Atletisme. De la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona'...

Diferents lectors d'aquest bloc ens han fet arribar el seu record de que a mitjans els anys setantes varen participar en una cursa atlètica per relleus que resseguia la província de Barcelona.

Efectivament, el club va ser l'organitzador de la que se'n va dir 'I  Volta Pedestre a la Província de Barcelona'. Es tractava d'una activitat que formava part dels actes de la inauguració de la primera fase de la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc, previstos per el dia 3 d'octubre de 1976.

La Zona Esportiva, o Ciutat Esportiva en algunes informacions, era el resultat dels esforços de la Comissió de Patrimoni del club presidida per en Joan Ballart que a la vegada n'era també el president de l'entitat des de l'any 1972. En aquesta entrevista el mateix Ballart n'explica el projecte:

Entrevista d'en Joan Ballart a 'El Mundo Deportivo' del dia 8 de març de 1975.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

De la Zona Esportiva, però, en parlarem a  fons en una altra entrada, aquí ens centrarem en aquesta volta pedestre a la província de Barcelona. 

Es tractava, per tant, d'una prova d'atletisme que comptava amb algunes particularitats:

• L'objectiu era el de recórrer una part important de la província de Barcelona amb una cursa de relleus en que cadascun dels participants  cobriria aproximadament la distància d'un quilòmetre

• No tenia caràcter competitiu, sinó mes aviat el d'una celebració

• Només hi participaven esportistes del Montjuïc, però de totes les seccions i no tant sols de la de l'atletisme del club

• L'objectiu simbòlic era el de passar per Montserrat per a recollir aigua de la muntanya que, un cop beneïda al monestir, serviria per a la part de cerimònia religiosa de la inauguració

Cal recordar que s'inaugurava una primera fase del que havia de ser la gran instal·lació esportiva del Montjuïc per els anys a venir i que en aquesta ocasió era només un avançament del que s'havia projectat:

Programa dels equipaments de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc
Font: Elaboració pròpia

De fet la posada en marxa de les obres de transformació de la pedrera de 'Can Borinot' en l'equipament esportiu previst per el club va tenir lloc el mes de juliol de 1975:

Acte de lliurament del permís provisional d'obres per l'Ajuntament de Barcelona.
Juliol de 1975. Boronat, Ballart, Masó (Alcalde), Llorens (Regidor districte II), 
Limiñana, ___, Esquiroz, Ruiz i ____.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Així les obres havien començat el mateix juliol de 1975, amb els moviments de terra necessaris per a poder fer les instal·lacions esportives projectades. Els arquitectes Fabregat i Folgueras informen en el butlletí del club n. 308, de juliol-agost de 1976, d'aquests moviments:

"... se han desplazado aproximadamente 6.000 m3 de tierras... compactándose unos 18.000 m2 de superfície... La inauguración de las mencionadas pistas de tenis (excepto el alumbrado nocturno) se realizará a finales de setiembre. E igualmente en esta fecha podrá utilizarse el campo de rugby y la pista de atletismo, aunque sin poseer las últimas capas..."

Amb les darreres capes dels camps de rugbi i la pista d'atletisme es referien a la gespa i a la capa de cendra, respectivament, que havien de completar aquestes instal·lacions, que trigarien encara uns mesos a acabar-se.

Centrant-nos en els actes de la inauguració del dia 3 d'octubre els programa previst era com segueix:

• Dia 2, a les 12 h. Sortida des de Sant Pau del Camp de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' per relleus

• Dia 3, a les 11,30 h. Missa de campanya als terrenys de la Ciutat Esportiva

• Dia 3, a les 12 h. Exhibició de gimnàstica i desfilada dels equips de les seccions del club

• Dia 3, a les 12,30 h. Arribada del darrer rellevista de la 'I Volta Pedestre a la Província de Barcelona' i benedicció de les instal·lacions. Col·locació simbòlica de la primera pedra de la piscina

• Dia 3, a les 13 h. Partits d'exhibició a les pistes de tennis. Paral·lelament tindrà lloc una ballada de sardanes

• Dia 3, a les 14,30 h. Dinar de germanor en un cèntric restaurant, amb l'assistència de les 'nostres primeres autoritats'

Així per a la volta pedestre es preveia una durada de vint-i-quatre hores. La sortida es va fer des de la església romànica de Sant Pau del Camp, essent el primer rellevista el molt destacat atleta Manuel Almenara, que substituïa 'l'avi' dels atletes i esportistes del club, en Marc Farell amb els seus setanta-quatre anys, que no va poder fer el seu relleu per trobar-se malalt. El total de quilòmetres a cobrir era de 235, dividits en cinc etapes:

Esquema de la 'I Volta Pedestre a la Província de 
Barcelona', amb les cinc etapes previstes.
Font: Elaboració pròpia sobre plànol de 'd-maps.com'

