Waterpolo. Una foto que ens interpel·la !... o de com abans que el waterpolo hi va haver el 'water-polo'. (I)

Quan tot comença...

És prou conegut que el primer partit més o menys reglat de waterpolo es produeix a la platja de la Barceloneta, als 'Baños Orientales' el 12 de juliol de 1908. Fa poc més de mig any que ha estat fundada l'entitat pionera de la natació catalana i espanyola, el Club Natació Barcelona, i els seus associats són els que formen ambdós equips que juguen aquest partit inaugural. L'àrbitre és el mateix Bernat Picornell, fundador i ànima viva del club degà.

No és aquesta, però, la primera ocasió en que aquest 'futbol aquàtic' arriba a les aigües catalanes. Així, per exemple, l'any 1902 el Reial Club Marítim organitza un partit de waterpolo com a diversió dels seus associats, mes especialitzats en el món de les regates, a vela o amb rems.

Retall de 'La Veu de Catalunya' del dia 18 d'agost de 1902, donant noticia 
del partit de water-polo celebrat al Real Club Marítim de Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Una foto que ens interpel·la...

No creiem ara necessari d'insistir en la capdavantera i fonamental tasca del C.N. Barcelona pel que fa a la introducció de la natació, el waterpolo i altres disciplines associades a Catalunya i a Espanya. 

En aquest punt ens volem centrar en la interpretació d'una foto que, un cop coneguda, ens ha cridat força l'atenció. És tracta, sens dubte, d'uns altres pioners menys coneguts, com són els que ara presentem:

 Anvers i revers de la foto en qüestió. Correspon a un partit amistós 
de waterpolo jugat un dia de setembre de 1917, 'al moll del carbó'.
Font: Arxiu JCE, fons família Granada. Ft. SI

Un cop vista la foto, és ella la que ens interroga:

• Quins són els seus protagonistes ?

• És significativa la seva posició en la foto ?

• Per què és declaren un equip independent ?

• Quin equip és el de la 'Casa de Família' ?

• On para el moll del carbó ?

Quins són els seus protagonistes ?

Pel que fa als protagonistes, trobem els seus cognoms en el revers. Segurament escrits per en Esteve Granada, qui és troba al mig de la filera dempeus.

La pràctica totalitat d'ells ha de ser, en un o altre moment, soci del ja existent C.N. Athlètic, fundat el mes de maig del 1913, per bé que en aquest setembre de 1917 formen un equip que ells mateixos anomenen 'independent'. En realitat, aquells anys primers del segle XX l'activitat esportiva de la natació es concentrava a la platja de la Barceloneta, en un segment conegut com a la Mar Vella - no confondre amb la Mar Bella, a l'alçada del Poblenou -. Allà van sorgir, a final del segle anterior, els primers establiment de banys. Entre els quals els 'Baños Orientales' són els que van concentrar els primers 'sportman' que volien practicar la natació.

Com a conseqüència, és als Orientals que van néixer els primers clubs de natació de Barcelona i en les seves dependències coincidien tots els futurs nedadors, en una barreja que donava lloc a diferents tipus d'interconnexions. Serveixen com a exemple les paraules d'un dels fundadors de l'Athlètic, en Emili Salas, quan recordava en entrevista a 'El Mundo Deportivo', feta amb motiu del cinquantenari de l'entitat l'any 1963, que:

" El Atlético pese a que oficialmemnte se fundó en 1913, estaba formado desde varios años antes. Un grupo de amigos nos reuniamos en la playa de la Barceloneta, en donde efectuábamos nuestras prácticas deportivas y éramos unos entusiastas seguidores de las competiciones que celebraba el Club de Natación Barcelona, e incluso algunas veces participábamos en ellas..."

La foto comença, sempre d'esquerra a dreta i de dalt a baix, per en Francesc Pros Panés. Tot un personatge de la natació catalana que va ser darrera de l'impuls d'aquest esport a la Barceloneta des dels seus inicis, fundant 'cercles' de natació com el 'Llops de Mar', el 'Club Stadium Barceloneta' o el 'Olímpic Amateur Club', entre d'altres.

