"...
y aunque la vida perdió
dejónos harto consuelo
su memoria..."
'Coplas por la muerte de su padre'
Jorge Manrique, finals del segle XV
L'Imre Szikora ens va deixar aquest passat 29 d'octubre a la seva residència de Sori, Italia, voltat de la companyia dels seus éssers estimats...
Ni vint articles com aquest que començo a escriure, de manera maldestra, servirien per a copsar en tota la seva dimensió la trajectòria humana i professional d'aquest home, mestre de mestres,... que ens ha ensenyat tant, a tantes persones, de tants països diferents.
Primera etapa. 'Buda, a tinédzser és a fiatalember'...
Buda, l'adolescent i el jove...
L'Imre neix a Buda el vint-i-nou de maig de 1937. La seva infància s'escau durant el període de la segona guerra mundial, quan Hongria és aliada de les forces de l'eix - Alemanya, Itàlia i Japó -, de manera que es veu implicada en la guerra quan l'any 1941 Alemanya envaeix la Unió Soviètica i demana l'ajut dels seus aliats. Un cop acabada la guerra a Europa, l'1 de febrer del 1946 és abolida la monarquia i es proclama la segona república hongaresa. L'Hongria de la postguerra és, finalment, governada per un govern aliat del soviètic i esdevé part del Bloc de l'Est. El 1949 s'instaura la República Popular d'Hongria, que forma part del bloc soviètic fins a finals de 1989.
El nen Szikora creix amb la relativa indiferència d'aquest entorn pròpia de l'edat, i ben aviat descobreix la que per ell serà la passió determinant de la seva vida. Un seu amic de la infància i adolescència, veí com ell del districte III de Budapest, ho descriu amb aquestes paraules:
"Éramos niños de ocho años en la vieja Buda... Y de repente nos encontramos en el mítico campo (de futbol) de la carretera del Héviz TVE y allí podíamos patear una pelota de cuero. Fue uno de los momentos más memorables de nuestras vidas y ya mirábamos hacia la famosa piscina de Császár/Csaszi... Allí nos encontró la fortuna, que determinó la trayectoria de ambos. Un dia, mientras retozábamos en el agua, un señor nos llamó para que saliéramos inmediatamente, nos asustamos y salimos pensando que nos regañaría, pero nos dijo: 'a partir de mañana vendréis aquí para entrenar la natación'. Era Lóránt Somóczi. (*)
Vista parcial de la piscina de Csaszi jugant-se
un partit de waterpolo als anys 60's.
Font: Facebook Vízilabdás öregfiúk +40. Ft. SI
1952. Equip junior del Honved SE de Budapest entrenat per en Janos Gergely,
qui serà entrenador del Montjuïc (1958-1959). En primer terme,
amb la pilota a la mà, un jove Szikora de quinze anys.
Font: Arxiu Família Szikora. Ft. SI
El nostre protagonista, molts anys mes tard, recorda d'aquells anys:
Os digo la verdad, mi suerte ha sido que siempre he conocido excelentes entrenadores: Somóczi Lóránt (III distrito); Gergely Jancsi (Honved hasta 1953); el Sarosis padre, no tan relevante como el hijo, (Dózsa 1957); Zolyomy Zoli, Bozsi - tío Bidi - ... (Izzó, a partir de 1958). Y, finalmente, después de su etapa en Dózsa, Pataki, el gran estratega regresó al Izzó. Él, que después de una noche de juerga pasada en nuestra compañía en Pipacs, nos arrastró a la piscina para realizar un entrenamiento matinal. Aprendí de esos maestros; de cada uno de ellos lo mejor... (**)
Defensant a un contrincant a la lliga hongaresa de l'any 1961. Una de
les poques fotografies d'en Szikora en acció com a jugador.
Font: Arxiu Família Szikora. Ft. SI
La seva evolució com a waterpolista es desenvolupa plenament amb el Vasas de Budapest, a la vegada que a finals del cinquantes i als primers seixantes forma part de la selecció hongaresa de waterpolo, per bé que en una formació de menor nivell de l'absoluta, com és la que recorre els països de l'Est de manera habitual, mentre que a la de primera categoria no arriba a ser-hi convocat, segons sembla per haver mantingut alguna discrepància amb el seleccionador del moment, en Karoly Laky.
