La Natació al Montjuïc, 1947-1957 (I)

Desprès dels primers anys de vida el Montjuïc inicia el camí que somnien els seus directius i nedadors cap als primers llocs de la natació catalana. No tenen piscina pròpia, però en el context de l'any 1946 això succeeix a quasi tots els clubs, tret del ‘Natació’ Barcelona. Altrament, l'arrendament de la piscina de la Ronda a “Baños Populares de Barcelona” permet al club una certa continuïtat en la temporada hivernal.

L'entitat es distingeix ben aviat per la seva empenta i capacitat organitzativa, passant a esser un dels principals animadors de la natació catalana pel que fa al nombre de festivals socials i interclubs proposats. Son especialment remarcables el Trofeu Any Nou i el Trofeu Barcelona. El primer obre l'any i inicialment té un caràcter purament social, mentre que el segon tanca la temporada en fer-se al voltant de la festa del Pilar, el 12 d'octubre, i vol ser un punt de trobada de tots els clubs de la ciutat. Ambdós s'enceten amb una numeració que es continuïtat de la que venia utilitzant el C.E. Mediterrani, veritable iniciador dels dos trofeus. Es el cas que en Martí Planas i en Vicenç Esquiroz en produir-se l'escissió del Montjuïc es consideren com a continuadors de la tasca començada per aquell club i en reprenen la numeració. Així els dos trofeus portaran l’any 1947 el numeral VIII, encara que el C.N. Montjuïc tot just cobria el seu quart any. El butlletí social en el seu n. 3 del mes de febrer ens ho explica: “Esta competición siempre ha sido organitzada por nuestro club, aun cuando el Montjuich empezó a actuar en 1944, però ya hemos dicho y repetido que nuestro club siendo joven tiene un largo historial”. No cal dir que aquesta posició no va ser gaire ben rebuda al C.E. Mediterrani, tot i que les posicions no van ser mai d'enfrontament obert. Al final aquest darrer club seguirà organitzant una competició similar al Trofeu Barcelona com ja ho venia fent però amb l'afegitó de ‘ciutat’, passant a dir-se Trofeu Ciutat de Barcelona

Els Font-Prats, Ginesta, Bernal, Cercós, els germans Ruiz i d'altres ja es troben en plena competició i al cap de pocs mesos se'ls hi afegiran en Teo Poch, en Francesc Andreu i, de manera especial, les nedadores que comencen les seves activitats l'any 1947.

Una de les primeres fotos de grup de nedadores del C.N. Montjuïc 
Font. Arxiu del CNM. Ft. SI

1947:

En Miquel Font-Prats guanya a la seva categoria el Gran Premi Pasqua, organitzat per el CNB. Jaume Ginesta queda 2n en els 200 m braça als Cts. de Catalunya Juniors, on A. Bernal arriba tercer en els 200 m esquena. En aquests campionats el club es classifica en tercera posició. De les noies es comença a destacar la Montse Ramos. 

Per tercer any consecutiu el Montjuïc guanya el Trofeu Gil i Arnau a la Travessia del Port que s'emporta el club que aconseguei classificar un major nombre de nedadors en fer-ho 65 dels seus esportistes d'un total de 258. La Nuria Carmany arriba en cinquena posició en la prova femenina que tradicionalment compta amb menys participants.

1948:

En Teo Poch es setè en els Cts. Generals de Catalunya, on l'equip de relleus 4 x 200 m lliures masc. arriba en quarta posició. Les noies de 4 x 100 m lliures es classifiquen terceres. A la classificació general els homes queden en setena posició, mentre que les noies s'enfilen al tercer lloc.

A la Travessia del Port repetim com a guanyadors del Gil i Arnau, amb cinquanta-un nedadors classificats. En Teo Poch arriba en novena posició a la general.

1949:

En els Campionats Generals de Catalunya el saltador de palanca Ferran Martín queda campió. En Teo Poch es quart en 400 i 1.500 m lliures. En braça en Francesc Andreu arribarà en segon lloc dels 200 m, mentre que en Ricard Llordachs es sisè en 100 m esquena. A la classificació per clubs els nois ocupen la cinquena posició. Als Cts. de Catalunya Infantils i Juniors l'equip maculí es classifica en segon lloc a la puntuació per clubs, mentre que les noies són terceres en els Cts. de Catalunya Infantils.