Tots ells són entre antecedents del 'Barceloneta Amateur Club' (BAC) fundat el 1929. Treballador de 'La Maquinista Terrestre y Marítima', com tanta gent del barri mariner, completava el seu salari amb la 'caça' dels musclos que es feien en el litoral barceloní, raó que li va valer per a ser conegut sovint com 'el musclaire'. Abans d'això s'associa al C.N. Athlètic, participant com a tal en la primera Travessia del Port de Barcelona de l'any 1926, en la qual és classifica en dotzena posició dels vuitanta-dos participants. Va perllongar la seva carrera de nedador i waterpolista seguint vinculat a la natació com a entrenador, primer dels clubs que fundava i molt especialment del BAC, entitat que després de la lluita fratricida pren el nom de Club Natació Barceloneta.

Segueix en Esteve Granada Bell, que com tots els integrants de la foto es troba en plena joventut. Si encara no ho era al 1917, serà membre del Club Natació Athlètic en un futur immediat. Igual que en Pros va ser participant en la primera Travessia del Port de Barcelona, acabant en la sisena posició. Després de la contesa civil  reprèn la militància en el seu club de tota la vida, del qual n'acaba sent president el període 1948-1957. En Esteve fou membre de la Federació Catalana de Natació (FCN) i al 1966 rebé la Medalla d'Or dels serveis distingits de la federació espanyola de natació (FEN). Pare dels nedadors i jugadors de waterpolo Jaume i Jordi Granada - internacionals amb l'equip espanyol, sobretot en Jordi - aquests van continuar la vinculació del pare al món aquàtic, com a entrenadors de waterpolo de diferents entitats catalanes.

El darrer de la fila de dalt és en Farell, que sabem positivament que ja és, o serà en un futur proper a la data de la foto, nedador i waterpolista del C.N. Atlètic, però malauradament no hem pogut conèixer gaire informació més, tal com ens passa amb els casos dels Sanfelix i Ayats de la darrera fila. 

Situat al mig de la foto hi trobem a en Manuel Cutié. Ell ens serveix per aclarir dades de la seva persona, a més d'ajudar-nos a aclarir també l'origen de la entitat a la qual pertany en aquell moment, la 'Casa de Familia'. 

Manuel Cutié, com un bon 'sportman' d'aquells anys, no és home d'un sol esport. Encara que aquí el trobem vinculat a la natació i al waterpolo, ell practica també el futbol i l'atletisme. En realitat el seu futur l'ha de tenir com a atleta, especialment en les modalitats de cros. Però a mitjans anys deu del segle XX també practica la natació i el waterpolo als Orientals de la Barceloneta.

Retall de 'El Diluvio' del 17 de maig de 1916 on s'informa de la primera 
cursa del 'Atletic Sporting Club', amb la participació d'en Manuel Cutié.
Font: Hemeroteca ARCA

Poc més tard d'aquesta incursió en la natació i el waterpolo, en Cutié es decanta per l'atletisme, en la modalitat de cros, militant en diferents entitats esportives de l'època, encara que finalment recala en el 'Reial Club Deportiu Espanyol' de Barcelona, on desenvolupa el seu període més llarg com a atleta. Entre moltes classificacions destacades, queda subcampió de Catalunya de camp a través el 22 d'abril del 1922 a Masnou. L'any següent guanya un cros organitzat per el setmanari 'La Jornada Deportiva' a Barcelona. Un cop retirat de l'atletisme com a atleta segueix vinculat a aquest esport com a entrenador.

El darrer jugador de la fila de baix és, molt possiblement, en Tomás Batallé Fresno, que al 1917 havia fet els 14 o 15 anys. Com és prou conegut, la seva carrera esportiva és desenvolupa al sí del degà Club Natació Barcelona, primer com a nedador i jugador de waterpolo; no obstant com ha estat més conegut és en la seva faceta d'àrbitre del mateix esport, en quina tasca arribà a ser internacional entre 1948 i 1964, inaugurant la llista dels àrbitres internacionals de waterpolo del país. El 1960 la FINA el nomena membre del seu comitè de waterpolo, on s'està fins al 1972 (1).

Es significativa la seva posició en la foto ?

Doncs sí... la disposició de 3 dempeus, 1 al mig semi incorporats i 3 més ajaguts a terra respon a diverses raons:

• Els equips eren habitualment de set jugadors. En competicions més formals i rigoroses es permetien fins a tres possibles suplents, assolint la xifra de deu jugadors. Cal tenir present que només hi havien dues parts, que en el cas de les competicions que es feien a Catalunya solien tenir un màxim de entre 7 i 10 minuts minuts, amb un descans a la mitja part de 3 minuts.

