Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentació. Mostrar tots els missatges

Reflexiones sobre la natación. De 1915 a 2020

27 de gen. 2021

Han pasado cien años! ... una mirada en paralelo

Jaume Mestres i Fossas (1892-1981) fue nadador y directivo del 'Natación' Barcelona, ​​y se licenció de arquitecto en 1917. En 1921 inició la construcción de la que sería la primera piscina cubierta de España, la del CN Barcelona en la escollera del puerto donde desde 1915 tenía su morada dicha sociedad. Se convirtió en hombre de confianza del presidente del club Bernat Picornell que lo nombró vicepresidente de la entidad en 1920. Fue el primer presidente de la Federación Española de Natación Amateur (FENA) desde abril de 1920 hasta enero del 1921. A su vez fue también el primer presidente de la "Federació Catalana de Natació Amateur" (FCNA) cuando ésta se constituyó en 1921.

En 1915, antes de terminar su carrera, escribió el libro 'Natación'. La edición que aquí utilizaremos corresponde a una reedición de los años 30's. El libro es el numero 7 de la colección 'Los Sports' editados por la librería Sintes con el precio de 2 pesetas si era en rústica o 3 pesetas en tela. El prólogo está hecho por Bernat Picornell, el gran patriarca de la natación catalana y española.

El autor hace afirmaciones tan rotundas y contemporáneas como que "... se enseña a nadar en el agua, no con la pluma y sí sólo prácticamente ...", dicho en un momento que aún se prolongaría unas décadas en que la enseñanza 'en seco' era un paso estimado como obligatorio por la mayoría de enseñantes y entrenadores.

Portada del libro "Natación", publicado por la editorial
Sintes en la colección "Los Sports"; edición de 1930.
Fuente: Archivo JCE

De este libro, he considerado escoger algunos apartados dignas de considerar después de los más de 100 años transcurridos. Por eso voy a intentar hacer una pequeña recopilación de temas que nos permitan hacer alguna reflexión relacionando aquellas opiniones del pasado con las vicisitudes del momento actual de la natación en nuestro país. Como se verá el 'antes' consistirá en un escaneado de alguna página del libro para luego aportar la reflexión correspondiente al día de hoy, intentando encontrar los curiosos paralelismos.

Se cuestionan el futuro?

Párrafos extraídos de la página 22

En mi opinión, rotundamente sí. Ahora en las diferentes fases de la enseñanza de la natación, tanto en la iniciación como en el perfeccionamiento y en cualquier edad, se da el hecho de que como norma general los enseñantes no tienen la preparación especifica para dedicarse en exclusiva a enseñar. Una gran parte de los monitores hacen esta tarea para cubrir una etapa de su vida en espera de otras alternativas laborales mejores o, si es en el mismo deporte, para llegar a formar parte de equipos de competición. También, desgraciadamente, hay mucho intrusismo en el sentido de que, sobre todo en instalaciones municipales, los mismos socorristas también comparten esta función con la necesidad de impartir clases. Y, como agravante, la profesionalidad esta tan poco valorada que el futuro para ellos es una quimera. En todo caso, si los enseñantes son jóvenes deportistas el entrenamiento a menudo es introducido demasiado pronto, pues el avanzar se considera más importante que la técnica.

Profundidad de pensamiento

Párrafos extraídos de la página 26 del libro

Como bien se dice aquí, abandonos inmediatos y desconocimiento de una natación que es mucho más que competir y que, en una visión más amplia, esta llena de valores de salud, de desarrollo equilibrado, de capacidad de producir resistencia mental y otras enseñanzas provechosas para la formación personal. A menudo ha faltado y falta que los profesionales estén suficientemente preparados para programar buenos métodos pedagógicos que también tengan en cuenta el cómo, el cuándo y el porqué en las programaciones deben integrar aspectos lúdicos y de recreación, como elemento para que cada practicante aprenda, por sí mismo, cuáles son las propulsiones buenas y cuáles las que solo aportan resistencias de freno al desplazamiento por el agua. Sin embargo aun ahora en el siglo XXI vemos a menudo que los niños son tratados como pececillos, uno tras otro, con pocas o ninguna rectificación de la técnica y el conocimiento propulsivo. Seguro que aportando estos elementos las chicas y los chicos descubrirían algo que automáticamente los haría disfrutar de la natación.