Per primera vegada fins a tres nedadors del club son seleccionats per a formar part de l'equip de Catalunya que ens ha de representar en els Campionats d'Espanya: Teo Poch, que farà 8è als 2.000 m mar, Francesc Andreu que serà 3er en els 200 m braça i Ferran Martín que repetirà primer lloc en salts de palanca.

Es produeix també un altre fet important en organitzar el C.N. Montjuïc conjuntament amb el C.N. Catalunya els primers festivals del que llavors s'anomena 'ballet aquàtic' convidant a l'equip de l' "Stade de Reims" que farà diferents exhibicions d'aquesta nova modalitat davant un públic expectant que ha estat commocionat per l'estrena a Espanya l'octubre de 1948 de la pel·lícula "Bathing Beauty" (1944) traduïda aquí com a 'Escuela de Sirenas'. Sembla ser que l'evident èxit organitzatiu no va anar gaire acompanyat del seu correlat econòmic.

A la Travessia del Port en Teo Poch arriba en quart lloc a la general i es el primer júnior classificat. El Gil i Arnau es, un cop mes, per el club amb setanta-sis nedadors classificats. A la travessia de Banyoles la Montse Ramos es la primera infantil en arribar.

El cop de gràcia a la temporada el posa el primer ‘rècord’ del 100 x 100 m lliures (*) que estableix el club en una mostra de potencial i capacitat organitzativa el diumenge dos d'octubre a la piscina de Montjuïc. Per espai de mes de deu anys la lluita per aquesta millor marca serà una constant a les fites esportives del club, repetint-se fins a un total de quatre vegades la realització de la prova.

Foto dels participants en el relleu 100 x 100 de l'any 1949.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

1950:

Els Campionat d'Espanya d'aquest any s'havien de fer a Madrid, però la nova piscina de la "Casa de Campo" no es va acabar a temps i en Francesc Draper, que acaba de ser nomenat president de la FCN, se'ls emporta a la piscina de Montjuïc. Per segona vegada hi participa en Teo Poch, arribant quart en els 400 m lliures i cinquè en els 1.500 m, en que estableix el rècord de Catalunya en 21’34”6. Per primer cop des de 1945 Catalunya recupera l'hegemonia com a campiona en les dues categories front dels nedadors canaris, que dominaven les classificacions per regions.

Als Campionats Generals de Catalunya en Font-Prats es cinquè en els 100 m lliures, mentre que en Francesc Andreu i en Culla fan 3er i 9è respectivament en els 200 m braça. En Teo Poch es classifica segon en els 400 i 1.500 m lliures. La Montse Ramos arriba en sisena posició en els 100 m esquena i el relleu de 4 x 100 m lliures format per Ramos, Ojeda, Pie i Lebay obté també una bona posició.

A la Travessia del Port es guanya el Gil i Arnau amb 68 participants. El Teo Poch arriba en cinquena posició, mentre que la Maria Rosa Pie fa la setena classificada a la prova femenina.

Com a conseqüència de la tasca desenvolupada en els seus primers cinc anys de vida el club es fa mereixedor de la Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Natació corresponent a l’any 1949, que es lliurada per el president de la catalana en el decurs del Trofeu Barcelona d'aquest any.

1951:

Com a nota destacada es produeix el debut internacional del C.N. Montjuïc en un triangular de natació i waterpolo  organitzat per el jove club comptant amb el ‘Natació’ Barcelona i l'equip de la universitat sueca de Lund, el “Lund Universitas Gymnastik Iddrotsforbund”, que tindrà lloc el 14 de juny a la piscina de Montjuïc. A les acaballes de la temporada hi haurà un segon triangular internacional amb el CNB i els “Girondins de Bordeaux”, club amb el que ens anirem trobant al llarg dels propers anys.

Als Cts. Generals de Catalunya la Montserrat Ramos arribarà 4a en els 100 m lliures, mentre que el relleu de 4 x 100 m lliures femenins format per Pie, Suarez, Ramos i Torrents farà un tercer lloc. Pel que respecte als nois en Teo Poch es cinquè en 400 m. lliures, Orero segon en 200 m esquena i el relleu 4 x 200 obtindrà el subcampionat amb Font-Prats, Poch, Gerbolès i Llordachs. A la classificació general els nois queden per primer cop en segon lloc, darrera del CNB sempitern  guanyador, mentre que les noies obtenen la quarta posició.

