Davant el 80è aniversari del Club Natació Montjuïc, 1944-2024...

Tal com vàrem explicar en el seu moment, aquest bloc marca com a data límit de les seves memòries l'any 2000, tot i que en determinades ocasions no ens en podem estar de remarcar fets actuals i concrets que creiem dignes de celebració.

Aquest és el cas que s'escau en el present any de 2024, quan hem de commemorar el vuitantè aniversari de la fundació del Club Natació Montjuïc, molt probablement al Bar Feliu del número 143 del Carrer Nou de la Rambla - llavors 'Conde del Asalto' - en circumstàncies de les quals ja ens hem fet ressò en aquest bloc (*).

En relació a la data de constitució del club...

Si bé sempre hem donat com a vàlida la data 'oficial' de constitució del club el 14 d'abril de 1944, a hores d'ara la documentació de que disposem no ens permet confirmar aquest punt, ans al contrari ens porta a la conclusió de que no és del tot exacte.

En el moment de la creació del club és encara vigent la 'Ley de Asociaciones, del 30 de junio de 1887', que en un dels seus primers articles especifica que:

"Art. 4.° Los fundadores o iniciadores de una Asociación, ocho días por lo menos antes de constituirla, presentarán al Gobernador de la provincia en que haya de tener aquélla su domicilio dos ejemplares, firmados por los mismos, de los estatutos, reglamentos, contratos o acuerdos por los cuales haya de regirse, expresando claramente en ellos la denominación y objeto dela Asociación, su domicilio la forma de su administración o gobierno, los recursos con que cuente o con los que se proponga atender a sus gastos, y la aplicación que haya que darse a los fondos o haberes sociales caso de disolución."

Aquests principis, vigents l'any de la fundació del Montjuïc, han estat conservats, amb diferents modulacions, en totes les reformes que amb posterioritat ha sofert la legislació espanyola - i la catalana, en el seu moment - sobre associacions no lucratives. 

El nou règim, sortit de la lluita fratricida, matisa la llei vigent amb el 'Decreto sobre Asociaciones del 25 de enero de 1941', que disposa:

"Artículo cuarto.- Todas las asociaciones actualmente existentes, no exceptuadas en el artículo primero, deberán presentar en los Gobiernos Civiles de la provincia de su domicilio central..., dentro del término de un mes desde la publicación del presente Decreto, los siguientes documentos:

• a) Dos ejemplares de los Estatutos, Reglamentos o acuerdos por que se rijan.

• b) Dos ejemplares de la lista de sus Presidentes y demás personas que ejerzan cargos de dirección, gobierno, representación o administración, constituyan o no Junta, con expresión de sus domicilios.

• c) Lista, de sus asociados, on consignando su nacionalidad en los que sean extranjeros.

• d) Inventario de sus bienes.

• Y) Último balance aprobado."

Malgrat l'existència d'aquests requeriments legals, en els arxius fins ara trobats de la nostra entitat no s'han pogut localitzar ni una acta de constitució, ni uns estatuts o reglaments vàlids; abans dels que, apressadament, s'elaboren a finals de l'any 1949, quan sí que finalment es produeix la inscripció en el registre d'associacions del govern civil de Barcelona, a l'efecte de complir els tràmits necessaris per a poder donar legalitat al lloguer i a les activitats recreatives del nou local social del carrer del Paral·lel n. 88... és a dir, de l'històric 'Chipirón'.

Imatge general i detall del full 254 del Llibre d'Actas de la Federació Catalana de 
Natació, del dimecres 22 de març de 1944 (**), on s'acorda acceptar la inscripció 
del 'C. N. Montjuich de Educación y Descanso', i es nomena com 
a 'Delegado' a en José Muñoz, cap d'esports de l'organització.
Font: Arxiu de la FCN

L'acta del Comité Executiu de la FCN, recollida a les imatges precedents, és l'únic document que coneixem fins al present que ens assenyala una data fefaent de la constitució del nou 'Club Natación Montjuich de Educación y Descanso'. 

Però, quina és la raó que hi ha per a què no es compleixen en aquest cas les disposicions legals que hem descrit en començar l'article ?. La resposta és ben senzilla: qui es presenta a la federació per a donar d'alta el nou club no és cap dels fundadors 'canònics' de l'entitat, sinó en José Muñoz, el 'Jefe de Deportes de  Educación y Descanso de la Organización Sindical', és a dir una autoritat - no gaire rellevant, però autoritat - de la dictadura, a la qual els directius de la FCN no hi poden respondre mes que amb l'acatament. 

D'aquesta manera, i fins a que no disposem d'un nou document que n'aconselli la modificació, la data real de constitució del club és la del dia 22 de març de 1944.

Del 75è al 80è aniversari del club amb el bloc del Memòries del Montjuïc...

Encara que la pandèmia en va retardar la sortida, el nostre bloc va inaugurar les seves activitats públiques a les acaballes del 2020, poc temps desprès de concloure l'anyada del 75è aniversari; i l'inici de la celebració del vuitantè ens troba en una normalitzada continuïtat, ja lluny del ritme de publicacions de les primeres entrades, quan hi havia força material acumulat dels molts mesos de preparació.

Al llarg d'aquests darrers quatre anys hem publicat en el 'Memòries...' fins a 227 entrades o articles, que descomptades les que tenien versió en castellà - fins a desembre de 2022 - queden en 147 entrades o articles publicats. En el resum que segueix podem veure, a les primers dues columnes, les etiquetes o temes que han tingut mes publicacions; mentre que en les dues darreres hi trobem aquelles entrades que han estat mes vistes. 

A dia d'avui el bloc ha superat les 126.000 visites, i molts dels seus escrits han estat reproduïts per altres racons de la xarxa, des de la web de la RFEN fins a les pàgines de nombrosos seguidors del nostre mur de Facebook.

    QUADRE RESUM DE CONTINGUTS DEL BLOC

(1) Cadascuna de les entrades o articles solen tenir mes d'una etiqueta
        (2) A partir del desembre de 2022 només es publiquen les versions en català, de manera que les entrades anteriors, que tenien també versió castellana, es troben infravalorades en nombre
  Font: Elaboració pròpia

Les 147 entrades han estat acompanyades per prop de mil sis-centes imatges de diferents tipus i formats: fotos, retalls de publicacions, gràfics, quadres, o altres elements que il·lustren i complementen el text. En el propi mur de Facebook del 'Memòries...' hem sobrepassat la xifra dels 1.900 amics, malgrat haver renunciat de manera voluntària a fer qualsevol tipus de promoció dels que constantment reclama META per a monetitzar els seus serveis. 

Aquesta darrera opció, com ja sabem, limita seriosament la difusió que es fa per el seu canal dels nostres continguts... 

Reproducció de la caràtula de Facebook del nostre bloc.
Font: Arxiu JCE

Per acabar, satisfets ?... sí, però...

No hi ha cap dubte de la satisfacció que sentim la gent del 'Memòries...' de l'acollida trobada per aquells que, malgrat les dificultats de difusió i el 'soroll' enorme de les xarxes, ens han estat seguint tot aquest temps. Llavors, perquè hi ha d'haver un però ?. 

Dèiem en la introducció 'Ens Hem d'Explicar' de l'any 2020:

"Als que encetem aquesta mirada retrospectiva no ens mou pas l'afany de fer una mena d'història d'aquests fets esportius que tractarem, no en tenim ni la metodologia ni els mitjans. Es tracta, més aviat, de parlar dels nostres records i de les noticies que en guardem de com s'han succeït els fets; per tant aquestes memòries estan subjectes als mateixos defectes que qualsevol d'altres: no són una foto fixa que recull la realitat d'un esdeveniment, són recomposicions dels fets recordats i elaborats a partir de les experiències personals, les imatges que en conservem, el pas dels temps i les reconstruccions que hi hem anat incorporant, provinents d'altres subjectes o espectadors."

