Del carrer Reina Amàlia a la plaça Folch i Torres...
L'antic nom de plaça de la Reina Amàlia no ha existit mai en el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona. El solar resultant de l'enderrocament de la que havia estat des de 1839 la 'presó vella' de Barcelona, l'any 1936, va adoptar per a referir-s'hi el nom del carrer que n'era el límit, l'encara existent carrer de la Reina Amàlia (*).
L'enderroc de la presó de la Reina Amàlia de juliol i agost de 1936
Font: Arxiu Nacional de Catalunya Ft. Pérez de Rozas
Amb aquest nom 'prestat' es va conèixer l'esmentat solar que havia ocupat gran part de l'espai resultant de l'enderroc, com es pot veure en aquest gràfic:
Font plànol: Col·lectiu 'SomAtents'. Exposició 'Memòria sobre una prisión olvidada' (2016).
Font quadre: 'Garrot', de Ramón Casas reflectint l'espectacle d'una execució pública
al 'Pati dels Corders' (1894). Museu nacional Reina Sofia, Madrid.
No va ser fins a l'any 1963 que un acord municipal del 17 d'agost va, finalment, adoptar per a l'esmentada plaça el nom d'en Josep Maria Folch i Torres (**). Uns mesos mes tard es va procedir a la col·locació de les plaques corresponents, quedant ja per sempre identificat l'espai que havia d'ocupar la piscina municipal usufructuada per el Club Natació Montjuïc amb el nom de Folch i Torres.
De la piscina finançada per el associats del club a la piscina municipal...
Sabem que el procés per a la construcció de la piscina de Folch i Torres durarà divuit anys, des de 1948 fins a 1966. A jutjar per la documentació disponible, la intenció primera i sostinguda en el temps va ser la de que l'ajuntament poses a disposició del Club Natació Montjuïc un solar de les dimensions adients on construir la piscina coberta del club amb el compromís que els seus propis associats assumirien el cost de la construcció. És a dir, es pretenia calcar el model que havia seguit el Club Natació Barcelona per a construir la històrica piscina de l'Escullera comptant amb la cessió dels terrenys per part de la 'Junta de Obras del Puerto' de Barcelona.
Essent president en Joan Boronat Carner, l'any 1949 es crea la Comissió Pro Piscina, per a la qual es compta amb l'empenta decidida que ve donant al club un personatge poc conegut, com és el cas d'en Enric Gomis Tizón. Metge de professió, s'ofereix als directius del moment per a col·laborar en el seguiment mèdic dels esportistes i dels alumnes dels cursets, a la vegada que amb el seu optimisme desbordant es proposa impulsar aquesta nova comissió.
El Dr. Gomis Tizón passant la revisió mèdica a cursetistes del club
Font. Arxiu del CNM. Ft. SI
En el butlletí n. 74 de novembre de 1955 es publica una semblança del doctor Gomis senyalant que:
"Hombre joven, curtido en la práctica del deporte es un entusiasta de la natación y, como es lógico, de la obra que viene desarrollando nuestra entidad... Todo ello ha podido llevarse a cabo gracias al entusiasmo del doctor don Enrique Gomis Tizón, inaccesible al desaliento. Por todo ello es lógico que en estos momentos de firmes esperanzas al logro de esta ansiada piscina cubierta, el Boletín de nuestro Club dedique un sentido elogio a nuestro médico y amigo."
Uns anys abans s'ha posat em marxa alguns dels mecanisme que es preveuen per al finançament amb mitjans propis de la futura piscina coberta de la Reina Amàlia, entre d'altres:
- Campanyes de recollida de fons i venda de loteria de Nadal en actes públics: partits de futbol, Dia del Club i altres actes socials
- Reunions i compromisos amb empresaris i comerciants del Poble Sec i del 'Distrito V' per aconseguir suport davant l'ajuntament i, en el seu moment, participar en el finançament
- Acord amb una entitat bancària per a la obtenció d'un préstec d'un milió de pessetes per a la construcció de la piscina
En el primer dels aspectes es compta amb la col·laboració de les primeres entitats esportives de futbol del país, com són el F.C. Barcelona i el R.C.D. Espanyol, que permeten la recollida de fons als seus estadis i la instal·lació de 'taules petitòries' per ajudar en aquesta recaptació i en la venda de loteria de Nadal, encapçalades per alguns dels artistes de l'època, com ara la Mary Santpere, Carmen de Lirio i Carlitos Pous i altres coneguts actors.
