hi afegirem algunes informacions complementàries.

Els olímpics de 1924: José Pinillo | Espurnes d'arxiu
Font: Canal de YouTube de l'ANC

José Pinillo Antonlín, un català... del carrer Sierpes

En José Pinillo neix al cor de Sevilla, a l'emblemàtic carrer Sierpes, l'any 1902. Al cap de poc temps la família es trasllada a Cadis, on s'hi estan fins a la pre-adolescència d'en Josep, quan s'instal·len de manera definitiva a Barcelona.

És en aquesta ciutat on descobreix la pràctica esportiva de la natació, afiliant-se al Club Natació Barcelona, on a partir de 1918 comença a competir en proves socials i interclubs, especialitzant-se en proves curtes d'estil lliure. Debuta als Campionats d'Espanya en els celebrats a Alacant el 1922, a l'edat de 20 anys, on es proclama campió dels 100 m lliures amb un temps de 1.16.6. Als campionats de l'any següent, a la ciutat de Gijón, continua amb la seva progressió, el que li permet entrar en les llistes de possibles seleccionats per als Jocs de la VIII Olimpíada de Paris 1924.

El mateix 1923 la 'Federación Española de Natación Amateur' (FENA) dissenya un pla de preparació específica per als jocs que inclou la contractació del belga Felicien Coubert, ex-plusmarquista mundial de braça, que programa un pla d'entrenament que es desenvolupa a la piscina de l'Escullera. L'equip olímpic de natació i waterpolo es veu obligat a entrenar en piscina de 33 m. i d'aigua salada, mentre que els jocs han de tenir lloc a la recentment inaugurada piscina de Tourelles, de 50 m. i d'aigua dolça. En el curs d'aquests entrenaments en José Pinillo registra les seves millors marques, establint nous rècords d'Espanya en 100 i 200 m lliures, amb 1.10.2 i 2.47.8, respectivament.

El marc: 'Stade Nautique des Tourelles'

Les disciplines aquàtiques dels Jocs Olímpics de Paris 1924 - natació, waterpolo i salts - es desenvolupen a la primera piscina construïda de manera específica per a l'esdeveniment, fora de l'aprofitament de determinats espais naturals o preexistents, i que marcarà les que han de ser conegudes com a mides olímpiques per aquest tipus d'equipaments. Es tracta de l'anomenat 'Stade Nautique des Tourelles'. situat al número 148 de l'avinguda Gambetta, prop de la 'Porte des Lilas', al 20è districte de París (**). L'encàrrec del seu disseny va recaure en l'arquitecte francès Léopold Louis Bévière.

Fins a poc més d'un any abans de fer-se els jocs encara es discutia on i com fer la piscina per als mateixos. Com s'explica en l'article que reproduïm, signat per el responsable dels esports aquàtics dels jocs, en Émile-George Drigny (***):

Pàgina del periòdic 'Le miroir des Sports' del 24 de maig de 1923, amb l'article poc 
menys que comminatori de'monsieur' Drigny, apressant a l'ajuntament 
de la ciutat per a la construcció de la piscina per als jocs.
Font: Hemeroteca Gallica (BNF)

En l'extens i detallat article s'exposa l'acord assolit per el comitè organitzador dels jocs d'utilitzar com a seu dels esports aquàtics una piscina provisional, quina construcció s'ha acordat amb el 'Racing Club de France', en zona molt propera a l'estadi principal, per a l'atletisme i altres proves, de Colombes. El senyor Drigny, però, es lamenta del destí final d'aquesta piscina:

" L' Estadi Nàutic de Colombes no serà més que una construcció precària, construïda per a les necessitats de l'activitat i que ha de desaparèixer de manera immediata desprès dels Jocs Olímpics"

Front a aquesta previsió inicial, en l'article defensa les qualitats del projecte endegat i pressupostat per l'ajuntament de Paris per tal de construir el 'Stade Nautique des Tourelles', entre quines qualitats senyala:

"El seu vas tindria unes mides de 50 metres de llarg i 18 d'amplada. Podria encabir fins a 6.000 espectadors i inclouria les instal·lacions més modernes; piscina de ceràmica, aigua filtrada, línies d'aigua (surades), trampolins reglamentaris de 1 i 3 metres i plataformes de 5 i 10 metres. La profunditat de l'aigua variaria entre els 0,70 m. a poca profunditat i 5 metres sota dels trampolins".