• Els rols dels set jugadors es distribuïen així:

• Un porter

• Dos defenses

• Un mig centre (distribuïdor)

• Tres davanters

            D'aquesta disposició en resultava l'estructura de la foto, amb el porter i els dos defenses    dempeus, el mig centre semi incorporat i els davanters ajaguts a terra

Per a reafirmar com n'era d'habitual aquest tipus de disposició dels equips, ens serveix reproduir una altra imatge d'aquells anys:

Equip del 'Club Stadium Barceloneta' l'any 1918, fundat per en Francesc 
Pros. Antecedent del 'Barceloneta Amateur Club' del 1929. 
Font: Arxiu Juan Antonio Sierra. Ft. SI

L'equip del C.S. Barceloneta, que com a mínim va arribar a participar en el Campionat d'Espanya de waterpolo els anys 1919 i 1920, en aquesta foto és format per Sierra, Pros, Miquel; Botella al mig;  i Carreras, Félix - amb la pilota - i Espriu.

Un altre exemple d'aquest tipus de formació el tenim en el reportatge gràfic del primer partit internacional de waterpolo jugat per un equip català i espanyol, el C.N. Barcelona, contra un equip francès de la ciutat de Niça el dia 24 de setembre de 1910, festivitat de la Mercè patrona de Barcelona.

Pàgina de la revista 'La Ilustració Catalana' del 2 d'octubre del 1910, amb la 
imatge dels equips del C.N. Barcelona i del  'Football Velo Club de Nice'.
Font: Hemeroteca ARCA

Les respectives formacions són: Picornell, Marcel, Fernández; Granicher al mig; i Giraud, Lliboutry i Luján ajupits per el CNB. Per l'equip del 'FVCN' trobem a Bodino, Olivier, Malaussena; Vasseur al mig; i Massiena, Gastaud i Boglio ajupits; acompanyats del que va ser l'àrbitre, el francès Fossat. 

Per cert que l'estrella de l'equip 'niçoise' era l'internacional francès Paul Vasseur - olímpic a Estocolm 1912 i a Anvers 1920 - que aprofitant l'estada a Barcelona va realitzar un seguit d'exhibicions sobre la tècnica d'estils de natació i aspectes tècnics i tàctics del joc del waterpolo.

Per què es declaren un equip independent ?

En aquells inicis de la natació catalana a la platja i les piscines dels banys orientals es barregen persones que van ajuntant-se en les noves entitats o 'cercles' - com és deia per imitació de la natació francesa -.

Era força habitual celebrar curses de natació o partits de waterpolo que sovint s'organitzaven de manera informal i amistosa. És en aquest context que cal entendre la definició puntual d'equip 'independent dels Banys Orientals', que es forma per una jornada concreta.

Quin equip és el de la 'Casa de Familia' ?

La 'Casa de Familia' és una institució benèfica i social creada l'any 1905 per el sacerdot i educador Josep Pedragosa Monclús - Mossén Pedragosa -. Considerat un avançat en l'acolliment i l'educació dels joves desvalguts, de la seva col·laboració amb Josep Elias Juncosa (Corredisses) neix la creació del 'Atlètic Sporting Club' com a entitat poliesportiva orientada a la socialització i l'enfortiment de la joventut vinculada a la 'Casa de Família' (2). 

El club, creat a principis dels anys deu del segle passat, va tenir activitats especialment en futbol, ciclisme i atletisme, esport en el qual va organitzar uns anys una volta pedestre a Barcelona. 

Imatge d'una cursa pedestre organitzada per el 'Atletic 
Sporting Club' als anys deu del segle XX a Barcelona.
Font: Web Todocoleccion. Ft. SI

La seva presència en natació és quasi bé anecdòtica, encara que és un vincle d'unió amb en Manuel Cutié que n'era un dels seus esportistes. En el cas que estem comentant van formar un equip de waterpolo per a disputar algun partit puntual, sense presència als campionats reglats que es feien aquells anys, fonamentalment el Campionat d'Espanya.

On para el Moll del carbó ?

Encara que és difícil de precisar la seva ubicació, tot sembla indicar que en aquesta data de 1917 el Moll del carbó és ubicat al Moll de Sant Bertran, prop de les hortes del mateix nom on avui hi ha el final del carrer del Paral·lel. Cal recordar que a la rotonda que avui presideix la connexió d'aquest carrer amb el Moll de Barcelona se la coneix popularment com a la Plaça del carbó.

