(C. de S.). Presidents (II). Joan Boronat Carner, 'Janot'... pilot d'hores difícils

El context...

Tot i que el primer president del Club Natació Montjuïc - llavors de Educación y Descanso - és en José Muñoz, Jefe de Deportes de dita organització, sabem que 'de facto' qui en va exercir el càrrec fou en Vicenç Esquiroz Soliva, de qui ja hem vist la seva semblança com a primer president de l'entitat.

El cas és que l'Esquiroz assumia també les funcions d'entrenador i ensenyant de natació dels primers cursets de l'entitat, càrrecs que havia de fer compatible amb la seva tasca professional com a empleat de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro - la mítica Canadenca - i la dedicació periodística a 'El Mundo Deportivo', 'El Correo Catalán', 'La Hora XXV' i altres mitjans de comunicació.

Es fa evident que en Vicenç necessita d'un relleu en alguna de les seves funcions al sí del Montjuïc. La solució escollida és la de traspassar la presidència del club a en Joan Boronat Carner 'Janot' (1919-1993), el qual se'n fa càrrec primer de manera accidental, fins a ser confirmat en el seu nomenament per la Federació Catalana de Natació (FCN).

El club transitava el que s'ha descrit com 'els anys heroics', quan el 1946 just dos anys desprès de la seva fundació, veient que l'adscripció política a la Obra Síndical de Educación y Descanso (EyD) no aporta cap de les millores logístiques i materials promeses cal trobar la manera de refundar l'entitat sobre noves bases, encara que això representi sortir de sota del paraigües de l'organització franquista.

A aquesta tasca és a la que és va encomanar en 'Janot' Boronat, soci fundador i un dels més entusiastes col·laboradors del club. Esportista en actiu en natació i waterpolo, però especialment en el rugbi que és el seu esport de referència. Com que fins a l'any 1947 el Montjuïc no disposa de secció de la pilota oval, els seus devots - que n'hi ha un grapat - és refugien en l'equip de rugbi del Real Club Deportivo Español; i allà és on trobem jugant a en Boronat, junt amb els Puigdevall, Tauler i algun altre més dels fundadors i primers socis del club... 

Equip del 'C.N. Montjuich de Educación y Descanso' que a l'octubre de 
1944 participa a Madrid en un campionats de l'organització síndical. 
Nederman, Domenech, Ruiz, Boronat, Guacsh, Florensa, Moreno i 
Puigdevall; mig ajupit, A. Devesa; asseguts Moreso, 
Murgadas, Bru, G. Carmany i Piqueras.
Font: Arxiu JCE, fons família Puigdevall. Ft. E. Alvaro

De les hores difícils a una certa normalitat...

La segona presidència del Club Natació Montjuïc abasta un  període de poc més de deu anys, entre 1946 i 1956. 

El vessant social i logístic

A l'arribada del nou president la jove entitat és en veritable perill d'afrontar la seva desaparició, a causa dels incompliments dels ajuts materials i estructurals que s'havia compromès d'afrontar EyD; de manera que a l'estiu de 1946 es planteja una separació definitiva de l'esmentada obra sindical, que finalment s'assoleix en termes amistosos.

Retall de la informació publicada a 'El Mundo Deportivo' del 11 d'agost de 1946,
 amb la noticia de la separació definitiva entre el C.N. Montjuïc i 'EyD'.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

A la noticia que reproduïm el president accidental, 'Janot' Boronat, afirma que:

"Ha terminado pues el pleito planteado con respecto a la actuación futura de nuestra entidad. La labor no es ciertamente fácil, aunque son mayoria los socios que están junto a la entidad en estos momentos difíciles..."

La nova junta treballa per refer l'ambient i la cohesió social i un dels elements emprats és la publicació del butlletí del club, quin primer número veu la llum el mes després novembre de 1946, amb el titular a la seva portada de "Adelante con el C. N. Montjuich !".

Al mateix temps, s'intensifica la recerca de local social i d'una piscina coberta per a poder seguir la preparació a l'hivern. De manera provisional, fins a poder tenir la pròpia instal·lació, la necessitat de piscina coberta queda resolta llogant per uns horaris determinats la de Baños Populares de Barcelona, ubicada a la Ronda de Sant Pau n. 40. Malgrat les seves reduïdes dimensions presta un servei inestimable en la millora esportiva del club... però la provisionalitat de la mesura s'ha d'allargar per quasi vint anys.

En entrevista publicada a El Mundo Deportivo del 23 de novembre de 1946 el president del club ho explica així:

"... 'Baños Populares de Barcelona S.A.', con su altruismo deportivo suficientemente probado, ha concedido para nuestro club unos espacios en la piscina establecida en la Ronda de San Pablo... que el C.N. Montjuich usufructuará deportivamente... en condiciones parecidas a las que se posee el C.N. Cataluña en el establecimiento de la citada razón comercial en la Travesera."

Altrament ja a l'any 1948 s'inicien les gestions prop de l'ajuntament de Barcelona per tal d'aconseguir la cessió d'un espai on encabir-hi la piscina coberta del Club Natació Montjuïc. En aquestes gestions es compta amb la col·laboració activa del que va ser el primer regidor d'esports de tota Espanya i President d'Honor del club, en Epifani de Fortuny i Salazar. Les gestions s'orienten cap a un model similar al seguit per el Barcelona en la construcció de la seva piscina de l'Escollera, consistent en l'obtenció d'una cessió a llarg termini de sol públic on construir amb finançament propi l'anhelada instal·lació.

En relació a l'assoliment del local social, primer assistim a una constant successió de bars i altres espais on no s'arrela l'entitat, fins arribar a les acaballes de l'any 1949, quan finalment es troba una sala adient  on el C.N. Montjuïc s'hi ha d'estar per més de trenta-sis anys; és tracta del local conegut com a Chipiron, ubicat al n. 88 del carrer Paral·lel.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 20 de gener de 1950 amb la noticia del nou 
estatge inaugurat per el Club Natació Montjuïc al carrer de Paral·lel.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Per tal d'aconseguir llogar el Chipiron i obtenir els permisos necessaris per a celebrar-hi activitats culturals i recreatives - teatre, festivals, ball, gimnàs - el club va haver de passar un procés de normalització davant del Cobierno Civil de Barcelona que va suposar la definitiva legalització de l'entitat en els termes exigits per la Ley de Asociaciones del 30 de juny de 1887 - vigent aquells anys -, que en el moment de la seva inscripció davant de la FCN el 1944 no s'havia fet.

Així, amb data d'entrada del govern civil del 24 de desembre de 1949 trobem els primers estatuts del club que van ser redactats i aprovats per la FCN, suposadament amb data del dia 1 de desembre de 1946, com és pot comprovar amb la imatge de la darrera pàgina que mostrem:

Darrera pàgina dels primers estatuts del C.N. Montjuïc, entrats al 
govern civil de Barcelona amb data de 24 de desembre de 1949.
Font: Arxiu PME del GCBCN

El cas és, no obstant, que tant els estatuts com l'acta de constitució que els acompanya van ser redactats a correcuita el mateix desembre de 1949, per tal de complir les condicions imposades per la llei d'associacions, i que havia de permetre al govern civil  de ser inscrits en el registre corresponent, amb la consegüent obtenció dels permisos necessaris per la obertura del nou local social.

Ho podem afirmar rotundament basant-nos en dues realitats complementàries:

• En primer lloc, la aparença de legalitat de la signatura que se suposa feta a l'any 1946 per el president de la FCN decau en comprovar que la rúbrica hauria de ser la del senyor Lluís Santacana i Faralt, qui en va ser president entre el període 1943-1948. Mentre que qui firma - amb data falsa - és en Manuel Basté i Duran, president de la federació de 1948 a 1950. De manera que en fer-se el document realment el desembre de 1949 s'acudeix a recollir la signatura de qui ostenta el càrrec de president en aquella data, el senyor Basté

• El segon argument incontestable és el testimoni de qui va tenir l'encàrrec de formalitzar l'arrendament del Chipirón, que no és altre que en Diego Devesa Palomera - soci fundador i president del club entre 1968 i 1972 -. En l'entrada d'aquest bloc titulada 'Butlletí. Tardor de 1986, alegries i tristors...' reproduïm un article del mateix Devesa publicat a la revista social sota el títol de 'Requiem por una ilusión' on, entre d'altres coses, explica la visita al cap de negociat del govern civil a qui va correspondre de fer els tràmits per el lloguer del local:

"El Jefe de Negociado soltó un buen rollo y nos recomendó un libro suyo, que naturalmente compamos. Pidió el acta fundacional y los Estatutos para inscribir al club en el registro (de asociaciones), lo que constituia el primer trámite. No teníamos nada. Aprisa y corriendo, redacté el Acta Fundacional para que luego lo fueran firmando los socios fundadores, y luego los Estatutos, para lo cual me ayudé de los del R.C. de Polo y los del C.N. Barcelona, que tenia a mano. Luego todo fueron instancias y pólizas, hasta que conseguimos el permiso de apertura..." (1)

Seguint amb la idea de construir la seva pròpia piscina coberta, la junta presidida per en 'Janot' Boronat, un cop descartada una primera opció al Paral·lel, és decideix per impulsar la ubicació al solar de la Ronda de Sant Pau resultant de l'anorreament l'any 1936 de la presó de dones de la Reina Amàlia. El projecte, definit l'any 1951, demana la cessió del solar annex a la Ronda de Sant Pau i al carrer de Les Flors, ocupat ara per l'Institut Milà i Fontanals. 