El retall del diari Úszósport que segueix reflexa la els resultats de la primera divisió hongaresa de waterpolo de l'any 1961. Per la deducció del gols aconseguits podem concloure que el primer lloc el va ocupar el BP Spartacus amb 153 gols, seguit del Vasas Izzó amb 114, quedant tercer el Úpjesti Dózsa. Segons acrediten les dades, el segon lloc del Vasas Izzó es deu, principalment, al paper jugat per l'Imre, que amb un total de 28 gols marcats es el màxim golejador del seu equip.
Retall del periòdic Úszósport del 1 de gener del 1962, amb la relació de golejadors
per equips i individuals de la primera divisió hongaresa de waterpolo OB.I.
Font: Hemeroteca Úzósport. Fons Yiannis Giannouris
En cinc dels sis anys que en Szikora juga amb el Vasas Izzó (1961-1966) l'equip es manté en la primera divisió, OB.I; només l'any 1964 es veuen relegats a la segona categoria OB.II, de la que resulten primers classificats, tornant a la divisió d'honor del waterpolo hongarés l'any 1965.
Retall del periòdic Úszsport de Budapest del dia 1 d'octubre de 1964 amb els equips
participants en el campionat de la segona divisió hongaresa OB.II de l'any
1964, guanyat per el Vasas Izzó, dirigit per el 'mag' Imre Pataki.
Font: Hemeroteca Úszósport. Fons Yiannis Giannouris
El mateix periòdic certifica la presència del Vasas Izzó, amb l'Imre Szikora integrant l'equip, en la divisió OB.I l'any 1965:
Retall del periòdic Úszósport del dia 1 de novembre del 1965, amb els equips participants a la divisió OB.I de waterpolo d'Hongria.
Font: Hemeroteca Úszósport. Fons Yiannis Giannouris
Sigui per la situació política del seu país o per altres qüestions de caire personal, l'Imre, que ja ha format la seva familia amb la seva esposa Mary i els seus fills, l'Amarilla i el Goyo, és disposa a abandonar Hongria a les acaballes de 1966.
Equip del Vasas Izzó de Budapest guanyador de la segona divisió OB.II de
l'any 1964. Kovács, Takács, Lukász I, Bokor, Dancsa, Szikora i Fuzesi.
Ajupits Marjai, Mohácsi, Kóróshegys, Dr Lepie i Pataki.
Font: Arxiu família Szikora. Ft. SI
Segona etapa. 'Italia, l'allenatore in una nuova patria'
Itàlia, l'entrenador en una nova pàtria
La partida d'Hongria no ha estat senzilla; la parella amb els dos fills emprenen la marxa en circumstàncies de greu dificultat i han de portar els petits amagats en passar la frontera del país que deixen enrere. Tampoc la rebuda a Italia es massa fàcil. Passen un temps en situació de retinguts en una zona per a refugiats. Finalment, però, l'any 1967 l'Imre pot començar a treballar com a ensenyant i entrenador de natació a Rovereto, una petita ciutat de poc menys de 30.000 habitants - en aquell temps - a la regió de Trento, propera a la frontera amb el que llavors era Iugoslàvia.
Paral·lelament l'equip de la 'Societá Sportiva Nervi', de la Liguria és troba amb força per a donar l'assalt al 'scudetto' italià i cerca reforços. Aconsegueix la contractació del jugador Spinola, procedent del Lazio i vol reforçar-se amb un entrenador de prestigi. Són a punt de tancar l'acord amb Ivo Kurtini, ex-entrenador del Posillipo, però els directius del seu actual club, a la ciutat de Lodi, supliquen als del Nervi:
"Si li demaneu de vindre a Nervi, i entenem que per a ell ha de ser un retorn ple de promeses, nosaltres ja podem tancar la piscina. Feu-nos aquest favor, no vingueu a buscar en Kurtini, si ho feu el waterpolo a Lodi s'ha acabat." (***)
Imatge de la histórica piscina del 'porticciolo' de Nervi, amb la que es troba l'Imre Szikora. Malauradament no fa gaire temps que ha estat anorreada per l'administració local.
