Clubs. El Club Esportiu Mediterrani… els clubs germans (iII)

En el context de creixement de la natació catalana provocat per l'obertura de la piscina municipal de Montjuïc i l'arribada de la república l'any 1931 la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) veu aquest mateix any el naixement de clubs com el Catalunya, el Martorell, el Mare Nostrum i, en el cas que ens ocupa, el Club Esportiu Mediterrani

De la costellada de Les Planes a la lluita per la piscina coberta. Les Seus

En el butlletí especial dels cinquanta anys de vida del club el seu President d’Honor, en Jaume Rius Rovira, recorda la creació de l'entitat de la manera que segueix: “D'una colla d'amics... que ens aplegàvem a l'estiu a la piscina de "La Deliciosa" (*)... sorgí la idea de fundar un club. Un diumenge, per parlar-ne, celebràrem una costellada a Les Planes de Vallvidrera, era la primavera de 1931...”. En el mateix mitjà en Vicenç Esquiroz, tot confirmant la dinada, hi aporta una visió complementària: “En aquest àpat vàrem discutir el nom del club. Hom va suggerir diversos noms: Gavina, Tiburó, Dofí, Mar Blava... finalment, per unanimitat, vàrem acordar donar-li el nom de Mediterrani...”.

Acta de constitució del C.E. Mediterrani de 3 de juliol de 1931
Font: Història del Club Esportiu Mediterrani, de Joan Martí Valls. 1997

La primera Junta Directiva queda constituïda per:

• President: Martí PlanaS Ferrer
• Secretari: Francesc Colom Maymó
• Tresorer: Jaume Rius Rovira
• Vocal 1er: Josep Company Torras
• Vocal 2n: Ramón Mauri Blanchemain

A mes dels membres de la junta foren fundadors del club en Joan Castellvell Nabonne, que serà el primer entrenador de natació; en Vicenç Esquiroz Soliva; en Pere Rius Rovira i en Joaquim Company Torras. 

Mancats de local social on formalitzar una secretaria, les primeres reunions es feien a la llum de la farola de Canaletes, compartint espai amb els afeccionats al futbol. Allà el mateix president Martí Planas s'encarregava del cobrament dels rebuts i es discutien els primers passos de la nounada entitat. Ja en la seva fundació els seus promotors es decantaran per dir-ne club esportiu i no pas club natació, donant a entendre que no es volien limitar a una sola modalitat esportiva. Efectivament el C.E. Mediterrani ha comptat amb diferents seccions com la boxa, el bàsquet, el futbol i algunes mes.

Pel que fa al problema de local social una primera solució va ser el lloguer d'un pis al carrer Comtes de Barcelona n. 6, on es va poder instal·lar, a més de la secretaria, un petit gimnàs i algun element recreatiu per els associats. L'estatge esportiu es resolia primer amb la piscina de "La Deliciosa" i de seguida amb l'autorització per a l'ús de la piscina municipal de Montjuïc, quina gestió tècnica era cedida per l'ajuntament a la FCNA.

La segona piscina municipal i la primera coberta de la ciutat va estar a punt de ser una realitat a la Plaça d'Espanya, a l'antic Palau del Vestit de l'Exposició de Barcelona. Aprovada en una ampliació extraordinària del pressupost municipal el març de 1936, l'inici de la guerra n'escapçà tota possibilitat. Atenent al fet que formava part d'un Pla de Piscines per als barris de Barcelona tot porta a creure que el C.E. Mediterrani n'hagués estat el destinatari natural per al seu ús esportiu.

Desprès de la guerra civil el club passarà a dir-se per necessitats de la situació “Club Deportivo Mediterraneo” i serà dels primers a reprendre l'activitat de la natació catalana. Comptarà amb el lloguer de l'espai d'una part de “Piscinas y Deportes” on centralitzarà la tasca esportiva i on el 26 d'agost de 1939 es disputarà el primer festival interclubs de la nova etapa. Pel que fa a la seu social a finals del mateix any podrà instal·lar-se en un local mes espaiós situat a la cantonada del carrer Tres Llits amb la Plaça Reial, on podrà fer ús d'un espai mes ampli i acomodar un nou gimnàs per desenvolupar les activitats d'hivern i fer cursos per a l'aprenentatge de la natació, naturalment en sec.

