10 de maig del 2023... Memòria viva del Club Natació Montjuïc...

Foto de grup dels reunits aquest 10 de maig al restaurant Key del C.N. Montjuïc
Font: Arxiu CNM. Ft. Josep Ponferrada

Una trobada memorable

• memorable (Del GDLC)

  Etimologia: del llatí memorabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

  Adjectiu:  digne de memòria. Un esdeveniment memorable. Una data memorable.

Hem volgut exposar a la capçalera del text d'aquesta entrada l'etimologia i la definició en català de la paraula 'memorable' per tal de que, enduts per els nostre entusiasme, no ens deixéssim portar per una certa tendència hiperbòlica.

Però és que realment la jornada va ser realment memorable. Reunir a vuitanta persones de quatre o cinc generacions d'esportistes del club de gairebé totes les disciplines d'aquells anys semblava una tasca difícilment assolible. Però amb l'esforç i el convenciment de totes i tots vam aconseguir mobilitzar a la nombrosa gent que hi va poder assistir i a molts més d'altres que per raons personals - d'edat o d'altres circumstàncies - finalment no pogueren assistir.

Imatge central utilitzada en la difusió de l'acte del Dinar d'aquest 10 de maig
Font: Arxiu JCE

Des de les 12'45 del migdia els diferents participants van anar arribant a la terrassa del Restaurant Key del Montjuïc, on s'anaven succeint els reconeixements i les abraçades. Seguint l'horari previst es va realitzar la foto de grup que encapçala aquesta entrada, per passar tot seguit a la sala menjador on tingué lloc la celebració.

Un cop a l'hora del postra es procedí al visionat del vídeo oficial de la commemoració que podeu veure al final d'aquest escrit. Tal com era previst, aprofitarem la trobada per a retre homenatge a les nedadores i nedadors que foren els primers a guanyar al C.N. Barcelona en un Campionat de Catalunya Absolut. Això succeí en la XXXIV edició del 1961, en el cas de les noies, i en la XXXV del 1962 pel que fa als nois. Cadascuna d'aquests persones reberen un trofeu acreditatiu de la trobada de mans de na Rosa Segarra - actual campiona i rècord d'Espanya en quasi totes les distàncies màster de la seva edat que rebé el reconeixement dels assistents -, d'en Enric Bertràn, ex-waterpolista internacional del club i president honorífic de la FCN, i d'en Josep Maria Valls, president del C.N. Montjuïc. Les distincions les reberen les noies Carme Ramos, Carme Medina, Tina Boira, Àngels Camps, Laura Palau i, en absència per causes de força major, Carme Llorca i Julia Cuesta. Per els nois els que reberen el trofeu foren Juan A. Molinero, Carles Alonso i Albert Medina - entrenador 'culpable' d'aquells èxits -. A mes, en nom d'aquells campions masculins impossibilitats d'assistir, recolliren els trofeus Carme Medina, per el seu germà Carlos - amb dificultats de mobilitat -; i na Marta Escolies i en Jaume Monzó (jr) en nom del seus germà i pare, Miquel i Jaume, respectivament que malauradament ja ens falten.

Placa trofeu lliurat a les Campiones i Campions de Catalunya 
de 1961 i 1962 en l'acte celebrat el dimecres 10 de maig.
Font: Arxiu JCE

Imatges d'alguns moments del lliurament de trofeus:
1. Les noies del 1961: Carme Ramos, Laura Palau, Àngels Camps, Tina Boira i Carme Medina
2. Els nois del 1962: Jaume Monzó (jr.) per el seu pare Jaume, Marta Escolies per el 
seu germà Miquel, Juan A. Molinero, Albert Medina - l'entrenador -, 
Carme Medina per el seu germà Carlos, i Carles Alonso.
Font: Arxiu JCE. Ft. Josep Ponferrada

Eduard Costa parla amb na Carme Ramos, en presència 
de Laura Palau, Àngels Camps i Tina Boira.
Font: Arxiu JCE. Ft. Esther Vila

En acomiadar l'acte cadascun dels assistents rebé un petit recordatori, consistent en una medalla i un clip amb imant, ambdós amb les imatges i els lemes de l'acte celebrat. En marxar van ser comunes les ànsies expressades per gran nombre dels presents de mirar de repetir l'experiència amb una periodicitat a establir.

