Introducció
A les acaballes de l'any 1976 va tenir lloc la inauguració de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, emplaçada a l'antiga pedrera de Can Borinot, al vessant sud de la muntanya. Des d'aquest moment en el sí del Montjuïc es farà evident la dualitat Folch i Torres i Zona Esportiva, tant en els aspectes socials - amb diferents tipus de socis - com en els esportius. A partir de l'estiu de 1979 es posarà en marxa la piscina de 50 metres de la zona, de manera que el club comptarà amb un ventall de possibilitat per a entrenar mes ampli.
No obstant, la pressió sobre l'ús de les instal·lacions esportives en general farà que es passi d'una etapa de 'mutualisme esportiu', en que el soci paga per fidelitat als 'colors' encara que no rebi prestacions personals, a la dels socis actius i practicants que progressivament aniran demandant mes serveis i mes oferta d'espais a utilitzar.
Portada de l'avantprojecte de l'any 1974 per a les instal·lacions
del C.N. Montjuïc, a l'antiga pedrera de Can Borinot.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya; Fons Epifani
de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà.
Deu anys de competicions
Els quadres que segueixen ens mostren l'evolució de les nedadores i nedadors del Montjuïc en les quatre competicions nacionals mes importants de cada any, atenent-nos a la visió global que ens dona la classificació per equips.
Representació gràfica de la classificació dels equips absoluts
del C.N. Montjuïc a les principals competicions nacionals.
Font: Elaboració pròpia
Cal precisar que els Campionats de Catalunya d'estiu entre els anys de 1973 i 1980 no contemplaven la classificació per equips. En general, els campionats de les federacions autonòmiques o provincials (*), especialment els d'estiu, patiren un progressiu deteriorament des de 1969 quan la llavors 'Federación Española de Natación' (FEN) va decidir que els campionats d'Espanya d'estiu es passessin a celebrar per clubs i no per federacions, com venia sent fins a llavors.
En el cas de les noies podem veure com l'any 1977 i els següents representa una millora referent al 1976, arribant-se al pic de les millors posicions entre els anys 1978 i 1981, per a sofrir desprès un lleuger descens que tocarà fons l'any olímpic de 1984 i remuntarà els dos anys següents fins a assolir el primer lloc el 1986, tant en els campionats d'Espanya d'hivern com en els d'estiu.
Pel que fa als nois, milloren la classificació a partit de l'any 1978 per a consolidar-se des de 1982 en el primer o segon lloc dels Campionats de Catalunya i d'Espanya, siguin d'hivern o d'estiu, iniciant una època de domini en la natació masculina del país.
Hem renunciat a oferir la classificació anual de millor club que confegia la FEN perquè en aquest període la informació que s'ha estat recollint en els 'Anuarios' es veu interrompuda entre 1979 i 1982, per a ser represa desprès amb la formula de les 'Memorias', molt menys completa que la precedent formulació. De moment en tenim prou amb assenyalar que l'any 1980 el C.N. Montjuïc aconsegueix, per primer cop en la seva història, la primera posició com a millor club en la classificació conjunta de noies i nois, fet que es repetiria en alguns dels anys següents.
Els equips humans que ho van fer possible
Pel que fa als directius cal assenyalar que en aquests anys hi tingueren responsabilitat dos presidents: en Joan Ballart Serra (1972-1981) i en Robert Carmany Carner (1981-1987). En el vessant esportiu els directius responsables en la major part del període contemplat foren en Josep Pallarès i en Josep M. Casajús, tots dos pares de nedadores del club.