A aquest efecte s'incoa davant del servei d'urbanisme i obres públiques de l'ajuntament de Barcelona l'expedient n. 672, on s'inclouen plànols de l'avantprojecte de piscina, així com l'alineació de carrers on es vol encabir, a tocar de la Ronda de Sant Pau.

 

Portada de l'expedient 672 iniciat per el C.N. Montjuïc davant de l'ajuntament 
de Barcelona per aconseguir la  cessió de part del solar de l'antiga presó 
de la Reina Amàlia. Instància del president Joan Boronat 
sol·licitant l'adjudicació dels esmentats terrenys.
Font: Arxiu Històric de Barcelona. AHCB

L'avantprojecte a que és refereix la instància inclosa en l'expedient analitzat és el que va ser redactat, el gener de 1951, per l'arquitecte Joan Pujadas i aprovat per la regidoria d'esports en el seu moment. Com manifesta Joan Boronat en l'exposició de motius del document que reproduïm:

"... con fecha 16 de enero del año en curso la Iltre. Comisión de Deportes de ese Excmo. Ayuntamiento aprobó el anteproyecto de construcción de una piscina para el Club (Natación Montjuich) mencionado, cuyo emplazamiento se fijaba en el solar, propiedad del A yuntamiento, de la antigua Carcel de Mujeres en su lado derecho entrando."

mentre que en la part del suplicatori de la instància sol·licita:

"Que previos los trámites reglamentarios esa Corporación, que V.E. tan dignamente preside, apruebe los lindes del solar donde deberá construirse la piscina de acuerdo con el anteproyecto aprobado y la iniciación del expediente de cesión, en la forma legal pertinente, de este solar al Club Natación Montjuich, en la forma que estime oportuna esa Corporación,"

Vista exterior, tocant a la Ronda de Sant Pau, de l'avantprojecte de piscina coberta del 
C.N. Montjuïc aprovat per la Comissió d'Esports municipal del 16 de gener de 1951.
Font: Arxiu JCE

S'enceta així un camí que, malgrat semblar planer, ha de durar encara quinze anys més fins a veure la inauguració efectiva de la piscina de la Reina Amàlia, tot i que no pas emplaçada al solar previst, ni construïda per el mateix Montjuïc, sinó en un espai proper de la mateixa plaça i construïda directament per l'ajuntament de Barcelona... paciència...

En l'aspecte social, la junta presidida per en Joan Boronat pateix un vot de censura en la que va ser la segona Assemblea General de l'entitat, celebrada al Chipirón el 29 de novembre de 1952. Al sí del club hi ha mala maror provocada per dos fets esportius significatius:

• D'una banda l'acceptació per la junta de la dimissió presentada per en Josep Clemente com a entrenador del primer equip de natació i waterpolo, sobre el qual recauen algunes queixes d'esportistes de l'entitat

• El segon i més determinant és la decissió de la junta directiva d'incloure al nedador i waterpolista Ricard Llordachs - exsoci del Montjuïc - a l'equip s'ha desplaçat al sud de França en la primera sortida internacional del club, essent així que en Llordachs des de finals de la temporada anterior ha fitxat i juga per el C.N. Barcelona

El vot de censura és votat favorablement per 28 vots, amb 24 de contraris i 18 abstencions, provocant la dimissió del president i de tota la resta de la junta directiva. La crisi es resol amb la convocatòria de nova elecció de president, a la qual l'única candidatura presentada és la del mateix Boronat, que resulta confirmat en el càrrec per la FCN amb data del 12 de desembre de 1952. Sobre aquest incident el mateix 'Janot' publica al butlletí del club un article intitulat "Mi actitud", on afirma:

"He pedido orientaciones con miras al porvenir del Club, he procurado, olvidando cosas personales, anular discrepancias y unir voluntades, pero las dificultades subsisten y es por ello que, antes de desistir de mi intento y propósito, prefiero 'jugar la última carta'... en beneficio de nuestro Club....

Me consta, no obstante y por anticipado, que se ha comentado ya con acritud mi actitud y que alguien o algunos esperan el fallo de mis gestiones para poder adoptar la posición tan cómoda de 'ya  os lo decía yo' pero, con todo, tengo el firme propósito de hacer lo que humanamente esté a mi alcance para lograr la cristalización de los deseos de la mayoria, y siempre... en beneficio de nuestro Club..."

Article publicat al butlletí social en el n. 42, de febrer de 1953.
Font: Arxiu JCE

Superat l'entrebanc, la nova junta ha de prosseguir les gestions de tot tipus, accentuant la insistència davant l'administració local de Barcelona per a l'aconseguiment de la necessària piscina coberta.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 14 de novembre de 1954, 
amb declaracions d'en 'Janot' Boronat donant noves sobre 
la construcció de l'anhelada piscina coberta.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

A l'entrevista recollida per el diari esportiu, el president Boronat mostra la seva malfiança davant algunes actuacions de l'ajuntament de Barcelona que entorpeixen la sol·licitada solució per a la construcció de la piscina coberta del Montjuïc:

"... pese a la buena voluntad de los Tenientes de Alcalde, en los departamentos municipales se nos creó una obstrucción... poniendo trabas a nuestros proyectos, dando largas al asunto, quizá convencidos que el tiempo era nuestro peor enemigo...
Cuando se solicitaron los terrenos de la Ronda de San Pablo, en el propio Ayuntamiento surgió la oposición declarando que la zona en que queríamos construir la piscina estaba reservada para jardines."

preguntat per el periodista de 'El Mundo Deportivo' perquè no volen construir la piscina en un altre indret, Boronat afirma:

"Porque se nos había prometido aquellos terrenos. Y porque en una labor sobrehumana logramos el dinero suficiente para iniciar las obras. Pero todos estos esfuerzos se estrellaron ante la resistencia burocrática de determinadas oficinas municipales... Nuestra confianza (ahora) está puesta en el ilustre don Carlos Pena Cardenal, deportista que conoce los problemas del deporte 'amateur' y concretamente de la natación..." 

Sense fer cap judici de valor sobre l'impacte d'aquestes declaracions, si que podem constatar que ja han passat sis anys des de l'arrencada de la lluita per a la piscina coberta del Montjuïc, i que encara n'han de passar dotze més fins a la inauguració de la mateixa, el 4 de juny de 1966. (2)

Del vessant esportiu...

Els dirigents del novell club tenen clar que per subsistir en l'ambient de la natació d'aquells anys no n'hi ha prou amb ser una entitat més. Aspiren a sobresortir dins del conjunt de la natació catalana i espanyola.

I com aconseguir-ho quan encara no es disposa de figures esportives amb resultats rellevants ?. L'Esquiroz i el Boronat tenen les seves idees sobre el particular. El primer promociona - i quasi s'inventa - una prova de natació que serveix per a evidenciar el potencial d'una societat de natació: el relleu dels 100 x 100 metres lliures. Calen cent nedadors per a nedar cadascun cent metres. La marca final pot donar lloc a 'records' català, espanyol, ibèric i d'altres àmbits més extensos; però aquesta prova mai ha tingut reconeixement oficial de les respectives federacions. 

Dit i fet, l'estiu de 1949 el Club Natació Montjuïc fa el primer intent coronat per l'èxit, tot establint un 'rècord' català i espanyol, amb un temps de 2 h. 54 m. i 44 s.. El club interessa de la FCN la homologació corresponent, però aquesta no arriba mai.

Titular de 'La Hoja del Lunes' de Barcelona del 3 d'octubre de 
1949, amb l'anunci del primer 'rècord' de la distància 
aconseguit per el C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca ARCA

Foto de grup dels participants en el primer 'record' del club dels 100 x 100 
lliures el diumenge 2 d'octubre de 1949, a la piscina de Montjuïc.
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

Imatge de la mateixa prova, però en l'edició de l'any 1961, quan és recupera 
el 'rècord' espanyol i ibèric de la distància. A la foto en Joan Boronat 
controlant la sortida del relleu del veterà Teo Poch. 
Font: Arxiu JCE. Ft. Font Gasol

L'altre mostra de força esportiva la proposa i organitza en Joan Boronat, i consisteix en aprofitar que a la tradicional 'Travessia del Port de Barcelona' hi ha establert un trofeu anomenat Gil i Arnau (3) que se'l adjudica en cada edició l'entitat que arriba a classificar més nedadors en la travessia gran masculina, que és sempre la més concorreguda. 