Eficacia y eficiencia

Párrafos extraídos de la página 35

En mi faceta de entrenador he estado muchos años dedicándome al rendimiento y, como tal, he recibido nadadoras y nadadores de nivel competitivo alto, con buenas marcas y un nivel internacional avanzado, pero que a pesar de tener este nivel les he tenido que dedicar muchas horas para tratar de mejorar su técnica y tratar de corregirles defectos importantes. Sirvan como ejemplo: la longitud de brazada; la coordinación con las piernas y la frecuencia de brazada; las posiciones y el centro de gravedad (CDG) según estilos y momento de la prueba y tantos otros. Por lo tanto, otra cosa que cuesta comprender es que los directores técnicos, los responsables de los equipos técnicos de cada entidad, y a menudo aquellos que programan los cursos oficiales de formación quizás no tienen suficientemente en cuenta este aspectos más de técnica individual que dan por ya conocideos de los deportistas de élite y en cierto modo también son responsables de que después de casi más de cien años, todavía estamos igual o peor.

Un elemento que a mi juicio conduce a hacer las cosas tan mal es que todo el mundo desde las nadadoras y los nadadores, los padres y madres y hasta los directivos ...  a menudo tienen prisa para que sus deportistas hagan las marcas mínimas de participación en los campeonatos. Dado que para ir a unos JJ.OO. o a unos Campeonatos del Mundo o de Europa hay limitaciones por las marcas obtenidas, no es necesario romperse la cabeza y en casi todas las competiciones ponemos reválidas para conseguir estas marcas mínimas, en lugar de intentar conseguir unos niveles personales en los que se pueda valorar tanto el tiempo como la técnica. Esto nos ayudaría a valorar cosas que seguramente los mismos responsables técnicos y sus dirigentes no conocen o valoran suficientemente.

Salidas y toma de contacto con el agua

Párrafos extraídos de la página 54

En las salidas y virajes, es seguro que en los primeros años de la natación estaban muy equivocados. Motivo? ... podria ser que lo que se buscaba en aquellos tiempos fuera la plasticidad aérea, que se viera bonito el movimiento. Lo que nos cuenta el libro es en estos momentos totalmente al revés. Toda la fuerza de impulso y de propulsión se debe hacer con el tren inferior, o sea con las piernas, y lo que se pretende  es que el cuerpo tome un vuelo para que entre lo mas lejos posible y que a su vez donde entran las manos se haga un 'agujero' virtual para que por este mismo 'agujero' entre todo el cuerpo. Cuando ya han entrado el pies, siempre todo de forma flexible y no tensa, se busca una profundidad justa para no perder esa velocidad que ha proporcionado la fuerza de las piernas y justo antes de perder esta velocidad es cuando los batidos de las piernas debe proporcionar la salida a la superficie, también de forma equilibrada y con una frecuencia de brazada que marcará el ritmo uniforme que es necesario con la biomecánica y la estrategia que cada uno tenga entrenada. Podemos ver algunos ejemplos:

IMAGEN 1: Campeonato de Cataluña, 1966 en la piscina municipal de Montjuïc. Mejor serie de 400 m. libres. Se puede ver la diferencia de formas de salida de cadauno de los participantes. Son: Murio, Montjuïc; Batalla, Terrassa, Corell, 'Natación'; Fortuny, Barceloneta; Torres, Sabadell; Mané, Fabra y Massagué, Mediterráneo

Fuente: El Noticiero Universal. Ft. Horacio Seguí

IMAGEN 2: Final los JJ.OO. de Seul'88, salida de los 200 m. braza.
Como se puede ver, cada participante tiene una forma diferente la entrada al agua