En Teo Poch en aquests primers anys cinquantes.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Es torna a produir un altre 100 x 100 el dia 2 d'octubre amb un resultat total de 2h 36’ 49”, que suposa una millor marca de la prova aquesta vegada a nivell ‘ibèric’, es a dir incloent Espanya i Portugal. A la travessia del port la classificació de fins a 56 nedadors del club ens donà lloc a guanyar el Gil i Arnau. Font-Prats i Teo Poch arriben quart i cinquè, respectivament. Aquest any hi ha mes participació femenina i les nedadores del Montjuïc Elisa Torrents, Carme Suárez i Maria Rosa Pie copen les posicions cinquena, sisena i setena respectivament.

1952:

En els Campionats Generals de Catalunya es repeteixen unes bones actuacions, tant en masculins com en les noies. Aquestes queden segones tal com havien fet el darrer any els nois, mentre que aquests ocupen la tercera posició. Montse Ramos arriba cinquena en els 100 m lliures i Vendrell fa una quarta posició en els 100 m braça femenins. Pel que fa als nois en Teo Poch fa un cinquè lloc en 400 m lliures, Crespo i Brascó fan quart i sisè, respectivament, en els 100 m esquena i un jove Albert Medina de tot just tretze anys recull la millor classificació en arribar segon als 100 m braça. Als Cts. de Catalunya sèniors i infantils el club es classifica en segona posició en ambdós competicions. Entre els infantils l'Albert Medina reafirma la seva progressió i assoleix ser campió de Catalunya en els 100 m braça.

Retall del  Mundo Deportivo corresponent al 28 de juliol de 1952.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El dissabte 26 de juliol el Montjuïc en el ja tradicional Dia del Club rep una nova visita internacional. Aquest cop l'equip convidat es el dels “Enfants de Neptune” de Perpinyà, que tot i ser campions del Llenguadoc no son massa rivals per els nostres equips, dominant els blanc-i-verds totes les proves i el partit de waterpolo. En aquest festival l'Albert Medina fa un molt bons 1'22" en els 100 m braça que provoquen els elogis del cronista del Mundo Deportivo.

Abans d'aquesta visita dels "Enfants" el nostre equip ha fet la seva primera sortida internacional, en una gira per el sud de França molt centrada en el waterpolo, amb visita inclosa a Perpinyà, que mereixerà una altre entrada d'aquest bloc.

Una vegada més es celebren uns 100 x 100 als quals ens anem acostumant i es millora novament la marca amb 2h 21’ 34” fets el dia 19/10, amb la temporada pràcticament finalitzada.

A la Travessia del Port ens emportem un cop mes el Gil i Arnau amb un total cinquanta-set nedadors classificats. En Teo Poch arriba en novena posició i les noies participen d'una manera mes amplia amb la M. Ramos a la quarta posició, la C. Suarez a la setena, M. Pie a l'onzena i Elisa Torrents a la tretzena de fins a dinou noies classificades.

JCE

(*) Les respectives federacions de natació no han reconegut mai aquesta prova com a oficial en els calendaris esportius, per bé que al menys a Europa i en aquests anys era bastant habitual que alguns clubs prenguessin la prova com una mostra del seu potencial sempre parlant de millors marques, que no de rècords.

Clubs. C. N. Mare Nostrum... els clubs germans (I)

Constitució i primera temporada

En el context dels nous aires que, en general, representà la proclamació de la II República també la natació en resultà afavorida de manera que entre 1931 i 1932 es produeix un notable increment dels clubs afiliats a la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) amb quinze noves incorporacions que equivalien a les produïdes entre 1923 i 1930, ambdós inclosos. Entre aquestes noves incorporacions hi trobem, precisament, els que podem considerar com a germans del propi C.N. Montjuïc, el Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Mare Nostrum. Ambdues entitats compten entre els seus inscrits amb socis que en una gran part resideixen al Poble Sec. Es precisament la marxa del Mediterrani cap a la piscina del carrer Galileu de Sants l’any 1944 que posarà en marxa el procés de constitució del C.N. Montjuïc per suplir la manca d'un club de natació al barri. Per aquesta raó es que els considerem com a clubs 'germans' i dediquem aquesta primera entrada al més efímer i desconegut dels dos: el Club Natació Mare Nostrum