La llargada prevista de 50 metres va ser aprovada en la sessió de la 'Federation Interntionale de Natation Amateur' (FINA) celebrada a Lausana pocs mesos abans. Fins aquell moment la mida de les piscines dels jocs era de 100 metres. D'aquesta manera, amb la piscina dels jocs de París es va establir el cànon que regiria les dimensions clàssiques per a les futures edicions dels Jocs Olímpics. Una altre innovació en la piscina dels  jocs va ser la delimitació dels carrers de nado - sis en aquest cas - per 'línies d'aigua', és a dir, per surades.

Un cop superades totes les dificultats, finalment va ser possible la construcció de la piscina de Tourelles, que es va acabar faltant poc més de 30 dies per a l'inici de les competicions.

Vista interior de la piscina de Tourelles, pocs dies abans de començar a omplir-la.
Font: Revista 'L’Architecte', n° 12, 1924.

La participació dels seleccionats per la FENA

Com ja havia passat en la primera participació als anteriors Jocs Olímpics d'Anvers, els nedadors espanyols - només homes, encara - s'enfronten al la falta d'hàbit de nedar en una piscina d'aigua dolça i de les mides de la parisenca, i els resultats se'n ressenten. 

La natació als jocs de Paris es disputa entre els diumenges 13 i 20 de juliol. En Pinillo participa en els 100 m lliures, el dissabte 19 de juliol. Neda en la cinquena sèrie - de les sis que es fan - marcant el darrer temps amb 1.14.2, i queda eliminat del passi a semifinals. Es classifica en el lloc 29è dels 30 participants. Com a anècdota, la seva sèrie la guanya el que serà el futur campió olímpic, Johnny Weissmuller (****). El dia abans, divendres 18, Pinillo ha participat en el relleu de 4x200 m lliures, fent equip amb els seus companys del C.N. Barcelona Ramón Berdemás i Juli Peredajordi; el quart integrant és el donostiarra Pedro Méndez, del C.D. Fortuna. Neden a la primera sèrie fent el darrer temps dels tretze equips participants, amb 12.21.2. 

Aquest darrer és l'únic nedador que, a més d'en Pinillo, participa també en proves individuals. Ho fa en els 400 m lliures, en els quals es classifica en el darrer lloc de la cinquena sèrie, amb un temps de 6.26.6; i també en els 1.500 m lliures, on repeteix a la sèrie cinquena i arriba en el quart lloc, amb el darrer temps de 26.23.5.

Participen també a Paris els saltadors Jaume Ulió i Antoni Tort, del C.N. Barcelona, junt amb en Francisco Ortiz, del C. N. Alicante. Tots ells es classifiquen en les diferents proves de salts en els llocs que van des del 35è al 45è.

La representació del waterpolo espanyol, formada íntegrament per jugadors del Barcelona, la composen: Jaume Cruells (GK), Manuel Basté, Enrique Granados, Josep Fontanet, Lluís Gibert, Francesc de S. Gibert i Josep M. Puig. Juguen un únic partit, en quarts de final, contra l'equip de Suècia que goleja al d'Espanya per 9 gols a 0. Per el sistema de classificació establert en el torneig, sense disputar cap més partit l'equip espanyol es classifica en el vuitè lloc, dels deu equips participants.

En José Pinillo, entrenador...

En Pinillo segueix competint a primer nivell català i espanyol fins als primers anys trenta, amb nombrosos primers llocs en campionats de Catalunya i d'Espanya, arribant a conquerir vint-i-cinc rècords d'Espanya. Es retira de la natació activa l'any 1932, quan ja l'està simultaniejant amb la tasca d'entrenador auxiliar del titular del C.N. Barcelona, Enrique Granados. En marxar aquest cap a Madrid ha de fer les funcions de primer entrenador del club, fins a l'arribada el març de 1933 d'en Ernest Speissegger, l'hongarès-suís, amb qui seguirà fent tasques de segon entrenador. A principis de 1935 és cridat per la Federació Valenciana de Natació per a entrenar la seva selecció que ha de participar als campionats d'Espanya que s'han de celebrar a la tardor en la nova piscina de 'Las Arenas' de la ciutat de València, on s'hi estarà fins a l'inici de la contesa fratricida..

