Clubs. C. N. Mare Nostrum... els clubs germans (I)

Constitució i primera temporada

En el context dels nous aires que, en general, representà la proclamació de la II República també la natació en resultà afavorida de manera que entre 1931 i 1932 es produeix un notable increment dels clubs afiliats a la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) amb quinze noves incorporacions que equivalien a les produïdes entre 1923 i 1930, ambdós inclosos. Entre aquestes noves incorporacions hi trobem, precisament, els que podem considerar com a germans del propi C.N. Montjuïc, el Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Mare Nostrum. Ambdues entitats compten entre els seus inscrits amb socis que en una gran part resideixen al Poble Sec. Es precisament la marxa del Mediterrani cap a la piscina del carrer Galileu de Sants l’any 1944 que posarà en marxa el procés de constitució del C.N. Montjuïc per suplir la manca d'un club de natació al barri. Per aquesta raó es que els considerem com a clubs 'germans' i dediquem aquesta primera entrada al més efímer i desconegut dels dos: el Club Natació Mare Nostrum

En paraules de la premsa de l'època “Unos cuantos entusiastas de la natación han formado un nuevo club, que ya se ha federado con el nombre de Mare Nostrum, con domicilio en la calle Marqués del Duero, 112...” (*). De fet l'admissió a la FCNA es produeix amb data de 21 de juliol de 1931, per bé que encara amb caràcter provisional, segurament a manca d'alguna formalitat administrativa. A l'Assemblea General de la federació celebrada el dia 1 d'agost, pocs dies desprès de la seva admissió, el president de la FCNA en Manel Basté proposa i aconsegueix que els reunits autoritzin al representant del nou club a assistir-hi, encara que sense que se li permeti votar.

Retall del diari "El Diluvio", de 23 de juliol de 1931. Font: Hemeroteca ARCA

Son escollits els membres de la Junta Directiva, també de manera provisional, resultant-ne president en Manel Cervera amb l'Aureli Cruz de vicepresident i en Francesc Cama de secretari. Com a primer entrenador hi trobem en Pere Cervera que a la vegada n'era el saltador mes destacat.  En el butlletí del C.N. Montjuïc n. 285 de juny de 1973, en Vicenç Esquiroz recorda la fundació del club esmentat amb algun matís diferent:

“También en los años 30, concretamene en 1931, se fundó en un bar de la calle San Antonio Abad, el club natación Mare Nostrum, algunos de cuyos dirigentes figuran en nuestras filas, como los hermanos Cruz y José Puig Novellas, sin olvidar a Francisco Cama que presidió aquella entidad y que hace años reside en Méjico... y que por cierto es tio abuelo de nuestros nadadores Dani y Ester Cama”

L'entitat es radicarà al Poble Sec, tot i comptar amb socis d'altres barris i especialment del llavors "distrito V", l'actual Raval. Així ho mostren els seus locals socials ubicats al carrer del Paral·lel n. 102 en un primer moment per acabar residint al veí n. 100, on compartirà local amb Esquerra Republicana de Catalunya. També en la ubicació dels locals es mostra aquest agermanament amb el Montjuïc, donant-se el cas que aquest ocupà per un breu temps de 1946 el proper n. 98, al Bar Estevet, per acabar situant el seu local social en el mític ‘Chipirón’ al n. 88 des del 1950 fins al 1986 en que es centralitza tota l'activitat social a la Zona Esportiva. A mes d'aquest locals del Paral·lel el Mare Nostrum també ocupà en breus períodes de temps un bar del carrer de Sant Antoni Abad i un local al principal del carrer de Sant Pau n. 38.