En paraules de la premsa de l'època “Unos cuantos entusiastas de la natación han formado un nuevo club, que ya se ha federado con el nombre de Mare Nostrum, con domicilio en la calle Marqués del Duero, 112...” (*). De fet l'admissió a la FCNA es produeix amb data de 21 de juliol de 1931, per bé que encara amb caràcter provisional, segurament a manca d'alguna formalitat administrativa. A l'Assemblea General de la federació celebrada el dia 1 d'agost, pocs dies desprès de la seva admissió, el president de la FCNA en Manel Basté proposa i aconsegueix que els reunits autoritzin al representant del nou club a assistir-hi, encara que sense que se li permeti votar.

Retall del diari "El Diluvio", de 23 de juliol de 1931. Font: Hemeroteca ARCA

Son escollits els membres de la Junta Directiva, també de manera provisional, resultant-ne president en Manel Cervera amb l'Aureli Cruz de vicepresident i en Francesc Cama de secretari. Com a primer entrenador hi trobem en Pere Cervera que a la vegada n'era el saltador mes destacat.  En el butlletí del C.N. Montjuïc n. 285 de juny de 1973, en Vicenç Esquiroz recorda la fundació del club esmentat amb algun matís diferent:

“También en los años 30, concretamene en 1931, se fundó en un bar de la calle San Antonio Abad, el club natación Mare Nostrum, algunos de cuyos dirigentes figuran en nuestras filas, como los hermanos Cruz y José Puig Novellas, sin olvidar a Francisco Cama que presidió aquella entidad y que hace años reside en Méjico... y que por cierto es tio abuelo de nuestros nadadores Dani y Ester Cama”

L'entitat es radicarà al Poble Sec, tot i comptar amb socis d'altres barris i especialment del llavors "distrito V", l'actual Raval. Així ho mostren els seus locals socials ubicats al carrer del Paral·lel n. 102 en un primer moment per acabar residint al veí n. 100, on compartirà local amb Esquerra Republicana de Catalunya. També en la ubicació dels locals es mostra aquest agermanament amb el Montjuïc, donant-se el cas que aquest ocupà per un breu temps de 1946 el proper n. 98, al Bar Estevet, per acabar situant el seu local social en el mític ‘Chipirón’ al n. 88 des del 1950 fins al 1986 en que es centralitza tota l'activitat social a la Zona Esportiva. A mes d'aquest locals del Paral·lel el Mare Nostrum també ocupà en breus períodes de temps un bar del carrer de Sant Antoni Abad i un local al principal del carrer de Sant Pau n. 38.

Ubicació dels locals socials del Mare Nostrum 
i del Montjuïc, a poc mes de 100 m. de distància. 
Font: Elaboració pròpia, a partir de la web Geoportal BCN

La primera competició en que participa el nou club es el festival que s'organitza a la piscina municipal de Montjuïc a benefici del Club Nàutic de Tarragona, que ha patit un cop de mar que n’ha malmès les instal·lacions del 'Serrallo', al port de la ciutat. Posteriorment prenen part en el I Trofeu per a Clubs Modestos que el C.E. Mediterrani anirà organitzant cada any a parir de 1931 i on queden exclosos de participar-hi el C.N. Barcelona i el C.N. Athlètic, considerats d’un nivel esportiu massa superior; la participació es centra en clubs com l'Olímpic, Garraf, Llevant, FAEET (Federació d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escola del Treball), Badalona, Martorell, Catalunya, Barceloneta i el mateix Mediterrani. Ja al mes de setembre trobem al Mare Nostrum participant a la VI Travessia del Port de Barcelona on s'hi classifiquen fins a nou nedadors, tots homes, col·locant-ne dos entre els cinquanta primers: en el lloc 26 Esteve Amell i en el 30 Josep Macià; els altres set queden classificats per darrera de la cinquantena posició d'un total de cent-seixanta-tres participants. 