Des de l'any següent al de la seva constitució el Montjuïc s'ha conjurat per a ser el club que aporta més nedadors a la prova dels 3.800 m. del port de Barcelona, aconseguint-ho sense interrupció entre 1945 i 1962, és a dir al llarg de divuit anys consecutius.

Imatge dels membres del Montjuïc participants a la dinovena edició de la Travessia 
del Port de Barcelona de l'any 1946. Al quadrant esquerra, dempeus, 
s'identifica als Roca, Boronat, Puigdevall (S) i Tauler.
Font: Arxiu JCE, fons família Tauler. Ft. SI

Trofeu Gil i Arnau de la Travessia del Port de Barcelona 1944-1963 (*)

(*) Any, nombre de classificats i club guanyador

Font: Elaboració pròpia a partir del 'Llibre d'Or de la Travessia del Port de Barcelona' (4)

Del quadre resum del Trofeu Gil i Arnau exposat se'n desprenen algunes consideracions:

• Els anys amb més participació de nedadors del Montjuïc - en vermell - superen els setanta nedadors classificats

• Els d'una participació menor, al marge de l'arrencada dels anys 1945 i 1946, són els darrers - en blau - i especialment els dos últims de 1961 i 1962

• En general la participació de nedadors del C.N. Montjuïc ha estat quasi sempre per sobre dels cinquanta inscrits 

Tant el descens de participació dels darrers anys, com el fet de que a partir de 1963 aquest trofeu deixi de tenir especial significació per al Montjuïc, es deu al fet que al 1961 l'equip femení i al 1962 el masculí del club aconsegueixen desbancar, per primer cop a la història de la competició, al degà Club Natació Barcelona del títol de campió del Campionat General de Catalunya de natació, de manera que s'assoleix plenament la notorietat desitjada per la via dels resultats esportius.

En la presidència d'en Joan Boronat  l'activitat esportiva de la natació i el waterpolo del club va guanyant protagonisme. Així, per exemple, el Montjuïc, amb organització conjunta amb el C.N. Catalunya, és la primera entitat a presentar a Barcelona el que llavors és coneix com a 'ballet aquàtic' i la premsa bateja amb el nom de Escuela de Sirenas, aprofitant l'estrena a Catalunya i Espanya de la pel·lícula homònima. 

El primer ballet a fer les seves exhibicions al país és el de l'equip del Stade de Reims, l'any 1949, amb un èxit de públic que omple la piscina de Montjuïc en les diferents demostracions que és fan. Els anys següents desfilen altres equips, com ara el de Les Mouettes de Paris al 1951.

El president Joan Boronat acull el ballet aquàtic de 'Les Mouettes' de Paris a la piscina 
de Montjuïc, sota l'atenta vigilància d'en Josep Ramos, darrera i al fons de la foto.
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

En altres entrades del bloc que són a la vostra disposició hem remarcat les actuacions esportives del club en les seves diferents facetes de natació, waterpolo, rugbi i atletisme. Aquí volem destacar, no obstant, de manera especial l'organització anual del Trofeu Barcelona, que organitza a la piscina de Montjuïc el Club Natació homònim, coincidint amb la festivitat del Pilar del 12 d'octubre i que serveix per tancar oficialment la temporada de la natació catalana.

El president Boronat fa lliurament d'una copa del Trofeu Barcelona 
al nedador Albert Medina l'any 1953, a la piscina de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

També durant la presidència d'en 'Janot' Boronat té lloc la primera sortida internacional del Club Natació Montjuïc, que és produeix l'estiu de 1952. És una gira més o menys accidentada per el sud de França, on l'equip masculí del club s'enfronta en natació i waterpolo a diferents conjunts de la regió, entre els quals hi ha el del Girondins de Bordeaux - en aquella època filial del club de futbol local - amb els quals és va establir una relació estreta, amb freqüents anades i vingudes entre Barcelona i Bordeus.

L'equip del Montjuïc l'estiu de 1952 en la seva primera sortida a l'estranger. 
La foto és a Bordeus, i a la gatzoneta trobem al president Boronat.
Font: Arxiu JCE, fons Josep Brascó. Ft. SI

La foto reproduïda correspon a la visita a la ciutat de Bordeus per a competir amb l'equip dels Girondins, i és presa a les afores del antic estadi de futbol Des Chartrons, al barri del mateix nom de la ciutat. El conjunt blanc-i-verd el formen A. Llordachs, Culla, E. Ruiz, A. Medina, Font-Prats, R. Llordachs, Orero, Roselló, Cercós i Brascó. Precisament la inclusió d'en Ricard Llordachs a l'expedició del Montjuïc, quan ja havia fitxat i jugat pel C.N. Barcelona, va motivar la moció de censura que va rebre en Joan Boronat el novembre de 1952.

La faceta que és més recordada d'en Joan Boronat Carner en el seu pas pel C.N. Montjuïc és, sense cap dubte, la de director i ensenyant dels cursets de natació que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc. Iniciats des del mateix moment de la seva fundació el 1944 per l'Esquiroz, a partir de 1948 van adquirir rang oficial, amb el suport de l'ajuntament de Barcelona.

La feina professional d'en 'Boro' com a responsable d'una secció del Banco Central li permetia disposar de les tardes lliures, a més de facilitar-li que arribés a la piscina a l'hora dels cursets, a les quatre de la tarda. Arribava apressat, amb el dinar encara al pap, i sempre més proveït del seu llegendari cigar 'puro' penjat a la boca.

Els 'amos' dels cursets i de la piscina, respectivament. 'Janot' Boronat, director 
dels cursets, i Josep Ramos, encarregat de la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Font Prats

Els anomenats Cursillo Municipal de Natación Escolar y Utilitaria van ser al llarg de quasi trenta anys la pedrera del Club Natació Montjuïc, ultra representar una tasca de prestigi ciutadà i social de la màxima importància. En Boronat prengué el relleu de l'Esquiroz com a director dels cursets des de la IV edició de l'any 1951 i s'hi mantingué  incansable fins que des de l'any 1968, en la XXVII edició el substituí en Francesc Morón.

De la repercussió ciutadana dels cursets de natació d'estiu del C.N. Montjuïc, més enllà dels propis barris d'influència de l'entitat, en són mostra la nombrosa quantitat de reportatges i articles que els hi han estat dedicats en els diferents mitjans de comunicació de l'època. 

Com a mostra d'aquests escrits reproduïm l'article que el reconegut periodista Avel·lí Artís Tomàs, 'Sempronio', va publicar al setmanari 'Destino' amb data del 9 de setembre de 1962:

Article del n. 1302 del setmanari 'Destino', on 'Sempronio' dona compte de la 
transformació de la piscina de Montjuïc en la Costa Brava barcelonina.
Font: Hemeroteca ARCA

A la seva secció de 'La semana en libertad' el periodista fa un símil entre les grades de la piscina de Montjuïc d'un dia de curset i la Costa Brava gironina:

"Así, el verano de la Piscina Municipal presenta un par de vertientes distintas y definidas: una la inferior, se desarrolla en la piscina propiamente dicha, bulliciosa, chapotante, cruzada por las órdenes de los monitores y por el silbato de los profesores. El otro cuadro se desarrola gradas arriba, especialmente en la parte donde da la sombra. Centenares de mujeres, con las agujas en la mano o leyendo o charlando, matan la tarde...

Tres meses dura el curso. El funicular de Montjuich, por la tarde, va lleno de futuros campeones con la bolsa de baño en la mano, acompañados de las autoras de sus días con la bolsa de labores."

Sobre aquesta icònica activitat el propi Boronat en va fer diferents manifestacions durant els anys en que en va ser director:

"Nuestro club siempre ha contado con una masa de practicantes. De ahí que desde el primer momento se nos planteara el problema de crear una sección infantil. Lo solicitamos a la Federación Catalana de Natación y, aunque parezca incongruente, se negó siempre a que organizáramos cursillos en Montjuich... En 1948, casi al iniciar sus actividades la primera 'Comisión Municipal de Educación Física y Deportes' del Ayuntamiento de Barcelona, que presidia el señor don Efipanio de Fortuny y de Salazar,... ordenó que estos cusillos se llevaran a cabo bajo la organización conjunta del Ayuntamiento y nuestro club..." (Declaracions a 'El Mundo Deportivo' del dia 3 de juliol de 1961)

"(El actual cursillo es) Un éxito. Hemos superado la inscripción del pasado año... casi hemos alcanzado las 3.000 inscripciones... (estamos) satisfechos de que nuestra labor haya sido imitada. Y sobre todo de que como barceloneses, como simples ciudadanos, esa labor haya arraigado y se logre que en el futuro todos los niños de nuestra querida ciudad sepan nadar. Los hombres del Club Natación Montjuich no  hemos escrito un libro ni plantado un árbol, pero creemos que hemos hecho mucho más por la ciudad de Barcelona." (Declaracions a 'El Mundo Deportivo' del dia 9 de setembre de 1962)

En Boronat escriu sobre els cursets en el butlletí n. 182 del mes de novembre de 1964, 
número especial dedicat al XXè Aniversari de la fundació del C.N. Montjuïc. (5)
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

En aquest text del butlletí que reproduïm en Boronat afirma:

"L'ensenyament de la natació, dins la nostra Entitat, ha estat sempre una qüestió vital, puix que en tot moment els nostres directius han cregut que un Club de Natació tenia, com a principi, la missió de l'ensenyança i el millorament de la joventut... És molt d'agrair la col·laboració desinteressada de tots els nostres consocis que, en un aspecte completament 'amateur', han intervingut com a monitors... amb veritable vocació i dins de les seves possibilitats.