L'arribada com a entrenador d'en Joaquim Àlvarez per a la nova temporada 1976-1977 porta afegida la incorporació d'alguns reforços com ara els de la Rosa Ahuir i en Rolf Wilken, que s'afegeixen als nedadors provinents de l'etapa Mestres: els Garcia, Cama o Beltrol d'entre els nois i les Pallarès, Laura Flaqué, Artigas o Conesa pel que fa a l'equip femení. En els Campionats d'Espanya d'hivern de 1977 Mercè Pallarès i Montserrat Artigas destacaren, sent la primera campiona en els 200 esquena i la segona tercera en els 400 lliure. En els campionats d'Espanya d'estiu celebrats a Las Palmas obtingueren bons resultats Laura Flaqué, 4ª en 200 braça o Artigas, 4ª en 800 i 5ª en 200 lliure. Per els nois els mes ben situats foren Guitart, 7è en els 200 braça i Wilken, 7è i 5è en els 100 i 200 papallona, respectivament. El mes d'agost es celebraren els europeus de Jonkoping (Suecia), en que el Montjuïc va estar representat per tres waterpolistes.
Rosa Conesa, integrant de l'equip femení
de natació del C.N. Montjuïc
Font: Arxiu JCE
Els anys següents els blanc-i-verds aniran consolidant una millora general, tant en l'equip masculí com, especialment, en el femení. Assoliren el primer lloc en els Campionats d'Espanya d'estiu celebrats a Ourense l'any 1978 en Rolf Wilken en els 100 i 200 papallona així com també el relleu de 4x100 estils masculí i el de 4x100 lliures femení. Els nedadors del club comptaren amb l'ajut del sofròleg Jorge Rubio en aquesta i altres competicions d'aquest període.
Campionats d'Espanya de 1979 a la Zona Esportiva del C..N.Montjuïc.
Podi dels 400 estils: Carolina Kun 1ª (CNB), Laura Flaqué 2ª (CNM)
i Julia López Zubero 3ª(MTP).
Font: Arxiu del CNM
Els Campionats d'Espanya d'estiu de 1979 es celebraren a la piscina de mides olímpiques de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc, inaugurada amb aquest motiu. L'equip masculí de relleus de 4x100 lliures integrat per G. Garcia, Pazos, Duch i M. Garcia va fer el rècord d'Espanya absolut de clubs amb el temps de 3'39"13; també en Javier Pazos quedà campió d'Espanya en els 200 estils. Les noies aconseguiren tres subcampionats: dos d'ells per part de la Laura Flaqué en 200 braça i 400 estils, amb els temps de 2'47"29 i 5'18"43, respectivament i el tercer en el relleu femení de 4x100 lliure amb l'equip format per Conesa, Iserte, S. Casajús i Laura Flaqué, que marcà un temps de 4'12"79.
Retall del setmanari 'Destino' del 15 d'agost de 1979, amb la imatge
de la piscina de 50 m. de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc,
inaugurada per als Campionats d'Espanya d'estiu d'aquest any.
Font: Hemeroteca ARCA
Seguiren les millores l'any 1980, comptant fins a dos primers llocs individuals aconseguits per Javier Pazos i per Laura Flaqué, ambdós en els 200 braça, als Campionats d'Espanya d'estiu que tingueren lloc a Albacete; també Rosa Conesa fou tercera en els 100 lliures, mentre que l'equip femení dels 4x100 estils, format per Traver, Flaqué, Casajús i Conesa, quedaren campiones d'Espanya amb un temps de 4'40"15. Mesos abans, en els campionats d'hivern a Madrid Javier Pazos va batre el rècord d'Espanya dels 200 braça deixant-lo en 2'27"51.
La temporada 1979-1980 representarà la darrera per l'entrenador Joaquim Àlvarez, que retornarà a la seva ciutat natal, com ens informa 'El Mundo Deportivo':
Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 13 de juny de 1980.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
El nou entrenador serà en Miquel Torres - llegendari guanyador del primer subcampionat europeu d'un nedador del país, aconseguit a Leipzig l'any 1962 en els 1.500 lliure -, provinent del C.N. Barceloneta; va tenir com a segon a en Josep Bas que retornava al Montjuïc desprès d'uns anys entrenant al C.N. Reus Ploms. En Torres s'hi va estar tres temporades fins a finals de la 1982-1983. La seva arribada va venir associada a la incorporació al Montjuïc de nedadors provinents d'altres entitats, com els Miralpeix, Campillo, Gelpí o els germans Jordana, entre d'altres. Els resultats foren en general satisfactoris, especialment en l'equip masculí que va confirmar el progressiu ascens als llocs mes alts de les competicions nacionals. D'altra banda, l'estrenat equip tècnic tindrà a la seva disposició la nova piscina coberta de 25 x 8 metres ubicada sota del gimnàs per a esportistes de la Folch i Torres. De la seva confortabilitat en donarà testimoni el nom de 'la nevera' amb que l'han conegut des de llavors unes quantes generacions del club.