Ubicació dels locals socials del Mare Nostrum 
i del Montjuïc, a poc mes de 100 m. de distància. 
Font: Elaboració pròpia, a partir de la web Geoportal BCN

La primera competició en que participa el nou club es el festival que s'organitza a la piscina municipal de Montjuïc a benefici del Club Nàutic de Tarragona, que ha patit un cop de mar que n’ha malmès les instal·lacions del 'Serrallo', al port de la ciutat. Posteriorment prenen part en el I Trofeu per a Clubs Modestos que el C.E. Mediterrani anirà organitzant cada any a parir de 1931 i on queden exclosos de participar-hi el C.N. Barcelona i el C.N. Athlètic, considerats d’un nivel esportiu massa superior; la participació es centra en clubs com l'Olímpic, Garraf, Llevant, FAEET (Federació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola del Treball), Badalona, Martorell, Catalunya, Barceloneta i el mateix Mediterrani. Ja al mes de setembre trobem al Mare Nostrum participant a la VI Travessia del Port de Barcelona on s'hi classifiquen fins a nou nedadors, tots homes, col·locant-ne dos entre els cinquanta primers: en el lloc 26 Esteve Amell i en el 30 Josep Macià; els altres set queden classificats per darrera de la cinquantena posició d'un total de cent-seixanta-tres participants. 

Uns dies abans de la travessia del port, el 8 de setembre es va disputar al mateix lloc el Campionat d'Espanya de 2.000 mar lliure amb la participació del Mare Nostrum. La distància es cobria entre el martell i l'escullera, prop de les instal·lacions del ‘Natació’ Barcelona. Les cròniques avisen que es va produir en un dia de molt mal temps que aconsellava de suspendre-la. L'organització, però, la va tirar endavant amb el resultat que dels prop de trenta nedadors que van prendre la sortida només onze van finalitzar la prova. Entre ells, en la desena posició, es trobava l'Esteve Amell, especialista en proves de fons del Mare Nostrum. El primer lloc se'l van disputar en Joquim Ricomà del Club Nàutic Tarraco i en Ramón Artigas del C.N. Athlètic, conegut en l'ambient d'aquells anys com 'l'amo', que en va sortir guanyador en un final molt ajustat.

En Ramon Artigas, l'amo, a la portada del n. 1 de la revista 
Mare Nostrum (1930-1931) de novembre de 1930. 
Font Arxiu JASP

De 1932 fins a l’esclat de la guerra civil espanyola

En aquests quasi quatre anys posteriors, fins a l'inici de la dissortada guerra civil, l'activitat del Mare Nostrum es mantindrà en un to mig i mig baix, amb alguna aportació individual que els farà sobresortir. En general, però, tant en l'activitat com en els resultats obtinguts s'observa un perfil mes aviat discret. L'activitat esportiva es cenyeix exclusivament als homes, sense participació femenina, i en moments tant tardans com a mitjans de l'any trenta-sis acorden de crear una secció infantil perquè s'aconsegueixi, a criteri del periodista de “El Diluvio” que en dona la noticia, que “... al dar cabida en sus filas a la natación infantil el C. Natación Mare Nostrum hace obra meritòria, siendo esta propuesta la que debe cuidarse con esmero para bien de los clubs y de la natación en general”.

Pàgina del diari "El Diluvio" de 21 de maig de 1936. Font Hemeroteca ARCA

Les participacions en natació es centren en competicions interclubs amb equips d'un nivell similar al seu com ara la FAAET, la anyal participació en el Trofeu de Clubs Modestos on en la classificació per clubs s'han de conformar amb les darreres posicions i algunes participacions en Campionats de Catalunya i alguna vegada en els d'Espanya, especialment en els de les proves de fons fetes a mar lliure on el que es possiblement el millor nadador del club, l'Esteve Amell, sol competir amb els millors especialistes de la distància. També en les travessies troben un lloc on poder mostrar les seves capacitats, de manera que intervenen habitualment en la Travessia del Port de Barcelona. Aquesta participació reduïda als classificats dins dels primers cinquanta es resumeix en les dades següents:

• VII, any 1932:        31. Esteve Amell
• VIII, any 1933:       36. Esteve Amell; 48. Salvador Beltrán
• IX, any 1934:         46.Antoni Pujol
• X, any 1935:           25. Antoni Pujol; 39. Esteve Amell
• XI, any 1936:         No hi ha cap participant del club

En relació a la travessia de l'any 1936 cal senyalar que ja es produeix amb la guerra començada de fa mes de trenta dies i la participació general baixa fins a cent-un participants per els mes de dos-cents que ho havien fet l'any anterior. La XII travessia ja es disputarà un cop finalitzat l'enfrontament, el setembre de 1939 comptant amb seixanta-un participants.