Uns dies abans de la travessia del port, el 8 de setembre es va disputar al mateix lloc el Campionat d'Espanya de 2.000 mar lliure amb la participació del Mare Nostrum. La distància es cobria entre el martell i l'escullera, prop de les instal·lacions del ‘Natació’ Barcelona. Les cròniques avisen que es va produir en un dia de molt mal temps que aconsellava de suspendre-la. L'organització, però, la va tirar endavant amb el resultat que dels prop de trenta nedadors que van prendre la sortida només onze van finalitzar la prova. Entre ells, en la desena posició, es trobava l'Esteve Amell, especialista en proves de fons del Mare Nostrum. El primer lloc se'l van disputar en Joquim Ricomà del Club Nàutic Tarraco i en Ramón Artigas del C.N. Athlètic, conegut en l'ambient d'aquells anys com 'l'amo', que en va sortir guanyador en un final molt ajustat.

En Ramon Artigas, l'amo, a la portada del n. 1 de la revista 
Mare Nostrum (1930-1931) de novembre de 1930. 
Font Arxiu JASP

De 1932 fins a l’esclat de la guerra civil espanyola

En aquests quasi quatre anys posteriors, fins a l'inici de la dissortada guerra civil, l'activitat del Mare Nostrum es mantindrà en un to mig i mig baix, amb alguna aportació individual que els farà sobresortir. En general, però, tant en l'activitat com en els resultats obtinguts s'observa un perfil mes aviat discret. L'activitat esportiva es cenyeix exclusivament als homes, sense participació femenina, i en moments tant tardans com a mitjans de l'any trenta-sis acorden de crear una secció infantil perquè s'aconsegueixi, a criteri del periodista de “El Diluvio” que en dona la noticia, que “... al dar cabida en sus filas a la natación infantil el C. Natación Mare Nostrum hace obra meritòria, siendo esta propuesta la que debe cuidarse con esmero para bien de los clubs y de la natación en general”.

Pàgina del diari "El Diluvio" de 21 de maig de 1936. Font Hemeroteca ARCA

Les participacions en natació es centren en competicions interclubs amb equips d'un nivell similar al seu com ara la FAAET, la anyal participació en el Trofeu de Clubs Modestos on en la classificació per clubs s'han de conformar amb les darreres posicions i algunes participacions en Campionats de Catalunya i alguna vegada en els d'Espanya, especialment en els de les proves de fons fetes a mar lliure on el que es possiblement el millor nadador del club, l'Esteve Amell, sol competir amb els millors especialistes de la distància. També en les travessies troben un lloc on poder mostrar les seves capacitats, de manera que intervenen habitualment en la Travessia del Port de Barcelona. Aquesta participació reduïda als classificats dins dels primers cinquanta es resumeix en les dades següents:

• VII, any 1932:        31. Esteve Amell
• VIII, any 1933:       36. Esteve Amell; 48. Salvador Beltrán
• IX, any 1934:         46.Antoni Pujol
• X, any 1935:           25. Antoni Pujol; 39. Esteve Amell
• XI, any 1936:         No hi ha cap participant del club

En relació a la travessia de l'any 1936 cal senyalar que ja es produeix amb la guerra començada de fa mes de trenta dies i la participació general baixa fins a cent-un participants per els mes de dos-cents que ho havien fet l'any anterior. La XII travessia ja es disputarà un cop finalitzat l'enfrontament, el setembre de 1939 comptant amb seixanta-un participants.

A més de la del Port de Barcelona participen en d'altres tant a Catalunya com, a vegades, en d'altres lloc d'Espanya. Així com a mínim en els anys 32 i 33 una expedició del club es desplaça a Palma de Mallorca per tal de participar en la Travessia del Port de la ciutat i celebrar un o dos dies desprès un festival interclubs amb el Palma i l'Espanya de la mateixa localitat. A l'any 1933 rebran un ajut per un import de sis-centes pessetes de l'Ajuntament de Barcelona per aquest desplaçament, del qual se'n queixarà amargament en Llorenç Gibernau, periodista del diari esportiu ‘La Rambla’, en l'edició del 14 de juliol de 1933:

“Al club Mare Nostrum una subvenció de 600 pessetes ?... Amb quins drets i quins atributs els es concedida una subvenció ?... Tenim casos recents i, no cal dir-ho, de mes importància, on el nostre Ajuntament ha regatejat una pesseta. Per citar-ne un només farem esment a la Travessia al Port de Barcelona... on amb penes i treballs desprès de sol·licitar MIL PESSETES fou concedit al Club Natació Athlètic... CINC CENTES PESSETES...”