Imatge de la nova piscina coberta de Folch i Torres,
batejada popularment com 'la nevera'.
Font: Arxiu del CNM
L'any 1981 serà, també, el del canvi de president del club, de manera que cap a les seves acaballes en Joan Ballart Serra deixarà l'entitat per a ocupar la presidència de la Federació Catalana de Natació (FCN). El seu lloc al Montjuïc l'ocuparà en Robert Carmany Carner. Aquest mateix any, en els Campionats de Catalunya d'estiu, l'equip de relleus femení de 4x200 lliure estableix un rècord d'Espanya absolut amb el temps de 9'04"72. L'equip el formen Morales, Lorenzo, Berria i Flaqué.
En l'any següent de 1982 als Campionats d'Espanya d'estiu, fets a Pamplona, l'equip masculí assolirà la primera posició, mentre que el femení es classificarà en quart lloc. En aquest campionat l'equip de 4x200 lliures, composat per R. Escalas, Balcells, Miralpeix i Herrero, quedaren campions a la vegada que milloraren el rècord d'Espanya de clubs en un temps de 7'51"51. En Rafael Escalas assolí el primer lloc en els 400 i 1.500 lliures i en els 400 estils individuals. Aquell mateix any en proves celebrades a Huertas del Rey, en piscina curta, els nedadors del club establiren dos nous records d'Espanya en 4x100 lliures i en 4x200 lliures, amb R. Escalas, Balcells, Garcia i Herrero per el primer cas, mentre que en el segon en Miralpeix substitueix a Garcia.
Retall de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona del dia 23 d'agost de 1982
Font: Biblioteca virtual de prensa històrica
La nova temporada de 1982-1983 veu la incorporació al Montjuïc de na Natalia Mas, que batrà el rècord d'Espanya en piscina curta dels 100 lliure a Gijón amb un temps de 57"81. La mateixa nedadora, junt amb les seves companyes Morales, Montané i Laura Flaqué, faràn per dues vegades el rècord espanyol en piscina curta dels 4x100 lliure, primer a Sabadell amb 4'03"01 i un mes desprès, a l'abril, en els Campionats d'Espanya d'hivern celebrats a Madrid, marcant un temps de 4'02"38. En aquest mateix campionat en Rafael Escalas aconseguirà dos rècords d'Espanya en 400 i 800 lliures, amb els temps de 3'52"66 i 7'59"59 respectivament.
En Rafael Escalas que en aquests anys formà part
dels equips del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu del CNM
La temporada 1983-1984 veurà la marxa d'en Miquel Torres cap a un altre destí, fent-se càrrec dels primers equips del club en Josep Bas. L'any 1984 es l'any dels JJ.OO de Los Ángeles (USA), on hi seran seleccionats fins a tres nedadors del club: els germans Escalas, Rafael i Joan Lluis, i en Xavier Miralpeix. En els jocs en Joan Lluis Escalas aconseguí batre per dues vegades el rècord d'Espanya dels 400 lliure, marcanrt els temps de 3'55"93 i 3'55"25, respectivament. Els Campionats d'Espanya d'estiu es faran a Las Palmas desprès dels jocs; l'equip masculí del 4x200 lliure, format per els germans Escalas, Serra i Miralpeix, feren un temps de 7'44"99 marcant un nou rècord d'Espanya absolut. Foren igualment campions en J.E. Escalas en els 1.500 lliures i en Harri Garmendia en els 200 papallona amb una marca de 2'03"64. Anteriorment el mes de març, en els Campionats d'Espanya d'hivern celebrats a Múrcia, el Montjuïc havia establert també el rècord de clubs d'aquest relleu en piscina curta amb un equip format per Miralpeix, Campillo, Herrero i Serra i un temps de 7'34"93.
