La natació al Futbol Club Barcelona: de les promeses a les realitats... (I)

Alguns antecedents

Es prou coneguda la data del dimecres 29 de novembre de 1899 com a la de la fundació del Futbol Club Barcelona, en el tombant del segle XIX. Un cop superats els primers anys de consolidació de l'equip de futbol, amb continuats canvis dels terrenys que han de llogar per a jugar els seus partits, comencen a surgir les inquietuds per ampliar les activitats socials cap a altres esports. 

Així ja al 1915 es funda una primera secció, la d'atletisme; a la qual segueixen les de l'hoquei herba (1923), rugbi (1924), basquet (1926), totes elles encara vigents actualment. En aquells primers anys també es funden les de greco-romana (1924-1928), ciclisme (1925-1945) i tennis (1926-1936).

En tots els casos ens referim a les sorgides en el primer terç del segle XX, especialment en el context dels anys vint del segle passat, una de les dècades daurades del club. És quan s'inaugura el camp de Les Corts (1922), que ve a substituir el primer camp propi - el mític del carrer de la Industria, actual carrer Paris -; és també l'època d'en Zamora, en Platko o en Samitier en que s'aconsegueixen diferents Campionats de Catalunya, a mes de les Copes d'Espanya de 1926 i 1928, així com la primera 'Liga' espanyola disputada el 1929, el mateix any en que es celebra el XXX aniversari de l'entitat.

Entre les preocupacions dels directius d'aquells anys una de les principals es la de trobar espais i camps esportius on encabir-hi les activitats de cadascuna de les noves seccions. Així al voltant del mateix camp de Les Corts i en altres indrets s'esdevenen les iniciatives per a completar l'oferta d'aquests equipaments. 

La mes ambiciosa de l'època es la desenvolupada sota la presidència d'en Arcadi Balaguer Costa (1925-1929) que va arribar a la presidència arran dels fets succeïts en el partit d'homenatge al Orfeó Català del 14 de juny de 1925. Els xiulets que es van sentir durant la interpretació del himne espanyol van motivar l'obertura d'un expedient sancionador per les autoritats de la dictadura d'en Primo de Rivera, quin resultat va ser el cessament d'en Joan Gamper - llavors en el seu quart torn presidencial - i el nomenament d'en Balaguer com a nou president (*).

Titulars de 'La Publicitat' del 16 de juny de 1925 amb la noticia de les 
resolucions preses sobre el Orfeó Català i el F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA

Malgrat els motius que van concórrer en la seva arribada, el nou dirigent del club va presidir uns bons anys de l'entitat i en el cas dels equipaments esportius per a les seccions va impulsar  un important projecte a la finca coneguda com de la Torre del Sol, a Les Corts. Aquesta ocupava mes de dotze hectàrees i preveia incloure-hi

• 3 camps de futbol

• Pista per a carreres d'atletisme

• Camp d'hoquei herba

• Camp de basquet

• Camp de rugbi

• Pistes de tennis

Revista 'Grafic-Sport' del 1 de febrer de 1927 amb l'entrevista al president 
Balaguer anunciant els nous camps d'esports de la Torre del Sol.
Font: Hemeroteca ARCA

Les 'piscines' del Futbol Club Barcelona...

A favor de fomentar la pràctica de la natació per part del Barcelona s'hi poden comptar diferents factors:

• Tant el F.C. Barcelona com el Club Natació Barcelona son dues entitats pioneres de l'esport català, ambdues fundades amb pocs anys diferència en el Gimnàs Soler, on conviuen i intercanvien experiències.

• En l'any 1907, el de la fundació del club de natació, les dues entitats comparteixen al menys dos directius: Miquel Useros i Julio Marial. És fàcil de pensar que, a mes dels directius, molts dels usuaris del gimnàs Soler s'afilien a les dues entitats, com a pioneres que són de l'esport català.

• En l'ambient dels primers 'sportmens' era molt poc habitual la especialització en un únic esport, de manera que la pràctica habitual era la de la realització de diferents esports; i atesa la manca d'instal·lacions adients els mes practicats eren els que es podien fer a l'aire lliure: ciclisme, atletisme, natació, futbol, boxa i tants d'altres... 