Vídeo commemoratius del 'Dinar de Campiones 
i Campions' del 10 de maig (**)
Font: Arxiu JCE

Per la nostra part no ens queda sinó agrair a les persones i entitats que han col·laborat amb la comissió organitzadora (*) d'aquest esdeveniment per al millor desenvolupament del mateix; i molt especialment al Club Natació Montjuïc, amb la seva junta directiva al capdavant.

Memòries del Montjuïc

(*) La comissió organitzadora ha estat formada per: Laura Palau, Lidia Flaqué, Carles Alonso, Eduard Costa, Albert Medina, Juan A. Molinero, Carles Sánchez i Josep Castellví. Com a suport del C.N. Montjuïc n'han format part també Laura Martínez i Cristina Valls. Aquesta darrera ha estat, a mes, la conductora de l'acte

(**) Aquest vídeo el trobareu al YouTube de 'Memòries del Montjuïc i Més', on teniu penjats tots els vídeos que s'han anat incorporant a algunes de les entrades d'aquest bloc, tant els de producció pròpia com els que ens han esta cedits per a la seva publicació procedent d'altres fonts. Pensem que és la millor manera de poder gaudir-los, especialment si els podeu veure en una pantalla mes gran.

Sprints. Imre Szikora, la torna...

Els antics recordaran que la torna era el tros de pa que al forn et donaven per a completar el pes al que obligava la legislació vigent de la barra de quart de quilo o del rodó de mig quilo... Podia ser d'un tipus de pa diferent o, en el millor dels casos, restes de la coca de forner del dia anterior... generalment no arribava al seu destí, ja que sovint els encarregats de la tasca erem els petits de la casa, que gaudíem pel camí donant compte del 'regal' obtingut...

Degut a l'excessiva extensió de l'entrada 'Imre Szikora. El mestre apassionat...', - 'disculpen las molestias...' - se'ns va fer impossible d'aprofundir en l'estret lligam que afirmàvem s'havia establert entre el mestre i els seus deixebles-amics, mantingut al llarg dels anys i fins al moment de la seva partida.

A mes dels triomfs esportius aconseguits en la seva estada al Club Natació Montjuïc, l'Imre va comptar amb un gran nombre de moments, compartits amb els jugadors i el seu entorn, d'alta densitat emocional en el que hem anomenat el 'cinquè temps', molt habitual en aquells anys.

Part de l'equip celebrant un 'cinquè temps' al bar Iván l'any 1976.
A la foto Fité, Villà, Szikora, Lluís, Iván i Villarrubia.
Font: Arxiu família Szikora

Un d'aquests punts àlgids va ser la estada de l'equip a la Liguria italiana per a preparar l'eliminatòria de la Copa d'Europa a la que, per primera vegada, el Montjuïc s'havia classificat en guanyar aquell any de 1976 el segon Campionat d'Espanya-Lliga Nacional del club i el primer de l'era Szikora. Malgrat les absències obligades de bastants membres de l'equip, el desplaçament va ser llargament recordat per els jugadors blanc-i-verds.

Equip del Montjuïc, desplaçat a Itàlia per a preparar la Copa d'Europa de la LEN
 de 1976, amb els hongaresos Tomás Faragó i Gábor Csapó. Drets: Sans, Alonso, 
Faragó, Bertrán, Csapó i Szikora. Ajupits: Fité, Villarrubia i López.
Fons: Arxiu JCE. Ft. SI

L' any 2010, trenta-quatre anys desprès d'aquella primera estada a Gènova, l'equip va tornar a Itàlia per tal de participar en un quadrangular de màsters que tenia lloc a Camogli. Les línies generals dels jugadors eren menys estilitzades i a l'aigua es va fer evident la diferència de forma dels seus temps de joventut, però l'entusiasme per el waterpolo i l'emoció per el retrobament amb l'Imre va romandre intacte. 

Manel Silvestre en el seu bloc 'El Cuervo Waterpolo' en va fer una excel·lent crònica, en el seu estil fresc i desimbolt:

"Imre Szikora, Waterpolo Legends. Los Hijos del Montjuïc 34 años después

... Recordar a las leyendas siempre es gratificante cuando hablas de memoria por que te obliga a realizar un esfuerzo por no olvidar...