Retall del Mundo Deportivo de 26 d’abril de 1940.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

També en el context de la situació de postguerra hi va haver un moment en que la "Organización Sindical de Educación y Descanso" va fer una política de control de les activitats esportives i en aquest cas de la natació. De resultes d'aquest interès el seu Delegat d'Esports en José Muñoz antic nedador del club, va realitzar gestions amb en Vicenç Esquiroz, representant del club per aquest assumpte, per tal d'aconseguir crear una entitat forta que sota el paraigües de l'organització sindical pogués fer un paper important en la natació catalana. La idea inicial fou la de fusionar el C.N. Barceloneta i el C.E. Mediterrani en un únic club de "Educación y Descanso". Aquest intent afortunadament no reeixí i cadascuna d'aquestes entitats mantingueren la seva personalitat, per bé que el C.E. Mediterrani passà a estar formalment integrat a l'organització sindical l'any 1941 per un període de poc més d'un any i mig. 

L'any 1943 resultarà decisiu per el Mediterrani. Mitjançant el seu president Andreu Carbonell Silles lliura una instància a l'Ajuntament de Barcelona demanat els hi sigui concedit el solar mateix del Palau del Vestit que hem vist com a possible piscina coberta l'any 1936. Ara el club en demana la cessió per un període trenta anys per tal de, amb els seus mitjans propis, construir-hi la piscina. L'ajuntament en sessió de la Comissió Municipal Permanent de 11 de maig denega aquesta possibilitar. 

Acord de la CMP de l'Ajuntament de Barcelona del 11 de maig de 1943
Font: "Gaceta Municipal de Barcelona", Hemeroteca ARCA

Aquesta decepció portarà a un seguit de gestions encapçalades per el soci fundador Jaume Rius Rovira que finalitzaran amb l'acord per a la cessió del que era la bassa del Vapor Vell al carrer de Galileu n. 49, que prèvia reforma passarà a ser la piscina i la seu social del C.E. Mediterrani entre 1944 i 1975. Com a dany col·lateral la centralització de l'activitat del club al barri de Sants provocà la marxa d'un grapat de directius i nedadors que fundaran un nou club al barri del poble Sec, el C.N. Montjuïc.

La lluita per a tenir la seva pròpia piscina coberta continuarà al llarg dels anys d'estada al carrer Galileu. Encara el mateix any 1975 l'alcalde Enric Massó promet que en un termini molt breu es col·locarà la primera pedra de l'esperada piscina municipal per a Sants, ara als terrenys de l'antiga Espanya Industrial. La promesa, però, es quedarà en això. 

La solució a la nova instal·lació coberta del club ve per una mena de carambola. "Galerias Preciados" compra els terrenys de l'antiga fàbrica del Vapor Vell per a instal·lar-hi un gran centre comercial però abans de poder fer res han de trobar una solució per a desallotjar l'arrendatari de la piscina, el C.E. Mediterrani. Finalment el setembre de 1976 s'arriba a un acord per el qual el club abandona la seu històrica de Galileu i rep com a contraprestació de “Galerias Preciados” un solar de 1.500 m2 a l'interior de l'illa de Regente Mendieta amb accés des de l'Avinguda de Madrid. Finalment el club tindrà piscina coberta i un nou estatge social aconseguit per els seus propis mitjans, sense que l'ajuntament hagi complert mai la promesa feta als veïns del barri de Sants. D'aquesta etapa del club cal destacar-ne al seu president, en Antoni Massagué Rodriguez que ho va ser entre 1971 i 1984.

El que segueix ja es prou conegut. Primer la nova instal·lació amb la prosperitat social i esportiva que representa i desprès a partir de l'any 1987 s'inauguren els nous equipaments del carrer Begur. En consonància amb els diferents estadis de creixement el club passarà dels poc menys de 100 socis en arribar al Vapor Vell als 1.000 amb que compta en el moment d'abandonar aquest. La progressió a la nova piscina anirà dels 1.500 en el moment de la inauguració de Regente Mendieta fins als mes de 3.500 dels primers anys 80’s. La posada em marxa de les noves instal·lacions del carrer Begur, ara ja amb el nom de Josep Vallès en homenatge al president que en fou el principal impulsor, amb les seves successives etapes, portarà al Mediterrani a ser un dels clubs catalans amb un major nombre d'associats superant de manera clara els 10.000 socis.