El repartiment dels relleus per a les seccions del club va ser:

• Barcelon-Arenys de Mar: Secció d'atletisme

• Arenys de Mar-Vic: Secció d'atletisme

• Vic-Manresa: Secció de rugbi i Secció de tennis taula

• Manresa-Montserrat: Secció d'activitats subaquàtiques

• Montserrat- Barcelona (Ctra. Arrabassada): Secció de natació

• Barcelona (Ctra. Arrabassada)-Zona Esportiva: Secció de waterpolo

Com sembla natural el gros de la cursa per relleus va anar a càrrec dels atletes del club, que cobriren un 42% del total del recorregut previst. L'entrada a Montserrat, coberta per la secció de subaquàtiques, la va fer l'històric ex-nedador del club Teo Poch, mentre que la recepció de l'àmfora amb l'aigua beneïda i la sortida de Montserrat li correspongué a la Lidia Flaqué, campiona de natació en actiu. El darrer relleu d'entrada a les noves instal·lacions i de lliurament de l'àmfora el va fer l'internacional de waterpolo i llavors bicampió d'Espanya Ponç Puigdevall, voltat de la resta de l'equip.

Portada del butlletí del club n. 309 de setembre-octubre de 1976.
Lidia Flaqué omple l'àmfora de l'aigua que es beneirà a Montserrat.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Ponç Puigdevall lliura l'àmfora a en Joan Antoni Samaranch, 
A la foto: Llorenç, J.A. Samaranch, Ballart, Esquiroz, Limiñana i Puigdevall
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Tota la cursa va estar seguida d'un gran nombre de vehicles que acompanyaven i animaven els esportistes. A Montserrat s'hi reuniren  el president Joan Ballart, amb la seva familia, així com també ex-presidents del club i un bon nombre de socis fundadors i dels més posteriors, actius o no. En total es mobilitzaren fins a 306 esportistes per els diferents relleus a més dels centenars d'acompanyants que seguiren aquesta particular volta. Tot i l'esforç organitzatiu del club la repercussió en els mitjans de comunicació fou limitada, de la qual cosa se'n queixava en Teo Poch, en funcions de director del butlletí del club, tot dient en el mateix n. 309 que:

"Los que solamente han conocido la realización de esta prueba por la escasa divulgación que ha tenido, no pueden hacerse cargo de lo que realmente ha sido su organización y lo que verdaderamente ha representado para todos nosotros.

... lo realmente formidable ha sido la entrega masiva de todos los deportistas... así como la de los colaboradores que han puesto al servicio de la organización su tiempo, su coche y muchos de ellos también su esfuerzo físico corriendo su kilómetro."

En qualsevol cas el Montjuïc havia demostrat, una altre vegada, la seva capacitat de mobilització, com abans ho va fer amb els 100x100 de natació o emplenant repetidament la piscina municipal de Montjuïc en els dies del club o en les jornades dels anuals Trofeus Barcelona a la mateixa piscina. 

Per a la finalització de les obres de la Zona Esportiva encara passarien uns anys, però la primera llavor de la futura 'casa gran' del Montjuïc ja era sembrada.

Retall de El Mundo Deportivo del dia 2 d'octubre de 1976 amb
la propaganda de la Zona Esportiva del club.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Memòries del Montjuïc

Sprints. El 'Natació' i l'Athlètic tiren de la corda...

Final olímpica de lluita a la corda a Anvers, 1920, el guanyador es l'equip 
de la policia de la Gran Bretanya, al fons amb pantaló obscur.
Fons: Pàgina web de la TWA de la Gran Bretanya

La lluita a la corda a hores d'ara pot ser un entreteniment sense més ni mes. Tradicionalment ha estat una activitat esportiva de caire popular habitual en festes i celebracions. No es tan conegut, però, que en el seu temps va ser considerada una modalitat oficial de l'atletisme als primers anys del segle XX, a la vegada que en cinc ocasions va formar part del programa olímpic, des del JJ.OO de Paris l'any 1900 fins als d'Anvers el 1920. 

Avui existeix la "Tug of War International Federation", TWIF, com a responsable mundial de la pràctica competitiva d'aquest esport. La traducció mes literal seria la de 'Lluita d'Estira i Arronsa'.

 

Resultat de la lluita a la corda als JJ.OO, de 1900 a 1920
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de la TWIF

El cas es que a Catalunya en les celebracions com les de les Festes de la Mercé ja l'any 1902 s'anunciava la competició de la lluita a la corda, dins de les proves d'atletisme organitzades per la "Federación Gimnástica Española", amb caràcter internacional.