'He pasado los mejores años de mi vida en Barcelona y mis recuerdos son lo que muchas veces me da vida'

Así resumia Imre Szikora su estancia en Barcelona y en el Montjuïc concretamente. Creo que algunos jóvenes de la época como (Jordi) Sans, yo y otros nos sentíamos parte de un equipo que empujábamos desde las gradas adornadas por un mar de banderas y sombreros que hacian nuestras madres y que eran el deleite del público que animaba al equipo, dejando pequeña la piscina de la Folch i Torres...

Llevar (Imre) un medallón colgado durante 34 años ya dice mucho de su relación. Eran una piña donde el respeto al entrenador Sr. Szikora era absoluto en la piscina y la amistad con el amigo Imre estaba grabada a fuego en la piel."

Equip participant al quadrangular màster de waterpolo a Camogli 2010.
Drests: C. Martínez, Aras, Llordella, Dominguez, Monzó, Szikora (E), 
Puigdevall i Alonso. Sota: López, Gasch, Goyo, Silvestre i Castillo
Font: 

Els resultats esportius del quadrangular són el de menys, però en el record dels que hi van poder ser queda la inesborrable memòria d'haver compartit, una vegada mes, uns moments irrepetibles al costat d'un home excepcional. Segueix a la seva crònica en Manel:

"A todos nosotros se nos unió Goyo Szikora, ya que como decía Imre 'este es mi equipo con MAYÚSCULAS, y (su hijo Goyo) no podía desperdiciar la ocasión de jugar con su equipo... Ya sólo faltaba que en el marcador pusieran su nombre junto a los jugadores del equipo. Todo estaba perfecto...

El marcador del quadrangular màsters de Camogli, amb 
l'anunci d'en Szikora com a entrenador de l'equip
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre

... Sólo os diré que el primer dia le rompimos las gafas de sol con los abrazos y cuando fue a repararlas se despistó del grupo. Al llegar a la tienda pregunté: 'Has visto a un señor con el pelo blanco' y el dependiente me contestó: 'Ah, Imre l'allenatore', en Recco lo conocen hasta en las ópticas...

... En una emocionante despedida, le volvimos a romper las gafas... y se cagó en nuestros muertos..."

Vídeo resum de l'estada dels deixebles-amics de l'Imre Szikora
a Italia amb ocasió del quadrangular màsters de l'any 2010.
Font: Bloc 'El Cuervo Waterpolo' d'en Manel Silvestre

Aquesta estreta vinculació amb el seu entrenador i mestre-amic de la generació de waterpolistes que va iniciar la 'Dècada Daurada 1976-1986' del Montjuïc no es va trencar mai. Com a mostra i resum d'aquesta profunda estimació reproduïm la dedicatòria que en Paco Castillo, animador amb la seva guitarra i la seva veu de moltes de les trobades produïdes, va dedicar a l'Imre Szikora el setembre del mateix 2010, amb la següent dedicatòria:

"Vídeo dedicado a Imre Szikora (Hungria) quien fue mi entrenador de waterpolo en los 70 en el C.N. Barcelona, y que luego formó de la nada a un equipo campeón de varias ligas en el C.N. Montjuïc." (*)

Memòries del Montjuïc

Imre Szikora i Rakto Rudic al XV Campionat 
Mundial de Natació. Barcelona, 2013.
Font: Arxiu família Szikora

Font: Penjat per el mateix Szikora al seu Facebook l'any 2019

(*) En Francesc Castillo Miquel, porter de waterpolo del C.N. Barcelona dels primers anys setantes, dedica a l'Imre Szikora aquesta cançó d'en Joan Manuel Serrat, antic soci del C.N. Montjuïc. En Paco havia tingut a l'Imre com a entrenador en la seva etapa al club degà. Anys a venir s'integraria en l'equip de masters del club blanc-i-verd. El video ha estat extret del lloc de Youtube 'fracasmiq', on penjava els covers de la música que li agradava i altres publicacions com ara tutorials. En Paco Castillo ens va deixar el març de 2020, a l'edat de 65 anys.