Història d'una confusió

Amb data del 11 de juny de 2008 (*), dins del conjunt d'articles referents al centenari del waterpolo espanyol a la pàgina web de la RFEN es va publicar una entrada titulada "El C.N. Barcelona pierde la 'última joya de su corona' a manos del Club Natació Montjuïc".

L'article en qüestió es correspon al contingut de la pàgina 47 del llibre '100 Años de Waterpolo' del nostre comú amic i mestre - al menys en el meu cas - Juan Antonio Sierra Puerto (JASP). A banda dels innombrables encerts que li corresponen com a dirigent, cronista i historiador de la nostra natació i waterpolo se li ha colat aquesta lleugera errada de la qual, per cert, no n'és l'iniciador.

És el cas que la confusió ve determinada per la foto que il·lustra l'article, que reproduïm a continuació:

Equip de waterpolo del C.N. Montjuïc de l'any 1972. Franch, Asensio, Comas, Puigdevall, 
Segura i Sans. Ajupits: Garcia, Solanas, Devesa (Jr.), Medina, Sánchez i Puig. 
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Com es desprèn de l'observació, l'escenari de la foto és el de la piscina Sant Jordi de Barcelona, on es va desenvolupar el partit final de la II Copa Catalana de Waterpolo a la qual pertany realment la instantània. Aquesta competició havia estat establerta l'any anterior per la Federació Catalana de Natació (FCN) per tal de donar activitat als equips catalans una cop que finalitzava la Lliga Nacional, a finals de febrer o principis de març. El partit final es va disputar el dia 11 de juny de 1972 i va ser realment el primer cop en la seva història que el Montjuïc guanyava al 'Natació' Barcelona en un partit de waterpolo de la categoria absoluta amb un resultat de 4 - 3, potser d'aquí ve la importància que se li va donar a la mateixa.

En el revers, i de pròpia mà d'en JASP, es pot comprovar els dubtes que li va generar la instantània, en no poder localitzar, per exemple, a en Antoni Nogueroles que efectivament va jugar el Campionat d'Espanya del setembre de 1972, però no la Copa Catalana. D'altra banda apareixen dotze jugadors - els equips aleshores eren d'onze - dos dels quals no van estar en el Campionat d'Espanya d'uns mesos més tard, en Jorge García i en Josep Antoni Medina.

Revers de la foto anterior, amb les anotacions d'en JASP
Font: Arxiu JCE. Fons JASP. Ft. Montejano

La situació d'aquest darrer al Campionat d'Espanya va ser singular i segurament dolorosa per a ell, ja que havia estat el porter titular des de l'any 1966 - quan coincidint amb la inauguració de la piscina Folch i Torres en Josep Brascó pren les regnes de l'equip - fins a l'any 1972 que en incorporar-se en Salvador Franch al Montjuïc es converteix ràpidament en l'indiscutible defensor de la porteria del club. Com a conseqüència d'això en Medina va quedar relegat com a segon porter, fins al punt de que en el Campionat d'Espanya no va arribar ni a ser inclòs en l'alineació, jugant-se aquesta competició amb un únic porter i amb la previsió que en el supòsit d'haver de suplir en Franch seria el mateix Joan Sans qui n'ocuparia puntualment el lloc.

La fase final del XLI Campionat d'Espanya de Waterpolo es va disputar els dies del 15 al 17 de setembre d'aquell 1972 a la piscina de Foch i Torres, sota l'organització del C.N. Montjuïc, seguint la forma tradicional d'aquells anys que consistia en una final a sis en una única seu i amb un sistema de lligueta, havent de disputar cinc partits cada equip. En les jornades prèvies a l'última, que es va disputar la tarda de diumenge 17 de setembre, el 'Natació' i el Montjuïc havien guanyat a la resta de rivals, de manera que el títol s'havia de disputar en el darrer partit a jugar entre ambdós clubs. 