Així trobem casos com, entre d'altres, els d'en Joan Ricard Gamper - fill del fundador del club - que és internacional en waterpolo com a jugador del C.N. Barcelona, a mes de practicar l'hoquei herba en el F.C. Barcelona; o el d'en Joan Barba, jugador del F.C. Barcelona, que a la vegada es internacional en natació i waterpolo per el 'Natació' (**).

No és d'estranyar, per tant, que les diferents juntes del Barcelona de futbol estiguin interessades en disposar d'instal·lacions adequades per a la pràctica dels esports aquàtics.

En aquest primer gran projecte de Camps d'Esports situat a la finca de la Torre del Sol també s'hi preveu la construcció d'un velòdrom i una piscina. Aquesta es faria remodelant una bassa ja existent com a espai esportiu, amb unes mides de 25 x 15 m; per bé que aquest intent no va quallar, atès que la Torre del Sol mai va arribar a completar el programa que s'hi havia previst. 

Pocs anys desprès hi haurà un segon intent durant la presidència d'en Josep Sunyol Garriga (1935-1936), amb un projecte per a fer una piscina descoberta reglamentària darrera del conegut com a Gol de Baix del camp de Les Corts; la intenció era de fer-la alçada uns metres del nivell del camp, de manera que també serviria com a dipòsit d'aigua per al seu rec. La data en que es publica la noticia ja ens dona una pista sobre el resultat d'aquesta proposta, en tractar-se del 18 de juliol de 1936... com deia aquell "no hase falta desir nada más...". Nou intent fallit...

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 18 de juliol de 1936, amb la informació sobre 
la possible construcció d'una piscina descoberta al camp de Les Corts.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Passada la guerra incivil encara veurem dos intents mes de construir una piscina per part del F.C. Barcelona. El primer va tenir lloc l'any 1942, en inaugurar-se els Camps d'Esports del carrer Sardenya, a Gracia, on es volien encabir els espais per a les seccions actuals i futures del club. El projecte, ja realitzat en algunes parts, inclou una piscina de 33 x 12 m que, segons la informació de 'La Hoja del Lunes' que reproduïm, ja es troba en construcció; la realitat és que no és va arribar a fer mai, de ben segur per les dificultats econòmiques que representava tant la seva construcció com el posterior manteniment. O sigui que tercer intent fallit...

Retall de 'La Hoja del Lunes' del 27 de juliol de 1942, informant de la inauguració 
del nou Camp d'Esports, amb la previsió d'una futura piscina descoberta.
Font: Hemeroteca ARCA

El quart intent s'esdevé amb ocasió de redactar-se l'avantprojecte del Camp Nou, sota la presidència d'en Francesc Miró-Sans (1953-1961). Les Corts s'havia quedat petit, malgrat algunes ampliacions efectuades, per l'increment exponencial que ha anat experimentant l'interès per l'espectacle del futbol, especialment des de l'arribada d'en Ladislao Kubala - que va jugar al Barcelona entre 1950 i 1962 - i l'equip del club conegut com el 'Barça de les Cinc Copes', cosa que va obligar a preveure un nou camp de futbol amb molta mes capacitat d'espectadors. 

L'avantprojecte, encarregat als arquitectes Francesc Mitjans i Josep Soteras, va preveure tot un seguit d'instal·lacions esportives per a poder allotjar a diferents seccions del club. Es preveia de fer una pista d'atletisme, diferents pistes de tennis, diversos camps de joc auxiliars per al futbol, així com un dedicat a l'hoquei herba, a mes d'un gimnàs. Entre aquestes previsions s'havia programat de fer dues piscines: una coberta de 33 x 14 m i l'altre descoberta de 50 x 20 m.

1954. Plànol de la secció transversal G (lateral) de l'avantprojecte de construcció 
del Camp Nou del F.C. Barcelona, amb la ubicació de la piscina coberta.
Font: Centre de Documentació i Estudis F.C.B.