Retalls de 'El Mundo Deportivo' dels dies 26 de novembre i 3 de desembre,
respectivament informant de les tasques de recollida de fons per a la
construcció de la piscina coberta de la Reina Amàlia
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
En aquestes tasques destaquen la col·laboració del que en aquells anys es coneixia com a la 'Secció femenina' del club, composada tant per les esportistes com per les companyes i mullers d'una bona part del fundadors, dirigents i ex-esportistes de l'entitat. En un article del butlletí del club en Salvador Martínez Martí, que serà alguns anys directiu de l'entitat, en reconeix la seva participació:
Retall del butlletí n. 17, de gener de 1951 lloant la col·laboració de les
noies de l'entitat en tasca de captació de fons per a la piscina coberta
Font: Arxiu JCE
Dins de la campanya de promoció per a la construcció d'aquesta instal·lació un moment important fou el d'aconseguir aplegar el suport dels comerciants i veïns del Poble Sec i del districte cinquè, que en gran nombre signaren el que s'anomenà 'Un àlbum de signatures' que va ser lliurat a l'alcalde de Barcelona, en Antoni M. Simarro, el mes de maig de 1956.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 25 de maig de 1956, fent menció
del lliurament de l'àlbum de signatures a l'alcalde de Barcelona
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Aquesta intenció de ser els socis qui carreguessin amb el cost de les obres de la piscina de la Reina Amàlia es mantingué fins ben entrada la resolució de la demanda plantejada l'any 1948. D'aquest fet en són testimoni desenes d'articles de premsa, entrevistes de premsa i radio, articles del butlletí i qualsevol altre medi d'expressió, com les molt habitual pancartes que s'exibien aquells anys en els actes organitzats per el club, especialment a la piscina de Montjuïc.
Foto presa en una de les múltiples activitats del club a la piscina de Montjuïc
reivindicant la necessitat de la instal·lació de la Reina Amàlia.
Font: Arxiu del CNM, Ft. Bert
Inclús quan ja des de l'arribada d'en Joan Antoni Samaranch com a regidor d'esports l'any 1956 es confirma que l'ajuntament s'orienta cap a la construcció per els seus mitjans de les piscines cobertes per després cedir-les en usdefruit als clubs de natació, les comunicacions del club i dels seus directius segueixen enfocades cap a la seva primera opció:
1. Retall de 'El Mundo Deportivo' del 31 d'octubre de 1957 amb les declaracions
d'en Jaume Florensa, vicepresident del club, defensant l'opció de la
construcció de la piscina coberta amb els mitjans propis del club
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
2. Editorial del butlletí n. 105 del mes de juny de 1958 presentant als socis la disjuntiva
entre les dues opcions. Molt possiblement és escrit per en Vicenç Esquiroz
que feia uns mesos que havia retornat a la presidència del club
Font: Arxiu JCE
A l'entrevista feta al 'El Mundo Deportivo' a en Jaume Florensa es produeix el diàleg següent entre el periodista Josep M. Miedes i l'entrevistat:
"JMM. Económicamente: con qué cuenta el C.N. Montjuïc para llevar a cabo dicha construcción ?
JF. Ese es nuestro secreto, amigo, y como secreto... Lo cierto es que el Club Natación Montjuïc no quiere, como se ha venido diciendo, que el Ayuntamiento le construya su piscina... Las piscinas no han de ser simples cuerpos de cemento. Han de tener su alma, el club que las anime y las mueva... Y los clubs han de aportar igualmente un esfuerzo económico con la ayuda de sus incondicionales."
Referent a l'editorial del butlletí, només uns dies abans el president Esquiroz reblava el clau de la construcció per mitjans propis en entrevista radiofònica emesa a 'Radio Nacional de España' i reproduïda al butlletí n. 104 del maig de 1958:
"RNE. Suponganos que el ayuntamiento os cede o vende los terrenos: estaríais dispuestos a construir la piscina ?
V.E. Desde luego; ya te he dicho que el Club Natación Montjuïc sólo desea las facilidades que se dieron al Club Natación Barcelona en el año 1922 y estas no son otras que unos terrenos partiendo del principio que esta piscina estaría al servicio de los niños de las escuelas y de la juventud del distrito... Y por otra parte esa piscina de la Reina Amalia puede representar muchísimo en esa renovación que en todos los aspectos se pretende dar al Distrito V, procurando que el sol y el aire entre en ese barrio del que se dijo que vivía sin la sonrisa de Dios, quizá porque estaba abandonado a su suerte."
Altrament les gestions realitzades prop de la 'Delegación Nacional de Educación Física y Deportes' en la persona del seu màxim responsable, en José Antonio Elola-Olaso, havien anat en aquest mateix sentit de la voluntat que l'ajuntament cedís o vengués part dels terrenys de la plaça Reina Amàlia per tal que el C.N. Montjuïc pogués amb els seus mitjans construir la seva pròpia piscina. Així ho testifica la lletra de resposta adreçada a en Vicenç Esquiroz per el mateix Elola-Olaso.
Carta d'en Elola-Olaso a en Vicenç Esquiroz, datada en 10 de juliol de 1957
i publicada en el butlletí del CNM n. 182 de novembre de 1964
Font: Arxiu JCE.
Malgrat la voluntat reiteradament manifestada, la capacitat dels associats del Montjuïc d'aquells anys per a fer-se càrrec del cost de la construcció de l'anhelada piscina era ben escassa; tenint en compte que es comptava amb al voltant de 1.000 socis i una gran majoria d'ells eren d'edats infantils o juvenils. Era comuna la queixa del fet que un cop acabada la seva carrera esportiva, al voltant dels vint-i-pocs anys, gran part dels esportistes del club es donaven de baixa.
El cas és, però, que els successius regidors d'esports de l'ajuntament de Barcelona ja feia temps que venien procurant la construcció de piscines en els barris de la ciutat. L'any 1953 s'inaugura el primer equipament aquàtic de la ciutat des de la piscina de Montjuïc de l'any 1929. Es tracta de la piscina municipal d'Horta, descoberta. Mes endavant vindrà la piscina coberta cedida al C.N. Poble Nou (1960); la piscina coberta cedida al C.N. Montjuïc (1966); i, en aquesta primera tongada, la també coberta del Passeig Marítim, que recaurà en el C.N. Barceloneta (1969).
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 26 de juliol de 1953 que destaca les
paraules del regidor d'esports, Carlos Pena, remarcant que es tracta
de la primera de les piscines a construir en els barris de la ciutat.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Un cop resolta la qüestió de la piscina coberta del Club Natació Montjuïc i amb l'entitat gaudint de la concessió municipal, un bon nombre dels fundadors i directius, no massa conformes amb la sensació de que l'entitat s'estava de 'lloguer' a Folch i Torres, cercaren la la manera de gaudir d'un patrimoni propi del Montjuïc. Aquest desig donarà lloc a la creació d'una Comissió de Patrimoni, que anys a venir participarà en la consecució que la que s'anomenarà 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc... però això ja serà una altre entrada.
Memòries del Montjuïc
(*) Maria Josepa Amàlia de Saxònia (1803-1829) va ser reina d'Espanya com a tercera esposa d'en Ferran VII (1784-1833) en casar-si l'octubre de 1819, amb només setze anys. Fou criada en un convent de monges a causa de la mort de la seva mare poc desprès del part.
Font: Retrat a l'oli de la Reina Amàlia fet per en Vicent López i Portaña. 'Museo del Prado'
(**) Josep Maria Folch i Torres (1880-1950), escriptor, novel·lista i autor de teatre, fou molt reconegut per les seves col·laboracions a la revista infantil 'Patufet', on hi publicà la secció 'Pagines viscudes' entre els anys 1915 i 1938. Consistien en petits contes sobre fets quotidians que desprès de publicades a la revista varen ser recollides en forma de llibres per l'editorial Llibreria Baguñà en diferents volums.
Font de la il·lustració: Portada del volum n 1 de 'Pagines viscudes' d'en Josep Mª Folch i Torres amb dibuixos per Joan G. Junceda. Llibreria Bagunà 1915, Barcelona