La nostra satisfacció és de que els 'Cursets' no han estat un mitjà per a fer campions, sinó la d'assolir un fi, un propòsit: o sia, ensenyar a nedar a la més gran quantitat possible d'infants. I mai s'han tancat les portes als qui precisaven de la natació per a un millorament físic o una recuperació corporal, pesi a tot el que això representava. Hi ha molta joventut agraïda al Club de Natació Montjuïc, i això ens anima a prosseguir la nostra lluita."

Corol·lari

Des de ben aviat en Joan Boronat Carner, 'Janot', va començar a ser objecte de diversos reconeixements i premis de les diferents federacions i entitats vinculades a la natació i al rugbi, que li agraïen la seva dedicació i entrega a ambdós esports.

Entre d'altres, l'any 1968 va rebre la Medalla al Mérito Deportivo de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. 

Titular de la noticia de 'El Noticiero Universal' del dia 16 de juliol 
de 1968 amb l'atorgament de la distinció de la DNEFyD.
Font: Hemeroteca ARCA

Possiblement el reconeixement que més el va emocionar va ser el de l'homenatge que el Club Natació Montjuïc, juntament amb les federacions catalanes de natació i rugbi, li van tributar els dies 17 i 19 de setembre de 1971. El divendres 17 l'acte es va desenvolupar a la piscina 'vella' de Montjuïc on va rebre el reconeixement del món de la natació, amb la participació a l'acte de Joan Manuel Serrat, alumne del Boronat en els cursets de l'estiu de 1955.

Joan Manuel Serrat, amb el xandall del Montjuïc, signant 
autògrafs en l'acte d'homenatge a en Joan Boronat Carner.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

El diumenge 19 de setembre l'homenatge es traslladà al camp de rugbi de La Foixarda, on van tenir lloc tres diferents partits de rugbi, entre els quals un de veterans del Montjuïc contra una selecció de veterans d'altres equips catalans. En aquest darrer acte en 'Janot' va rebre la Medalla del Mèrit Esportiu de la Federación Española de Rugby.

La seva dilatada aportació al món de l'esport i a la vida associativa de la ciutat de Barcelona li va reportar un grapat d'amistats sinceres, que reconeixien en el 'Boro' l'afabilitat en el tracte i el seu tarannà bonhomiós. Home d'una vitalitat contagiosa, a més de lliurar-se al compliment de les seves obligacions professionals i de les seves dedicacions voluntàries, ha estat dotat d'un sentit epicuri de la vida que l'ha menat a gaudir intensament de la seva trajectòria vital. 

Un dels fets que més van sorprendre als seus amics va ser el llarg nuviatge establert amb el seu amor de tota la vida, la Nativitat Vigorra, amb qui finalment va passar per la vicaría un dia de maig de l'any 1961 - a l'edat de quaranta-un anys -, posant punt i final a més de dinou anys de festeig. Un breu de 'El Noticiero Universal' del 24 de maig en dona fe, sense poder-se resistir al to festiu i faceciós del protagonista...

Retall de 'El Noticiero Universal' del 24 de maig de 1961 on 
és recull la noticia del casament del Joan i la Nativitat.
Font: Hemeroteca ARCA

Sempre estretament vinculat al club de la seva vida, va mantenir un permanent lligam amb les amistats de la primera hora del club i va ser tota hora disposat a col·laborar en allò que els diferents directius de l'entitat li van anar demanant en cada moment.  La seva entrega apassionada al Club Natació Montjuïc bé ha de merèixer aquesta semblança.

'Trofeu Barcelona' de 1955 amb quatre dels set presidents del Montjuïc d'entre els anys 
1944 i 2000. Boronat, Limiñana, Devesa i Esquiroz, amb el micròfon. 
En primer terme el president de la FCN, en Francesc Draper.
Font: Arxiui del CNM. Ft. SI

Memòries del Montjuïc

(1) Amb les darreres novetats conegudes en relació al procés de creació i legalització del C.N. Montjuïc cal actualitzar les dades aportades en el seu moment en aquest bloc, cosa que ens comprometem a fer en un futur proper.

(2) Malgrat l'afirmació feta de tenir assegurat el finançament per a la construcció de la piscina del club amb mitjans propis, la realitat era prou diferent. Si bé s'havien fet diferents col·lectes, incloses algunes ens els estadis de futbol del Barcelona i de l'Espanyol, el finançament penjava d'un fil. És tenia, però, un principi d'acord amb la Caixa de Pensions i d'Estalvi per tal d'obtenir un crèdit per una quantitat que rondava el milió de pessetes, a més de tenir el compromís d'empresaris i comerciants del Poble-sec de recolzar en el seu moment el finançament de la instal·lació en cas de ser necessari.

(3) L'Enric Gil i en Santiago M. Arnau són dos nedadors del Club Natació Athlètic que l'any 1915 volen comprovar si la travessia del port de Barcelona és factible. Dit i fet, el 25 de juliol es llancen a l'aigua des del dic de l'Est per a cobrir un total de 3.380 metres fins a la Dàrsena del Comerç. Tots dos nedadors cobreixen la distància satisfactòriament, emprant una mica més de 1 hora i 40 minuts. Han demostrat la viabilitat del que a partir de l'any 1926 serà la prova reina de les travessies a Catalunya: la 'Travessia del Port de Barcelona'. En commemoració d'aquesta fita pionera s'estableix el 'Trofeu Gil i Arnau', per al club que classifiqui més nedadors a la prova, independentment del lloc d'arribada.

(4) Per a qualsevol assumpte relacionat amb la Travessia del Port de Barcelona és d'obligada consulta el 'Llibre d'Or de la Travessia del Port de Barcelona' confegit per en Juan Antonio Sierra i en Manel Domenech. Va ser editat per el Club Natació Atlètic-Barceloneta l'any 2007.

(5) En Joan Boronat Carner és un català de soca-rel, amant de la llengua i de les tradicions del país. Aquest escrit seu, redactat i publicat en català, és el primer text que empra la llengua pròpia en un butlletí que neix en ple franquisme i que no és fins a les acaballes del règim dictatorial que comença a ser habitual la publicació en català del mateix. En 'Janot' s'avença uns quants anys en publicar al 1964 aquest primer text en la llengua catalana.

Un epíleg. Noticia del 'Col·lectiu Jaume Solé', 1977-1984

Placa de ceràmica amb el lema del Col·lectiu Jaume Solé, realitzada 
l'any 1982 per la ceramista molinenca Gloria Martí.
Font: Arxiu JCE

Alguns antecedents

Des del mateix inici de les activitats aquàtiques a Catalunya s'ha manifestat la preocupació per a fer-les extensives a la població infantil. Així, per exemple, l'any 1909 el Club Natació Barcelona - dos anys desprès de la seva fundació - ja s'ofereix a l'ajuntament per a donar classes de natació als alumnes de les escoles municipals, fent-li saber que "ha pres disposicions pera que vagin a rebre tant útil com higiénica ensenyança de 4 a 5.000 noys (cada any)...". 

Per remarcar la necessitat de la seva oferta, el comunicat del club senyala que:

"Essent la primera institució que prèn la iniciativa de facilitar als noys pobres, que en sa major part viuen en condicions antihigiéniques, els banys de mar i banys d'hivern... pera afavorir el desenrotllo físich, el Club de Natació exposa al Ajuntament que hi ha urgència y necessitat de que cooperi a tal obra, ja que les principals ciutats del estranger tenen piscines municipals, facilitant a la classe pobre'ls banys en general..."

Retall del diari 'La Veu de Catalunya' del 24 de setembre 
de 1909, amb la comunicació del C.N. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Passats uns anys, al 1921 la Comissió de Cultura de l'ajuntament de Barcelona promou la creació de la 'Escola del Mar', a la platja dels pescadors de la Barceloneta. És dirigida pel pedagog Pere Vergés Farrés, que vol orientar una part important dels seus ensenyaments a la millora física dels seus alumnes, incloent-hi els banys de mar i l'ensenyament de la natació.