A més de la del Port de Barcelona participen en d'altres tant a Catalunya com, a vegades, en d'altres lloc d'Espanya. Així com a mínim en els anys 32 i 33 una expedició del club es desplaça a Palma de Mallorca per tal de participar en la Travessia del Port de la ciutat i celebrar un o dos dies desprès un festival interclubs amb el Palma i l'Espanya de la mateixa localitat. A l'any 1933 rebran un ajut per un import de sis-centes pessetes de l'Ajuntament de Barcelona per aquest desplaçament, del qual se'n queixarà amargament en Llorenç Gibernau, periodista del diari esportiu ‘La Rambla’, en l'edició del 14 de juliol de 1933:

“Al club Mare Nostrum una subvenció de 600 pessetes ?... Amb quins drets i quins atributs els es concedida una subvenció ?... Tenim casos recents i, no cal dir-ho, de mes importància, on el nostre Ajuntament ha regatejat una pesseta. Per citar-ne un només farem esment a la Travessia al Port de Barcelona... on amb penes i treballs desprès de sol·licitar MIL PESSETES fou concedit al Club Natació Athlètic... CINC CENTES PESSETES...”

I per reblar el clau finalitza “Precisament ahir se celebraran els Campionats de Catalunya de Debutants... i oh casualitat, no sabérem veure cap nedador del Mare Nostrum”. Per acabar-ho d'adobar el que el mateix periodista anomenà amb un cert to despectiu ‘l'excursió’ a Palma acabà amb el resultat que el millor classificat del club a la travessia va arribar en la posició 21, darrera de nedadors locals que a nivell general de la natació no eren precisament dels mes coneguts.

En qualsevol cas, i al marge de l'anècdota anterior, el club va comptar amb un bon grapat de nedadors com ara els Amell, Pujol, Beltran, Alonso, els germans Cervera, Manzano, Clemente, els germans Cruz, Aussió, Ribas i d’altres mes. Aquests dos darrers són autoritzats per el Comitè Executiu de la FCNA amb data de 11 de desembre de 1934 a fitxar per el ‘Natació’ Barcelona amb l'acord del Mare Nostrum, de manera que alguna cosa hi deurien veure els del club degà per a portar-los a les seves files. 

Un altre dels nedadors que comencen a despuntar a les competicions de debutants es en Josep Clemente, que destacarà en el crol i en les  distàncies dels 100 i 200 metres, a més de començar a jugar al waterpolo. Desprès de la guerra civil s'instal·larà a França, possiblement com a exiliat, on serà soci i esportista de l'Esporting Club Universitaire de France, l’SCUF, fundat l'any 1895 i podrà seguir practicant els seus esports preferits fins al retorn a Catalunya i la seva integració com a entrenador de natació del Montjuïc i jugador-entrenador del waterpolo del club entre els anys 1949 i 1952.

Article al butlletí del CNM, n. 14 d'abril-desembre de 1949
Font: Arxiu JCE

En aquests breus anys de vida del club també els seus esportistes prenen part en competicions de salts i waterpolo. En salts destaca en Pere Cervera que en aquesta especialitat aconsegueix alguns bons resultats. En waterpolo el club ha de competir en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, amb resultats desfavorables al principi que aniran millorant amb l'experiència. En el Campionat de Catalunya de tercera categoria de l'any 1932 un dels partits va ser contra l'Athlètic B, perdent el Mare Nostrum per 5 gols a 0. L'alineació del Mare Nostrum es la de: Cervera, Cruz I, Sans, Cruz II, Pablo i Cristall. Com es pot notar la crònica de "La Veu de Catalunya" només dona sis noms. Tot i això el waterpolo d'aquells anys era molt mes inconstant i complicat que el que coneixem actualment, de manera que les incompareixences de jugadors o de jutges eren cosa freqüent que sovint provocava l'ajornament dels partits; com també eren freqüents els partits que no s'acabaven perquè hi havia incidents entre els jugadors mateixos o entre jugadors i el públic, com de vegades també amb algun àrbitre que no era extraordinari que acabés remullant-se en contra de la seva voluntat. Així, per exemple, aquest mateix any 1932 el Mare Nostrum s'ha de retirar del Campionat de Catalunya de  waterpolo per insuficiència d'efectius, provocant la necessària reestructuració del calendari per part de la FCNA.