Uns anys mes tard, el mes d'abril de l'any 1908,  el pioner i propagandista de l'esport català, en Josep Elias Juncosa, 'Corredisses', comentant a 'La Veu de Catalunya' unes proves d'atletisme, ens fa saber que:

"... Després es feu la lluita a la corda que per primer cop veyem en un programa d'atletisme, que resultà bonica de veres; 10 homes per cada banda tirant ab totes les seves forces, feyen un efecte hermós de veres..."

La platja del C.N. Barcelona, a l'escullera de llevant, resultava un escenari adient per a la celebració d'aquest tipus de proves, de manera que la premsa de l'època, ja a l'any 1918, en deixa constància gràfica de la seva celebració dins del conjunt d'entrenaments físics programats per l'entrenador del club, el senyor Berglound.

En un moment determinat de març de l'any 1920 la secció d'esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, CADCI, tant activa en aquells anys, convoca als clubs esportius de la província de Barcelona per al primer campionat provincial de lluita a la corda, que es celebrarà al llarg del mes de març amb el reglament que els es enviat a les respectives entitats.

Retall de 'La Veu de Catalunya' del 23 de febrer de 1920 fent públic el reglament 
per el qual es regirà el primer Campionat Provincial de lluita a la corda. 
Font: Hemeroteca ARCA

Hi foren presents només tres entitats: el mateix CADCI, l' Ateneu Enciclopèdic i Popular, AEP,  i el C.N. Barcelona, que en resultà guanyador amb l'equip format per: Lasplazas, Tusell, Casas, Noël, Ll. Gibert, Menéndez i Barba. En segons lloc queda el CADCI i la darrera posició fou per l'AEP

L'equip de lluita a la corda del 'Natació' Barcelona en plena acció.
En primer terme en Lluis Gibert, olímpic en waterpolo a Anvers 1920 (*). 
Font: Todocolección. Ft. SI

Als anys posteriors, des del 1921 al 1923, el mateix CADCI s'encarrega d'organitzar el Campionat de Catalunya de l'especialitat comptant amb l'aprovació de la Federació Catalana d'Atletisme que l'inclou en el seu calendari oficial. En el de l'any 1921 el 'Natació Barcelona n'es co-organitzador. En el seu reglament s'indica que els equips seran considerats de pes lleuger fins al 500 quilos i de pes lliure els que sobrepassin aquesta quantitat. Els equips són formats per vuit persones i poden tenir dos suplents cadascun. El campionat es programa per el dia 9 d'abril a la platja del 'Natació'.

L'any 1922 es disputa la segona edició del Campionat de Catalunya amb els equips del CADCI, el 'Natació', l'Europa, l'Espanya i l'AEP. En el pes fort o lliure el Barcelona feu la segona posició, darrera de l'Europa que en resultà guanyador. Aquest any la competició deixà la platja i passà a fer-se a l'Estadi Català, realització de l'arquitecte i esportista del C.N. Barcelona Jaume Mestres, inaugurat el 1921 al lloc que ocupava la pedrera de La Foixarda.

En el III Campionat de Catalunya de l'any 1923 la participació es una mica mes diversificada. La jornada final té lloc aquest any al camp de futbol del carrer de l'Industria, pertanyent al F.C. Barcelona. A la desaparició del C.N. Barcelona cal contraposar-hi que el C.N. Athlètic s'estrena en aquest tipus de prova, quedant en segon lloc darrera de l'equip del CADCI que, com hem vist, disposava de mes experiència. En tercer lloc es classificà l'Ateneu Badalonès.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 20 d'abril de 1923 
amb els resultats del Campionat de Catalunya. 
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

Es de suposar que en algun moment o altre els equips de lluita a la corda de l'Athlètic i del Barcelona haurien mesurat les seves forces respectives i que aquest encontre podria haver tingut lloc a la platja de la Barceloneta... però a hores d'ara no tenim constància d'aquest fet.

Les competicions de "Tug of War" es segueixen celebrant arreu del mon, amb especial incidència al continent asiàtic. La "Tug of War International Federation", TWIF, en te cura en el seu vessant competitu

JCE

(*) En Lluis Gibert Riera serà el porter de l'equip de waterpolo del C.N. Barcelona que conformant la selecció espanyola inaugurarà la participació olímpica de la FENA, ara RFEN, als JJ.OO d'Anvers de l'any 1920. De l'equip de la lluita a la corda l'acompanyà a més l'Alfons Tusell i, de no haver mort en accident de moto el 16 de maig d'aquest mateix 1920, hagués estat a Anvers al seu torn en Joan Barba, el cenebista 'sportman' estrella del F.C. Barcelona, waterpolista i gran afeccionat a les carreres de motociclisme. El germà d'en Lluís, en  Francesc de S. Gibert Riera, promotor de la Piscina Municipal de Montjuïc, també formarà part d'aquest equip.