Els esportistes. La natació i el waterpolo

Una de les primeres activitats que posa en marxa el nou club es l'organització del I Festival de Clubs Modestos, el mateix any 1931, de la participació del qual s'exclouen al ‘Natació’ Barcelona i a l'Athlètic considerats d'un nivell massa superior per permetre una competència real amb aquests clubs de menor tradició. De seguida es posaran en marxa l'organització de competicions tan tradicionals com el Concurs Primavera a més de començar a competir en els Campionats de Catalunya, encara que els primers anys amb resultats discrets. Es destaca, però, en Llorenç Muñoz Izal que en la seva especialitat de braça quedarà campió de Catalunya en la categoria de debutants primer i posteriorment en juniors. Anys mes tard en Llorenç Muñoz marxarà a Sevilla on serà l'ànima d'un altre gran club de la natació espanyola: el "Club Natación Sevilla".

Dels primers anys 40’s destaca en natació l'èxit assolit per en Josep Abril en guanyar el Gran Premi Pasqua del ‘Natació’ Barcelona imposant-se a en Ponsati d’aquest club. El Mediterrani, però amb les seves instal·lacions del carrer Galileu entrarà en un cicle creixent en socis i en rendiment esportiu de manera que les dècades següents veurien els millors resultats en natació i waterpolo de l'entitat. 

Així als anys 50’s vindran els Agut, Lorenzo, Benito i tants mes. Les generacions dels 60’s i 70’s ja consoliden les aspiracions del Mediterrani en natació i waterpolo, amb els Bernús, Solanas, Mauri, Massaguè, Sans, Costa entre els nois i d’entre les noies les Sans, Vergés, Pifarré i d’altres. Es remarcable i indispensable la tasca d'en Marià Castellà, entrenador de natació des de 1949 fins a l'any 1978. En aquests quasi trenta anys a les seves ordres van créixer unes quantes generacions de nedadores i nedadors del Club Esportiu Mediterrani. 

A partir dels vuitantes, amb les noves instal·lacions i l'augment de potencial del club, el rendiment esportiu encara donarà un nou salt endavant, arribant a comptar fins a vuit participants en JJ.OO: des de la Nuria Castellò  dels jocs de 1992 a Barcelona, fins a la Marina Garcia i el Jorge Pérez o el Francisco J. Hervás i el Dani Morales; junt amb els també olímpics en waterpolo en Jordi Sans, Dani Ballart i el Ricard Sánchez. En competicions locals el Mediterrani ha tingut 47 campions de Catalunya absoluts, des del Josep Abril de 1944 fins a l'Antonio Arroyo o el Joan Ballester dels darrers anys. Les noies han aportat vint-i-nou campiones de Catalunya absolutes, començant per la Nuria Castelló de l'any 1992 fins arribar a les Aida Bertran o la Andrea F. Prades d'aquests últims temps.

També en waterpolo les jugadores i jugadors del Mediterrani han aportat les seves satisfaccions a l'entitat, tant a les competicions nacionals com en l'àmbit internacional. L'equip femení va ser un dels promotors de l'arrencada d'aquest esport a Catalunya essent el campió del primer Campionat de Catalunya de l'any 1981. Quan finalment la FEN es decideix a posar en marxa la "Liga Nacional de Waterpolo Femenino" la temporada 87/88 les noies del club hi seran presents, arribant a guanyar fins a onze edicions d'aquesta competició, únicament superades per les waterpolistes del Sabadell amb disset lligues. En nou ocasions ha estat disputant la Copa d’Europa, essent en cinc d'elles finalista. Altres sis vegades ha participat en la LEN Trophy o competició equivalent, essent tres vegades finalista. Al Mundial de Barcelona de 2003 fins a vuit jugadores del Mediterrani formaven part de l'equip d'Espanya i per esmentar alguna de les grans puntals del waterpolo femení del país que sortiren de la pedrera del club, tenim el cas de les germanes Aspar, Clara i Anni, així com també el de la Laura Ester.

Equip femení del C.E. Mediterrani Campió de Catalunya de 1981. 
Valerià Cardona (E), Gemma Bernús, Sílvia Saltó, Matilde de Miguel, 
Mònica Bosch, Elvira Gil, Enriqueta Ferri i Nuria Ruiz. 
Davant: M. Àngels Gimeno, M. Teresa Gimeno, Cristina Marín, 
Montse Ciprés, M. Cristina Gimeno i Anna Cortina.
Font: Història del Club Esportiu Mediterrani, de Joan Martí Valls. 1997. Fg. SI

També l'equip masculí, amb una historia que es remunta al mateix inici de les activitats l'any 1931, ha aportat el seu caudal d'èxits, com ara la consecució del campionat de Catalunya a la 1a categoria B els anys 1942 i 1952. També l'any 1974 es classifica en segona posició en el Campionat de Catalunya de 1a 1a categoria. Ja a partir dels anys 80’s aconseguirà llocs d'honor en campionats de Catalunya i d'Espanya, com el subcampionat de la Lliga de les temporades 92-93 i 93-94. Ha pogut participar diferents vegades a la Recopa i a l'Euro-cup. A més dels olímpics ja esmentats el club ha comptat amb un bon nombre de jugadors internacionals en waterpolo masculí com, entre d'altres, els  Rubén Michavila, Marc Larumbe, Javier Aznar, Marc Barahona, Dani Pinedo, Diego Tebar o l'Oscar Garriga.