La guerra incivil estableix un període d'inactivitat en aquesta tasca, que en José Pinillo reprèn a l'any 1943, quan fitxa per el Club Natació Catalunya com a entrenador dels seus equips, que tot just inauguren la piscina coberta de la Travessera de Gràcia, llogada a 'Baños Populares de Barcelona'. A finals de 1945 el substitueix en el Catalunya el seu antic company de club, Joan Trigo, mentre que en Pinillo enceta una nova etapa d'entrenador de natació al Reus 'Deportiu'. Una darrera incursió en l'entrenament de natació la veiem l'any 1960, quan fitxa per el Club Natació Poble Nou, coincidint també amb que aquest estrena piscina coberta, en aquest cas municipal. S'hi està fins a finals de 1963, quan un jove Carles Adern en pren el relleu.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 16 de desembre de 1960, recollint la tasca
d'en José Pinillo com a entrenador de natació del C.N. Poble Nou.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Com era habitual en aquells anys, el càrrec d'entrenador s'exercia més com amateur que de manera professional, de manera que calia compatibilitzar aquesta tasca amb l'activitat laboral de cadascú, En el cas d'en Pinillo, de qui sempre es va destacar el seu posat elegant i el seu gust per el ben vestir, sabem que  va iniciar carrera d'agent comercial de ben jove a la casa Chrevrolet de Barcelona. 

Pocs anys més tard d'haver estat l'entrenador del Poble Nou, el 8 de setembre de 1968 en José Pinillo Antolín, aquest català del carrer Sierpes, mor a l'edat de seixanta-sis anys.

Memòries del Montjuïc

(*) Les vicissituds que van concórrer per a la presentació d'aquesta primera candidatura de la ciutat de Barcelona a l'organització d'uns Jocs Olímpics han de merèixer una propera entrada del nostre bloc. Serveixi, de moment, la precisió del fet que malgrat les moltes ciutats que es van postular per a la dita organització, la decisió final del CIO es va trobar molt mediatitzada per el fet que Coubertin ja havia decidit el seu relleu de la presidència del CIO - on va ser substituït per en Henri de Baillet-Latour - i volia tancar-la al front dels jocs de Paris 1924. Especialment per el fet que la primera vegada que els Jocs Olímpics es van celebrar a la capital francesa, l'any 1900, el desori organitzatiu va ser monumental i el mateix Coubertin va ser clarament postergat i menystingut per el comitè de la 'Exposition Universelle de 1900', en qui el CIO n' havia delegat l'organització.

(**) El 'Stade Nautique des Tourelles', veí de la caserna militar del mateix nom, va ser construït per acollir les proves de natació dels Jocs Olímpics de 1924. Ha estat molts anys seu de la Federació Francesa de Natació, acollint al llarg dels anys nombroses edicions dels Campionats de Natació Nacionals de França, a més de múltiples organitzacions relacionades amb la resta de disciplines aquàtiques. Arran de la mort del nedador Georges Vallerey l'any 1954, l'ajuntament de París va aprovar al 1959 donar el seu nom a l'antiga piscina. Ampliada i renovada com a complex aquàtic entre 1986 i 1989 - amb un projecte de l'arquitecte Roger Taillibert -; en el Jocs de la XXXIII Olimpíada ha estat utilitzada com a instal·lació d'entrenament per als equips participants

(***) Émile-Georges Drigny (1883-1957), l'autor de l'article reproduït, és un personatge cabdal en el desenvolupament de la natació francesa i europea. Respon al perfil del 'sportman' de principis del segle XX, havent practicat atletisme, ciclisme. futbol i rugbi al sí del 'Sporting Club Universitaire de France (SCUF), on l'any 1901 va crear la secció de natació. Participà en els Jocs Olímpics d'Anvers 1920 com a membre de l'equip francès de waterpolo. Vinculat com a secretari general de la federació francesa de natació (FFNS) des de la seva creació l'any 1921, va ser nomenat director de les proves de natació als jocs de Paris 1924. Entre 1942 i 1949 presidí la FFNS. Va arribar a presidir la FINA - actual World Aquatics - del 1928 al 1932. L'any 1926 va ser un dels membres fundadors de la Lliga Europea de Natació (LEN), de la qual en va ser president entre 1938 i 1948. Finalment, també va ser escollit membre del Comitè Olímpic Internacional.