Font: Facebook La Piscina di Nervi. Ft. SI
Finalment la Nervi accepta la demanda que li fan i acaba optant per la contractació d'un jove tècnic hongarés, totalment desconegut a Itàlia, que ha estat martiritzant el Comité Olímpic (CONI) i la Federació italiana de natació (FIN) amb una allau de cartes sol·licitant que li facilitin un equip per a poder entrenar a waterpolo. És tracta, clar, de l'Imre Szikora. El president de la Nervi, Amerigo Barlocco, es 'llença a la piscina' pensant que, com a poc, l'Imre ve d'Hongria i allà en saben prou de waterpolo. Per a mes seguretat demana a en Sandro Castellano - el mític periodista italià especialista en la 'pallanuoto' - que li faci un informe del desconegut tècnic. Castellano ho compleix amb pronunciaments favorables i la contractació ja és un fet. Aquest pas donarà a la Nervi quatre anys dels millors de la seva història, entre 1968 i 1972.
Sandro Castellano amb l'Imre Szikora. Des de la seva coneixença
a Nervi estableixen una llarga i sincera relació d'amistat.
Font: Arxiu família Szikora
Assolit aquest primer somni, Szikora es posa a treballar com a 'home orquestra' de la Nervi. Se'n encarrega de tots els equips de l'entitat, a mes de fer també d'ensenyant en algunes de les classes de natació que s'hi donen. En aquests anys la Nervi guanya assíduament campionats dels grups d'edat junior, infantils i alevins, mentre que el primer equip aconsegueix fer el segon lloc a la lliga italiana darrera del campioníssim Pro Recco de la veïna Gènova, que compta amb en Pizzo i en Lavoratori, campions olímpics amb la Itàlia de Roma 1960, dirigida per en Bandy Zolyomy. Algun any la Nervi es classifica en tercer lloc, sobrepassada per el nou arribat Sori que guanya el 'Scudetto' de 1970, amb el Recco com a segon.
Equip de la Nervi de l'any 1969, amb en Szikora voltat de jugadors i directius del club
Font: Waterpolo Legends, d'en Yiannis Giannouris. Ft. SI
El 1972 - després d'un breu període de finals del 1971 entrenant al Barcelona d'Espanya - serà el darrer curs de permanència a Nervi, atès que un cop finalitzat el contracte el mes de setembre, a primers d'octubre fitxa per el mateix Club Natació Barcelona espanyol, iniciant així una nova singladura.
Equip de la Nervi del 1972. Poggi (oficial), Galassi (directiu), Cevasco, Gandolfi,
Borgna (President), Amprimo, Barachini i Szikora (E).
Ajupits ___, Pasini, Crovetto i Gagliardi.
Font: Waterpolo Legends d'en Y. Giannouris. Fons R. Gandolfi. Ft. G. Tedeschi
Tercera etapa. L'inici de la llegenda...
En un torneig internacional de waterpolo que té lloc a Siracusa, a mitjans de setembre de 1971, en Leopoldo Rodés, directiu del Club Natació Barcelona, tanca un acord amb l'Imre Szikora perquè es faci càrrec dels equips de waterpolo del club degà. Al diari 'El Mundo Deportivo' en Vicenç Esquiroz ho comunica amb aquests termes:
"... nos comunicó Leopoldo Rodés que el C.N. Barcelona ha contratado al hasta ahora entrenador del Nervi... Imre Szikora de nacionalidad húngara... El contrato, por el momento, es de tres meses finalizados los cuáles el C.N. Barcelona y el nuevo entrenador tendrán que ponerse de acuerdo para el contrato definitivo."
Aquest nou entrenador s'incorpora de manera immediata per a dirigir al 'Natació' Barcelona en el XL Campionat d'Espanya de Waterpolo, del 24 al 26 de setembre. Com en totes les edicions anteriors, torna a guanyar l'equip cenebista, aconseguint Szikora el seu primer èxit en la nova etapa. Arribar i moldre !...
Però es dona el cas que, acabat el termini del contracte, l'entrenador italo-hongarés marxa a Nervi per a passar les festes de Nadal amb la seva familia. La sorpresa ve quan el retorn a Barcelona no es produeix i l'Imre resta a Nervi, signant contracte amb l'equip local fins al setembre de l'any en curs; però és que no el lligava cap contracte a Barcelona, era un home lliure.
Retall de 'El Mundo Deportivo del 27 de gener de 1972.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
A principis de setembre del mateix any es produeix una vinguda d'en Szikora a Barcelona, per a passar les seves vacances d'estiu. Assisteix com a espectador al XLI Campionat d'Espanya a la piscina Folch i Torres on, per primer cop a la història, el Barcelona perd aquest títol front al conjunt del Club Natació Montjuïc... amb la circumstància afegida que cap dels dos equips disposa de entrenador 'oficial'.
Superat el malentès amb el Barcelona es signa, ara sí, un contracte de llarg termini entre el club degà i en Szikora. Aquesta associació no resulta massa profitosa per cap de les parts, atès que el Barcelona ha perdut alguna de les seves figures - en Joan Jané, per exemple, ha fitxat per el C.N. Barceloneta - i no guanya cap competició nacional en la durada del mateix. El contracte és interromput per mutu acord de les parts el juliol de 1974. L'Imre es troba, novament, en situació de llibertat... per poc temps.
Al C.N. Montjuïc s'ha produït la baixa del seu entrenador de natació i waterpolo, en Agustí Mestres, per un malaurat accident d'automòbil, succeït el mes de juny d'aquest mateix 1974, que el manté en un llarg període de recuperació. La directiva del club blanc-i-verd, encapçalada per en Joan Ballart, opta per la contractació d'un nou tècnic de waterpolo i aquest no és altre que l'Imre Szikora. El dimarts 26 de novembre es signa el contracte que l'ha de vincular per els propers anys al Club Natació Montjuïc, on s'hi estarà fins al setembre de l'any 1980.
Retall de 'El Mundo Deportivo del dia 27 de novembre de 1974,
amb la noticia de l'arribada del nou tècnic del Montjuïc.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Aquesta signatura posa en marxa el que hem anomenat com la 'Dècada daurada (1976-1986)' del waterpolo del 'set del paralelu'. La primera part d'aquesta dècada veu com l'equip blanc-i-verd dirigit per l'Imre Szikora assoleix de manera consecutiva quatre Lligues Nacionals-Campionats d'Espanya entre els anys 76-79, a mes de conquerir el segon lloc a Lliga de Campions de la LEN l'any 1978, essent el primer cop que ho aconsegueix un club català o espanyol.
Imatge presa a la piscina de Folch i Torres poc desprès de signar per el Montjuïc, publicada al butlletí del club n. 299 de gener del 1975.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano
En la seva línia de preservar feroçment la seva independència, l'Imre complirà el seu contracte amb algun interval d'absència. Així, per exemple, tot just dos anys desprès, el novembre de 1976, ha de tornar a Itàlia - un cop guanyada la primera de les quatre lligues - per tal de complir noves funcions encarregades per el CONI com a ajudant del seleccionador del 'setebello' nacional, Gianni Lonzi. En aquest interval, que serà breu, en Joan Sans cobreix la seva falta fent d'entrenador-jugador i conquerint el màxim títol espanyol de 1977, abans del retorn del mateix Szikora.
Equip de waterpolo del C.N. Montjuïc campió d'Espanya de waterpolo de l'any
1976. Szikora (E), Puigdevall, Bertrán, Alonso, Sans, C. Martínez, Franch. Ajupits Vendrell, Fité, Villarrubia, J.A, Martínez, López, Gasch i Villà.
Font: Arxiu JCE. Fons J.A. Sierra Puerto. Ft. Montejano
El lligam establert entre els jugadors catalans i el tècnic italo-hongarès es tan fort i indestructible com el que en Szikora havia conegut amb el seu entrenador al Vasas-Izzó, Imre Pataki. Fonamentat en la proximitat i companyonia que li permet de participar en les celebracions del 'cinquè temps' dels seus jugadors com el millor dels amics; però sempre disposat al minut següent per a posar-se el barret d'entrenador i ser el mes dur i exigent dels tècnics. Aquesta particularitat ha permès una continuïtat en la relació d'amistat sostinguda al llarg del temps, fins al seu final d'aquest passat mes d'octubre. El mateix Szikora ha reconegut sovint aquesta especial relació amb els seus deixebles-amics catalans:
No olvidaré en mi vida a este club, donde la lucha por el deporte empieza por sus dirigentes que dan un elocuente ejemplo a sus deportistas. Confio en establecer una comunicación con el Montjuïc, donde dejo a tantos buenos amigos. Nunca les faltará mi consejo si me lo solicitan. Creo que el club tiene un espléndido porvenir por delante cuando disponga de la totalidad de sus instalaciones en la Ciudad Deportiva, que permitirá una mayor intensidad en su preparación, tanto en natación como en waterpolo...
Si pudiera volvería atrás. Estoy conmovido por la calidad humana y de ejemplares deportistas de mis jugadores. En estos días no he podido decirles nada sobre mi marcha... Hay que comprender, también, que no puedo sacrificar por más tiempo a mi esposa e hijos, que siguen residiendo en Nervi... pero estoy entre la espada y la pared precisamente porqué valoro en mucho la amistad.