I per reblar el clau finalitza “Precisament ahir se celebraran els Campionats de Catalunya de Debutants... i oh casualitat, no sabérem veure cap nedador del Mare Nostrum”. Per acabar-ho d'adobar el que el mateix periodista anomenà amb un cert to despectiu ‘l'excursió’ a Palma acabà amb el resultat que el millor classificat del club a la travessia va arribar en la posició 21, darrera de nedadors locals que a nivell general de la natació no eren precisament dels mes coneguts.

En qualsevol cas, i al marge de l'anècdota anterior, el club va comptar amb un bon grapat de nedadors com ara els Amell, Pujol, Beltran, Alonso, els germans Cervera, Manzano, Clemente, els germans Cruz, Aussió, Ribas i d’altres mes. Aquests dos darrers són autoritzats per el Comitè Executiu de la FCNA amb data de 11 de desembre de 1934 a fitxar per el ‘Natació’ Barcelona amb l'acord del Mare Nostrum, de manera que alguna cosa hi deurien veure els del club degà per a portar-los a les seves files. 

Un altre dels nedadors que comencen a despuntar a les competicions de debutants es en Josep Clemente, que destacarà en el crol i en les  distàncies dels 100 i 200 metres, a més de començar a jugar al waterpolo. Desprès de la guerra civil s'instal·larà a França, possiblement com a exiliat, on serà soci i esportista de l'Esporting Club Universitaire de France, l’SCUF, fundat l'any 1895 i podrà seguir practicant els seus esports preferits fins al retorn a Catalunya i la seva integració com a entrenador de natació del Montjuïc i jugador-entrenador del waterpolo del club entre els anys 1949 i 1952.

Article al butlletí del CNM, n. 14 d'abril-desembre de 1949
Font: Arxiu JCE

En aquests breus anys de vida del club també els seus esportistes prenen part en competicions de salts i waterpolo. En salts destaca en Pere Cervera que en aquesta especialitat aconsegueix alguns bons resultats. En waterpolo el club ha de competir en la tercera categoria del Campionat de Catalunya, amb resultats desfavorables al principi que aniran millorant amb l'experiència. En el Campionat de Catalunya de tercera categoria de l'any 1932 un dels partits va ser contra l'Athlètic B, perdent el Mare Nostrum per 5 gols a 0. L'alineació del Mare Nostrum es la de: Cervera, Cruz I, Sans, Cruz II, Pablo i Cristall. Com es pot notar la crònica de "La Veu de Catalunya" només dona sis noms. Tot i això el waterpolo d'aquells anys era molt mes inconstant i complicat que el que coneixem actualment, de manera que les incompareixences de jugadors o de jutges eren cosa freqüent que sovint provocava l'ajornament dels partits; com també eren freqüents els partits que no s'acabaven perquè hi havia incidents entre els jugadors mateixos o entre jugadors i el públic, com de vegades també amb algun àrbitre que no era extraordinari que acabés remullant-se en contra de la seva voluntat. Així, per exemple, aquest mateix any 1932 el Mare Nostrum s'ha de retirar del Campionat de Catalunya de  waterpolo per insuficiència d'efectius, provocant la necessària reestructuració del calendari per part de la FCNA.

Com tants d'altres clubs catalanes de tots els esports, el Mare Nostrum pagarà la seva quota de sofriment amb la participació a la guerra on hi va morir, que en tinguem coneixement, l'Enric Manzano, nedador i directiu del club a més d'uns quants socis mes ferits en el front i tants d'altres cap a l'exili. L'inici de la recuperació de la natació catalana  trobarà els membres que en resten amb greus dificultats per a la represa del club, de manera que acabaran optant per a integrar-se el mateix 1939 en el C. E. Mediterrani amb el que compartien localització total o parcial al barri del Poble Sec, posant punt i final a la breu història d'aquest club antecessor i germà del Club Natació Montjuïc.

Josep Castellví

(*) L'avinguda del Paral·lel inicià la República anomenant-se de manera oficial "Marqués de Duero", per passar uns mesos al mes tard al 1932 a rebre el nom d'en Francesc Layret, advocat laboralista català assassinat l'any 1930, i retornar al nom de "Marqués del Duero" un cop acabada la guerra. Com sol ser habitual en aquests balls de noms, la gent corrent l'ha conegut sempre com a Paral·lel, que es el nom que ha rebut oficialment des de l'arribada dels ajuntaments democràtics l'any 1979