Amb les obres ja en marxa, faltant una mica mes d'un any per a la seva finalització, el president Miró-Sans es entrevistat per en Vicenç Esquiroz a 'El Mundo Deportivo' del 13 de juliol de 1956, afirmant sobre les noves instal·lacions:

"En estas instalaciones deseo que tengan cabida todos los deportes para la práctica activa de la juventud barcelonista... Y esas instalaciones servirán para acoger las aficiones a los deportes formativos como gimnasia, atletismo y natación, además de baloncesto, tenis, rugby, balonmano y hokey (sic) en las dos modalidades. En fin, en el Barcelona deben practicarse todos los deportes."

Assabentat el periodista per en Miró-Sans de la imminent creació d'una secció de natació al F.C. Barcelona, l'Esquiroz s'interessa per saber la seva opinió en relació a la possibilitat que es trobin amb manca de practicants:

"En absoluto. Barcelona tiene una capacidad deportiva extraordinaria. Faltan clubs, faltan instalaciones deportivas... los practicantes a medida que se construyan piscinas deportivas, y otras instalaciones para los demás deportes, irán en aumento. Nuestra ciudad puede ser, indiscutiblemente, una de las ciudades deportivas más importantes de Europa y mi deseo, como presidente del C. de F. Barcelona, es que nuestro club con su dilatada historia contribuya a ese esplendor internacional."

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 13 de juliol de 1956 amb l'anunci de
les dues piscines en el projecte del nou camp del F.C. Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Les vicissituds que confluïren en la construcció del camp van fer que molts dels projectes inicials haguessin de ser abandonats. D'una inversió inicialment prevista inferior als 70 milions de ptes. es va passar a una despesa real que va superar els 280 milions, la qual cosa va generar un dèficit que es va arrossegar per mes d'una dècada, fins a que es va aconseguir la requalificació del solar de l'antic camp de Les Corts l'any 1965. Tot i aquest sobrecost tant espectacular es van quedar sense realitzar la major part dels equipaments complementaris previstos. Una vegada mes les piscines foren descartades.

D'aquests quatre projectes de construcció de piscines al sí del Futbol Club Barcelona només un dels casos va coincidir amb la real existència d'una secció de natació a l'entitat. És el cas del projecte de 1942, que veu la llum l'estiu d'aquell any quan ja fa mes d'un any que la natació i el waterpolo s'han fet un lloc entre les moltes disciplines esportives recolzades per el club. En la segona entrega d'aquesta entrada en veurem els detalls...

Josep Castellví

(*)  Arcadi de Balaguer Costa (1886-1973) va néixer a Barcelona, encara que part de la seva vida va transcorre a Castelldefels. Era un industrial, aristòcrata i amic personal d'Alfons XIII qui l'any 1930 el va nomenar baró d'Olvivar. Va ocupar la presidència del Futbol Club Barcelona des del 17 de desembre de 1925 fins al 23 de març de 1929; hi va accedir per la seva amistat personal amb el dictador Miguel Primo de Rivera i amb el rei. Durant el seu mandat, el club va superar una greu crisi interna, després del cessament governatiu d'en Joan Gamper. Protagonitzà bona part de la denominada 'Edat d'Or' del club; durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya (1926, 1927, 1928), dos Copes d'Espanya (1926 i 1928) i la primera edició de la 'Liga' espanyola (1929). Posteriorment fou el primer president de la Tercera Federació Regional de Caça, antecedent de la Federació Catalana de Caça.

(**) En Joan Barba i Viladés fou un autèntic 'sportman' de començament de segle XX. Com a futbolista va jugar de defensa al F.C. Barcelona entre 1911 i 1917, de quin club en va ser directiu entre 1913 i 1918. El 1912 va ser un dels fundadors del club Sport Atlètic Barcelonés especialitzat en l'atletisme, esport que també va practicar. Soci del Club Natació Barcelona va ser un dels millors esportistes de l'entitat, destacant com a nedador i, especialment, com a waterpolista, esport en el que va ser internacional amb la selecció espanyola. En el C.N. Barcelona també exercí càrrecs directius. En els darrers anys de la seva vida començà a practicar el motociclisme. El 16 de maig de 1920 en una competició organitzada per la Penya Rhin a Cardedeu pilotava una moto de la categoria 775 i + quan patí un greu accident que li costà la vida. En memòria seva el Club Natació Barcelona organitzà durant anys la 'Copa Barba' de natació sobre una distància de 200 m, quina primera edició es va celebrar a finals del mes de juny de 1920.