(****) La final dels 100 m lliures dels jocs de Paris va ser històrica. S'enfrontaven la jove promesa Johnny Weissmuller, de tot just 20 anys, i el també estatunidenc de 34 anys Duke Kahanamoku, bicampió olímpic de la distància a Estocolm 1912 i Anvers 1920. Dos anys abans, al 1922, Weissmuller havia arravatat al hawaià el rècord mundial, baixant per primera vegada del minut, amb un temps de 58.6. La final dels 100 m. lliures de Paris es disputa el darrer dia de a natació, diumenge 20 de juliol. Competeixen a la final els estatunidencs Weissmuller, Duke Kahanamoku i Sam Kahanamoku, el suec Arne Borg i el japonès Katsuo Takaishi. La lluita s'estableix entre els tres primers, coronant-se com a campió i recordman olímpic en Johnny Weissmuler, amb un temps de 59.0. A la foto veiem en Johnny Weissmuller, esquerra, amb en Duke Kahanamoku als jocs de Paris. Font: Agència CreditApsipa.

La piscina de la Ronda. Un final... que és un nou inici

Del final...

Els darrers dies del mes de juny de 2021 l'ajuntament de Barcelona comunica que ha trobat una solució per a la continuïtat de la piscina de la Ronda, en el seu format del 'Gimnàs Social Sant Pau' (GSSP).

El GSSP és l'entitat que des de 2012 - i en forma de cooperativa - ha estat oferint al barri del Raval, i a d'altres d'adjacents, els serveis de la instal·lació de la Ronda de Sant Pau, amb polítiques de preus molt accessibles, arribant  en molts dels casos a la gratuïtat...

Com remarca la informació - sense signar - publicada al digital 'Públic', amb data del 1 de juliol de 2021:

"L'Ajuntament portava mesos negociant amb la propietat per comprar la finca, però (aquesta) demanava un preu superior a la taxació i això dificultava tancar un acord. Finalment, el factor que ha desencallat la situació ha estat la intermediació d'un inversor privat, del qual no s'ha revelat la identitat, que ha adquirit l'immoble... Com a contrapartida, l'Ajuntament li comprarà l'immoble per vuit milions d'euros - el preu de taxació -, i també li cedeix el dret de superfície durant 55 anys. Entre el pagament de l'Ajuntament i els lloguers socials dels 36 habitatges - entre 400 euros i 450 euros -, es preveu que l'inversor pugui recuperar l'import (de la inversió). Es tracta d'una operació sense ànim de lucre."

Imatge de l'exterior de la piscina de la Ronda els darrers 
anys de lluita per a la seva continuïtat.
Font: ACN. Ft. Blanca Blay

Malgrat l'anonimat inicial, és notori que l'empresari que va facilitar l'operació va ser en Jaume Roures Llop (*), tal com ho confirmava el periodista Alfons L. Congostrina al diari 'El País'. S'informava, a més del nom de l'empresari implicat, que aquest havia satisfet el preu que demanava el propietari del local, uns catorze milions d'euros.

El procés dels acords entre les empreses d'en Roures i l'ajuntament encara va durar uns mesos, en els quals la instal·lació va poder seguir oberta, a precari, en la seva ubicació històrica. Passat aquest període, però, la piscina de la Ronda va tancar portes definitivament, de manera que les activitats del GSSP van haver de trobar una nova ubicació. 

El problema es va resoldre a mitjans del 2023, amb un local al carrer de les Floristes de la Rambla, darrera del mercat de la Boqueria, aconseguint, per tant, romandre en el cor del Raval.

Plànol de la ubicació del nou emplaçament del 
Gimnàs Social Sant Pau, al cor del Raval.
Font: Google Maps.

Dalt: vista parcial de l'entrada del nou local de Floristes de la Rambla, 10.
Sota: imatge de la sala de fitness del nou emplaçament.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

L'oferta del local provisional manté els serveis de caire esportiu; a més dels de caire social de dutxes, roba i menjar, oferts per a persones sense llar o mancats de recursos, encara que en unes dimensions més reduïdes i sense el servei de piscina.