De las imágenes 2, 3.1 y 3.2. Fuente: Archivo JMF

Actualmente y desde hace unos 25 años, las salidas vuelven a estar uniformadas para casi todo el mundo, por lo que se coincide en que lo más importante es hacer una entrada en el agua de forma más eficiente desde el punto de vista biomecánico y personal y no únicamente priorizando el efecto visual y la posible plasticidad. Como se puede ver en la imagen 3.1 ahora incluso se utilizan plataformas de salida de tipo atletismo, para potenciar mejor la fuerza y ​​la dirección del 'agujero' de entrada al agua. En la imagen 3,2, se ve perfectamente con la entrada 'SÍ' que es en un solo punto para todas las nadadoras y el cuerpo ya está direccionado para entrar por el 'agujero' creado

IMÁGENES 3.1 i 3.2, respectivamente

Sobreentrenamiento

Párrafos extraídos de las páginas 73 y 74

En relación a este apartado puedo aportar mi experiencia mas como nadador en los años 60's y a lo largo de una década aproximadamente que como entrenador. Creo que por lo que vi sobre cuáles eran las dinámicas de participación, los abandonos precoces y los sobreentrenamientos en aquellos años, puedo decir que los porcentajes eran mínimos. Pienso que todos nosotros, las nadadoras y los nadadores de aquellos tiempos, quedamos muy lejos de nuestras posibilidades. No porque tuviéramos malos entrenadores, simplemente porque tal como se puede contemplar con lo que dice el libro de Jaume Mestres había precaución y ya se pensaba que el no respetar los límites podría conllevar este sobreentrenamiento. Por lo tanto pienso que esta precaución fue porque en aquella época la ética y el progreso a largo plazo era lo más frecuente. Si tuviera que aportar algún ejemplo en contrario de lo dicho anteriormente únicamente me viene a la memoria que sólo en algunos pocos clubs, generalmente con entrenadores venidos de países con otras mentalidades, se daba el caso de ser los primeros en hacer grandes kilometrajes, de entre ocho a diez mil metros diarios en dos sesiones, de manera que sus nadadores destacaban antes, pero su progresión pronto quedaba estancada. Se trata simplemente una apreciación mía de aquellos años, pero ...

Creatividad ?

Párrafos extraídos de la página 80

Pienso que este ejemplo es muy recurrente y muy válido para demostrar que las rutinas no son buenas y que la competición se puede tratar de maneras diferentes. En estos momentos en el año 2020, a nadie se le ocurre que hay alternativas mejores que los recursos que usamos habitualmente. Ahora que se puede tecnificar y digitalizar lo que se quiera no hay gente, técnicos responsables, capaces de inventar algo similar al ejemplo del libro de Mestres. Todo se reduce a correr y eliminar gente según lo que marca el cronómetro y no por las competencias reales de cada persona y de cada sexo. No se respetan las edades cronológicas y biológicas. Como digo, ahora el "scouting" ya se utiliza en muchos deportes y nuestras federaciones aún no se han enterado de que existe. Los encargados de los instructores de las enseñanzas y de los entrenadores de rendimiento no aportan creatividad ni alternativas válidas a los únicos sistemas que de manera reiterada se programan desde las federaciones.

Aquí os podría decir lo que pienso sobre el ejemplo del libro al respecto de hacer salidas de las pruebas por handicaps de nivel. Pero me lo guardo y en alguna otra ocasión ya os diré mi opinión. Porque? Porque estoy seguro que los que leais este documento podéis sacar algunos beneficios del ejemplo que hemos comentado. Pensad un poco y tal vez convendréis conmigo que nuestra natación está anquilosada, al menos en muchos aspectos formativos y justamente en las edades que se encuentran en la fase de desarrollo personal.

Jordi Murio Fisa (*)

(*) En Jordi Murio, además de haber sido un nadador y waterpolista destacado e internacional del C.N. Montjuïc de los años sesenta, ha tenido una muy larga y exitosa carrera como entrenador tanto de diferentes clubes como del Centro de Alto Rendimiento de la Federación Catalana de Natación y también del de la "Real Federación Española de Natación" donde fue responsable de el equipo nacional español en el Centro de Alto Rendimiento de Madrid. Sus conocimientos han sido requeridos tanto para la formación de nuevas generaciones de profesionales como para realizar tareas de asesoramientos varios otros países