A la tornada dels Jocs Olímpics d'Amsterdam 1924, en Francesc de S. Gibert i en Joan Trigo impulsen la creació d'una secció infantil al club degà, amb la consegüent necessitat de nodrir-la mitjançant l'ensenyament de la natació, posant la llavor de la que ha de ser una de les tasques fonamentals del club.

L'any de 1948 la tot just creada Ponència d'Esports de l'ajuntament de Barcelona - la primera de tot el país -, presidida per Epifani de Fortuny i Salazar baró d'Esponellà, patrocina l'organització del que ha de ser el primer 'Curset Municipal de Natació Escolar y Utilitaria', quina organització i gestió delega en el Club Natació Montjuïc.

Portada del butlletí especial del C.N. Montjuïc adreçat a l'ajuntament
 de Barcelona, amb la memòria del 'XII Cursillo Municipal 
de Natación y Educación Física', corresponent a 1959.
Font: Arxiu JCE

La major part d'aquest ensenyament de la natació es troba enfocada als seu vessant utilitari i de competició, de manera que ultra acomplir la funció imprescindible de preservació de la vida, les entitats esportives s'asseguren d'ampliar les seves bases esportives.

Evolució de la natació escolar i utilitària

La manca de les instal·lacions cobertes adients, ha constrenyit l'ensenyament de la natació als períodes estiuencs, de manera que no és fins a l'aparició de les primeres piscines cobertes del país que aquesta activitat no rep l'empenta definitiva.

A banda de la piscina de l'Escullera del C.N. Barcelona (1924), no és fins a la dècada dels anys seixanta del segle XX que s'emprèn la construcció de piscines cobertes al país, amb un retard de més de quaranta anys amb la resta del nostre entorn europeu (1).

Sessió de curset a l'Escullera del C.N. Barcelona, amb el 'mestre' Jaume 
Solé Sanahuja, en una imatge dels anys setanta del segle XX.
Font: Arxiu JCE, fons família Solé. Ft. Gibert

La piscina coberta del C.N. Manresa, avançant-se al 1955, és la primera, essent seguida pocs anys més tard per la del C.N. Sabadell (1959). El 1960 desperta la iniciativa municipal a Barcelona, amb la inauguració de la piscina coberta del Poblenou, cedida en usdefruit al club del barri. La segueixen les de Folch i Torres (1966), cedida al C.N. Montjuïc i la del Passeig Marítim (1969), al C.N. Barceloneta. Entrada la dècada dels setanta l'ajuntament de la capital promou altres piscines cobertes, com les de Pau Negre - cedides al C.N. Catalunya -, la de Can Caralleu, la del Turó o la d'Horta. Així mateix promou la del poliesportiu Claror, que s'adscriu a l'escola Sagrada Família del carrer Sardenya. 

La Diputació de Barcelona, amb en Joan Antoni Samaranch com a Diputat d'Esports, col·labora a aquest esforç amb dues iniciatives:

• D'una banda, amb la construcció al solar de l'antiga piscina descoberta de l'Escola Industrial de la piscina coberta de Sant Jordi, de mides olímpiques (1966)

• Altrament, l'any 1965 dona a conèixer el Primer Plan Provincial de Piscinas, que es proposa facilitar la construcció de tres piscines municipals cobertes a les ciutats de Badalona, Igualada i Mataró, respectivament; l'ajut proporcionat és de 4 milions de pessetes per a cadascuna de les instal·lacions, que és equivalent al 50 % del seu cost. A més el pla inclou la promoció d'un seguit de piscines municipals descobertes

Altres ajuntament del país també construeixen les seves piscines cobertes aquests anys.

Coberta de l'expedient n. 440 de la Diputació de Barcelona, que conté els 
documents relatius al Pla de Piscines impulsat per Samaranch. (2)
Font: Arxiu Diputació de Barcelona (AGDB)

Simultàniament algunes escoles privades de la ciutat de Barcelona promouen la seva pròpia piscina coberta. Sense voler ser exhaustius, podem citar les de les Escoles Píes, al col·legi de Sarrià i al col·legi Sant Miquel - al carrer Rosselló -, la dels Maristes del Passeig de Sant Joan, la dels Jesuïtes de Sarrià, la de l'escola Lestonnac a l'Eixample, la dels Salesians de la Vall d'Hebron i la del col·legi Claret del carrer Sicília. També a l'Hospitalet l'escola de Sant Josep Obrer construeix la seva piscina coberta.

D'aquest floriment d'instal·lacions se'n desprenen els següents efectes:

• Ara sí, la natació escolar cobra sentit i és possible en la societat dels anys setanta, de manera que comença a mobilitzar a tres actors principals:

• En primer lloc, als 'demandants' del servei: els mestres i/o les associacions de pares i mares d'alumnes, que són els qui prenen les decisions d'incloure la natació - sia en horari escolar o extraescolar - com una activitat educativa més

• D'altre banda, a les entitats 'productores' del servei; principalment els ajuntaments, clubs o col·legis, que es veuen en la necessitat d'oferir aquest ensenyament d'acord a uns criteris que cal establir; tant pel que fa a la seva programació, com pel que és refereix als ensenyants que l'han de dur a terme

• Finalment, en la 'intermediació' entre demandants i productors de seguida apareix 'el mercat', en forma de persones o empreses que veuen en la natació escolar l'oportunitat de guany econòmic, al marge del seu grau d'interès per el vessant educatiu de l'activitat

• Pel que fa als ensenyants, la mateixa acceleració que es produeix en aquest anys porta a un autèntic desgavell en els criteris de formació i professionalització de la seva tasca, especialment quan el productor és un club de natació, quina gestió és troba sovint guiada per grans dosis de voluntarisme

Malgrat aquestes deficiències, fruit del creixement exponencial del sector, es manifesten també senyals positives del creixent interès social i esportiu per el món de la natació escolar. Com a exemple, ja a l'any 1974 s'ha celebrat una anomenada I Convención Nacional de Natación Escolar, que ha estat organitzada per el C.N. Montjuïc a la ciutat de Barcelona a finals del mes de gener.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 27 de gener de 1974, 
amb part de la informació sobre l'esdeveniment.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

En comentar l'èxit de les jornades el periodista, Vicenç Esquiroz, no se'n pot estar de senyalar que:

"... después de muchos años es la primera vez que se han reunido técnicos, pedagogos y médicos y han expuesto sus puntos de vista de cara a esta importante gestión cuyo principal protagonista es el niño." (3)

A la vegada comença a ser freqüent de trobar en els mitjans, especialitzats o no, referències a aquest món de l'ensenyament de la natació. Ens serveix de mostra un article aparegut a la revista CROL, de la Federación Espanyola de Natación (FEN), sota el paraigües del Colegio Nacional de Entrenadores, escrit per el malaguanyat Joan Illa, en aquells moment professor de natació a la piscina de la Escola Esportiva Brafa de Barcelona.

Retall del n. 74 de la Revista CROL, corresponent al mes de juny de 
1977, amb la introducció i els titulars de l'article d'en Joan Illa.
Font: Arxiu JCE

En els primers paràgrafs del seu article, l'autor raona que entre els professors de natació s'hi coneixen dues postures contraposades: la dels que creuen que cal dedicar prou temps a la flotabilitat per tal que l'alumne la pugui experimentar i assimilar de manera convenient, i la dels que creuen que és innecessari dedicar-hi massa estona, preferint centrar-se en la propulsió, que afavorirà l'adquisició d'una 'flotabilitat activa':

"Por un lado, es evidente que la flotabilidad es innata; sin embargo también es cierto que, en principio, el alumno no tiene absoluta conciencia de este hecho, y por lo tanto de sus posibilidades de manejarse en el agua, motivo por el cual pienso que esta destreza no puede descartarse absolutamente del programa de enseñanza".

El punt de vista d'en Joan Illa s'apropa més al vessant educatiu de la natació escolar, sovint menystingut aquells anys per les versions més utilitàries, com a pas previ al món de la competició.

De la rellevància que va adquirint la natació escolar i la seva problemàtica en la societat dels anys setanta també ens en dona testimoni un seguit d'entrevistes fetes per El Mundo Deportivo, a les acaballes de l'any 1977, a diferents entrenadors de natació. Concretament l'enquesta s'ha adreçat a Miquel Torres, Josep Claret i Toni Comas. La pregunta, amb un cert to provocatiu, sempre és la mateixa: "La natación escolar es un tópico, una actividad estéril o un negocio crematístico ?"

Tots tres entrenadors, com és lògic, remarquen la importància dels clubs de natació, sense esmentar altres agents productors d'aquest ensenyament; també tots, amb més o menys èmfasi, fan notar que les entitats esportives cobren quotes mínimes per tal de cobrir les seves despeses de funcionament, i remarquen que si hi ha algun negoci o aprofitament es deu als directors de les escoles, o a la figura dels intermediaris.