Com tants d'altres clubs catalanes de tots els esports, el Mare Nostrum pagarà la seva quota de sofriment amb la participació a la guerra on hi va morir, que en tinguem coneixement, l'Enric Manzano, nedador i directiu del club a més d'uns quants socis mes ferits en el front i tants d'altres cap a l'exili. L'inici de la recuperació de la natació catalana  trobarà els membres que en resten amb greus dificultats per a la represa del club, de manera que acabaran optant per a integrar-se el mateix 1939 en el C. E. Mediterrani amb el que compartien localització total o parcial al barri del Poble Sec, posant punt i final a la breu història d'aquest club antecessor i germà del Club Natació Montjuïc.

Josep Castellví

(*) L'avinguda del Paral·lel inicià la República anomenant-se de manera oficial "Marqués de Duero", per passar uns mesos al mes tard al 1932 a rebre el nom d'en Francesc Layret, advocat laboralista català assassinat l'any 1930, i retornar al nom de "Marqués del Duero" un cop acabada la guerra. Com sol ser habitual en aquests balls de noms, la gent corrent l'ha conegut sempre com a Paral·lel, que es el nom que ha rebut oficialment des de l'arribada dels ajuntaments democràtics l'any 1979

Una mica de context... si us plau (i II)

El cas de la natació catalana

Com es evident l'entorn legislatiu i organitzatiu que hem vist a la primera part d'aquesta entrada també afecta a la natació catalana i al seu organisme rector, la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA). 

Un dels primers elements que s'hi projecta es la prohibició de la utilització pública de cap idioma que no sigui el castellà, dictada per ordre de 16 de maig de 1940 per Ramón Serrano Suñer que en aquell moment era el 'Ministro de la Gobernación' i home fort del règim. Per bé que no s'anomena específicament el castellà o espanyol com a únic admès tothom entén que les altres llengües de l’estat espanyol no eren permeses en exhibició pública. L'ordre específica en el seu primer article que:

“Queda prohibido en rótulos, muestras, anuncios... el empleo de vocablos genéricos extranjeros...”. 

La DND ho confirma amb el decret que entra en vigor el 1 de gener de 1941 obligant a modificar la denominació de clubs: 

“... en cuyo nombre figuren palabras extranjeras”

El resultat fou que tots els clubs de natació passaren a ser coneguts amb el seu nom en castellà i alguns d'ells hagueren de canviar el nom. Així el C.N. Athlètic passà a C.N. Atlético (*) o el Club Esportiu Mediterrani a Club Deportivo Mediterraneo. En el camp del futbol es conegut el cas del Futbol Club Barcelona que va passar a dir-se Club de Fútbol Barcelona.

El Club Deportivo Mediterraneo, en la seva nova denominació, es va trobar encara amb una nova dificultat. Les autoritats del nou règim varen considerar que el seu escut era portador de “simbolos masónicos”, de manera que es van veure obligats a canviar-ne l'aspecte. Sembla que el motiu de la discòrdia era el fet que l'escut original tenia forma de triangle i la maçoneria també utilitza aquesta forma geomètrica en els seus símbols. La forma triangular va ser suprimida per un rectangle arrodonit per la base, mantenint el peix i partint l'escut en dues meitats amb els colors verd i blau del club. Les quatre barres també foren suprimides.  Aquesta substitució va durar fins a l'any 1976

Escut inicial de l'any 1931. 
Font: Web del C.E. Mediterrani

Cal imposar l’autoritat !