I continuàvem datant l'abast temporal d'aquestes memòries, per a tot seguit fer una demanda propositiva per als hipotètics seguidors/lectors:

"Creiem que aquest blog ha de ser una obra conformada entre totes aquelles persones que tinguin algun fet o record personal que aportar-hi i cal fer notar que al Montjuïc a més de les activitats esportives relacionades amb el món de l'aigua, que són l'objectiu per el qual va ser creat l'any 1944, s'hi van desenvolupar d'altres disciplines esportives: rugbi, atletisme, natació amb aletes, escafandrisme, excursionisme i, mes recentment, els esports de raqueta com el tennis, l'esquaix o el padel, a més d'una secció cultural amb efectes de Guadiana que apareixia i desapareixia amb una certa facilitat."

I aquí ens 'atrapa' el però... i és que tot i estar molt orgullosos de les col·laboracions trobades per a fer els Carnets de Soci o els Identitats, ens sembla que no hem estat capaços d'engrescar a prou gent per a que ens faci arribar les seves memòries i records dels seus temps en el món de l'esport, al sí del Montjuïc o de qualsevol altre entitat germana, cosina germana o parenta llunyana... que tant se val...

Agraïm, és clar, totes les aportacions rebudes, encapçalades per les del Mestre Juan Antonio Sierra Puerto, que des de abans del naixement del bloc ha estat un inspirador i un assidu colaborador. També les importants d'en Joaquim Trillo, Manel Silvestre, Toni Comas, Josep Bas i tantes d'altres... fins a arribar a les darreres de na Pilar Silvestre - amb la seva millor forma d'expressar-se: la fotografia - i les de na Yolada Dolz, una de les millors atletes que s'han format en el Montjuïc.

Ens agradaria, no obstant, comptar amb mes aportacions d'aquest caire. Tal vegada algunes de les persones que en algun moment s'han plantejat de colaborar aportant el seu record o la seva vivència, s'han desanimat per el comentari recurrent de "... tot això son tonteries, el que cal fer és mirar endavant i no aquestes collonades nostàlgiques..."; i tenen raó, és clar, si no fos perquè a la gent del 'Memòries...' no ens mou cap malaltissa nostàlgia, sinó mes aviat la necessitat de fugir del 'adanisme' d'aquells que creuen que el món ha començat amb la seva existència, i pretenen ignorar el que de bo - i de dolent - s'ha estat fent en el passat, en aquest o l'altre camp.

En qualsevol cas, aquí ens teniu seguint la màxima d'aquell dirigent que s'adreçava als que l'escoltaven amb allò del: "... algú ho havia de.... fer !."

I en relació al motiu que ha encapçalat aquest escrit, el del vuitantè aniversari del club, només volem expressar el mateix desig que van manifestar el fundadors 'canònics' del Club Natació Montjuïc en editar-se el novembre de 1946 el primer número del butlletí del club: "Endavant amb el Club Natació Montjuïc".

Memòries del Montjuïc

(*) En realitat el que serà el club que s'inscriu a la FCN ja ve mantenint activitats diverses des de finals de l'any 1943, però d'això ja en parlarem en un altre moment. Cal tenir present que en el context de la dictadura el nomenament de 'Delegado' equivalia al de ser la primera autoritat de l'entitat o organització referida. En relació a aquests moments fundacionals vam recollir les informacions que eren disponibles en les entrades:
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/11/el-naixement-dun-club.html
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2020/10/tercera-entrada-de-prova.html

(**) Per a datar l'acceptació del C.N. Montjuïc per la FCN en el dimecres 22 de març, ens hem de fiar del fet que aquesta reunió del seu Comité Executiu es celebra entre les dels dimecres 15 i el dimecres 29 de març, aquestes dues inequívocament datades.

Memòries d'una atleta. Yolanda Dolz Pérez de los Cobos, de l'aigua a la pista...

Agraïm, profundament i sincera, aquesta col·laboració de la Yolanda, nedadora i atleta del Club Natació Montjuïc, que s'ha decidit a posar en blanc i negre els records de la seva dilatada trajectòria esportiva. És, realment, un dels objectius del nostre bloc, el d'assolir que entre tots puguem arribar a comunicar-nos la memòria i la imatge que hem guardat, cadascuna de les persones que hi hem  estat, dels nostre recorregut en l'entitat. Amb mes motiu encara aquest any en que el Montjuïc ha de complir el seu vuitantè aniversari: 1944-2024.

Les germanes Dolz Pérez de los Cobos, Yolanda i Georgina respectivament, 
a la piscina de la plaça Folch i Torres a mitjans els anys seixanta.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Sóc nascuda el 31 de maig de 1962, filla d'en Miquel Dolz i de na Matilde Pérez de los Cobos. Quan arribo a la família ja m'esperen les meves dues germanes: la Lola, la primera en arribar, i la Georgina, que em porta poc mes d'un any d'avantatge. 

La meva memòria em trasllada de seguida a l'any 1967: jo tenia tan sols 5 anys i érem de vacances al poble del pare, a Arens de Lledó, provincia de Terol. Va succeir un petit incident que, degut a la meva poca edat i malgrat no tenir cap conseqüència greu, va ser un ensurt majúscul per als meus pares.

Jugàvem amb la Georgina en un canal que servia d'abeurador natural, on bevien les mules i els rucs del poble. Hi fèiem anar un barco de joguina quan de sobte se'm va escapar el vaixell cap a la paret de davant del rec i, per voler agafar-lo, vaig caure dins del corrent que se m'emportava cap a un salt d'aigua que hi havia mes avall. Als crits d'alerta de la meva germana va acudir el pare, que em va poder treure abans de que passés res.

El cas és que un cop salvat el perill, la meva mare Matilde va prendre una irrevocable decisió i va sentenciar: "quan arribem a Barcelona aquestes nenes aniran a natació...". I dit i fet, així va ser com vam aterrar la Georgina i jo a la piscina de la Folch i Torres de Barcelona, la seu del Club Natació Montjuïc. Comencem els cursets de natació a la piscina de Montjuïc - la 'vella' - que llavors dirigia ja en Francesc Morón, prenent el relleu de l'històric Boronat. El nostre progrés va ser molt ràpid i aviat ens van pujar a l'equip de natació de competició, on ens vam trobar amb la nostra primera entrenadora, na Carme Ramos.

Cap a finals dels anys seixanta en Francesc Morón, ajudat per na Carme Ramos i en 
Miquel Escolies i amb d'altres ensenyants, se'n cuidaven de l'ensenyament de la 
natació en els històrics cursets que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Una de les primers competicions que recordo haver disputat va ser la del 'Trofeu Martí Planas' (*) a la piscina de Folch i Torres - crec que era el de l'any 1968 - on a mes de les proves individuals vaig participar en els relleus de 4x33 m lliures i 4x33 m estils, en les quals vam quedar segones i primeres, respectivament, amb un equip que formàvem Esther Camas, Laura Flaqué, Montse Villarrubias i jo mateixa.

En el calaix mes alt del podi l'equip del C.N. Montjuïc: Yolanda Dolz, Laura Flaqué, 
Montse Villarrubia i Esther Cama, guanyadores del relleu de 4x33 m estils 
en el 'II Trofeu Martí Planes' per a nedadores menors de 12 anys.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. Montejano

Mes tard ens van passar al primer equip, en l'època que l'entrenador era en Joaquim Álvarez. En total ens vam estar, la meva germana i jo, deu anys fent natació. Recordo que com una part de les competicions que fèiem eren les travessies; en llacs o rius com ara la de Banyoles o la d'Olot; o les que fèiem per la mar, com les de l'Estartit o la de Sitges.