Mundo Deportivo de 31 de gener de 1998. Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Aquest any el nostre club germà, el Club Esportiu Mediterrani, acomplirà els seus primers 90 anys de vida... no ens queda sinó desitjar-li a l'entitat i als seus associats uns propers noranta anys tan bons en rendiments socials i esportius com ho han estat aquests primers.

Josep Castellví

(*) Es conegut que la natació catalana 'neix' a la platja de la Barceloneta. Els banys que s'originen a mitjans segle XIX s'han anat consolidant i son cada vegada mes acceptats per el públic barceloní. "La Deliciosa", veïna dels Banys de Sant Sebastià pertanyien al mateix propietari: en Tomàs Ribalta Naté, mestre d'aixa i "carpintero en blanco". Les seves filles Clementina i Mercè es distingiren en la pràctica de la natació esportiva a començaments de segle XX i foren unes de les fundadores del Club Fèmina de Natació (1912-1918)

La Natació al Montjuïc, 1947-1957 (I)

Desprès dels primers anys de vida el Montjuïc inicia el camí que somnien els seus directius i nedadors cap als primers llocs de la natació catalana. No tenen piscina pròpia, però en el context de l'any 1946 això succeeix a quasi tots els clubs, tret del ‘Natació’ Barcelona. Altrament, l'arrendament de la piscina de la Ronda a “Baños Populares de Barcelona” permet al club una certa continuïtat en la temporada hivernal.

L'entitat es distingeix ben aviat per la seva empenta i capacitat organitzativa, passant a esser un dels principals animadors de la natació catalana pel que fa al nombre de festivals socials i interclubs proposats. Son especialment remarcables el Trofeu Any Nou i el Trofeu Barcelona. El primer obre l'any i inicialment té un caràcter purament social, mentre que el segon tanca la temporada en fer-se al voltant de la festa del Pilar, el 12 d'octubre, i vol ser un punt de trobada de tots els clubs de la ciutat. Ambdós s'enceten amb una numeració que es continuïtat de la que venia utilitzant el C.E. Mediterrani, veritable iniciador dels dos trofeus. Es el cas que en Martí Planas i en Vicenç Esquiroz en produir-se l'escissió del Montjuïc es consideren com a continuadors de la tasca començada per aquell club i en reprenen la numeració. Així els dos trofeus portaran l’any 1947 el numeral VIII, encara que el C.N. Montjuïc tot just cobria el seu quart any. El butlletí social en el seu n. 3 del mes de febrer ens ho explica: “Esta competición siempre ha sido organitzada por nuestro club, aun cuando el Montjuich empezó a actuar en 1944, però ya hemos dicho y repetido que nuestro club siendo joven tiene un largo historial”. No cal dir que aquesta posició no va ser gaire ben rebuda al C.E. Mediterrani, tot i que les posicions no van ser mai d'enfrontament obert. Al final aquest darrer club seguirà organitzant una competició similar al Trofeu Barcelona com ja ho venia fent però amb l'afegitó de ‘ciutat’, passant a dir-se Trofeu Ciutat de Barcelona

Els Font-Prats, Ginesta, Bernal, Cercós, els germans Ruiz i d'altres ja es troben en plena competició i al cap de pocs mesos se'ls hi afegiran en Teo Poch, en Francesc Andreu i, de manera especial, les nedadores que comencen les seves activitats l'any 1947.

Una de les primeres fotos de grup de nedadores del C.N. Montjuïc 
Font. Arxiu del CNM. Ft. SI

1947:

En Miquel Font-Prats guanya a la seva categoria el Gran Premi Pasqua, organitzat per el CNB. Jaume Ginesta queda 2n en els 200 m braça als Cts. de Catalunya Juniors, on A. Bernal arriba tercer en els 200 m esquena. En aquests campionats el club es classifica en tercera posició. De les noies es comença a destacar la Montse Ramos. 