Retall de 'El Mundo Deportivo del 10 de setembre de 1980,
anunciant els canvis en el C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Aquesta perenne relació ha estat confirmada amb les freqüents trobades i visites d'anada i tornada Barcelona-Nervi-Barcelona sempre que a una i a l'altre part els hi ha estat possible. Sigui a través de les competicions internacionals de waterpolo o de les anades i vingudes específicament muntades per a la retrobada, com ara els anys 2010 o 2013, darrerament. (****)
Trobada general al restaurant Key, del C.N. Montjuïc de l'any 2013.
Font: Arxiu JCE. Fons Enric Bertrán. Ft. SI
El retorn a casa. La llegenda continua...
La tornada a la seva llar italiana no es deu només a la necessitat de trobar-se prop de la familia. L'Imre ha signat contracte amb l'històric equip genovès del Pro Recco (1913). on s'hi estarà entre 1980 i 1984, aconseguint tres 'scudettos', dues Copes d'Itàlia i la Lliga de Campions europea de l'any 1983, la segona que aconsegueix l'equip de la Liguria.
L'Imre Szikora alça el trofeu de la Lliga de Campions europea de 1983, voltat dels jugadors del seu equip, entre d'ells el capità Alberto Alberani, amb bigoti.
Font: Waterpolo Legends, d'en Yiannis Giannouris. Ft. Razeto
Aquest seguit de triomfs en un waterpolo d'alta densitat, com és l'italià, reafirmen la llegenda del Szikora entrenador com a referent mundial en aquest àmbit.
Amb l'equip del Pro Recoo l'any 1984. A la seva esquerra hi ha el mític Eraldo Pizzo,
campió olímpic a Roma (1960), en funcions de directiu de l'entitat genovesa.
Font: Waterpolo Legends, d'en Yiannis Giannouris
L'Imre, anys a venir desprès de la seva etapa al Recco, segueix vinculat al waterpolo mitjançant l'entrenament d'equips de màsters, per els quals organitza competicions, a mes de participar en algunes de les oficials. Així guanya dos campionats mundials de l'especialitat, algun d'ells amb equips mixtos d'italians i hongaresos.
Els darrers anys abans de la seva partida no han estat lliures de les malalties que l'edat ens té preparades. Conten els que ho saben, però, que el seu ànim ha estat sempre coratjós i que s'ha mantingut com sempre amic dels seus amics i proper a les seves tres passions: la família, l'amistat i el waterpolo...
Josep Castellví
(*) Lóránt Somóczi (Budapest, 1914-1982) és una autèntica institució en el waterpolo hongarès. Estudiant a l'institut Árpád d'Óbuda practica la natació i el waterpolo a la piscina del Császár i hi queda enganxat per sempre mes. Llicenciat en dret, va jugar sempre en els equips del MAFC, on va passar a ser-ne entrenador. Per un curt període també va entrenar a Honved SE de Budapest. Com a pedagog del waterpolo va donar classes a la Facultat d'Educació Física de la seva ciutat. Moltes generacions d'entrenadors del país s'han format a les seves classes i llegint el seu llibre 'El joc del waterpolo'.
(**) 'Imre raconta', que podríem traduïr com a 'Ens explica l'Imre', és un text esrit per ell mateix, del qual n'hem pogut conèixer algún fragment aportat per la família. El Pipacs és el restaurant i sala de festes del 'Budapest Airport Hotel Stáció' situat a Pest. Aprofitem per agraïr la col·laboració rebuda per part dels fills de l'Imre Szikora i de l'expert sostenidor del 'Waterpolo Legends', en Yiannis Giannouris; sense l'aportació dels quals aquesta entrada no hauria estat possible.
(***) Aquest fragment i alguna altra aportació són contingudes en el llibre 'Che Nervi !', escrit per na Monica Brozzane i publicat per SAGEP l'any 2017, en el qual es recull una part de la història de la 'Societá Sportiva Nervi'.
(****) Al bloc d'en Manel Silvestre 'El Cuervo Waterpolo' hi podeu trobar una amplia informació sobre el waterpolo espanyol i mundial en general, a mes de força informació específica sobre la relació de l'Imre amb els seus deixebles-amics del Montjuïc: http://elcuervowaterpolo.blogspot.com/.