Reflexions a l'entorn de la natació. Del 1915 al 2020

26 de gen. 2021

Han passat cent anys !... una mirada en paral·lel

En Jaume Mestres i Fossas (1892-1981) va ser nedador i directiu del 'Natació' Barcelona, i es llicencià d'arquitecte l'any 1917. El 1921 inicià la construcció de la que seria la primera piscina coberta de l'estat espanyol, la del C.N. Barcelona a l'escullera del port on des de 1915 tenia el seu estatge l'esmentada societat. Esdevingué home de confiança del president del club en Bernat Picornell el qual el nomenà vicepresident de l'entitat el 1920. Va ser el primer president de la "Federación Española de Natación Amateur" (FENA) des de l'abril del 1920 fins al gener del 1921. Va ser també el primer president de la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) quan aquesta es va constituir l'any 1921.

L'any 1915, abans d'acabar la seva carrera, va escriure el llibre "Natación". L'edició que aquí farem servir correspon a una reedició dels anys 30's. El llibre es el numero 7 de la col·lecció "Los Sports" editats per la llibreria Sintes l'any 1915 amb el preu de 2 pessetes si era en rústica o 3 pessetes en tela. El pròleg esta fet per en Bernat Picornell, el gran patriarca de la natació catalana i espanyola.

L'autor fa afirmacions tan rotundes i contemporànies com que "... se enseña a nadar en el agua, no con la pluma y sí sólo prácticamente...", dit en un moment que encara es perllongaria unes dècades mes en que l'ensenyament 'en sec' era un pas estimat com a obligatori per la majoria d'ensenyants i entrenadors.

Portada del llibre "Natación", publicat per l'editorial 
Sintes a la col·lecció "Los Sports"Edició de 1930. 
Font. Arxiu JCE

D'aquest llibre, he considerat de treure'n alguns apartats dignes de considerar desprès dels mes de 100 anys transcorreguts. Per això intentaré fer un petit recull de temes que ens permetin fer alguna reflexió relacionant aquelles opinions del passat amb les vicissituds del moment actual de la natació al nostre país. Com es veurà l'abans consistirà en un escanejat d'alguna pàgina del llibre per a continuació aportar-hi la reflexió corresponent al dia d'avui, tot intentant de trobar-ne els curiosos paral·lelismes.

Els paràgraf escollits estan escrits en castellà i, pel color del paper escanejat, es pot veure que es la part històrica, mentre que darrerament a cada recull hi posaré la meva particular reflexió.

Es qüestionen el futur ?

Paràgrafs extrets de la pàgina 22

Al meu entendre, rotundament si. Ara en les diferents fases dels ensenyaments de natació, tant en la iniciació, com en el perfeccionament i a qualsevol edat es dona el fet que com a norma general els ensenyants no tenen la preparació especifica per dedicar-se en exclusiva a ensenyar. Una gran part dels monitors fan aquesta tasca  per a cobrir una etapa de la seva vida en espera d'altres alternatives laborals millors o, si es en el mateix esport, per arribar a formar part d'equips de competició. També, desgraciadament, hi ha molt intrusisme en el sentit que, sobre tot en instal·lacions municipals, els mateixos socorristes també comparteixen la necessitat d'impartir classes. I, a mes d'això, la professionalitat esta tant poc valorada que el futur per a ells es una quimera. En tot cas, si els ensenyants són joves esportistes l'entrenament sovint hi entra massa aviat, doncs l'avançar es considera mes important que la tècnica.

Profunditat de pensament

Paràgrafs extrets de la pàgina 26 del llibre

Com bé es diu aquí, abandonaments immediats i desconeixement d'una natació que es molt més que competir i que en una visió mes amplia esta plena de valors de salut, de desenvolupament equilibrat, de capacitat de produir resistència mental i altres ensenyaments profitosos per a la formació de les persones. Sovint ens ha mancat i ens manca que els professionals estiguin prou preparats per a programar bons mètodes pedagògics que també tinguin en compte el com, el quan i el perquè en les programacions s'han de integrar aspectes lúdics i de recreació, com a element per a que cada practicant aprengui, per si mateix, quines son les propulsions bones i quines les que solament aporten resistències de fre al desplaçament per l'aigua. Tanmateix, encara ara al segle XXI veiem sovint que els nens estan tractats com peixets, un darrera l'altre, amb poques o cap rectificació de la tècnica i el coneixement propulsiu. Ben segur que amb això les noies i els nois descobririen quelcom que automàticament els faria gaudir de la natació.