Muntatge fet amb els retalls de les entrevistes als entrenadors de natació, 
publicades els dies 30 i 31 de desembre de 1977 i 5 de gener de 1978.
Font: Elaboració pròpia. Hemeroteca Mundo Deportivo

De la 'Natació Escolar' al 'Natació a l'Escola'...

El cada cop més extens 'runrun' que suscita la problemàtica de la natació escolar a finals dels anys setanta es manifesta en diferents símptomes complementaris. Un d'ells n'és la publicació el mes d'octubre de 1977, al diari esportiu 4-2-4, de l'article d'en Josep Castellví, ensenyant de natació i coordinador de la Natació Escolar del C.N. Molins de Rei.

Reproducció de l'article del diari esportiu 4-2-4 d'octubre de 1977 amb 
l'article de Josep Castellví, acollit sota el títol de 'El técnico opina'.
Font: Arxiu JCE

En la seva exposició l'autor tracta de desmentir dos dels 'mites' que afecten a la natació escolar; el referit a la manca d'instal·lacions adients, atès que en aquells moments un gran nombre de les existents es troben clarament infrautilitzades en no poques hores del dia; mentre que el segon és refereix a la carestia d'aquest tipus d'ensenyament, raonant l'autor que una més amplia disposició de l'ús dels equipaments n'abarateix significativament el seu cost, fins a fer-la accessible a qualsevol tipus de pressupost familiar.

Finalment, l'article proposa:

"... es indispensable el control y gestión de la enseñanza de la natación por parte de los clubs y la planificación y centralización de este control y de esta gestión por la Federación u organismo similar creado a tal efecto, combatiendo de una manera clara y decidida a los 'intermediarios' y directores de colegio que han hecho de la natación escolar su particular forma de especulación..."

Creació del Col·lectiu Jaume Solé

El conjunt d'interaccions entre els diferents agents implicats en la producció de la natació escolar - tècnics esportius, mestres, directius de clubs i altres - acaba desembocant la tardor d'aquell 1977 en la creació del que es va voler anomenar 'Col·lectiu Jaume Solé' (CJS) (4). La seva composició presenta algunes característiques significatives:

• Integra tant a tècnics esportius, pertanyents a clubs o a escoles, com a directius de club i/o de la Federació Catalana de Natació (FCN). Sempre en el benentès que la pertinença és a títol personal, sense representació institucional de cap tipus 

• Des de la primera reunió queda clara la voluntat de treballar de manera conjunta per tal de poder oferir a les institucions pertinents l'establiment de criteris de racionalització i millora dels aspectes tècnics i organitzatius de la natació escolar

• La dedicació a les tasques del col·lectiu s'ha de considerar sempre com a una forma més del voluntariat personal, al marge de qualsevol tipus de retribució econòmica

Una de les primeres decisions preses va ser la de transitar de la 'Natació Escolar' tradicional al seu lema de 'Natació a l'Escola'. Lluny del que pugui semblar un més o menys enginyós joc de paraules, en realitat proposa un pas fonamental en el canvi de paradigma: el de passar d'un ensenyament de la natació basada en els seus aspectes utilitaris i esportius, a considerar-la com una part integrant i integrada en la Educació Física de l'escola, amb quins criteris educatius s'hauran de dissenyar les programacions tècniques-pedagògiques; així com les estructures organitzatives que han de fer possible el desenvolupament del nou model.

Imatge del lema del Col·lectiu Jaume Solé, que va  acompanyar tota 
la seva trajectòria, des de 1977 fins a les acaballes de 1984 (5).
Font: Arxiu JCE

Els primers integrants de l'entitat van ser els tècnics esportius Dolors Jané, Jordi Murio, Pere Manuel, Francesc Giménez, Joan Agut, Artur Ocón, Antonio Rubio, Jaume Cantó i Josep Castellví, junt amb els directius Joan Jané, Agustí Pla i Josep Antequera. Els tècnics treballen - o han treballat - tant en clubs de natació com en escoles amb piscina; mentre que els directius pertanyen als clubs Molins de Rei, Premià i Barcelona, respectivament.

El primer pas a desenvolupar va ser el de l'elaboració d'una programació tècnica-pedagògica 'normalitzada', que a la vegada anés recolzada amb una proposta d'estructura organitzativa que vetllés per el seguiment i l'acompliment dels objectius proposats. Amb aquesta finalitat el mes de febrer de 1978 van tenir lloc unes jornades de treball a Vilassar de Mar, on es van poder debatre i concretar aquests dos aspectes. En aquesta tasca ens van acompanyar dos tècnics més, en Joan Illa - de qui ja hem parlat - i en Francesc de Lanuza, professor de natació de La Salle Bonanova.

El resultat de les jornades de treball va ser estructurat en un documents amb el nom genèric de 'Proposta d'actuació en Natació Escolar', que incloïa dos apartats complementaris:

• D'una banda el primer feia referència als aspectes tècnics i pedagògics del programa, tenint com a premissa que:

• "Una racional planificació de l'Educació General Bàsica ha d'incloure, necessàriament, una àrea dedicada a l'Educació Corporal, dins de la qual i com a caràcter obligatori ha de quedar inclosa la natació, tant per el seu aspecte de formació física, com per el seu aspecte utilitari i social."

• El segon apartat es referia a la necessitat de la creació d'una Comissió de Natació Elemental, incialment pensada en el sí de la FCN, amb els criteris següents:

• "Els objectius fonamentals d'aquesta Comissió de Natació Elemental a crear en el si de la Federació Catalana de Natació, seran els de coordinar i estructurar tot el referent a l'ensenyament de la natació a Catalunya. Per aquest fi dividirà les seves funcions en els tres apartats següents:

• a) Programació-Planificació

• b) Informació-Investigació

• c) Supervisió-Control" (6)

Una àmplia part de la programació i planificació tècnica-pedagògica de la Proposta d'actuació en Natació Escolar va ser inclosa en el número 8-9 de la revista educativa 'GUIX', corresponent a l'estiu de 1978.

Portada i primera pàgina de l'article inclòs al número 8-9 de la revista 'GUIX elements 
d'acció educativa', sobre la proposta de programa del Col·lectiu Jaume Solé.
Font: Arxiu JCE, fons J.C. Burriel

Els quadres que segueixen resumeixen gran part dels continguts de les vuit pàgines del n. 8-9 de GUIX dedicades al programa proposat, tant pel que fa als en aspectes tècnics com amb referència a alguns criteris organitzatius:

Dalt, estructura de nivells i objectius generals proposats. 
Sota, alguns dels aspectes d'organització recollits.
Font: Elaboració pròpia

La FCN va ser en tot moment informada mitjançant els membres del col·lectiu Janés i Pla, que pertanyien a la seva Junta Directiva. En reunió del 27 d'abril de 1978 l'Agustí Pla informa de l'estat actual de la Proposta d'actuació en Natació Escolar del CJS. Informa també de la reunió programada per aquest col·lectiu amb els clubs, escoles i altres entitats interessades a adherir-se al programa, que ha de tenir lloc a la sala d'actes de l'INEF el proper 6 de maig. 

És de ressenyar que en tot moment la proposta del CJS parteix de la integració voluntària al programa de les entitats i institucions interessades - clubs, escoles, ajuntaments i altres - fugint de qualsevol tipus de coacció o obligatorietat forçada.

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 27 d'abril de 1978, on s'informa de la reunió del 
CJS amb els clubs i escoles interessades en el programa proposat pel col·lectiu.
Font: Arxiu de la FCN

Com recull l'acta que hem reproduït, desprès de la informació facilitada per en Pla intervenen diferents representants de clubs que opinen sobre el programa presentat. Finalment hi intervé el president de la FCN, David Moner, opinant que:

"El Sr. Moner cree que debe iniciarse el Programa para dar ya una idea organizativa y para ir puliéndolo, posteriormente."

Aquell mateix 1978 el CJS, de manera conjunta amb la FCN, organitza el I Seminari de Natació Escolar que es desenvolupa entre els dies 18 i 23 d'octubre, amb la participació de més de 150 assistents que són dividits en diferents grups de treball per tal d'anar debatent els diferents aspectes necessaris pel desenvolupament del programa tècnic-pedagògic presentat en el seu dia.

Dalt, retall de 'El Mundo Deportivo' del 16 de setmbre de 1978, 
informant de la celebració del I Seminari de Natació Escolar.
Sota. Portada facsímil del document de conclusions 
dels grups de treball del seminari.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo i Arxiu JCE

Integració a la FCN... i sortida

A tot això, el CJS ha estat integrat a la FCN com a Comissió de Natació Elemental, tal com suggeria la proposta del col·lectiu. 