A la temporada d'hivern, com una part mes de l'entrenament, era habitual que la gent de natació participés en les proves de cros o camp a través. De les travessies de natació no en vaig guanyar cap, però els crosos eren un altre cantar, essent jo nedadora guanyava sempre a les noies i nois de l'equip d'atletisme de la meva edat. A la Jean Bouin no hi vaig participar sent nedadora, però si que vaig fer altres crosos com els de Calldetenes, el del Tibidabo o els que organitzava el mateix Morón a la zona del camping de 'La Ballena Alegre'. 

Cros de Badalona, anys seixanta. Davant: Martí Giménez i Toni Comas, amb en 
Victor Cabrerizo al mig; al fons en Joaquim Trillo. Aquests dos darrers són
alguns dels casos en que es fa el traspàs entre la natació i l'atletisme.
Font: Arxiu JCE, fons Toni Comas. Ft. SI

A tot això va ser en Francesc Morón, que em coneixia des dels meus primers cursets i que aleshores era l'entrenador de la secció d'atletisme, qui un dia es va dirigir a la meva mare per a recomanar-li que deixés el que estava fent a la piscina i en dediqués a córrer. Així va ser com l'any 1977, als 15 anys, vaig deixar la natació i em vaig passar a la secció d'atletisme del Club Natació Montjuïc.

Com que venia de fer molts metres d'entrenament a la natació - uns vuit-mil metres diaris - tenia bon fons, així que vaig començar amb els crosos i les carreres de fons, com els 1500 m llisos; però ben aviat vaig veure que la disciplina que m'agradava i volia córrer eren les tanques. 

Quasi coincidint amb la meva arribada a la secció en Morón n'havia marxat per a fundar un nou club, de manera que en Ricard Llorens, amb l'Enrique Félez i algún altre preparador, és van fer càrrec dels entrenament dels atletes del club. En Llorens es cuidava especialment de l'equip femení i amb ell vaig anar entrant en el món de les curses de pista, especialment en la prova dels 400 m tanques, de la qual em vaig convertir en una especialista.

L'atleta en una sessió d'entrenament a l'estadi Serrahima
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

A mes de les competicions federades habituals, vaig participar en totes les activitats que s'organitzaven a la secció en aquells anys setanta i vuitanta. Encara que al principi anàvem a entrenar a l'estadi Serrahima, ben aviat ja vam poder utilitzar la pista de cendra d'atletisme que el club havia fet al votant del camp de rugbi de la ciutat esportiva, a la pedrera de Can Borinot. 

Recordo haver estat una de les atletes que vam formar part de la 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' (**), allà cap a l'any 1976. També vam fer una altra activitat d'aquest tipus amb ocasió dels que es coneixia com la 'Diada de l'Olimpisme', que el club organitzava. En concret em ve a la memòria una d'aquestes diades que amb companys de les diverses seccions del club, ens vam organitzar per portar una bandera olímpica, mitjançant relleus, per diferents carrers de Barcelona, que després de passar per l'estadi finalitzava el seu recorregut a les instal·lacions de la ciutat esportiva.

La segona de l'esquerra, amb d'altres esportistes del club en la 'II Diada 
de l'Olimpisme', organitzada per el C.N. Montjuïc l'any 1982.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Per el que fa a la competició, vaig fer atletisme dels 15 als 32 anys, aconseguint diferents títols tant de Catalunya com a nivell nacional espanyol, podent ocupar sovint llocs de privilegi en  els campionats oficials de les diferents categories, quasi sempre en 400 m tanques, encara que sovint també he competit en 400 m llisos i en algun o altre relleu. He participat en nombroses ocasions amb la selecció espanyola d'atletisme.

L'any 1984 vaig ser a punt de poder anar als Jocs Olímpics de Los Ángeles, en haver quedat campiona d'Espanya dels 400 m tanques, amb una marca de 59.26 que va ser la millor marca de l'any de la distancia (***), quedant-me a només 6 dècimes de la mínima exigida per la Federación Española de Atletismo (FEA) per a poder anar als jocs.

Original de la felicitació tramesa per la Junta Directiva del C.N. Montjuïc i signada 
per el seu president, en Robert Carmany, felicitant a na Yolanda Dolz 
per la fita aconseguida en el Campionat d'Espanya de 1984.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Al llarg de la meva carrera esportiva en l'atletisme he rebut diferents tipus de reconeixements. L'any 1980 vaig ser nomenada com a 'Millor Atleta Junior de Catalunya', junt amb el meu company Jordi 'Cholo' Garcia, gran atleta també format a les files del nostre Club.

El 1995, amb motiu de celebrar-se el 80è aniversari de la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), vaig rebre d'aquesta una menció especial pel meu historial atlètic. Així mateix en complir-se el centenari de la catalana també em van lliurar, juntament amb altres companys, una nova menció per la meva carrera esportiva.

Trofeus commemoratius de la seva carrera esportiva en 
l'atletisme, lliurats per la FCA els anys 1995 i 2015.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Ja entrats els anys noranta m'arriba l'hora de deixar l'esport de competició.  Tinc per endavant una altre fita, encara mes important, que es la de ser mare, cosa que no em volia perdre, i ho sóc de tres grans esportistes que també s'han format al sí del Club Natació Montjuïc, quan encara gestionava la piscina de la plaça Folch i Torres - on tot havia començat per a la Georgina i per a mi - encara que elles ho han fet a la secció de salts. Els seus noms són els de Claudia, Júlia i Paula Gilabert Dolz.

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

(*) En Martí Planas Ferrer (1900-1967) va ser un homelliurat per complert a l'esport de la natació. Fundador de dos clubs d'aquest esport: el Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 i el Club Natació Montjuïc l'any 1944; en ambdós va ser el soci n. 1 de les respectives entitats. En el cas del Montjuïc va renunciar a aquest honor a mitjans dels anys cinquanta, quan va 'traspassar' el número 1 del Montjuïc a en Vicenç Esquiroz, de qui havia estat una mena de mestre i tutor. Professionalment va exercir com a periodista de La Vanguardia des de l'any 1930, on estava especialitzat en les cròniques del seu esport preferit. El 'Trofeu Martí Planas' va ser instituït per el Montjuïc en homenatge i recordança seva, essent la primera edició la de l'any 1967, el mateix del seu decés. La que recorda la nostra atleta va ser, doncs, la segona edició.

(**) Aquesta curiosa 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' - i fins a on sabem, també la última - va ser organitzada per el club com a part integrant dels actes d'inauguració de la primera fase de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del Montjuïc a la antiga pedrera de Can Borinot, a la muntanya de Montjuïc. Hi participaren esportistes de totes les seccions de l'entitat que transportaren aigua beneïda per a ser emprada en la part religiosa de la inauguració del nou equipament. Al nostre bloc hi trobareu una entrada on hi teniu mes informació: 
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/atletisme-de-la-i-volta-pedestre-la.html

(***) Aquestes sis dècimes van impedir que el C.N. Montjuïc pogués afegir una altre esportista a les olímpiques que ha tingut en natació: Laura Flaqué i Natalia Cabrerizo. Na Yolanda Dolz s'hagués afegit a d'altres atletes sorgits de la pedrera banc-i-verda que sí que van poder ser olímpics, encara que llavors ja no pertanyessin a la disciplina del club que els va veure créixer: Jordi 'Cholo' Garcia, en els 5.000 m llisos als jocs de Los Ángeles 1984 i Xavier Garcia Chico, en el salt amb perxa als jocs de Barcelona 1992, on va pode conquerir la medalla de bronze.

Sobre el foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez...

Font: Bloc fotographic2015.wordpress.com

Na Pilar Silvestre Sánchez (1962) és, des de fa mes de quinze anys, una fotògrafa quina obra ha estat reconeguda internacionalment i premiada en nombrosos esdeveniments.

Per a la 'família' del Club Natació Montjuïc ella és una component de la saga dels Silvestre-Sánchez, integrada per els pares, Pilar i Manel, i els seus cinc fills: Pilar, Silvia, Manel, Jordi i Lidia. Tots els fills han estat esportistes del club, practicant les diferents modalitats aquàtiques de l'entitat. En el cas de la Pilar la seva actuació la va portar a iniciar-se en la natació, el waterpolo i els salts; per acabar dedicant-se amb major intensitat a la natació amb aletes al llarg de mes d'una dècada. Seguien els pasos de la seva mare, na Pilar Sánchez, que havia format part dels equips de natació artística del club als anys cinquanta - llavors coneguda com a ballet aquàtic - .

Un dels primers equips de waterpolo femení del club a mitjans dels anys vuitanta.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Figueras (E), N. Sans, S. Silvestre, Laura 
Flaqué, E. Garcia, P. Silvestre, Lidia Flaqué, Gelpi, Sanza i L. Silvestre.
Font: Arxiu del CNM

La fotògrafa... una mirada sanadora

La Pilar havia sentit en la seva joventut la crida de la fotografia, però les diferents demandes de la vida la van anar apartant d'aquesta dedicació. Va ser desprès d'una llarga malaltia, derivada d'un estrès laboral que la tenia massa aïllada a la seva llar, quan les paraules del metge que l'atenia la van tornar a posar sobre el camí de l'art, en recomanar-li que "...hauries de provar de interessar-te en alguna activitat manual concreta..." i d'entre les diferents opcions de que disposava va decidir reprendre la seva passió per la càmera fotogràfica. 

Els primers passos van ser la fotografia de proximitat en el seu ambient domèstic, per passar desprès a explorar un entorn immediat i conegut, com el de les activitats aquàtiques. Torna a visitar les piscines. En una entrevista donada a la periodista Marina Tadeo, del diari digital 'El Independiente' el 7 d'agost de 2023, ella mateixa ho explica:

"Cuando sacas una fotografia no piensas en tu enfermedad, estás enfocada en una situación que estás viendo y has de resolver... salía de la piscina sudada y con mala cara, pero poco a poco te das cuenta de que se te da bien y te animas...

Pasas de fotografiar el waterpolo a los saltos. Se te hace rutina y te tienes que reinventar otra vez. Lo mío era una continua reinvención..."

Tant bé se li dona que de seguida comença a ser coneguda com a especialista en la fotografía esportiva: waterpolo, salts, activitats subaquàtiques, BMX o patinatge són alguns dels terrenys esportius explorats. Amb la necessitat de trobar nous reptes mes endavant es llença a la fotografia de carrer, en la qual també excel·leix, arribant l'any 2014 a ser nominada com a 'X-Photographer' de Fujifilm, mentre que a l'any següent va ser la primera dona, a la vegada que la primera persona de nacionalitat espanyola, en ser la portada del magazine internacional 'Fujifilm X World'.

DIVERS

Tal com consta en el Facebook del bloc de 'Memòries del Montjuïc...', el diumenge 21 de gener a la Piscina de Montjuïc va tenir lloc la presentació del foto-llibre DIVERS, de na Pilar Silvestre, amb la presència de gran nombre de les persones que es troben vinculades a la seva realització: noies i nois saltadors, familiars i acompanyants; quines evolucions a les instal·lacions de Montjuïc van ser recollides per la mirada de la Pilar entre els anys que van del 2014 al 2019.

Prèviament a l'edició d'aquest llibre les seves fotografies havien recorregut bona part del territori del país en format d'una exposició titulada 'Splash'

Cartell anunciant l'exposició a la ciutat de Ceuta.
Font: Blog asociaciónmiradas.com

Les fotos del llibre DIVERS ens descobreixen a tres grans personatges: les noies i els nois protagonistes; la Piscina de Montjuïc, feta per els Jocs Olímpics de 1992 i hereva de la 'vella'; i la ciutat de Barcelona, quasi sempre present com un magnífic teló de fons...

La pròpia artista ens presenta el llibre amb les següents paraules:

"Durante años he estado fotografiando grandes competiciones de saltos que se realizaban en esta piscina...

Al principio me limitaba a fotografiar los saltos de competición, pero mi mirada no se apartaba de aquellos niños que jugaban a pie de piscina en los entrenamientos previos a las competiciones... 

Los niños jugaban mientras esperaban su turno para saltar, juegos que me recordaban aquellos tiempos en que yo también fui niña y que, junto a mis hermanos y amigos, jugábamos de la misma forma, mismos juegos, misma piscina..."

Una altre clau de la seva mirada ens la dona també la mateixa autora: "No fotografio lo que veo, sino el como lo veo"; és a dir que no estem davant d'una cronista o una foto-periodista de l'actualitat, si no d'una artista amb voluntat i capacitat d'interpretar i transformar la realitat:

"Buscando expresarme y transmitir de un modo sincero encontré la magia que proviene del simple acto fotográfico, la herramienta que me ayuda a expresarme - más allá de las palabras - tal como soy."

I fins aquí les paraules. Ara es l'hora de les imatges...

Portada del foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. (*)
Font: Cortesia de l'autora. Ft. P. Silvestre
- vàlida per a la resta d'imatges -

A ple rendiment...

Pirueta sobre un fons màgic...

Black serie...

"Vaig com les aus..." (**)

L'esforç competitiu i el joc gratuït... - un resum de l'esperit del llibre -.

'Reflections'. Video publicar per Fujifilm, dins d'una selecció de vuit fotògrafs de tot el món 
per a explicar la seva experiència. Pilar Silvestre ha estat la única dona d'entre els escollits.
Font: Fujifilm. Projecte "Reflections", 2022

Memòries del Montjuïc

(*) Foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. Editat per la mateixa autora i Fujifilm. Dipòsit legal BI-01337-2023.

(**) "Vaig com les aus..." és el títol d'un bell poema d'en Josep Palau i Fabre, pertanyent a 'Poemes de l'Alquimista' (1952). Les dues saltadores que volen sobre el cel de Barcelona són les germanes Gilabert Dolz, filles de na Yolanda Dolz Pérez de los Cobos (1962), qui va ser destacada atleta del Montjuïc a la dècada dels vuitanta i als primers noranta; assolint el Campionat d’Espanya absolut de 400 m tanques (1984). També fou campiona de Catalunya, en categoria absoluta, de 400 m tanques (1978, 1981, 1983-86, 1993), de 400 m llisos (1979) i de 800 m llisos (1987). 

Tríptic de la Piscina de Montjuïc... 'la vella' (iIII). Noves reformes i II Jocs Mediterranis

La segona reforma. 1949... una torre de salts 'de veritat'

Una de les 'herències' de la piscina de la Exposició Internacional de 1929 és la de la torre de salts, situada en un lateral del vas. La seva precària construcció, amb una lleugera estructura metàl·lica rematada amb fusteria, desmereix del pompós nom del 'Estadio Náutico de Montjuich' amb que se la va batejar.

L'any 1948 l'Ajuntament de Barcelona ha vist la creació de la primera Ponència d'Esports d'Espanya, presidida per en Epifani de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà. Aquest, juntament amb en Josep Picart cap de les instal·lacions esportives de Montjuïc, entoma les diferents reclamacions existents per a una nova millora de la pileta. Amb un pressupost total superior a les 730.000 ptes. les reformes, que volen aconseguir "el definitivo acondicionamiento del Estadio Náutico de Montjuich" tal com informa la 'Gaceta Municipal de Barcelona' del 12 de setembre de 1949, inclouen:

• Construcció d'una nova torre de salts, canviant-ne l'emplaçament

• Creació de dues llotges al forat deixat per l'antiga torre

• Adequació dels sistemes de renovació i filtratge de l'aigua

• Millora dels tancaments i accessos de l'equipament

• Pintura general de la piscina i els seus annexes

Aquesta vegada els encarregats de les obres han estat els membres de la comissió tècnica de la nova Ponència d'Esports: l'arquitecte Pere Ricart - qui específicament ha dissenyat la torre de salts - junt amb els també arquitectes municipals Raventós i Vilaseca.

Plànols de les diferents perspectives de la nova 
torre de salts, dissenyada per en Pere Ricart.
Font: AMCB

Informació publicada a la 'Gaceta Municipal de Barcelona' del 12 de setembre 
de 1949 on s'inclouen les dades sobre les reformes de la piscina de Montjuïc.
Font: Hemeroteca ARCA

Per a resoldre el problema de la manca d'higiene de les aigües de la piscina, que calia renovar quasi bé cada setmana, l'ajuntament ha rebut amb data del 30 de març de 1948 un pressupost de l'empresa madrilenya de 'F. Bastos, Ingenieros' que assegura tenir la solució per el tractament i la depuració de les aigües de la piscina de Montjuïc.

Aquesta passa per la instal·lació de 10 filtres oberts, de 1 x 6,50 m. cadascun, construïts amb formigó armat i dotats de rentat per corrent inversa. El pressupost estimat per aquesta instal·lació és de 269.830 ptes. i en ell no s'inclouen les despeses de l'obra dels dipòsits dels filtres, ni les de la instal·lació elèctrica, ni el cost dels manobres necessaris, ni d'altres elements. Si aquestes despeses hi fossin incorporades el pressupost superaria les quatre-centes mil pessetes de la època. 

Atenent al fet que la despesa total informada per l'ajuntament va ser de 730.280 ptes. podem concloure que la solució proposada no va poder ser aplicada en aquest moment, o no al menys en la seva totalitat . Així ho corroboren les informacions de premsa posteriors i les del mateixos usuaris de la piscina, que segueixen queixant-se del mal estat de l'aigua de la instal·lació (*).

Portada i carta d'oferiment del pressupost fet a l'ajuntament de Barcelona per tal de resoldre 
els problemes de tractament i desinfecció de les aigües de la piscina de Montjuïc.
Font: ANC, fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

La finalització de la reforma va coincidir amb la data prevista per a la celebració d'un periòdic encontre internacional de waterpolo entre Espanya i França, a celebrar els dies 18 i 19 de juliol de 1949 que es va fer servir com a acte d'inauguració de les remodelades instal·lacions. 

En aquells anys l'equip francès s'imposava habitualment a l'espanyol, però la recent incorporació d'en Andrés 'Bandy' Zolyomy com a entrenador de l'equip del C.N. Barcelona - i de la selecció espanyola - augmentaren les perspectives de millora i feien preveure que per primera vegada es podria guanyar a França. Quasi s'aconsegueix, però finalment els representants de la 'grandeur' van remuntar el 2 - 0 de l'equip espanyol de la primera part per a imposar-se amb un ajustat 2 - 3 al final de la segona. Així ho remarca el n. 63 del butlletí de la FCN:

"No se produjo la esperada victoria española, que hubiera sido la primera del palmarés. Nuestras esperanzas se vinieron abajo, pero perdimos a todo honor con un adversario que se ha superado notablemente. Si nuestro equipo no estuvo tal vez tan afinado como había llegado el año último, los franceses en cambio se mostraron desconocidos (a mejor) de como jugaron en Londres..."

Equip espanyol que s'enfrontà al francès el dia 18 de juliol de 1949 a la piscina
 de Montjuïc: Martí, Serra, Falp, Castillo, Adern, Mestres i Queralt.
Font: Bloc waterpolomadrid.wordpress. Ft. SI

Retall de la crònica del partit del setmanari 'Destino' del 25 de juny de 1949
signada amb les inicials JM, segurament referides a en Joaquim Morera.
Font. Hemeroteca ARCA

L'endemà del partit oficial és celebra un segon encontre de caire amistós en el qual s'esdevé el debut de tres joves jugadors: en Vicenç Serra - del Sabadell -, junt amb els cenebistes Antoni Subirana i Joan Lluís Abellán; amb aquesta nova alineació de l'equip s'assoleix un empat a dos gols que deixa un millor regust als afeccionats locals.

Encara el mateix 1949 es produeix un nou fet històric amb la presentació a la pileta de Montjuïc de la primera exhibició a Espanya d'un equip del que llavors s'anomena a Europa 'natació ornamental'. Les encarregades de presentar aquesta nova modalitat aquàtica són les nedadores del 'Stade de Reims' francés, que van fer les seves exhibicions els diumenges 24 d'agost i 1 de setembre, amb una gran repercussió de la premsa i del públic, en actes organitzats de manera conjunta per el C.N. Montjuïc i el C.N. Catalunya, que van comptar amb el patrocini de 'El Mundo Deportivo'.

Titular de 'El Mundo Deportivo' del dia 20 de juliol de 1949, amb 
l'anunci de l'actuació del ballet francés del 'Stade de Reims'.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Els anys cinquanta. II Jocs Mediterranis i mes...

Per al 1950 els Campionats d'Espanya han estat adjudicats per la FEN a la ciutat de Madrid, quin ajuntament vol inaugurar amb ells el seu 'Estadio náutico de La Casa de Campo', però finalment les obres no s'acaben a temps i el tot just estrenat president de la FCN, en Francesc Draper, pren l'arriscada iniciativa d'organitzar-los a la reformada piscina de Montjuïc.

Des de el triomf de Castella de l'any 1934 la natació catalana ha vist truncada la seva hegemonia en la natació masculina espanyola, primer pels nedadors castellans i mes tard per els de les Illes Canàries que s'aniran repartint el títol amb l'excepció dels campionats de 1940 a Vigo, on puntualment Catalunya recupera el primer lloc. Per els de 1950 s'espera un nou triomf de l'equip de les Illes Canàries, per bé que en l'ambient hi ha l'esperança d'una possible recuperació de l'equip català. A la seva 'Historia de la Natación Española' en Joaquim Morera ho recorda així:

"Los Campeonatos de España estaban confiados a Madrid para ser organizados en la nueva piscina de la Casa de campo. No estuvo terminada a tiempo, y con sólo quince días de margen la Federación Catalana, en la que acababa de entrar como presidente Francisco Draper, hombre de un empuje extraordinario... cogió la organización y la convirtió en un éxito. Revendedores en Montjuïc, como si fuera un partido de futbol, premiaron esta osadía de organización y deportivamente quedó premiada la Federación Catalana con un amplio triunfo en la puntuación general..."

Portada del fullet editat per la FCN amb motiu del XL Campionat 
d'Espanya de natació disputat a la piscina de Montjuïc.
Font. Arxiu JCE, fons família Casas-Tauler

Catalunya es proclama campiona d'Espanya en la categoria masculina, en gran part degut a la decisiva contribució d'en Robert Queralt que aconsegueix guanyar tres de les cinc proves individuals en disputa: els 100 m lliures amb 1'01″3; els 400 . lliures amb  5'03″8; i els 100 m esquena amb 1'12″0,  retornant a la Federació Catalana un títol que no guanyava des del feia deu anys.

Portada del butlletí n. 78 de la FCN amb la imatge d'en Robert 
Queralt rebent una placa i escoltant les paraules del president 
Draper, després dels Campionats d'Espanya de 1950.
Font: Arxiu de la FCN, fons Joaquim Morera

La recuperació del campionat per la selecció catalana va tenir tanta repercussió a Catalunya que va donar lloc a un acte d'homenatge ofert per les altres federacions esportives catalanes el 19 de novembre d'aquell 1950, en el curs del qual feren lliurament a la FCN d'una placa commemorativa de l'efemèride.

Placa commemorativa ofertada a la FCN per les federacions esportives catalanes.
Font: ANC, fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

Els Campionats d'Espanya de 1952 i de 1954 reincideixen a fer-se a la piscina de Montjuïc, repartint-se el campionat en ambdues categories entre les seleccions de les Illes Canàries i de Catalunya, respectivament. Pel que fa a la categoria femenina, que des de l'any 1934 en que la puntuació general del Campionat es fa per seleccions de les federacions, l'any 1952 és el primer en que les nedadores catalanes es veuen superades, en aquest cas per les representants de les Illes Canàries, amb les quals a partir d'aquest moment s'aniran alternant en la dècada dels cinquanta en el primer lloc d'aquesta classificació.

El fenomen de la revenda d'entrades a les competicions fetes a la piscina de Montjuïc no va ser estrany en aquells anys cinquanta. A mes dels múltiples encontres internacionals de natació i waterpolo disputats a les seves dependències, un dels festivals esportius que mes hi van contribuir van ser els organitzats per la 'Sociedad Atlética de Barcelona' (SAB) que malgrat el seu nom estava centrada principalment en les activitats aquàtiques; especialment en els salts i en la incipient natació ornamental o ballet aquàtic, noms amb el que es començava a conèixer l'actual natació artística. 

Sota l'impuls d'en Joan Ricart Sagristà, saltador ell mateix a mes d'arquitecte, la SAB va promoure al llarg de mes de deu anys una 'Semana Internacional de Saltos Ornamentales' quina primera edició va tenir lloc l'any 1952 i que a partir de l'any següent va incorporar els ballets aquàtics, essent la primera vegada que es feia una competició internacional en aquesta nova modalitat a Catalunya i a Espanya.

Portada del fullet editat per a la 'II Semana Internacional de Saltos Ornamentales
 y Ballets Acuáticos', celebrada entre els dies 10 al 19 de juliol de 1953.
Font:  www.todocolección.net

Tercera reforma per els II Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

En l'origen de la creació dels Jocs Mediterranis hi trobem la figura de l'aristòcrata egipci Muhammed Taher Pasha (1879-1970), quart president del Comité Olímpic del seu país i vicepresident del CIO, qui en la sessió del comité d'aquest organisme d'Estocolm, l'any 1948, proposa l'organització d'aquests nous jocs de caire regional i defensa la candidatura d'Alexandria per a ser-ne l'organitzadora de la primera edició. La confirmació definitiva ha d'esperar fins a la reunió que el CIO fa a la ciutat de Roma el 1949, on ja es considera ferma la proposta d'Alexandria per a organitzar els I Jocs Mediterranis.

D'altra banda des de la recentment creada 'Comisión Municipal de Deportes' de Barcelona el seu president, Epifani de Fortuny, cerca de trobar un esdeveniment amb prou ressó internacional per a potenciar la imatge esportiva de la ciutat. El primer intent és el de revitalitzar la candidatura de Barcelona per els europeus de natació de l'any1950 que inicialment havia estat desestimada per la LEN. 

A l'acta de l'esmentada comissió del 21 de desembre de 1949 veiem com el baró d'Esponellà informa de l'estat de la qüestió amb perspectives pessimistes, atenent al fet que malgrat que l'oferta de Barcelona millorava les inicials de Budapest i Amsterdam ara n'apareix una de no prevista a la ciutat de Viena:

"... se informa sobre los campeonato de natación de Europa, esperando confirmación oficial de la nación y ciudad elegida,... después de ser presentada la candidatura de Viena (Austria) que ofrece la manutención de 170 nadadores durante 15 días, contra la oferta de Barcelona de 120 nadadores durante 8 días.

Proponer, para el caso que no llegaran a organizarse..., celebrar unos juegos latinos o, mejor aún, Mediterráneos ya que estos permitirían la participación de naciones que como Egipto, Turquia, Norte-Africa (sic) y otras, (quedarían) forzosamente excluidas en otro caso"

A la mateixa comissió, en l'acta del 11 de febrer de 1950, es referma la possibilitat de fer els Jocs Mediterranis a Barcelona:

Retall de l'acta de la 'Comisión Municipal de Deportes' de 
l'ajuntament de Barcelona del dia 11 de febrer de 1950.
Font: ANC, fons 1-1243. Arxiu de la familia Fortuny

Finalment el ple de l'ajuntament del dia 30 de gener de 1951, presidit per l'alcalde Josep M. Albert i Despujol, aprova per unanimitat la moció liderada per el tinent d'alcalde de Transports i Esports de proposar la candidatura de Barcelona per a organitzar els II Jocs Mediterranis l'any 1955 (**). 

Retall del diari 'La Vanguardia Española' del dia 1 de febrer de 1951 amb 
l'anunci de la proposta presentada al ple de l'ajuntament de Barcelona.
Font: Hemeroteca La Vanguardia

La histórica vaga de tramvies de la ciutat d'aquell mateix 1951 va suposar la destitució tant de l'alcalde Albert con del tinent d'alcalde Fortuny als pocs mesos d'aquest acord. La tasca municipal de preparació dels jocs passa a recaure en el nou alcalde, Antoni M. Simarro i Puig i en el futur tinent d'alcalde d'Esports, en Carles Pena Cardenal.

La reforma que es considera necessària a la piscina per tal d'afrontar els II Jocs Mediterranis es centra en els següents aspectes:

• Aixecar la grada del cantó ciutat ampliant-la fins a una alçada equivalent a la de la grada principal, per la qual cosa cal fer uns fonaments tècnicament molt complexos, atès que s'ha de sustentar la nova grada quasi bé sobre el buit del baixant de la muntanya

• Crear una nova grada sobre l'edifici originari de vestidors, per que s'ajunti amb la del cantó de ciutat formant una U de grades amb capacitat per a 9.000 espectadors que voltaran quasi tot el recinte de la pileta

• Ampliació i millora dels espais auxiliars de vestidors, atenció sanitaria, gimnàs i altres dependències 

• Incorporar el xalet que fins aquell moment no formava part de l'equipament esportiu - amb la seva gran terrassa sobre la ciutat i la resta de superficies annexes - al complex del Estadi Nàutic de Montjuïc, aprofitant l'espai com a habitatge del conserge i la seva família, a mes destinar-ne la resta per a magatzems de materials diversos

• Millorar, novament i definitiva, els sistemes de tractament i desinfecció de l'aigua del vas de la piscina

Amb tal de complir aquestes finalitats, la Sessió Plenària de l'ajuntament de Barcelona del 23 de juny de 1954 pren la següent decisió:

"Aprobar el proyecto de obras de ampliación de la piscina municipal de Montjuich,  cuyo presupuesto es de 2.140.554'67 ptas., con excepción de subasta..."

Novament cal apressar-se per a tenir les reformes acordades a punt per a la inauguració dels jocs, que són previstos per el dies que van del 16 al 25 de juliol de 1955. Finalment es poden respectar els terminis previstos, amb l'avantatge que aquesta vegada si que s'aconsegueix que les condicions higièniques de l'aigua tinguin una significativa millora.

Imatge dels impressionants pilotatges de cimentació necessaris per a soportar l'ampliació de 
la grada del cantó ciutat, amb el bar 'merendero' i ball de la Font Trobada al seu peu.
Font: Arxiu JCE, fons Juan Antonio Sierra. Ft. SI

Vista panoràmica de l'ampliació de les grades del cantó ciutat i sobre 
les edificacions originals, encara en ple procés de construcció.
Font: Arxiu JCE, fons Juan Antonio Sierra. Ft. SI

Imatge de la construcció de l'ampliació de la grada del 
cantó ciutat feta des del costat de la torre de salts.
Font: ANC. Ft SI

Els Jocs Mediterranis de Barcelona van ser determinants per a consolidar aquesta competició que a hores d'ara ha complert la seva XIX edició amb els celebrats l'any de 2022 a la ciutat algeriana d'Orà. Els resultats esportius en natació i waterpolo - sempre masculins - foren discrets. A la ja referida 'Historia de la Natación Española' en Joaquim Morera en fa aquesta descripció:

"Los Juegos Mediterráneos son un espectáculo feérico - como ahora se dice - en las iluminadas noches de Montjuich. Ante los graderíos abarrotados de público, lo que justifica la ampliación de los mismos, las pruebas de natación se desarrollan con una perfecta organización y - lo que es más difícil en España - con una puntualidad cronomètrica. Lastimosamente, España no juega un gran papel en natación, inferior incluso al de Alejandría..."