El ‘Natació’, es a dir el C.N. Barcelona, havia estat molt possiblement l'únic club de natació col·lectivitzat a la guerra civil arrel del Decret de col·lectivització signat per el Conseller Primer Josep Tarradellas amb data de 24 d'octubre de 1936. També l'Ordre de 27 d'octubre de 1936 de la Comissió d'Educació Física i Esports signada per en Josep Irla, sot-secretari de Cultura, podia servir de peu a aquesta col·lectivització atès que feia esmenten, el seu apartat h), a que:

“Passaran a dependre del Comissariat de l'Esport Català totes les Instal·lacions Esportives dels organismes públics de Catalunya i les de propietat particulars o col·lectives que puguin esser considerades d'utilitat pública”.

El cas es que ja en el mes d'agost de 1936, enmig de la confusió dels primers mesos de guerra, els treballadors del club prenen possessió de les instal·lacions tot creant diferents comitès que en portaran la gestió al llarg de gran part del període de la guerra civil.

 

Retall de La Veu de Catalunya del 16 d'agost de 1936 
amb la noticia dels comitès formats per els 
treballadors del C.N. Barcelona. 
Font: Hemeroteca ARCA

El 28 de febrer de 1939, poc mes de trenta dies desprès de la caiguda de Barcelona, 'La Vanguardia Española' anuncia l'arribada a Barcelona dels senyors Bernardo Picornell Richier i Luis Santacana Faralt, que prenen possessió del ‘Natació’ i:

“... después de comprobar los destrozos sufridos por el Club de Natación Barcelona durante la dominación roja”

nomenen una comissió encarregada de reprendre les activitats ordinàries de l'entitat. La dita comissió es integrada per set destacats socis, entre els quals el mestre i pioner de l'atletisme català en Nemesi Ponsati, a qui veurem mes tard com a integrant de la comissió gestora de la FCNA. Amb aquesta actuació els senyors Picornell i Santacana s'han avançat en uns dies a la presa de possessió del senyor Antonio Vila Mayans com a delegat del COE - CND per a la natació i el waterpolo a Catalunya, trencant el principi de submissió i jerarquia tant estimat per el nou règim.

La Vanguardia Española 
dels dies 28 de febrer i 3 de març, respectivament. 
Font: Hemeroteca de La Vanguardia

La resposta del que encara es el 'Consejo Nacional de Deportes' no es fa esperar gaire. El dia 3 de març el mateix diari informa que es troben en visita de treball a la ciutat diferents integrants d'aquest organisme. En el penúltim paràgraf de la noticia ve l'advertiment al degà de la natació espanyola:

“El Club Natación Barcelona, hasta recibir la debida autorización del mencionado Consejo Nacional, no podrà reanudar sus actividades deportivas...”

tot i fent saber que encara no ha estat nomenat el delegat per a Catalunya de la natació i el waterpolo. D'aquesta manera es restableix el principi d'autoritat, tant fonamental a la 'Nueva España'.

Dos dies desprès del darrer 'parte' de guerra que dona aquesta per acabada, el tres d'abril de 1939, el senyor Antonio Vila Mayans, nomenat 'Delegado provisional para natación y waterpolo' a Catalunya per el COE - CND, es reuneix a la seu de la FCNA per a prendre'n possessió d'una manera oficial amb el darrer president electe d'aquesta Joaquim Rosich Rubiera i en presència de 'oficial de secretària Josep Trillas Català. En aquesta reunió es fa el lliurament del local i tots els efectes de la FCNA al senyor Vila Mayans, incloent-hi entre d'altres bens mobles “una màquina de escribir marca Underwood”, material d'oficina i “seis cronógrafos”, tal com ho recull l'acta de la FCNA corresponent.

La següent reunió registrada al Llibre d'Actes de la FCNA té lloc el dos de juny de 1939 al mateix local de la federació, Rambla Canaletes n. 3, amb l'objecte de constituir la comissió gestora:

“... en virtud de las instruccions recibidas de este Superior Organismo, encargado de encauzar el deporte nacional bajo las normes y directrices que señala el nuevo Estado”. 