A final d'aquest passat mes d'abril de 2024 s'han endegat les tasques d'enderroc de l'antic edifici on s'estatjava el GSSP, necessàries per a la construcció del nou equipament d'habitatges i futur espai esportiu en planta baixa i soterrani.

Visita a l’edifici de la piscina de la Ronda. Lara Càceres, directora del GSSP; 
Carme Trilla, presidenta de Hàbitat3; Ramon Bosch, arquitecte; Joan 
Ramon Riera, de l'ajuntament de BCN i Jaume Roures, promotor. 
Font: Digital totbarcelona.cat. Fts.Vidal i Pratdesaba

La piscina, que ja estava en un estat d'abandonament similar a d'altres èpoques dels seus més de vuitanta anys d'història, va desaparèixer definitivament amb el conjunt de l'anorreament.

Imatges preses durant les tasques de l'anorreament de les instal·lacions 
de la Ronda de l'antiga 'Baños Populares de Barcelona, S.A.'.
Font: Arxiu JCE. Ft. Cèsar Algora

...a un nou inici

Les imatges de l'enderrocament no són, en aquest cas, més que una invitació a l'esperança, atès que d'aquestes runes n'ha de renéixer el nou equipament mixt, d'habitatges socials i de la futura seu del Gimnàs Social Sant Pau.

En la descripció feta a 'Públic', abans esmentada, s'afirma sobre l'operació finalment iniciada aquests dies:

"L'Ajuntament, així doncs, adquireix el solar per vuit milions d'euros, i augmenta el sòl públic de la ciutat amb la construcció d'aquests 36 habitatges socials, que gestionarà la Fundació Hàbitat 3. 'És un model que ens agradaria aplicar més', ha afirmat la regidora Laura Pérez. 'És una manera d'augmentar el sòl i l'habitatge públic de la mà de privats que no volen especular amb l'habitatge', ha afegit. Pérez ha matisat que no és una aportació a fons perdut ni una entrega de capital, sinó una aposta per la ciutat. 'Projectes com aquest són els que busquem i els que volem per Barcelona', ha destacat.

Pel que fa als habitatges, es tractarà de sis pisos de 60 m2 per planta, d'un total de sis. Estaran gestionats per la Fundació Hàbitat 3. La seva presidenta, Carme Trilla, ha remarcat que l'operació s'emmarca en una 'òptima praxis urbanística i social de la ciutat', un 'èxit col·lectiu', perquè, en última instància, amplia el parc d'habitatge públic de Barcelona, encara molt mínim."

Diferents imatges del nou equipament.
1. Renderització de l'edifici
2. Renderització interior d'habitatge
3. Plànol de la secció de l'edifici, amb el detall
de la ubicació, a baixos i planta, del nou GSSP.
Font: De les imatges 1 i 2, Fundació Habitat3
De la imatge 3,  digital totbarcelona.cat

Ara sí... les obres del nou projecte per al solar que ocupava la primitiva piscina de la Ronda ja són en marxa. Amb la seva realització es posarà terme a les repetides incerteses sobre la seva viabilitat que han dominat aquests quasi dotze anys de vida de la cooperativa gestora del 'Gimnàs Social Sant Pau', sempre pendent per a la seva subsistència de la resposta de les institucions del país. 

La finalització del nou equipament es preveu que sigui per el segon semestre de 2026. De la solvència de l'empresa constructora - 'Coyoacán', del grup d'en Jaume Roures - cal esperar-ne una execució que respongui a les finalitats previstes i que s'assoleixi en els terminis senyalats.

Mentre tant, però, el GSSP encara ha d'afrontar aquest darrer tram de la travessia del desert en que es troba immers. El nou local provisional ha estat una solució ambivalent; d'una banda si han garantit uns mínims d'oferta per a la seva continuïtat en aquest període d'interinatge; de l'altre el canvi d'ubicació ha influït en una considerable pèrdua dels habituals usuaris de l'entorn de l'antiga seu, la qual cosa deriva en el fet que la incertesa segueix encara pesant sobre el dia a dia de la cooperativa i dels seus gestors.