Eficàcia i eficiència

Paràgrafs extrets de la pàgina 35

En la meva faceta de entrenador he estat molts anys dedicant-me al rendiment i, com a tal, he rebut nedadores i nedadors de nivell competitiu alt, amb bones marques i un nivell internacional avançat, però que tot i tenir aquest nivell he hagut de dedicar moltes hores per mirar de millorar la seva tècnica i mirar de treure'ls-hi defectes importants. Serveixin com a exemple: la longitud de braçada; la coordinació amb les cames i la freqüència de braçada; les posicions i el centre de gravetat (CDG) segons estils i moment de la prova i tants d'altres. Per tant, una altre cosa que costa de comprendre es que els directors tècnics, els responsables dels equips tècnics de cada entitat, i sovint aquells que programen els cursos oficials poder no tenen prou en compte aquest aspectes més de tècnica individual que donen per ja com a coneguda en els esportistes d'elit i en certa manera també son responsables del fet que després de gairebé mes de cent anys, encara estem igual o pitjor. 

Un element que a parer meu condueix a fer les coses tant malament és que tothom des de les nedadores i els nedadors, els pares i mares, els directius... sovint tenen presa perquè els seus esportistes facin les marques mínimes de participació als campionats. Com per anar a uns JJ.OO. o a uns Campionats del Món o d'Europa hi ha limitacions per les marques, doncs no cal trencar-se el cap i a gairebé totes les competicions posem revalides per aconseguir aquestes marques mínimes, en lloc de provar d'aconseguir nivells personals on es pugui valorar tant el temps com la tècnica. Això ens ajudaria a valorar coses que segurament els mateixos responsables tècnics i els seus dirigents  no coneixen o valoren suficientment.

Sortides i presa de contacte amb l'aigua

 

Paràgrafs extrets de la pàgina 54

En les sortides i viratges, segur que als primers anys de la natació estaven molt equivocats. Motiu?... és possible que el que es buscava en aquells temps fos la plasticitat aèria, que es veiés bonic el moviment. El que ens diuen en el llibre a hores d'ara es totalment a l'inrevès. Tota la força d'impuls i de propulsió s'ha de fer amb el tren inferior, o sigui amb les cames, i el que es peten es que el cos agafi un vol tal que entri el mes lluny possible i a la vegada que on entren les mans es faci un 'forat' virtual perquè per aquest mateix 'forat' entri tot el cos. Quant ja han entrat el peus, sempre tot de forma flexible i no tensa, es busca una profunditat justa per no perdre aquella velocitat que ha proporcionat la força de les cames i just abans de perdre aquesta velocitat es quan els batuts de les cames ha de proporcionar la sortida a la superfície, també de forma equilibrada i amb una freqüència de braçada tal que marcarà el ritme uniforme que es faci amb la biomecànica i l'estratègia que cadascú tingui entrenada. Podem veure'n uns quants exemples:

IMATGE 1: Campionat de Catalunya, any 1966. Millor sèrie de 400 m. lliures. Es pot veure la diferència de formes de sortida. Són: Murio, Montjuïc; Batalla, Terrassa, Corell, 'Natació'; Fortuny, Barceloneta; Torres, Sabadell; Mané, Fabra i Massagué, Mediterrani

Font: El Noticiero Universal. Ft. Horacio Seguí

IMATGE 2: Final als JJ.OO. de Seul´88, sortida dels 200 m. braça.
Com es pot veure, cada participant te una forma diferent la entrada a l'aigua

De les imatges 2, 3.1 i 3.2. Font: Arxiu JMF

Actualment i des de fa uns 25 anys, las sortides tornen a estar uniformades per a gairebé tothom, de manera que es coincideix en el fet que el mes important es fer una entrada al l'aigua de forma mes eficient de del punt de vista biomecànic i personal i no pas solament prioritzant l'efecte visual i la possible plasticitat. Com es por veure a la imatge 3.1 ara inclús es fan servir plataformes de sortida de tipus atletisme, per tal de potenciar millor la força i la direcció del 'forat' d'entrada a l'aigua. A la imatge 3,2, es veu perfectament con l'entrada 'SÍ' que és en un sol punt per totes les nedadores i el cos ja està direccionat per a entrar per el 'forat' creat

            IMATGE 3.1                                                          IMATGE 3.2

                                                     




Sobre-entrenament ?