Per tercer any consecutiu el Montjuïc guanya el Trofeu Gil i Arnau a la Travessia del Port que s'emporta el club que aconseguei classificar un major nombre de nedadors en fer-ho 65 dels seus esportistes d'un total de 258. La Nuria Carmany arriba en cinquena posició en la prova femenina que tradicionalment compta amb menys participants.

1948:

En Teo Poch es setè en els Cts. Generals de Catalunya, on l'equip de relleus 4 x 200 m lliures masc. arriba en quarta posició. Les noies de 4 x 100 m lliures es classifiquen terceres. A la classificació general els homes queden en setena posició, mentre que les noies s'enfilen al tercer lloc.

A la Travessia del Port repetim com a guanyadors del Gil i Arnau, amb cinquanta-un nedadors classificats. En Teo Poch arriba en novena posició a la general.

1949:

En els Campionats Generals de Catalunya el saltador de palanca Ferran Martín queda campió. En Teo Poch es quart en 400 i 1.500 m lliures. En braça en Francesc Andreu arribarà en segon lloc dels 200 m, mentre que en Ricard Llordachs es sisè en 100 m esquena. A la classificació per clubs els nois ocupen la cinquena posició. Als Cts. de Catalunya Infantils i Juniors l'equip maculí es classifica en segon lloc a la puntuació per clubs, mentre que les noies són terceres en els Cts. de Catalunya Infantils.

Per primera vegada fins a tres nedadors del club son seleccionats per a formar part de l'equip de Catalunya que ens ha de representar en els Campionats d'Espanya: Teo Poch, que farà 8è als 2.000 m mar, Francesc Andreu que serà 3er en els 200 m braça i Ferran Martín que repetirà primer lloc en salts de palanca.

Es produeix també un altre fet important en organitzar el C.N. Montjuïc conjuntament amb el C.N. Catalunya els primers festivals del que llavors s'anomena 'ballet aquàtic' convidant a l'equip de l' "Stade de Reims" que farà diferents exhibicions d'aquesta nova modalitat davant un públic expectant que ha estat commocionat per l'estrena a Espanya l'octubre de 1948 de la pel·lícula "Bathing Beauty" (1944) traduïda aquí com a 'Escuela de Sirenas'. Sembla ser que l'evident èxit organitzatiu no va anar gaire acompanyat del seu correlat econòmic.

A la Travessia del Port en Teo Poch arriba en quart lloc a la general i es el primer júnior classificat. El Gil i Arnau es, un cop mes, per el club amb setanta-sis nedadors classificats. A la travessia de Banyoles la Montse Ramos es la primera infantil en arribar.

El cop de gràcia a la temporada el posa el primer ‘rècord’ del 100 x 100 m lliures (*) que estableix el club en una mostra de potencial i capacitat organitzativa el diumenge dos d'octubre a la piscina de Montjuïc. Per espai de mes de deu anys la lluita per aquesta millor marca serà una constant a les fites esportives del club, repetint-se fins a un total de quatre vegades la realització de la prova.

Foto dels participants en el relleu 100 x 100 de l'any 1949.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

1950:

Els Campionat d'Espanya d'aquest any s'havien de fer a Madrid, però la nova piscina de la "Casa de Campo" no es va acabar a temps i en Francesc Draper, que acaba de ser nomenat president de la FCN, se'ls emporta a la piscina de Montjuïc. Per segona vegada hi participa en Teo Poch, arribant quart en els 400 m lliures i cinquè en els 1.500 m, en que estableix el rècord de Catalunya en 21’34”6. Per primer cop des de 1945 Catalunya recupera l'hegemonia com a campiona en les dues categories front dels nedadors canaris, que dominaven les classificacions per regions.

Als Campionats Generals de Catalunya en Font-Prats es cinquè en els 100 m lliures, mentre que en Francesc Andreu i en Culla fan 3er i 9è respectivament en els 200 m braça. En Teo Poch es classifica segon en els 400 i 1.500 m lliures. La Montse Ramos arriba en sisena posició en els 100 m esquena i el relleu de 4 x 100 m lliures format per Ramos, Ojeda, Pie i Lebay obté també una bona posició.

A la Travessia del Port es guanya el Gil i Arnau amb 68 participants. El Teo Poch arriba en cinquena posició, mentre que la Maria Rosa Pie fa la setena classificada a la prova femenina.

Com a conseqüència de la tasca desenvolupada en els seus primers cinc anys de vida el club es fa mereixedor de la Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Natació corresponent a l’any 1949, que es lliurada per el president de la catalana en el decurs del Trofeu Barcelona d'aquest any.