Per ajudar a travessar aquest darrer període d'estranyament del seu emplaçament, el GSSP ha endegat una campanya promocional creativa i agosarada, a la recerca del 'Soci Mandrós Peresós', amb quin llançament s'afirma que:

"... Entre totes les persones que s'apunten a un gimnàs, únicament el 47% ho integrarà de forma constant als seus hàbits una mitjana de 3 cops a la setmana. De la resta, un 21% no hi aniran pràcticament mai. És 'EL SOCI MANDRÓS PERESÓS' per al quals el Gimnàs Social Sant Pau ha creat aquesta quota solidària simbòlica.

Amb un pagament mensual de 13 € tothom que vulgui pot col·laborar a que altres persones en risc d'exclusió social puguin accedir a millorar el seu benestar i la seva qualitat de vida mitjançant l'activitat física i esportiva... L'únic gimnàs on saps que amb la teva quota estàs fent possible que persones sense recursos puguin tenir accés a l'activitat física."

Imatge i  explicació de la campanya del GSSP.
Font: Arxiu JCE

L'explicació que acompanya la imatge de llançament de la campanya finalitza tot dient:

"Així que ja saps 'Soci Mandrós Peresós', uneix-te a nosaltres. Fes que el teu mandrosisme sigui sinònim de solidaritat. Som-hi, que junts podem fer la diferència sense moure una cama de casa ! #Peresós."

Des del 'Memòries del Montjuïc...' no podem menys que solidaritzar-nos amb les finalitats del GSSP, a la vegada que ens unim a aquesta promoció que pot ajudar a transitar amb mes tranquil·litat aquesta etapa final del seu estranyament de la ubicació inicial - i final - a la Ronda de Sant Pau, 46. Ànims i que sigui per molts anys !...

Memòries del Montjuïc

(*) Jaume Roures Llop (1950) és nascut al cor del Raval de Barcelona. Va haver d'entrat a treballar als dotze anys, raó per la qual ell és considera de formació autodidacta. De ben jove és mou en els cercles de l'oposició antifranquista. Militant de la 'Lliga Comunista Revolucionaria' (LCR) des de 1970, mai ha abdicat de les seves creences marxistes. L'any 1984 entra a treballar a TV3,  de la qual en surt l'any 1994 per a fundar el grup audiovisual 'Mediapro', que coneix una ràpida expansió centrada en el món de l'esport i el dels mitjans de comunicació. Propietària i gestora molts anys dels drets de transmissió dels partits de futbol de la lliga espanyola i, mes endavant, de les curses de Fòrmula 1; és alhora productor de documentals i pel·lícules diverses; en la seva nòmina de directors hi figuren, entre d'altres. cineastes com Oliver Stone, Isabel Coixet, Woody Allen, Fernando León de Aranoa o Manuel Huerga.

Estimat i odiat de manera igualment exhaustiva, encara que per 'barris', la seva nova vida d'empresari i financer no l'ha allunyat pas de les seves arrels. Una darrera mostra de la persistència dels seus ideals és el nom d'una de les seves empreses: 'Coyoacán' - implicada en la construcció del nou equipament de la Ronda -, que recorda el sub-districte de Mèxic DF en que fou assassinat Lev Trotski, per el català Ramón Mercader, l'agost de 1940. En entrevista concedida el gener de 2009 al periodista François Musseau, del diari francés 'Liberation', li manifesta que "però en compte, jo no treballo, jo milito...". Conegut per el seu entorn més immediat com a 'Melan', el seu àlies a la militancia clandestina, segueix dient-li al periodista: "... les meves idees no han canviat gens. La crisi actual (del 2008) demostra la fallida del capitalisme i proporciona una actualització a Marx...". Podeu consultar el text original de la interessant entrevista a l'enllaç: https://www.liberation.fr/medias/2009/01/22/citizen-katalan_304591/

Poc menys que desplaçat de 'Mediapro' per els nous propietaris, la seva darrera activitat d'emprenedoria cultural ha estat l'adquisició, de manera conjunta amb 'Abacus', dels segells editorials del Grup Enciclopèdia, iniciada el 17 de gener d'aquest any, que és encara en procés de finalització.