Paràgrafs extrets de les pàgines 73 i 74

En relació a aquest apartat puc aportar la meva experiència com a nedador als anys 60's i al llarg d'una dècada aproximadament, no tant com a entrenador. Crec que per el que vaig veure sobre quines eren les dinàmiques de participació, els abandonaments precoços i els sobre-entrenaments en aquells anys, puc dir que els percentatges eren mínims. Penso que tots nosaltres, les nadadores i els nedadors d'aquells temps, vàrem quedar molt lluny de les nostres possibilitats. No perquè tinguéssim mals entrenadors, simplement perquè, com es pot contemplar amb el que diu el llibre d'en Jaume Mestres, hi havia precaució i ja es pensava que el no respectar els límits podria comportar aquest sobre-entrenament. Per tant penso que aquesta precaució va ser perquè en aquella època l'ètica i el progrés a llarg termini era el mes freqüent. Si hagués d'aportar algun exemple en contrari del dit anteriorment solament em ve a la memòria que només en alguns pocs clubs, generalment amb entrenadors vinguts de països amb altres mentalitats, es donava el cas de ser dels primers en fer  grans quilometratges, d'entre vuit a deu-mil metres diaris en dues sessions de manera que els seus nedadors destacaven abans, però la seva progressió aviat quedava estancada. Es tracta simplement una apreciació meva d'aquells anys, però...

Creativitat ?

Paràgrafs extrets de la pàgina 80

Penso que aquest exemple es molt recurrent i molt vàlid per a demostrar que les rutines no son bones i que la competició es pot tractar de maneres diferents. Ara, a l'any 2020, a ningú se li acut que hi ha alternatives millors que els recursos que fem servir habitualment. Ara que es pot tecnificar i digitalitzar el que es vulgui no hi ha gent, tècnics responsables, capaços d'inventar quelcom com l'exemple del llibre d'en Mestres. Tot es corre i eliminar gent per el que diu el cronòmetre i no per les competències reals de cada persona i de cada sexe. No es respecten les edats cronològiques i biològiques. Com dic, ara l'"scouting" ja es fa servir en molts d'esports i les nostres federacions encara no s'han assabentat de que existeix. Els encarregats dels instructors dels ensenyaments i dels entrenadors del rendiment no aporten creativitat ni alternatives vàlides als únics sistemes  que de manera reiterada es programen des de les federacions. 

Aquí jo us podria dir el que penso sobre l'exemple del llibre de fer sortides de les proves per handicaps de nivell. Però m'ho guardo i en alguna altra ocasió ja us diré la meva opinió. Perquè? Perquè sóc ben segur que els que llegiu aquest document en podeu treure alguns beneficis de l'exemple que hem extret. Penseu una mica i potser convindreu amb mi que la nostra natació està anquilosada, al menys en molts aspectes formatius i en les edats que són en la fase de desenvolupament personal. 

Jordi Murio Fisa (*)

(*) En Jordi Murio, a més d'haver estat un nedador i waterpolista destacat i internacional del C.N. Montjuïc dels anys seixantes, ha tingut una molt llarga i reeixida carrera com a entrenador tant de diferents clubs com del Centre d'Alt Rendiment de la Federació Catalana de Natació i també del de la "Real Federación Española de Natación" on va ser responsable de l'equip nacional espanyol al Centre d'Alt Rendiment de Madrid. Els seus coneixements han estat requerits tant per a la formació de noves generacions de professionals com per realitzar tasques d'assessoraments diversos a d'altres paisos 

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic