Ja tenim Atletisme !... (iII)

Al llarg dels anys 1973 i 1974 la secció segueix la seva marxa regular amb bones classificacions en algun cas individual i amb notables participacions col·lectives a la temporada de cros catalana i a la tradicional prova de la Jean Bouin.

L'equip masculí d'atletisme a Beziers l'any 1974. S. Mañé, Herrero (àrbitre), Trillo, 
Farrús, Carcela, Amell, Cabrerizo, Grande, Rodón, Pérez, Royo, Diaz, Morón (E). 
A sota___, ___, Magdaleno, Richard, ___, Durán, Almenara, Torrens i Polo; 
estirat Mañé. Font: Arxiu JCE. Fons Joaquim Trillo. Ft. SI

Corre l'any 1975 i l'equip creix notablement tant a nivell d'atletes com de personal tècnic i directiu, el lideratge comença a repartir-se així com les diferents iniciatives de gestió; fruït d'aquesta diversitat en Francesc Morón decideix deixar el club i fundar el Club Atlètic Tibidabo, fraccionant de manera lleu la secció, tot i això malauradament es va perdre algun valuós atleta, però el gros de l'equip i del quadre tècnic es mantingué intacta.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 10 d'agost de 1975 amb les
declaracions d'en Ricard Llorens sobre la marxa d'en F. Morón
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

L'equip continuava creixent, fins al punt de convertir-se en el club de moda, al qual molts atletes hi volien acudir. Una notable incorporació fou la de l'entrenador de l'especialitat de marxa Eduard Amorós, que permet formar un excel·lent grup de marxa atlètica amb, entre d'altres, els germans Eduard (jr.) i Antoni Amorós, Miquel Laguna, Guillem Loshe, Enric Venancio o Barroso que ens va facilitar competir a les proves de 50 Km, a les que  fins aleshores no s'hi havia tingut accés. Així, a l'any 1977 en el Campionat d'Espanya i en la distància del 50 Km els germans Eduard i Antoni Amorós i en Loshe es van classificar entre els deu primers. 

A la temporada 1976 /77 s'estrenen les pistes d'atletisme a la Zona Esportiva, que a mes comptaven amb un circuït de cros dins de les instal·lacions, únic en aquell temps per un club a l'interior d'una gran ciutat. El fet de disposar de pistes pròpies genera un efecte crida que fa augmentar i millorar el planter d'atletes. Cal a mes afegir-hi l'arribada d'un important patrocinador que permet millorar les ajudes per a la compra del material propi de cada especialitat.

Sortida del Cros Social de posada en marxa de les instal·lacions 
atlètiques a la nova Zona Esportiva del C.N. Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Fons Joaquim Trillo. Ft. SI

Es a l'any 1978 quan gràcies a l'empenta i la bona marxa que la secció transmet als gestors esportius, junt amb les bones gestions realitzades per els seus dirigents, que es concedeix al club l'organització del 'Primer Cros de la Generalitat', que es farà coincidint amb el Cros del C.N. Montjuïc i que per els següents anys es manté dins del calendari oficial de la Federació Catalana d'Atletisme. Cal esmentar el gran èxit organitzatiu que tingué aquest esdeveniment. A la segona edició de l'any 1980 en Jordi Garcia i la Eloisa Martinez aconseguiren el primer lloc en la categoria juvenil. El fet de que tot el cros es pogués realitzar dins de les instal·lacions del club va potenciar el gran projecte esportiu que oferia la Zona Esportiva del club. 

Aquest mateix any l'equip de marxa assoleix un resultat important en classificar-se en segon lloc a les '12 Hores de Marxa' organitzades per el C.A. Cornellà, just darrera de l'equip del 'Natació' Barcelona.

Es segueixen incorporant nou atletes i tècnics a la secció, com es el cas de la desapareguda Joventut Atlètica de Barcxelona, la JAB, quan un nodrit grup d'atletes s'incorpora al club, potenciant encara més els efectius del moment, a la vegada que s'incorpora a l'equip tècnic el valuós entrenador Daniel Granado. El mateix passa amb el Grup Esportiu SEAT, que en aquest cas servirà per reforçar l'escola d'atletisme amb la incorporació d'en Hernández al cos tècnic de la secció.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 5 d'octubre de 1979
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

Apareixen les i els primers atletes de categoria nacional i internacional sortits de la base del club, cal destacar d'entre els nois a en Jordi Garcia i Javier Garcia Chico, malauradament l'altíssim nivell d'aquests atletes provocà la seva marxa del club per diferents causes, entre elles la de no poder suportar la despesa econòmica que representava la seva continuïtat. Posteriorment el primer fou Campió del Món Junior de cros l'any 1980 i el segon tercer classificat en salt de perxa als JJ.OO. de Barcelona 92. Entre les noies hem de senyalar la carrera ascendent d'atletes com ara la Yolanda Dolz o la Eloisa Martinez.

Així, a la temporada de cros de 1979 l'equip es desplaça a Perpinyà assolint els tres primers llocs a la categoria de juniors masculins, mitjançant Jordi Garcia, Manuel Salvador i Antoni Ochoa, respectivament. A la mateixa prova en la categoria absoluta femenina aconsegueixen els llocs del segon al quart les atletes blanc-i-verdes Sonia Ribas, Yolanda Dolz i Eloisa Martinez. Aquest mateix any el cadet Alex Codina accedeix al subcampionat d'Espanya dels 300 m tanques en la seva categoria

També l'any 1978 Yolanda Dolz en el Campionat de Catalunya juvenil assolí el primer lloc en 400 m llisos i el subcampionat en els 300 m tanques. Ja a l'any 1980 la mateixa atleta es classificà en primer llocs en el Campionat d'Espanya junior en 400 i 100 m. tanques. La seva companya d'equip, Carme Sans, quedà campiona de Catalunya en els 4x400 m. a la vegada que fou finalista en el Campionato d'Espanya en la prova dels 100 m. llisos.

Yolanda Dolz, Carme Sans i Eloisa Martinez entre les 
destacades atletes femenines del club
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

A tot això la figura d'en Jordi Garcia, el 'Cholo', es va anar engrandint al llarg d'aquest anys finals dels 70's, des de que va quedar en vuitena posició en el Cros de les Nacions de l'any 1977 i va anar creixent en el panorama nacional i internacional. El moment culminant li arribaria en assolir el Campionat del Món júnior de cros el dia 9 de març de 1980 a la ciutat de Paris. En aquella ocasió, però, el 'Cholo' ja no pertanyia al Montjuïc, sinó que havia fitxat pocs mesos abans per el F.C. Barcelona. El seu entrenador era l'Enric Félez i tots dos van tenir unes divergències amb alguns membres de la junta directiva de la secció d'atletisme que provocaren la seva marxa. Poc menys de dos anys desprès en Jordi Garcia tornaria al club que el va veure néixer com a atleta, acompanyat del seu entrenador habitual (*).

Pàgina de "El Mundo Deportivo" del dia 12 de març de 1980.
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

En part com a conseqüència d'aquests fets a la temporada 1981, un cop més, es produeixen algunes desavinences de gestió que refreden les relacions ara entre la directiva del club i la secció; la falta d'entesa provocà la ruptura total i aquest cop sí que la marxa d'atletes i tècnics fou força importat. Al capdavant de l'escissió hi haurà en Ricard Llorens, fins aleshores president de la secció, que amb un nodrit grup d'atletes prenen la decisió de formar un nou club.

La gestió de reorganitzar la secció d'atletisme li es encomanada per la directiva a en Joan Daranas, però d'això ja en parlarem en una propera entrada d'aquest bloc.

Joaquim Trillo

(*) Les vicissituds que concorregueren en l'ascens i la sortida del club d'en 'Cholo' Garcia mereixeran una nova entrada en aquest bloc

Ja tenim Atletisme !... (I)

Els inicis

La Secció d'Atletisme va néixer el 1950, formada per un grup de socis entusiastes i s'incorporà amb força al teixit esportiu del Club, de la mà de Jaume Figueres com a president i dels primers atletes d'entre els quals destaca en Pere Obón . En Miquel Torrens serà el primer entrenador i l'equip va créixer notablement. El primer cros social es celebrà a Vallvidrera el mateix any de la fundació amb una nodrida participació.

Ja en en el segon any s'organitzà el concurs de l' 'Atleta Complert' on cada participant havia de realitzar una prova de velocitat, una de resistència, un salt i un llançament; amb una participació superior al mig centenar d'atletes el trofeu es convertirà en una tradició anual.

L'any 1952 es participà en els 'Campionats Provincials', sent a la temporada següent quan s'obtenen les primeres victòries en les proves regionals, on el juvenil Antoni Llop es classificà en primer lloc en llançament de martell. En la tradicional prova de la 'Jean Bouin', que per aquells temps recorria l'avinguda Diagonal i finalitzava sota l'Arc de Triomf, resultà campió de la cursa a la categoria de veterans l'atleta Carles Baró, que ja era el nou entrenador d'atletisme substituint a en Torrens. El jove equip es consolida i poc a poc van arribant nous èxits. En Domènec Cerdán queda primer en 800 i 1.500 metres al 'Campionat de Catalunya' de 1955 i un any desprès l'equip aconsegueix l'ascens a la segona categoria regional.

L'any 1957 va ser productiu pel que fa a organitzacions del club, entre les quals cal destacar el primer encontra internacional que tingué lloc en un triangular fet a l'Estadi de Montjuïc el diumenge 21 d'abril, on participaren el club "Foyer Leo Lagrange" de Perpinyà i els atletes locals de l'Hispamer i del mateix Montjuïc.

Retall de "El Mundo Deportivo" de 22 d'abril de 1957 amb la informació
del primer encontra internacional de la secció d'Atletisme del C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

Més endavant s'establiria la celebració anual de la 'Copa Pirineus' amb la participació de quatre equips catalans i quatre de la Catalunya Nord, sent el nostre equip un participant habitual.

A l'edició del tradicional concurs de l' 'Atleta Complert' de l'any 1958 hi varen participar per primer cop bastants components dels equips de rugbi i de natació del club, juntament amb els atletes, fet que es repetiria posteriorment, de manera que el nombre de participants va créixer de manera extraordinària. L'any 1959 s'organitza el 'I Trofeu Passeig Marítim', amb un gran èxit de participació, que s'instituirà com una prova tradicional del club. Aquesta prova servirà, també, com a avantsala de la 'Jean Bouin' amb el valor afegit que la tipologia del terreny era optima per a la preparació de proves en circuït urbà.

Des de l'any 1958 la secció es en plena expansió pel que fa al nombre d'atletes i als resultats, però certes desavinences internes provoquen que un important grup dels seus integrants marxin del club amb el resultat que l'equip es debilita de forma notable iniciant-se un període de transició que portarà l'any 1962 a la dimissió del fins llavors entrenador, en Carles Baró.

D'aquesta època inicial de la secció cal esmentar als qui foren la base dels primers èxits esportius de l'atletisme del club. Ens referim als Figueras, Baró, Cerdán, Obón, Mestres, Alcaraz, o Llop; així com al veterà Marc Farell, que fou un assidu participant en proves de marxa i de fons fins ben entrada la dècada dels 70's.

El ressorgiment

Per rellevar el que fins llavors havia estat l'entrenador de la secció, en Carles Baró, pren possessió del càrrec en Francesc Morón que fou com a esportista destacat gimnasta, lluitador de grecoromana i atleta. Així, doncs, podem dir que és a l'any 1962 quan comença una nova etapa de la secció d'atletisme

Partint dels atletes que queden dels que formaven l'equip, la secció participa anualment en la majoria de proves del calendari català, però pateix el previsible descens de categoria, quedant inclòs a la quarta categoria de la Lliga Catalana. És continuen organitzant les ja tradicionals curses al Passeig Marítim i l' 'Atleta Complert' al vell estadi de Montjuïc.

Amb l'objectiu d'augmentar el nombre de participants es fa una notable tasca de captació i progressivament surten nous atletes d'entre els habituals assidus al gimnàs del club, situat al 'Chipirón' i on dirigia les sessions en Soriano, gran impulsor de l'educació física al Montjuïc. A aquests caldrà sumar-ne d'altres procedents de l'equip de natació que en el moment de 'penjar el banyador' opten per la pràctica de l'atletisme. En aquest sentit cal ressenyar l'aportació d'alumnes provinents de la "Academia de San Luís Gonzaga", que es trobava a la Plaça del Padró i que va nodrir d'un bon grapat de futurs nedadors i atletes al Montjuïc com ara els Siré, Torres Branchut, Cabrerizo, Pujol o el mateix autor d'aquest escrit. Alguns d'ells, desprès d'entrenar unes temporades en natació i waterpolo, passaren a formar part de la secció d'atletisme.

Com a fet a destacar del nou entusiasme creat a la secció, es programaren sessions de entrenament a l'Estadi de Montjuïc a les 6 del matí que, malgrat l'hora, tingueren un notable èxit d'assistència. El nou entrenador posà l'accent en la captació d'atletes infantils i juvenils. El primer bon resultat individual de la nova etapa fou a càrrec del jove Manel Pla, que obtingué la millor marca espanyola de 5.000 metres en marxa atlètica, a la vegada que també resultà guanyador del 'Copa de Catalunya de Cros' els anys 1967 i 1968. 

En Manuel Pla, guanyador del 'Trofeu Ignacio Pascual' l'any 1965.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Cal esmentar també en Fernando Grande, que l'any 1966 es situà entre els cinc primers en totes les curses de cros de la temporada, quedant campió de la 'Copa Catalana' de l'especialitat. Aques mateix any en Angel Herrera va ser primer classificat de la seva categoria d'infantil a la tradicional 'Jean Bouin', amb en Manuel Almenara com a tercer classificat. En proves de pista el júnior Josep Farrús resultà campió de Catalunya en llançaments de pes i martell.

Ja amb l'equip en una línia de forta progressió, a la temporada 1969-70 la secció es situà en el novè lloc del rànquing català i en el lloc 42è del rànquing estatal. Cal considerar que en aquests moments la secció  era formada majoritàriament per joves atletes encara en plena fase de creixement. Al cros de Mataró de l'any 1970 es comencen a notar els fruits dels equips infantils amb en Fernando Grande, Manuel Almenara i Victor Cabrerizo que arriben segon, quart i vuitè, respectivament, aconseguint un magnífic primer lloc a la classificació de clubs.

Un altre fet a senyalar d'aquest represa es el de que fins llavors la secció havia estat formada quasi exclusivament  per atletes masculins, però amb l'arribada d'en Ramon Amell i l'aportació de noies provinents de l'atletisme escolar captades per part d'en Ricard Llorens la secció femenina augmentà progressivament en quantitat i qualitat. Les primeres noies destacades foren Mercè Romeu, Remedios Gil, Rosa Busquets, Angeles Alonso, Maria J. Godoy i Maria Lluïsa Vilalta , que junt a les més joves i en un període breu de temps, formaran un excel·lent equip femení.

És a principis dels setanta quan es comencen a assolir títols individuals tant a la pista a l'aire lliure com en pista coberta i cros, d'entre els quals podem destacar els de A.Herrera, campió de Catalunya de triple salt; M. Almenara de 1.500 m i M. Pla tercer en 3.000 obstacles entre els nois. Pel que a les noies trobem a M. Romeu que va ser segona de Catalunya en 100 m llisos; R. Gil tercera en 400 m i A. Alonso també tercera en 800 m com a les atletes mes destacades en les seves categories.

En ple moment de creixement en Francesc Moron, que sens dubte és l'ànima de la secció, tingué l'encert de liderar un grup de professors, monitors, mestres i entrenadors com ara els Giné, Llorens, Batallé o Mañé entre d'altres, que van ampliar el quadre tècnic a la vegada que progressivament anaven aportant atletes procedents de les seves escoles i institucions a la base de la secció. A partir d'aquest fet es consolidarà una 'Escola d'Atletisme' que estarà sota la direcció de Sergi Mañé. Els bons resultats no varen tardar en arribar i fruït d'aquest treball, es va poder guanyar el 'Trofeu Joan Sastre' que es concedia al club que més atletes classificava a la prova de la 'Jean Bouin' aconseguint de fer-ho amb mes de 200 corredors en el conjunt de totes les categories, molt per damunt del segon classificat.

A la temporada de 1970 es guanyà el Campionat de Catalunya de quarta categoria, assolint un any desprès revalidar el títol de campió però ara de la tercera categoria. El mateix any 1971 l'equip juvenil de cros format novament per Fernando Grande, Manuel Almenara i Victor Cabrerizo guanyen el 'XXX Gran Premi Internacional Marcelino Gené' a la vegada que es classifiquen per a participar al Campionat d'Espanya on assoleixen el vuitè lloc d'entre els vint participant.

Cabrerizo, Almenara i Grande en aquells primers 70's. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI

Situats ja a l'any 1972 l'equip masculí de pista es proclama campió de grup al 'Campionat de Catalunya' de segona categoria davant de clubs com el Gimnàstic de Tarragona, el Granollers o el Manresa. Això ens permet l'accés a la final de campions de grup celebrada a Reus, on finalment s'aconsegueix revalidar la victòria i l'ascens per primera vegada a la màxima categoria. 

Retall de El Mundo Deportivo de 24 d'abril de 1972 confirmant el pas ferm 
del C.N. Montjuïc cap a la màxima categoria del Campionat de Catalunya. 
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Aquest mateix any l'equip femení es situa en un extraordinari vint-i-vuitè lloc en el rànquing estatal, meritòria posició donada la joventut de les components del nostre conjunt. Un cop més es participa a la Copa Pirineus celebrada a Beziers, competint a un bon nivell davant del F.C.Barcelona, l'ASUP de Perpignyan, el GEEG de Girona i el Touluse com a clubs més destacats.

Joaquim Trillo (*)

(*)  En Joaquim Trillo és un d'aquells alumnes de la "Academia San Luís Gonzaga" que a finals dels anys cinquanta es van integrar al C.N. Montjuïc i es varen dedicar a la natació i el waterpolo, a la vegada que més tard alguns d'ells, com es el cas d'en Joaquim, també varen fer les seves aportacions com a esportistes de la secció d'Atletisme del club

Equip infantil de waterpolo de l'any 1964. Garcia, Cazcarro i Trillo. 
Ajupits:  Murio, Costa, Siré i Sánchez
Font: Arxiu JCE. Ft. Martinez Carrión