En aquest moment la FCN és presidida per en David Moner Codina (1933-2016), que prové de la natació gironina. Banyolí de pro i professional d'èxit com a advocat de dret mercantil, ha pres possessió del seu primer mandat de la catalana el mateix 1977. Home de múltiples iniciatives, no sempre reeixides, ningú li pot negar la seva resiliència cercant d'assolir els objectius que s'ha proposat.

El cert és que s'ha trobat amb una entitat amb greus problemes econòmics, allotjada en una mena de 'viver de federacions esportives', dins d'un local insuficient i incòmode del carrer Jonqueres. L'home se les veu i se les desitja per millorar i revertir la situació i, com afirma l'acta de la reunió de la seva JD del dia 1 de febrer de 1979, considera que la federació és a prop del col·lapse financer:

"El Sr. Moner informa del delicado estado de nuestra situación económica y la imperiosa necesidad de recabar fondos y encontrar nuevas fuentes de financiación ya que de lo contrario corremos el riesgo de quedarnos sin poder llevar a cabo nuestros proyectos."

Acta de la reunió de la JD de la FCN del dia 1 de febrer de 1979.
Font: Arxiu de la FCN

Sovintegen les informacions en la premsa especialitzada amb declaracions del president Moner parlant de possibles vies d'autofinançament per a la federació de natació. 

Sigui relacionada o no amb aquesta recerca de finançament, el cas és que el dia 2 de juny apareix a la premsa esportiva un ucase de la FCN signat per el seu president i datat a 24 de maig, anunciant unes sorprenents Normas Reguladoras de la Natación Elemental que, segons s'informa, han estat dictades "previo estudio de la Comisión de Natación Elemental" i que la nota oficial assegura que "son de obligado cumplimiento a partir del dia 10 de junio de 1979"

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de juny de 1979, amb la nota completa 
distribuïda per la FCN i signada per el seu president, amb data del 24 de maig.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

La lectura atenta de les Normas Reguladoras dona una idea bastant exacte de les seves desmesurades pretensions, a la vegada que s'expressen amb un llenguatge agressiu i dictatorial, més propi d'èpoques que semblaven en vies d'ésser superades; com quan asseguren en el seu tercer punt que:

"Queda prohibido (sic) la enseñanza de la natación elemental que no se atenga a las presentes normas, cuyo incumplimiento dará lugar a la sanción que corresponda por la Autoridad competente"

Aquell mateix dia 2 de juny la federació distribueix la circular 56/79 adreçada als ensenyants de natació, sota l'epígraf de Información para los Monitores on s'informa de les normes publicades en premsa. 

Reproducció de la circular 56/79 de la FCN, remesa als ensenyants de natació on se'ls 
informa dels procediments a implementar per el compliment de les normes dictades.
Font: Arxiu FCN

En aquest cas, però, hi ha un matís gens menyspreable; mentre que a les Normas Reguladoras s'informa que la Comissió de Natació Elemental ha elaborat un "previo Estudio" per a la seva redacció, a la circular per els ensenyants es diu textualment que les normes han estat establertes "de acuerdo con la Comisión de Natación Elemental". 

La realitat, però, és que ni la primera ni la segona afirmació són certes. Van ser redactades i publicades sense cap de mena de debat ni de coneixement dels membres del CJS que integraven la comissió, per bé que és cert que el president d'aquesta sí que en va ser informat prèviament a la seva difusió.

Ultra lo ja exposat, la circular 56/79 no se'n pot estar d'emprar també el mateix llenguatge extemporani i comminatori, ja emprat a les Normas, per imposar els seus dictats als ensenyants, afirmant en el seu quart paràgraf:

"Encarecemos a todos los responsables de cursillos el exacto cumplimiento de estas normas, en evitación de ulteriores problemas que podrían conducir a tomar serias determinaciones, siempre lamentables."

Aquests esdeveniments obren en el sí del CJS un període de reflexió per tal de prendre les decisions adequades. Acomplerta aquesta reflexió, es produeix la dimissió de la gran majoria dels membres de la Comissió de Natació Elemental, els quals, ja novament en funcions de Col·lectiu Jaume Solé, remeten primer a la FCN i més tard als mitjans de comunicació una carta on de manera detallada s'expliquen les raons que els han portat a donar aquest pas.

Retall de 'El Mundo Deportivo del dia 28 de juliol de 1979 amb la informació 
de la dimissió de la FCN  per la major part del integrants del CJS (7).
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Tant les Normas Reguladoras com la circular 56/79 presenten uns plantejaments clarament diferenciats i antitètics dels proposats en el seu moment per el CJS. 

On la proposta del col·lectiu parla d'adhesió voluntària a les programacions plantejades, les Normas ho converteixen en "obligado cumplimiento".

El fet d'esser inscrit al Col·legi de la FCN es pot entendre com una recomanació, però mai pot ser una obligació, atès que persones no adscrites al mateix poden estar perfectament capacitades per a fer classes de natació; més tenint en compte que des del 1967 a Madrid i des de 1975 a Catalunya s'han creat els INEF respectius, on s'imparteix formació adient per a dirigir les activitats esportives.

Respecte de la quota de 125 ptes. per alumne, especificada en la circular com a "tarjeta de seguro federativa", a la carta de dimissió del CJS s'afirma:

"Estas normas... se alejan definitivamente del espiritu que habia animado en todo momento los trabajos de esta Comisión, toda vez que en la circular distribuida el pasado 24 de agosto de 1978 pedia a los centros interesados en su programa de Natación Escolar, y a nivel VOLUNTARIO (sic), la colaboración de un canon de 50 pesetas, y ofrecia en contrapartida una página y media de servicios concretos, uno de los cuáles era este seguro federativo".

S'acaba una primera etapa del col·lectiu de prop de divuit mesos de caminar juntament amb la FCN, però s'obre un horitzó de continuïtat, encara que sigui en un format desinstitucionalitzat.

La segona etapa del Col·lectiu Jaume Sole...

Si bé podem parlar de una refundació, el terme no sembla correcte, tenint en compte que tot i formant part de l'estructura organitzava de la FCN, el col·lectiu pròpiament dit no va ser dissolt formalment en cap moment.

La nova etapa del CJS s'enfoca a estar operativa des dels inicis del proper any 1980. En la situació en que es troba cal replantejar tant les finalitats del grup com els mitjans a emprar. Respecte de les finalitats, es plantegen objectius centrats en promoure activitats de millora i reciclatge en la formació dels ensenyants de natació, amb dues grans línies de treball:

• Organitzar les anomenades 'Jornades Professionals', amb una periodicitat de tres o quatre a l'any. Pensades per acollir qualsevol temàtica que faciliti el debat i l'actualització sobre els aspectes tècnic-pedagògics i organitzatius que concerneixen a l'ensenyament de la natació

• Organitzar al mes de setembre de 1980 el "II Seminari de Natació Escolar", donant continuïtat a la tasca iniciada l'any 1978

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 27 de març de 
1980, amb la informació de la nova etapa del CJS.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Un altre dels objectius proposats per aquest nou període reprèn una de les finalitats motrius del col·lectiu, com és la de treballar per a la millora de la condició professional dels ensenyants de natació. El conjunt d'actes i activitats programades van ser comunicats mitjançant circulars informatives distribuïdes entre els llistats de persones que en un o altre moment han estat en contacte amb els actes del col·lectiu. 

La primera de les ponències presentades a les Jornades Professionals va córrer a càrrec del professor de l'INEF i membre del CJS, Pere Manuel Gutiérrez, amb el títol de 'Entrenament bàsic en el programa de Natació Escolar'

Imatge de la sessió de clausura del II Seminari de Natació Escolar a la sala d'actes 
de l'INEF de Barcelona, el dia 9 de novembre de 1980. La presideixen 
Pere Manel (CJS), Josep Masriera (SGE) i David Moner (FCN).
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Per tal d'aconseguir el finançament necessari es van establir alguns acords amb diferents institucions i mitjans informatius (8). Dels suports rebuts cal destacar el de la Secretaria d'Esports de la Generalitat, que en la figura del seu Secretari General, Josep Lluís Vilaseca Guasch (1930-2020), el CJS sempre va trobar un acull actiu. 

També la FCN, primer amb en David Moner i més tard amb en Joan Ballart, van col·laborar en l'organització dels II i III Seminari de Natació Escolar. A l'organització del quart seminari, ja amb els integrants habituals del CJS en vies de dispersió, va ser fonamental l'empenta i el suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

Altrament, sense el suport de l'INEF de Catalunya no haurien estat possibles una gran part de les activitats del col·lectiu, especialment els seminaris, que sempre van tenir lloc a la sala d'actes de la primera seu de l'institut, a Esplugues de Llobregat.