Xavier Miralpeix, olímpic del C.N. Montjuïc a Los Ángeles 1984
Font: Arxiu del CNM
Per a la nova temporada 1984-1985 es contracten els serveis d'en Joan Fortuny com a primer entrenador, provinent del Centre d'entrenament de la FEN a Màlaga. Coincidint amb la seva arribada s'incorporen un seguit de nedadors com en Jordi Martí, Juan Pablo Rodríguez o na Maritxell Pagés, entre d'altres. Amb les noves incorporacions es segueix en la línia de consolidació en els primers llocs de les competicions nacionals.
L'any 1985 és fructífer en la consecució de campionats d'Espanya i de rècords nacionals, a més del fet que la participació del C.N. Montjuïc en els Campionats d'Europa de Sofia (Bulgària) serà important, aportant a l'equip espanyol fins a cinc nedadors que participaran en tretze proves diferents. Als Campionats d'Espanya d'hivern, que tingueren lloc a la piscina del C.N. Sant Andreu, Harri Garmendia aconseguí tres records nacionals en piscina curta en els 200 papallona i els 200 i 400 estils, amb uns temps de 2'00"32, 2'04"10 i 4'24"28, respectivament. El mateix Garmendia fou el primer nedador espanyol en baixar dels dos minuts en els 200 papallona en les proves de selecció per a la Copa d'Europa fetes a la piscina del C.N. Sabadell el dia 1 de desembre de 1985, amb el temps de 1'59"60.
Altres registres importants de l'any foren els de Xavier Miralpeix, campió d'Espanya a Ourense en els 200 lliure amb un temps de 1'54"; els primers llocs en el mateix campionat d'en Joan Enric Escalas en els 400 i 1.500 lliures i l'acaparament d'en Harri Garmendia, que es proclamà campió dels 100 i 200 papallona i dels 200 i 400 estils. Els relleus masculins dels 4x100 i els 4x200 lliure a mes de quedar en primera posició bateren els rècords d'Espanya per clubs amb els temps de 3'32"87 i 7'42"55, respectivament. En l'equip femení fou rellevant el tercer lloc assolit per na Ariadna Caten en els 400 estils. El Montjuïc es classificà en primer lloc de la puntuació masculina i en la global confirmà aquesta primera posició. Als Campionats d'Europa de Sofia Harri Garmendia torna a millorar la marca absoluta espanyola dels 200 papallona, deixant-la en un temps de 2'01"66.
I arribem a l'any 1986, el darrer d'aquesta dècada analitzada. Es un any especialment important perquè la FINA va adjudicar en el seu moment els V Campionats del Món a la ciutat de Madrid. Amb aquesta finalitat la administració autonòmica madrilenya , d'acord amb la FEN, construí una instal·lació 'ad hoc' per a aquest esdeveniment, el 'Centro de Natación Mundial 86' (**) on es celebrà la competició entre els dies 13 i 23 d'agost.
Abans, però, hi hagué els Campionats d'Espanya d'hivern a la ciutat de Jérez amb bons resultats per els equips blanc-i-verds. En Daniel Serra guanyà en els 200 i 400 lliure, amb 1'51"65 i 3'56"78; na Mònica Mateu i Carmen Valiente feren el segon lloc en els 100 papallona i els 400 estils respectivament, amb els temps de 1'03"91 i 5'05"31 i en Harri Garmendia es proclamà campió d'Espanya en tres proves: els 100 i 200 papallona i els 400 estils, amb els temps de 55"33, 1'58"37 - batent el seu propi rècord espanyol - i 4'27"86. En els d'estiu, celebrats al 'Centro de Natación Mundial 86' de Madrid, com a avantsala del mundial, el Montjuïc revalidà la doble titulació per equips aconseguida a Jérez, com informa en Juan Antonio Sierra en el CROL n. 257 del juliol de 1986:
"El C.N. Montjuïc se alzó de forma incuestionable con el título de equipos (como en los Campeonatos de Invierno) tanto en la categoria masculina como la femenina. Y confirmó esta superioridad con 6 títulos de Campeón de España (5 masculinos y 1 femenino) y un total de 23 puestos de honor"
Imatge autografiada d'en Harri Garmendia als Mundials
de Madrid amb Pablo Morales (USA) al seu costat
Font: Revista CROL de la RFEN
Cal remarcar que aquest any les integrants de l'equip femení es proclamen, per primera vegada en aquest període, campiones d'Espanya; de manera que volem deixar constància del nom de les noies que assoliren aquest títol a Madrid: C. Valiente, M. Mateu, A. Serra, A. Coten, P. del Rey, M. Sanz, M. Vela i M. Lorenzo.
Na Mònica Mateu fou campiona d'Espanya en els 200 papallona amb 2'19"95, mentre que entre els nois trobem a en Ricardo Valdivia que guanyà els 400 estils, amb el temps de 4'34"23 i en Harri Garmendia que revalidà el seu títol dels 200 papallona, amb el temps de 2'04"37. La resta de campionats masculins s'aconseguiren en les proves de relleus: 4x100 estils, on Erra, Campins, Garmendia i Serra s'imposaren amb el temps de 3'57"37; Serra, Garmendia, Joan Enric Escalas i Miralpeix foren campions en els 4x100 liure amb 3'32"94 i en els 4x200 lliure pujaren al lloc mes alt del podi Miralpeix, Joan Enric Escalas, Serra i Garmendia, parant el crono als 7'47"39.
Finalment fem un repàs a la participació internacional de les dones i homes del Montjuïc al llarg d'aquesta dècada, prenent com a referent les competicions mes importants de cada any i resumint-la en el quadre que segueix:
Participació internacional de les nedadores i nedadors del C.N. Montjuïc
Font: Elaboració pròpia a partir de l'arxiu d'en Juan Antonio Sierra
De la importància de la participació de les nedadores i nedadors del C.N. Montjuïc d'aquest deu anys en dona fe el percentatge que representa sobre el total del període de cinquanta-sis anys de presència internacional dels nedadors blanc-i-verds (1944-2000):
- En els Campionats d'Europa un 40'8% del total de participacions
- En els Campionats del Món un 76%
- En els Jocs Olímpics: un 38'9%
Cloent aquesta mirada a la dècada de natació al C.N. Montjuïc dels anys 1977-1986 hem de senyalar que es, sens cap mena de dubte, un dels períodes mes reeixits i sostinguts pel que fa als resultats dels primers equips del club. Es una època de maduresa de l'entitat que es complementa amb els també excel·lents resultats aconseguits en el waterpolo del club i en l'aspecte social amb la consolidació i millora de les instal·lacions de la Zona Esportiva.
Si hi haguéssim de trobar un però, aquest seria que en gran manera aquests èxits no han vingut d'una tasca de treball amb les bases dels grups d'edats, sinó mes aviat fruit de la política de fitxatges i traspassos d'esportistes, que d'altra banda ja era generalitzada en aquells anys en l'ambient de la natació catalana i espanyola. En els propers anys aquesta mancança es mirarà de revertir... però això ja serà una altra història
Josep Castellví
(*) Hem pogut celebrar el centenari de la Federació Catalana de Natació (FCN) gràcies a que aquesta i altres federacions 'regionales' es van plantar l'any 1974 davant les 'órdenes' rebudes i aplicades per el president de la llavors FEN, en Enrique Landa Ugarte. Així el CROL n. 118 de desembre 1974 comunicava que:
"La Delegación Nacional de Educación Fñisica y Deportes ha dispuesto, con carácter general, la organización de todas las Federaciones en régimen de Federaciones Provinciales... lo cual ya fue advertido en la Asamblea General de 1973, como plan de inmediata aplicación, en cumplimiento de las órdenes recibidas"