Tant sols els canaris Jesús Domínguez, plata en els 200 m braça, i Eduardo Ley, bronze en els 200 papallona assoliren podis. El waterpolo va perdre contra França i Italia per el mateix resultat de quatre gols a tres, mentre que es va imposar a Egipte de manera clara, 6 gols a 2, assolint el tercer lloc, lluny de la medalla d'or d'Alexandria 1951. L'equip espanyol va estar format per Ribera (P), Llordachs, Queralt, Munté, Godia, Subirana, Abellán i Castillo.

El 1957 la piscina veu la celebració del 50è aniversari de la natació catalana i espanyola, vinculat a les 'Noces d'Or' del Club Natació Barcelona. L'acte culminant de la celebració va ser el 'Trofeu Picornell de Waterpolo', disputat a la pileta de la muntanya, amb la participació dels equips nacionals d'Alemanya, Austria, França, Hongria i Suecia - a mes de l'equip del Barcelona en funcions de selecció espanyola -. El trofeu va ser conquerit per els hongaresos, però l'equip cenebista hi va fer un molt destacat paper vencent als equips d'Austria, França i Suecia; tot i perdent amb els d'Alemanya i Hongria.

La remodelada piscina segueix assistint cada estiu a l'espectacle dels 'Cursillos de Natación Escolar y Utilitaria', que organitzats des del 1948 per el Club Natació Montjuïc compten amb l'aval de la Ponencia d'Esports de l'ajuntament de Barcelona. Des dels 40 alumnes del curs inicial el seu nombre s'anirà enfilant fins a superar el miler - a mitjans dels cinquanta - arribant al pic dels mes de 3.800 de l'any 1967. 

La direcció dels cursets va correspondre, per aquest ordre, a en Vicenç Esquiroz als primers anys; a en Joan 'Janot' Boronat al llarg de dels anys cinquanta i seixanta; i a en Francesc Morón quan en Boronat demana el seu ben guanyat relleu. Unes quantes desenes de milers de noies i nois - principalment dels barris de Poble-sec, Raval i Sant Antoni - han après a les seves ordres les beceroles de la natació.

D'esquena en Soriano dirigeix la sessió de gimnàstica sueca prèvia a la classe de natació 
d'un curset dels anys cinquanta, amb els alumnes distribuïts per les noves graderies.
Fons: Arxiu del CNM. Ft. Fotocolor

L'any 1958 la Piscina de Montjuïc és l'escenari dels primers campionats de natació sincronitzada, primerament els de Catalunya i mes tard els d'Espanya, que van tenir lloc els dies 6 i 7 de setembre.

Retall de l'anunci dels Campionats d'Espanya de natació sincronitzada
publicat a 'El Mundo Deportivo' del diumenge 7 de setembre de 1958.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Hi participen cinc clubs: els catalans C.N. Barcelona, S.A. de Barcelona (SAB), C.N. Catalunya i C.N. Montjuïc, juntament amb el C.N. Canoe de Madrid. S'imposen les nedadores del CNB, liderades per na Dolors Amat, Carme Hartman i Lluisa Virgili que troben resposta especialment en l'equip de la SAB, amb les Lecha, Durán o Torres - entre d'altres -.

El 1959 es produeix la visita de la selecció Sud-africana de waterpolo, en el context d'una poc habitual gira per Europa en plena època del apartheid, per a disputar un partit oficial contra la selecció espanyola a la que guanya per un ajustat resultat de sis gols a set.

Encara en aquesta darrer any de la dècada se segueixen celebrant les setmanes internacionals de salts i natació sincronitzada, que han canviat el seu nom per el de 'Galas Acuáticas' que compleixen la seva vuitena edició. Segueixen comptant amb una molt nombrosa assistència de públic, i per aconseguir-ho els organitzadors han anat introduint altres elements d'espectacle, incloent el waterpolo i altres eines per a la recreació com els salts i els ballets còmics. Dels salts còmics en podem donar noticia de primera mà, en haver-ne contemplat en repetides ocasions les evolucions dels que s'anomenaven 'Los Locos del Aire', de composició variable amb els Prada, Torralba, Rotllant, Lecha o Muntán, entre d'altres, quines piruetes eren tant divertides com sovint arriscades. 

Anunci de la 'VIII Gala Acuática' inserit en el diari 
'El Mundo Deportivo' del dia 22 de juny de 1959.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Anys seixanta, maduresa i relleu. La 'Dècada Prodigiosa'...

Els anys seixanta constitueixen el que s'ha conegut com a la 'Dècada Prodigiosa' de la natació catalana i espanyola. A Catalunya hi influeix poderosament l'esclat de piscines cobertes que des de finals de la dècada precedent s'han anat inaugurant per tota la seva geografia: Sabadell, Martorell, Manresa, Badalona, Terrassa, Reus o Olot. A Barcelona hi trobem les primeres construïdes per l'ajuntament i cedides a clubs de natació: la del Poble Nou, per el C.N. Poble Nou; Folch i Torres, per el C.N. Montjuïc; i Passeig Marítim per el C.N. Barceloneta. A aquest fet cal sumar-hi l'inici de la professionalització dels entrenadors dels clubs modestos, iniciada l'any 1958 amb la contractació de l'hongarès Janos Gergely al Montjuïc i continuada l'any següent amb la incorporació de l'holandès Kees Oudigest al Sabadell. (***)

La piscina de Montjuïc va ser espectadora privilegiada d'alguns d'aquests avenços, començant per el mateix any 1960 en que s'hi celebren els 'L Campeonatos de España de Natación' sota l'organització de la FCN. Aquests campionat de Montjuïc i els de l'any següent a Sevilla representen l'eclosió d'aquestes noves generacions que en els homes representen els Miquel Torres - a la foto del setmanari Destino que reproduïm -, Josep A. Abadías, Juan A. Molinero, Josemi Espinosa, germans Cabrera, Josep Claret, Joan Fortuny o Jaume Monzó, entre d'altres. Pel que fa a les noies hi trobem a les Rita Pulido, Lidia Camprubí, Isabel Castañé, Dolors Esteban, Carme Ramos, Maria Ballesté, Rufina Servalls o Mari Pau Corominas que junt amb moltes d'altres representen la nova fornada de nedadores.

Retall de la noticia publicada al setmanari 'Destino' del dia 13 d'agost de 1960
amb l'anunci dels immediats campionats d'Espanya del cinquantenari.
Font: Hemeroteca ARCA 

En els Campionats de Catalunya absoluts dels anys 1961 i 1962 es produeix el que serà el signe dels temps quan el Club Natació Barcelona - pioner i degà en tots els àmbits de la natació catalana i espanyola - va perdent les posicions de domini exclusiu en les classificacions per equips. Així succeeix en els campionats generals de Catalunya, quina classificació general perd l'any 1961 en noies i el 1962 en homes, en ambdós casos a favor dels equips del Club Natació Montjuïc.

Retall del diari 'El Mundo Deportivo' del dia 11 de setembre de 1961 amb el titulars on 
es constata la pèrdua de la hegemonia en categoria femenina del C.N. Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Imatge de l'equip femení del Montjuïc campió absolut de Catalunya de l'any 1961: Ana Pedrisas, 
Esperança Mallafré, Carme Ramos, Júlia Cuesta. Sota: Angels Camps, Carme Llorca, Carme 
Medina, Nuria Llonc i Tina Boira. Dalt: Albert Medina, entrenador i Joan Ballart, delegat.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Un imprevist i tràgic accident del 1963 col·loca les noves graderies de la Piscina municipal de Montjuïc en situació de possible emergència, amb perill d'esfondrament. Desprès d'uns episodis de pluges intenses i reiterades sobre la zona, la matinada del divendres 8 de març un despreniment de terres i roques de grans dimensions de l'antiga pedrera on és enclavada la piscina esclafa totalment o parcial fins a sis barraques ubicades al costat de la Font Trobada, provocant al menys quatre morts. 