1951:

Com a nota destacada es produeix el debut internacional del C.N. Montjuïc en un triangular de natació i waterpolo  organitzat per el jove club comptant amb el ‘Natació’ Barcelona i l'equip de la universitat sueca de Lund, el “Lund Universitas Gymnastik Iddrotsforbund”, que tindrà lloc el 14 de juny a la piscina de Montjuïc. A les acaballes de la temporada hi haurà un segon triangular internacional amb el CNB i els “Girondins de Bordeaux”, club amb el que ens anirem trobant al llarg dels propers anys.

Als Cts. Generals de Catalunya la Montserrat Ramos arribarà 4a en els 100 m lliures, mentre que el relleu de 4 x 100 m lliures femenins format per Pie, Suarez, Ramos i Torrents farà un tercer lloc. Pel que respecte als nois en Teo Poch es cinquè en 400 m. lliures, Orero segon en 200 m esquena i el relleu 4 x 200 obtindrà el subcampionat amb Font-Prats, Poch, Gerbolès i Llordachs. A la classificació general els nois queden per primer cop en segon lloc, darrera del CNB sempitern  guanyador, mentre que les noies obtenen la quarta posició.

En Teo Poch en aquests primers anys cinquantes.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Es torna a produir un altre 100 x 100 el dia 2 d'octubre amb un resultat total de 2h 36’ 49”, que suposa una millor marca de la prova aquesta vegada a nivell ‘ibèric’, es a dir incloent Espanya i Portugal. A la travessia del port la classificació de fins a 56 nedadors del club ens donà lloc a guanyar el Gil i Arnau. Font-Prats i Teo Poch arriben quart i cinquè, respectivament. Aquest any hi ha mes participació femenina i les nedadores del Montjuïc Elisa Torrents, Carme Suárez i Maria Rosa Pie copen les posicions cinquena, sisena i setena respectivament.

1952:

En els Campionats Generals de Catalunya es repeteixen unes bones actuacions, tant en masculins com en les noies. Aquestes queden segones tal com havien fet el darrer any els nois, mentre que aquests ocupen la tercera posició. Montse Ramos arriba cinquena en els 100 m lliures i Vendrell fa una quarta posició en els 100 m braça femenins. Pel que fa als nois en Teo Poch fa un cinquè lloc en 400 m lliures, Crespo i Brascó fan quart i sisè, respectivament, en els 100 m esquena i un jove Albert Medina de tot just tretze anys recull la millor classificació en arribar segon als 100 m braça. Als Cts. de Catalunya sèniors i infantils el club es classifica en segona posició en ambdós competicions. Entre els infantils l'Albert Medina reafirma la seva progressió i assoleix ser campió de Catalunya en els 100 m braça.

Retall del  Mundo Deportivo corresponent al 28 de juliol de 1952.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El dissabte 26 de juliol el Montjuïc en el ja tradicional Dia del Club rep una nova visita internacional. Aquest cop l'equip convidat es el dels “Enfants de Neptune” de Perpinyà, que tot i ser campions del Llenguadoc no son massa rivals per els nostres equips, dominant els blanc-i-verds totes les proves i el partit de waterpolo. En aquest festival l'Albert Medina fa un molt bons 1'22" en els 100 m braça que provoquen els elogis del cronista del Mundo Deportivo.

Abans d'aquesta visita dels "Enfants" el nostre equip ha fet la seva primera sortida internacional, en una gira per el sud de França molt centrada en el waterpolo, amb visita inclosa a Perpinyà, que mereixerà una altre entrada d'aquest bloc.

Una vegada més es celebren uns 100 x 100 als quals ens anem acostumant i es millora novament la marca amb 2h 21’ 34” fets el dia 19/10, amb la temporada pràcticament finalitzada.

A la Travessia del Port ens emportem un cop mes el Gil i Arnau amb un total cinquanta-set nedadors classificats. En Teo Poch arriba en novena posició i les noies participen d'una manera mes amplia amb la M. Ramos a la quarta posició, la C. Suarez a la setena, M. Pie a l'onzena i Elisa Torrents a la tretzena de fins a dinou noies classificades.

JCE

(*) Les respectives federacions de natació no han reconegut mai aquesta prova com a oficial en els calendaris esportius, per bé que al menys a Europa i en aquests anys era bastant habitual que alguns clubs prenguessin la prova com una mostra del seu potencial sempre parlant de millors marques, que no de rècords.