Plànol de situació de la zona de platges i port de Barcelona al llarg 
dels anys, amb senyalització de la progressiva línia de costa.
Font: Elaboració pròpia, sobre plànol de 'El port de Barcelona 
i l'economia catalana (1859-1991)', de Joan Alemany Llovera.

En el plànol elaborat el Moll del carbó és el situat a l'angle superior esquerra del port de Barcelona, on ara paren diferents terminals de Balearia i altres línies de passatgers. També ens serveix per situar la Mar Vella de la Barceloneta, on ara s'identifiquen les platges de la Barceloneta i de Sant Sebastià.

Per concloure aquesta primera part...

Hem mirat de transcriure com una foto recuperada de més de cent anys ens pot interrogar sobre persones i fets que, generalment, no entren en els annals de la història. Ens ha ajudat en gran manera el fet que la foto en qüestio hagi estat suficientment documentada, cosa que és troba a faltar en gran part de la documentació gràfica a la que podem accedir de fets de dècades passades. 

En cap cas tenim la voluntat de menystenir el mèrit de la posada en marxa de la natació, el waterpolo i la resta d'esports aquàtics a Catalunya i a Espanya, mèrit  que no se li pot treure - ni ho pretenem - al pioner Club Natació Barcelona. Però mancaríem a la veritat si no paréssim atenció a la resta d'actors i entitats que van eclosionar aquells anys, seguint l'estela dels club degà, i que feren possible l'arrelament d'aquest nous esports a la ciutat de Barcelona.

En una segona i darrera entrada mirarem de fer una ullada a les primeres competicions reglades del que llavors encara no era el waterpolo, sinó el 'water-polo' - amb paraules separades, amb o sense guionet - o el 'polo acuático', com també se li va voler dir sense cap èxit aparent...

Memòries del Montjuïc

(1) El fet de atribuir al jugador de la foto identificat com a Batallé la personalitat d'en Tomás Batallé  Fresno (1903-1980) ve motivada per dues raons fonamentals. D'una banda la seva data de naixement, que sembla situada al voltant de l'any 1903, el que situaria el Batallé del 1917 al voltant dels 14 o 15 anys, que pot correspondre's amb la fotografia. Altrament el cognom Batallé atribuït a un nedador o jugador de waterpolo d'aquells anys és poc freqüent, de manera que les possibilitats que es tracti d'en Tomás Batallé són altes. Cal reconèixer, però, que és tracta més aviat d'una hipòtesi de treball que pot ser corregida en qualsevol moment que se'n demostri una altre personalitat.

(2) En Josep Elias Juncosa (1880-1944) és un autèntic exemple de 'sportman' dels inicis de la penetració d'aquest tipus d'activitats físiques a casa nostre. De molt jove practicà esports com la gimnàstica, el ciclisme, el futbols i les activitats aquàtiques com la vela o la natació. Fou membre o directiu de diversos organismes com la ' Velocipèdica Espanyola', la 'Federació Gimnàstica Espanyola' o la 'Confederació Esportiva de Catalunya'; i de clubs com el 'Reial Yacht Club', el 'FC Barcelona', 'Sportmen's Club', 'Catalunya Lawn Tennis Club', 'Reial Club Marítim' de Barcelona i 'Centre Excursionista de Catalunya'.  La seva gran transcendència, no obstant, no ve tant del seu vessant d'esportista sino de la seva tasca com a divulgador i propagandista del moviment esportiu català. Dirigí la revista 'Los Deportes' el 1903 i  col·laborà en nombroses altres revistes com 'La Ilustració Catalana'. Va ser, també, el redactor d'esports habitual del diari vinculat a la la Lliga Regionalista 'La Veu de Catalunya'. En els mitjans signava, habitualment, les seves cròniques amb el pseudònim de 'Corredisses'. El 1914 va promoure la col·lecció de divulgació esportiva 'Biblioteca Los Sports' en la qual va publicar els volums sobre 'Foot-ball Asociación' i el llibret 'Exercicis de mar', el primer llibre esportiu d'aquestes característiques en llengua catalana. Políticament s'afilià a la Lliga Regionalista, des de la qual va promoure des del 'Comité Olímpic Català' la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs Olímpics de 1924, recolzant-se en la seva profunda coneixença del moviment olímpic i en la seva relació personal amb el francès Charles Pierre Frédy de Coubertin (1863-1937) - el baró de Coubertin -, l'impulsor i primer president del 'Comité Olímpic Internacional' (CIO).