Es donava la circumstància que cap dels dos equips comptava amb el seu entrenador titular. El Montjuïc havia perdut al seu, Josep Brascó, després que aquest un cop acabada la Copa Catalana amb la victòria ja explicada va demanar a la junta directiva del club, encapçalada des d'abril de l'any 1972 per en Joan Ballart, unes condicions de prioritat o d'igualtat del waterpolo amb la natació en la planificació de la piscina d'Folch i Torres que la junta li va denegar. A rel d'aquest fet en Josep Brascó va presentar la seva dimissió el mes de juliol. La decisió no va ser presa ni per raons de tipus econòmic, ni perquè ja tingués emparaulada la titularitat de l'equip nacional, com en ocasions s'ha escrit, atès que tal circumstància no es va donar fins a després dels Jocs Olímpics de Munic, cap a finals del mateix 1972. Davant de la situació d'excepcionalitat la direcció de l'equip durant el campionat va estar a càrrec dels ex-jugadors Vicenç Siré, Eduard Costa i el que això subscriu, que de manera acordada amb l'equip varen assumir aquesta responsabilitat.

El C.N. Barcelona, per la seva banda, havia perdut al seu entrenador uns mesos abans del campionat i es va fer càrrec de l'equip en Jaume Solé, com tantes altres vegades a la seva història. Al campionat, però, van dirigir l'equip alguns ex-waterpolistes del club, mentre que a la grada estava atent l'Imre Szikora, encara amb contracte vigent amb el Nervi italià fins a finals de setembre, que va passar a ser l'entrenador del Barcelona a partir de l'octubre d'aquell mateix any, en la seva segona etapa al 'Natació' Barcelona.

Equip del C.N. Montjuïc campió del XLI Campionat d'Espanya de Waterpolo 
de l'any 1972: Costa (E), Solanas, Franch, Puigdevall, Segura, Comas, Sans, 
Ajupits: Sánchez, Puig,Nogueroles, Devesa (Jr) i Asensio. 
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Aquesta foto amb la seva pèssima qualitat és l'única que hem localitzat que correspon, aquest cop sí, al campionat en qüestió. La seva localització és evident a la piscina Folch i Torres, al costat de la torre de salts, i correspon a l'alineació que es va donar en el partit final de la competició. S'ha reproduït de la portada del butlletí del Montjuïc corresponent al mes de novembre de 1972.

En pràcticament tots els mitjans en que es va publicar la foto de l'equip campió d'Espanya va aparèixer la corresponent a la final de la II Copa Catalana, disputada al mes de juny a la piscina Sant Jordi. I d'aquí, des del mateix moment de la consecució del títol i d'arrabassar al 'Natació' la seva "última corona", és d'on ve la confusió en què va caure la premsa en general . Així, al Crol nº 93 de novembre de 1972 també es reprodueix la mateixa foto, malentès que s'ha anat repetint fins al moment present fins i tot en pàgines web especialitzades en el nostre waterpolo.

Exemple de l'error inicial en una mitjà en català sense identificar, 
segons resa aquest retall podria haver estat del mateix 
club des d'on podria haver sortit aquest embolic
Font: Arxiu JCE

Una vegada redactada aquest intent d'explicació de la confusió entre les fotos dels equips del Montjuïc guanyadors de la II Copa Catalana de Waterpolo i del XLI Campionat d'Espanya de Waterpolo, hem pogut trobar que si es va publicar en un mitjà de comunicació la foto autèntica. Concretament va ser en el Mundo Deportivo, com es pot comprovar:

Retall de El Mundo Deportivo del 18 de setembre de 1972, 
amb les imatges dels dos equips contendents a la final.
Font: Arxiu de la Biblioteca de l'Esport del CCE. Ft. Ubiedo

No obstant ens trobem ara amb un altre repte. El mes habitual reporter gràfic d'aquells anys a Catalunya era en Montejano, que cobria tant la natació com el waterpolo des de feia uns quants anys. La foto de la copa catalana es seva sense cap mena de dubte. En canvi aquesta del Mundo Deportivo ve signada com a Ubiedo, que per a un més gran embolic anirà apareixent al revers de les fotos del primer: aquest com a fotògraf del Dicen i en Ubiedo com corresponent al Mundo Deportivo, per bé que referenciats ambdós a un únic número de telèfon. Aquesta societat va durar un període curt de temps. Eren realment dues persones diferents o el d'Ubiedo va ser un pseudònim inventat per en Montejano per a poder ampliar el seu camp de presencia habitual en el diari Dicen al Mundo Deportivo ?. 