Portada del diari 'La Vanguardia Española' del 9 de març de 1963 amb 
imatges de l'esllavissada. Ala dreta, al fons, la Font Trobada.
Font: Hemeroteca La Vanguardia. Ft. Pérez de Rozas

Són desallotjades fins a quinze barraques mes de les sis directament afectades. Les activitats a la piscina són mínimes, per trobar-se encara en període hivernal, però queden suspeses fins a poder-ne garantir la seguretat, cosa que succeeix desprès de ser inspeccionada la situació dels pilotatges de fonamentació de les graderies per els serveis tècnics municipals.

Retall de 'El Mundo Deportivo del 9 de març de 1963 on en Vicenç Esquiroz s'avança a 
l'informe dels tècnics municipals per assegurar que la piscina no s'ha vist afectada.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo. Ft. Valls

El 1965 la piscina de Montjuïc rep el 'V Criterium Internacional Infantil de Natación', que algunes informacions de premsa anuncien com a campionat europeu infantil. La seva organització ha estat demanada per els organismes federatius del país que la consideren un pas necessari per a poder demostrar la capacitat organitzativa de Barcelona amb vistes a demanar per a la ciutat la realització dels XII Campionats d'Europa de 1970.

Cal fer reformes en l'equipament, centrades en una millora dels vestidors i una renovació dels equips d'enllumenat que arribarà fins a una potencia de 150 lux, molt superior a l'anteriorment instalada. 

La competició es desenvolupa amb plena normalitat, destacant en l'equip espanyol en Antoni Corell en els 400 m lliures i en Josep Duran, guanyador dels 200 i 100 m braça amb 2'43"8 i 1'17"7 respectivament; en l'equip femení destaquen les sabadellenques Isabel Castañé en els 100 braça i el debut internacional de na Maria Pau Corominas, que amb tretze anys aconsegueix millorar el rècord absolut d'Espanya dels 200 m esquena, amb un temps de 2'47"7. 

La competició serveix com a presentació de l'alemany Hans-Joachim Faßnacht que s'imposa en els 100, 200 i els 400 m lliures amb uns temps de 59"3, 2'08"3 i 4'35"0 respectivament. Cinc anys a venir, en els europeus de Barcelona 1970, Faßnacht en serà una de les principals figures de la competició guanyant l'or en els 1.500, 200 i 4x200 m lliures, a la vegada que quedarà segon en els 400 i 4x100 m lliures i en els 400 m estils a les noves Piscines Picornell.

Titulars de 'El Mundo Deportivo' del 22 d'agost de 1965 destacant alguns dels 
resultats de la primera jornada, amb l'errada de l'estil de la Corominas.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El darrer Campionat d'Espanya ha tingut lloc a la piscina de Montjuïc l'any de 1962 i el 1968 la 'vella' va acollir la darrera gran competició d'abast català, els Campionats Generals de Catalunya, que coincideixen amb la commemoració del seu 50è aniversari, atès que aquesta competició va ser creada per el Club Natació 'Athlètic' el 1918. Com a homenatge i recordatori de l'efemèride reproduïm el 'quadre d'honor' de les proves de natació disputades:

CAMPIONATS DE CATALUNYA DEL CINQUANTENARI
PROVES MASCULINES

CAMPIONATS DE CATALUNYA DEL CINQUANTENARI
PROVES FEMENINES

Font: Elaboració pròpia

A l'any següent de 1969 s'inaugura amb els 'LIX Campeonatos de España de Natación' el complex de les Piscines Picornell, a la mateixa muntanya de Montjuïc, que ha de ser la seu dels XII Campionats d'Europa de Natació del 1970. L'aparició de la 'nova' piscina de Montjuïc té dos efectes immediats sobre la 'vella':

• Es posa de manifest la seva obsolescència en relació a les Picornell, de manera que deixa de rebre qualsevol tipus de competició nacional o internacional de relleu, encara que manté la seva condició de seu dels entrenaments de molts clubs de la natació barcelonina

• La Federació Catalana de Natació deixa de ser-ne la concessionària de la seva gestió tècnica, provocant que l'ajuntament hagi de convocar un concurs per a cobrir aquesta faceta, guanyat el 1972 per una aliança entre el C.N. Barcelona i el C.N. Montjuïc. En realitat a partir de mitjans de la dècada dels setanta el Montjuïc en serà l'únic gestor

En aquest estat d'intranscendència per a l'alta competició la piscina de Montjuïc viurà els seus darrers anys, fins a que les necessitats dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en demanarà la seva remodelació. Aquesta va ser encarregada a l'arquitecte català Antoni de Moragas i Spa, qui de seguida és va fer càrrec que la tasca era impossible. Entrevistat a TV3, amb motiu de la commemoració del 25è aniversari dels jocs, ell mateix ho explica així:

"... vam veure que l'edifici (de la 'vella') l'estat en que estava era tant dolent que no es va poder tirar endavant amb la conservació de l'antiga i llavors se'm va plantejar de fer-ne una de nova..."

Amb el nou plantejament Moragas decideix d'eliminar, mitjançant una voladura controlada, les grades ampliades amb la remodelació del 1954-1955, per tal de deixar franca l'esplèndida visió de la ciutat que tenia la piscina de l'Exposició en el seu format inicial. 

Va topar amb l'oposició dels tècnics que li havien fet l'encàrrec a aquesta eliminació de les graderies:

"Això va crear un pànic perquè era exactament el contrari del que s'imaginaven (que faria), amb el tòpic de que si havia estat així, havia de seguir essent així !..."

La solució, com en tants d'altres entrebancs que sortien en l'organització dels jocs, va venir de la ma del president del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 (COOB’92). L'arquitecte ho explica així a l'entrevista esmentada:

"... llavors, doncs, vaig fer una trucada a l'alcalde Maragall, i amb aquella intel·ligència ràpida (que posseïa) ni va venir, ni em va fer mes preguntes... per telèfon em va dir: "ho entenc i ho farem així..."

El resultat en va ser la 'nova' Piscina Municipal de Montjuïc, seu dels salts i de part de la competició de waterpolo dels jocs de Barcelona 92, que va oferir al món l'espectacle incomparable que recuperava la imatge original sobre la ciutat de la 'vella' de Montjuïc.

Josep Castellví

(*) Pocs mesos desprès de les reformes, el diari 'El Mundo Deportivo' informa que la piscina ha de ser tancada al públic perqué davant del mal estat higiènic de l'aigua no ha estat possible fer-ne el canvi per dificultats diverses. 

(**) És fora de qualsevol dubte que els II Jocs Mediterranis son l'organització esportiva mes important que ha rebut el país fins aquell moment del 1955. En aquest sentit demana l'atenció d'una entrada específica en el nostre bloc a fer mes endavant.  En certa manera els jocs responien a les continuades aspiracions de grans competicions esportives demandades des de 1920 en reiterades ocasions per la ciutat de Barcelona. 

(***) La 'Dècada Prodigiosa' va viure els seus esdeveniments mes rellevants d'aquella fantàstica generació de nedadores i nedadors fora de la piscina de Montjuïc, en els europeus de Leipzig i Utrecht o en els jocs de Roma, Tòquio i Mèxic. Com a exemple a Leipzig 1962 destaquen el primer classificat espanyol en una final d'un europeu, en Josep Claret, així com en Miquel Torres, subcampió d'Europa dels 1.500 lliures. A Utrecht 1966 sobresurt el subcampionat d'en Jaume Monzó en els 200 esquena, així com la primera nedadora classificada en una final europea, na Mari Pau Corominas. Per no allargar-ho massa senyalem el paper d'en Santiago Esteva, diploma olímpic a Mèxic 1968 en quedar 5è en els 200 esquena, i la classificació per primera vegada en una final olímpica d'una nedadora, altre vegada na Mari Pau Corominas en els 200 esquena.