Muntatge amb informacions dels II, III i IV Seminari de Natació 
Escolar dels anys 1980, 1982 i 1984, respectivament.
Font: Elaboració pròpia, arxiu JCE

Dalt: Edició especial per el III Seminari de l'etiqueta autoadhesiva del CJS, 
amb el lema de la trobada: 'L'aigua, un medi educatiu'.
Sota: Recepció a l'Ajuntament de Barcelona amb motiu III Seminari. Jean Fouace, 
Joan Agut, Enric Truñó, Francesc Segura, Miquel Lumbierres, Joan 
Carles Burriel, Pere Manel, Andrea Imeroni i Jean Vivensang.
Font: Arxiu JCE. Fts SI

Imatge de la presidència d'una de les sessions del IV Seminari. Manel Pérez (CJS) i Pere Miró 
(INEFC) acompanyen a dos dels ponents internacional en un moment del col·loqui establert.
Fons: Arxiu Hospitalet de Llobregat. Ft. SI

La participació com a assistents als diferents seminaris organitzats per el Col·lectiu Jaume Solé va ser superior, en cadascuna de les edicions, als dos-cents cinquanta ensenyants, tècnics o directius, vinguts de tots els racons d'Espanya.

No ens en podem estar de recordar alguns dels ponents participants en els seminaris del CJS:

• II Seminari, del 7 al 9 de novembre de 1980

• Sandro Rossi, professor de natació a l'Universitat de Macolín de Suissa; Pere Miró, professor natació INEF-Barcelona; Pedro Franco, ensenyament nadons a Saragossa; Rosa Congrós, ensenyament per a invidents a Barcelona; Fernando Navarro, professor natació INEF-Madrid o Emilio Millor, de Navarra, ensenyament del waterpolo

• III Seminari, del 24 al 26 de setembre de 1982

• Jean Visensang, president Fédération de Maîtres-Nageurs Sauveteurs de França; Paul De Knopp, natació recreativa a Bèlgica; Jean Fouace, dels bébés nageurs de França o Andrea Imeroni, professor de natació educativa a Itàlia 

• IV Seminari, del 13 al 16 de setembre de 1984

• Patricia Cirigliano, professora de natació per a nadons a Argentina, Joan Carls Burriel, professor d'INEFC i membre del CJS, junt amb d'altres especialistes nacionals i internacionals

A mode de conclusió

Al llarg dels set anys i escaig d'activitat continuada del Col·lectiu Jaume Solé els seus components han conegut altes i baixes. A més dels esmentats anteriorment, membres des de la seva constitució, s'hi van anar incorporant d'altres ensenyants i tècnics esportius. Com per exemple Joan Carles Burriel - incorporat el mateix 1978 - Albert Cucarella, Otília Arenas, Joan Ramón Giménez, Manel Pérez, Pere Álvarez, o Sergi Crespi.

Dels tres directius que acompanyaren els inicis del CJS, un cop passada la crisi amb la FCN només hi va seguir en Agustí Pla, que va renunciar al seu càrrec federatiu per continuar col·laborant en la tasca del col·lectiu. 

Com és evident alguns dels integrants de l'entitat han anat traspassant aquests darrers anys, començant per la prematura mort d'en Joan Illa en els anys inicials d'aquest segle XXI.

Amb la perspectiva del temps transcorreguts podem aventurar algunes reflexions sobre la tasca del col·lectiu:

• La seva eclosió a finals dels anys setanta s'insereix en un moment de deslliurament de les il·lusions i esperances d'una societat que es troba en vies de superar una llarga dictadura

• Aquesta energia i empenta social comportava unes fortes dosis de voluntarisme que va mobilitzar als diferents agents implicats en les activitats relacionades amb la natació escolar

• En aquest ambient, la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' responia a les necessitats d'aquell moment precís, per bé que es pot pensar que els seus plantejaments pecaven d'un excés de vocació unificadora i globalitzadora d'aquestes activitats

• En qualsevol cas, la implementació de les seves propostes sobrepassava el marc de les federacions esportives, demandant un context d'autogovern que al 1977 encara formava part de les perspectives de futur

De tota manera, els membres del Col·lectiu Jaume Solé tenen dret a pensar que, com diu Atahualpa Yupanqui,"más no fue tiempo perdido, a según lo vi después..." (9), especialment per haver pogut acostar-se al compliment d'una de les seves finalitats primigènies: la de la millora i professionalització de la tasca dels ensenyants de natació del país.

Memòries del Montjuïc

(1) Cal matisar que entre l'Escullera i la piscina coberta de Manresa del 1955 hi ha l'esforç de la societat 'Baños Populares de Barcelona', filial de l'empresa 'Sociedad General de Aguas de Barcelona' - actual AGBAR -, que entre 1940 i 1943 va construir tres establiments de banys; el primer a la Ronda de Sant Pau (1940), així com més endavant els de la Travessera de Gràcia i el Rec Comtal (1943). Les dues primeres van comptar amb piscina coberta, encara que de dimensions no prou adients per a la competició, i van aixoplugar fins a finals de la dècada dels seixanta als clubs de natació Montjuïc i Catalunya, respectivament. En aquest bloc hi vam dedicar dues entrades a la qüestió, de la primera de las quals us en deixem la referència: https://www.memoriesdelmontjuic.org/2024/03/banos-populares-de-barcelona-sa-i.html

(2) Aquest primer 'Plan Provincial de construcción de Piscinas' abastava el període 1965-1967. La inversió de la Diputació de Barcelona era de 42 milions de pessetes, 24 d'ells per a les tres piscines cobertes i la resta per a les nou descobertes de Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Sant Adrià del Besós, Torelló, Gavà, Navàs i Cerdanyola.

(3) Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987) ha estat una de les personalitats fonamentals en la promoció i el desenvolupament de la natació al nostre país. Com a periodista va destacar per la seva tasca continuada com a publicista per difondre els beneficis de l'esport en general i de la natació en particular. A ell va correspondre la funció de dirigir i executar els primers cursets a la piscina 'vella' de Montjuïc per a l'ensenyament de natació, organitzats per el C.N. Montjuïc, del qual en va ser un dels fundadors.

(4) El mes de juny de 1977 en Jaume Solé Sanahuja s'acaba de jubilar de la seva professió de tota la vida com a ensenyant de natació, complementada amb les tasques d'entrenador, sempre al degà C.N. Barcelona. Fins a on tenim coneixement va ser el primer a jubilar-se sota aquest concepte, motiu pel qual els membre del tot just creat col·lectiu van voler retre-li homenatge prenent el seu nom com a senyera. De la vida d'en Jaume n'hem deixat constància en aquest bloc:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2025/01/identitats-jaume-sole-sanahuja-o-la.html

(5) El disseny del dibuix de l'infant nedador, acompanyat de lema del CJS 'Natació a l'Escola', va ser realitzat per un dels seus integrants, en Antonio Rubio Campaña, que afegia a les seves aptituds com a  estudiant de Ciències de la Informació i ensenyant de natació, l'afecció pel dibuix. Treballant ja com a repoter, es va desplaçar a Madrid, on ha desenvolupat una exitosa carrera com a periodista d'investigació. Actualment presideix la 'Asociación de Periodistas de Investigación' (API).

(6) Les frases entre cometes pertanyen a la redacció de la 'Proposta d'actuació en Natació Escolar' del Col·lectiu Jaume Solé, elaborat abans de la seva integració a la FCN com a Comissió de Natació Elemental.

(7) La carta de dimissió anava signada, segons recull l'acta de la junta de la FCN del dia 19 de juliol de 1979, per els següents membres del CJS: "Sres. Castellví, Agut, Pere Manel, Murio, M.D. Jané, Burriel, Rubio i Pla...". No obstant també van dimitir en Francesc Giménez i l'Artur Ocón, encara que per raons diverses no van poder signar la lletra presentada. Només va restar a la comissió de la federació un dels integrants originari del col·lectiu.

(8) Per tal de poder finançar les activitats del CJS en aquesta segona etapa, es va comptar amb el patrocini d'alguns mitjans de comunicació especialitzats, com ara el cas de la revista 'PISCINAS' i de 'GUIX, elements d'acció educativa'. La resta de suports va venir de les diferents institucions que es van sentir concernides per les finalitats de les seves propostes: Federació Catalana de Natació, Secretaria General de l'Esport, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat o l'Institut Nacional d'Educació Física.

(9) L'argentí Héctor Roberto Chavero (1908-1992) és més conegut com a Atahualpa Yupanqui. És definia a sí mateix com a un "indio mixturao". Mític compositor i intèrpret de la música popular argentina, l'any 1965 publica la seva composició autobiogràfica 'El Payador Perseguido', que s'introdueix amb els coneguts versos "Con permiso voy a dentrar, aunque no soy convidao, pero en mi pago un asao, no es de naides y es de todos", de quines darreres estrofes n'hem extret els reproduïts a l'article. Junt amb la també immortal xilena Violeta Parra Sandoval (1917-1967), conformen la dupla històrica dels cantautors compromesa amb la conservació i restauració del patrimoni folklòric sud-americà.