La gestora queda constituïda d’aquesta manera:

• Antonio Vila Mayans, President delegat provisional del COE - CND

• Ramón Barrera Barnús del C.N. Reus Ploms

• Salvador Espriu Giralt del Barceloneta Amateur Club (BAC)

• Nemesio Ponsati Solá del C.N. Barcelona

• Juan Ros Sans del C.N. Martorell

• Jaime Sapés Morera del C.N. Sabadell 

• Jorge Torroella Puig de la Agrupación Deportiva Gerundense

En aquesta reunió constitutiva de la nova FCNA s'acorda suspendre els seus propis estatuts i els de tots els clubs, en espera de les instruccions que s'han de rebre del COE - CND per a la redacció de les noves normes. Altrament aquest procés es farà:

“... dando facilidades para no entorpecer la marcha económica de los mismos (clubs), que es decir de la pròpia Federación”.

S'acorda també remetre comunicació a totes les entitats federades amb l'objecte que enviïn noms de persones, naturalment “adictos al Movimiento”, per a formar les comissions gestores dels clubs que:

“... en su función directiva estén integrades por un mínimo de tres componentes a cinco como máximo, a excepción del Club Natación Barcelona que será de cinco como mínimo y de siete como máximo”.

El control del règim es absolut sobre les persones i activitats de les entitats esportives, de manera que el 'Gobernador Civil' en la seva funció de 'Jefe Provincial del Movimiento' queda encarregat del seguiment de les activitats, tot recolzant-se en els alcaldes i les forces d'ordre públic.

A partir d'aquest moment la natació catalana ha de refer-se de l'impacte de la guerra. El nombre de clubs ha disminuït de manera dràstica i el de llicències de nedadors ha quedat reduït a menys de dues-centes en contra de les mes de mil amb que comptava l'any 1936.

Es reprenen les activitats

Com hem vist, el mes de juny es constitueix la Comissió Gestora presidida per Antonio Vila Mayans. A jutjar per les Actes de la FCNA d'aquest any i per les noticies aparegudes a la premsa la represa de l'activitat no serà gens fàcil. Cal refer les gestions amb l'Ajuntament de Barcelona per a l'obtenció del permís d'ús de la piscina municipal de Montjuïc, que no s'aconseguirà fins a principis d'octubre amb la temporada quasi acabada.

A finals de juliol el C.N. Sabadell es troba amb que la policia ha clausurat les seves instal·lacions del carrer de Montcada i demana la intercessió del president de la gestora davant de les autoritats locals. L'ara Club Deportivo Mediterraneo aconsegueix un conveni amb 'Piscinas y Deportes' per a poder fer servir aquestes instal·lacions privades per a les seves activitats. El ’Natació’ Barcelona serà dels que es posarà en marxa mes ràpidament en comptar amb la seva pròpia piscina de l'Escullera.

Tot i les dificultats pròpies de l'època la natació catalana va intentant de tornar a la normalitat, de manera que el dia 26 d'agost de 1939 es celebra el que pot ser considerat el primer festival de natació interclubs desprès de finalitzada la guerra civil. Segurament ja s'han fets proves socials d'algun dels clubs que han començat la represa, però aquest festival seria el primer on competeixen diferents clubs, en participar-hi el Barcelona, el Catalunya, el Barceloneta Amateur, l'Igualada, l'Atlètic i el Mediterrani, que n'és l'organitzador. L'escenari serà la pileta de 'Piscinas y Deportes'.

'Hoja oficial del Lunes' de 28 d’agost de 1939.
Font: Hemeroteca ARCA

La gran prova de la natació catalana, la Travessia del Port, tampoc faltarà a la seva cita en aquest any tant complicat, de manera que el 24 de setembre celebra la seva dotzena edició, amb Vicenç Olmo i Juanita Holgado com a guanyadors. El nombre de classificats ha baixat considerablement des de la darrera celebrada el 1936, passant de 101 a 61.