A aquest efecte seria fonamental poder accedir als arxius d'en Montejano que de ben segur haurien de contenir milers i milers de negatius i còpies dels esports aquàtics del nostre país a la segona meitat del segle XX. Nosaltres ja hem intentat la seva localització, però sense cap èxit per ara. Cal témer que aquest material, de valor incalculable per a la memòria de la natació catalana i espanyola, senzillament hagi ja desaparegut amb el seu autor. Tant de bo aquesta vegada l'equivocat sigui jo... (**). Salut

Josep Castellví

(*) Aquest article va ser redactat a rel d'haver vist en nombroses ocasions com en parlar del Campìonat d'Espanya de waterpolo de l'any 1972 la foto que es reproduïa era sempre una que no corresponia a la competició esmentada. Inicialment va ser enviat als responsables de la 'Federació Española de Natación' RFEN per a que tinguessin noticia de la possible confusió. Ara es reprodueix de manera simultània en aquest bloc i a la pàgina web de la RFEN amb l'únic interès de mirar de ser fidels a la memòria d'aquell fets.

(**) A hores d'ara el contacte amb els familiars d'en Montejano ja s'ha produït i per la informació obtinguda hauríem de concloure que aquest material malauradament s'ha perdut de manera quasi bé definitiva.

Sprints. El 'Natació' i l'Athlètic tiren de la corda...

Final olímpica de lluita a la corda a Anvers, 1920, el guanyador es l'equip 
de la policia de la Gran Bretanya, al fons amb pantaló obscur.
Fons: Pàgina web de la TWA de la Gran Bretanya

La lluita a la corda a hores d'ara pot ser un entreteniment sense més ni mes. Tradicionalment ha estat una activitat esportiva de caire popular habitual en festes i celebracions. No es tan conegut, però, que en el seu temps va ser considerada una modalitat oficial de l'atletisme als primers anys del segle XX, a la vegada que en cinc ocasions va formar part del programa olímpic, des del JJ.OO de Paris l'any 1900 fins als d'Anvers el 1920. 

Avui existeix la "Tug of War International Federation", TWIF, com a responsable mundial de la pràctica competitiva d'aquest esport. La traducció mes literal seria la de 'Lluita d'Estira i Arronsa'.

 

Resultat de la lluita a la corda als JJ.OO, de 1900 a 1920
Font: Elaboració pròpia a partir de la web de la TWIF

El cas es que a Catalunya en les celebracions com les de les Festes de la Mercé ja l'any 1902 s'anunciava la competició de la lluita a la corda, dins de les proves d'atletisme organitzades per la "Federación Gimnástica Española", amb caràcter internacional.

Uns anys mes tard, el mes d'abril de l'any 1908,  el pioner i propagandista de l'esport català, en Josep Elias Juncosa, 'Corredisses', comentant a 'La Veu de Catalunya' unes proves d'atletisme, ens fa saber que:

"... Després es feu la lluita a la corda que per primer cop veyem en un programa d'atletisme, que resultà bonica de veres; 10 homes per cada banda tirant ab totes les seves forces, feyen un efecte hermós de veres..."

La platja del C.N. Barcelona, a l'escullera de llevant, resultava un escenari adient per a la celebració d'aquest tipus de proves, de manera que la premsa de l'època, ja a l'any 1918, en deixa constància gràfica de la seva celebració dins del conjunt d'entrenaments físics programats per l'entrenador del club, el senyor Berglound.

En un moment determinat de març de l'any 1920 la secció d'esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, CADCI, tant activa en aquells anys, convoca als clubs esportius de la província de Barcelona per al primer campionat provincial de lluita a la corda, que es celebrarà al llarg del mes de març amb el reglament que els es enviat a les respectives entitats.

Retall de 'La Veu de Catalunya' del 23 de febrer de 1920 fent públic el reglament 
per el qual es regirà el primer Campionat Provincial de lluita a la corda. 
Font: Hemeroteca ARCA

Hi foren presents només tres entitats: el mateix CADCI, l' Ateneu Enciclopèdic i Popular, AEP,  i el C.N. Barcelona, que en resultà guanyador amb l'equip format per: Lasplazas, Tusell, Casas, Noël, Ll. Gibert, Menéndez i Barba. En segons lloc queda el CADCI i la darrera posició fou per l'AEP

L'equip de lluita a la corda del 'Natació' Barcelona en plena acció.
En primer terme en Lluis Gibert, olímpic en waterpolo a Anvers 1920 (*). 
Font: Todocolección. Ft. SI

Als anys posteriors, des del 1921 al 1923, el mateix CADCI s'encarrega d'organitzar el Campionat de Catalunya de l'especialitat comptant amb l'aprovació de la Federació Catalana d'Atletisme que l'inclou en el seu calendari oficial. En el de l'any 1921 el 'Natació Barcelona n'es co-organitzador. En el seu reglament s'indica que els equips seran considerats de pes lleuger fins al 500 quilos i de pes lliure els que sobrepassin aquesta quantitat. Els equips són formats per vuit persones i poden tenir dos suplents cadascun. El campionat es programa per el dia 9 d'abril a la platja del 'Natació'.

L'any 1922 es disputa la segona edició del Campionat de Catalunya amb els equips del CADCI, el 'Natació', l'Europa, l'Espanya i l'AEP. En el pes fort o lliure el Barcelona feu la segona posició, darrera de l'Europa que en resultà guanyador. Aquest any la competició deixà la platja i passà a fer-se a l'Estadi Català, realització de l'arquitecte i esportista del C.N. Barcelona Jaume Mestres, inaugurat el 1921 al lloc que ocupava la pedrera de La Foixarda.

En el III Campionat de Catalunya de l'any 1923 la participació es una mica mes diversificada. La jornada final té lloc aquest any al camp de futbol del carrer de l'Industria, pertanyent al F.C. Barcelona. A la desaparició del C.N. Barcelona cal contraposar-hi que el C.N. Athlètic s'estrena en aquest tipus de prova, quedant en segon lloc darrera de l'equip del CADCI que, com hem vist, disposava de mes experiència. En tercer lloc es classificà l'Ateneu Badalonès.

Retall de "El Mundo Deportivo" del 20 d'abril de 1923 
amb els resultats del Campionat de Catalunya. 
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"

Es de suposar que en algun moment o altre els equips de lluita a la corda de l'Athlètic i del Barcelona haurien mesurat les seves forces respectives i que aquest encontre podria haver tingut lloc a la platja de la Barceloneta... però a hores d'ara no tenim constància d'aquest fet.

Les competicions de "Tug of War" es segueixen celebrant arreu del mon, amb especial incidència al continent asiàtic. La "Tug of War International Federation", TWIF, en te cura en el seu vessant competitu

JCE

(*) En Lluis Gibert Riera serà el porter de l'equip de waterpolo del C.N. Barcelona que conformant la selecció espanyola inaugurarà la participació olímpica de la FENA, ara RFEN, als JJ.OO d'Anvers de l'any 1920. De l'equip de la lluita a la corda l'acompanyà a més l'Alfons Tusell i, de no haver mort en accident de moto el 16 de maig d'aquest mateix 1920, hagués estat a Anvers al seu torn en Joan Barba, el cenebista 'sportman' estrella del F.C. Barcelona, waterpolista i gran afeccionat a les carreres de motociclisme. El germà d'en Lluís, en  Francesc de S. Gibert Riera, promotor de la Piscina Municipal de Montjuïc, també formarà part d'aquest equip.