Revista 'Destino'' de 30 de setembre de 1939 amb foto 
i comentari de la XII Travessia del Port de Barcelona. 
Font: Hemeroteca ARCA

Tot i les mancances materials, organitzatives i socials que veiem en aquesta posada en marxa de la natació catalana, la FCNA encara pot celebrar els Campionats de Catalunya, que tenen lloc els diumenges 5 i 12 de novembre a la piscina de l'Escullera, organitzats per el C.N. Barcelona. 

Revista 'Destino' de 15 de novembre de 1939. 
Cts. de Catalunya de Natació, amb foto de Mary Bernet. 
Font: Hemeroteca ARCA

Es participa en categories absoluta, infantils i veterans per els homes i absoluta per a les dones, que per el que sembla només compten amb les nedadores del C.N. Barcelona. En absoluta masculina el ‘Natació’ s'imposa per mes de 200 punts de diferència al C.N. Martorell, segon en la puntuació total - 265 del primer per a 53 del segon - d'entre els fins a nou clubs que hi han puntuat. En categoria infantil la victòria del C.N. Barcelona es igualment aclaparadora amb un total de 217 punts, per davant del C.D. Mediterraneo, C.N. Martorell i C.N. Cataluña per aquest ordre i amb únicament quatre clubs que hi hagin puntuat. El total de participants en totes la categories passa dels cent, sumant nedadores i nedadors.

Abans del Campionat de Catalunya va tenir lloc una altre fita en aquest nou començament. El primer festival de natació que te lloc a la piscina municipal de Montjuïc. L'ajuntament i la FCNA han acordat la seva cessió per un període provisional i el diumenge 15 d'octubre el C.D. Mediterraneo, molt actiu en aquesta represa, fa un festival de natació en homenatge al campió del Barceloneta Amateur Club i recent guanyador de la XII Travessia del Port Vicenç Olmos, per agrair-li la seva tasca en la difusió de la natació. És la primera competició de natació que s'organitza a la piscina de Montjuïc desprès de la guerra.

A la Federació Espanyola de Natació Amateur (FENA) no hi ha hagut tanta sort i no ha estat possible de poder fer els Campionats d'Espanya d’aquest 1939. Si ja es difícil de poder tirar endavant les competicions a nivell català la realització de proves a nivell de tot l'estat, amb les dificultats per a desplaçar-se per el territori espanyol inherents a la situació, es fa poc menys que impossible. El primer Campionat d'Espanya de natació desprès de la guerra es celebrarà a la ciutat de Vigo entre el 24 i el 26 d'agost de 1940 essent el n. XL i reprenent el darrer celebrat l'any de 1935 a la ciutat de València.

Amb tot i la poca competició que coneixem d'aquest any de 1939 l'esforç per a la represa ha estat molt notable, atesa la situació social i econòmica de la Catalunya del moment, amb moltes altres preocupacions vitals que la de la pràctica dels esports. En paraules de Josep Pla, mes aviat procliu a ser condescendent amb el règim en aquests primers anys, es tractava d'una època en que:  

“El nostre país ha quedat una mica tronat i considerablement suat... L'any 1940 fins els arbres semblaven grapejats” (**).

JC

(*) Amb posterioritat a la publicació d'aquesta entrada hem pogut comprovar que en realitat el nom 'anglòfil' de l'Athlètic ja havia estat catalanitzat com a Atlètic l'any de 1932, en el marc de la segona república. Després de la guerra incivil el canvi va consistir en passar de ser catalanitzat a ser castellanitzat, corregint l'accent i amb l'afegitó de la 'o' final. L'obra de referència per aquest aclariment es el llibre d'en Juan Antonio Sierra - fet amb la col·laboració del seu amic Manuel Domènech Bonet -:  '90 anys d'història del Club Natació Atlètic-Barceloneta (1913-2003)'; editat per el mateix club l'any 2003.

(**) Josep Pla. Obra Completa; volum 9, pàg. 14.