Butlletí. De la 'Escuela de Sirenas' als Ballets Aquàtics...

L'any de 1944 la 'Metro Goldwin Mayer' produeix la pel·lícula 'Bathing Beauty' que a Espanya es va traduir com a 'Escuela de Sirenas', protagonitzada per la estrella emergent i ex-nedadora Esther Williams. 

Cartells de 'Bathing Beauty' i la seva versió espanyola 'Escuela de Sirenas'
Font: Viquipèdia

L'arribada als cinemes de la península va tenir lloc l'any de 1948. La projecció d'aquest film desencadenà a tota la Europa esportiva un efecte imitació que portà a molts conjunts de nedadores a plantejar-se de crear el seu propi equip del que inicialment es va anomenar ballet aquàtic o natació ornamental.

El Club de Natació Montjuïc, juntament amb el C.N. Catalunya, va ser el pioner en fer arribar alguns d'aquests clubs, especialment francesos, al nostre país. Així l'any 1949 ens va visitar el ballet aquàtic del 'Stade de Reims' que girà per diferents piscines catalanes al llarg de més d'una setmana d'estada. L'any següent arribà el torn de la 'Societé de Natation de Strasbourg', dirigides per la nedadora alsaciana Ria Gener.

En el sí del Montjuïc en Gerard Carmany Carner (*) agafà la responsabilitat de la creació d'un equip d'aquesta nova modalitat esportiva, que va ser també demanada per les mateixes nedadores del club. El divendres 24 de juliol de 1953 feien la seva presentació les 'sirenes' del Montjuïc, capitanejades per na Montserrat Ramos i na Carme Suárez, a la piscina municipal de Montjuïc, en el curs d'un festival per a la Festa Major del Poble-sec.

El primer equip del ballet aquàtic del C.N. Montjuïc va ser format per Montserrat i Carme Ramos, Carme Suárez, Nuria Sala, Victòria Meya, Ramona Gómez, Amalia Valls, Carme Salvador, Mercè Arumí, Cruz Félez, Trinidad Vendrell i Juanita Ferrer.

Ja en l'any de 1956, el butlletí del club recull la primera sortida feta a Espanya per l'equip del ballet aquàtic blanc-i-verd, que va tenir com a destí la ciutat de Vitòria, convidats per el C.N. Judizmendi, amb qui ja havíem competit en natació de curses l'any 1952.

Crònica d'en Gerard Carmany de l'estada a Vitòria amb l'equip de ballet aquàtic.
Butlletí del C.N. Montjuïc n. 84 de setembre del 1956
Font Arxiu JCE

De les vicissituds que van succeir en aquesta sortida, a mes de trobar-se amb una temperatura de l'aigua que les nedadores consideraren 'gelada', destaca la pèrdua del disc - de vinil a 33 rpm o, mes segurament, de pissarra a 78 rpm - on portaven gravada la música per a fer la coreografia del 'Llac dels Cignes', que estrenaven en aquesta ocasió. La solució va ser d'aquelles del mes complexes. Ens explica en Carmany:

"... ¡¡ No teníamos el disco !!. Se había roto en el tren. El disco... no fué encontrado en todo Vitoria, ni en San Sebastián, ni Bilbao... Entonces los elementos técnicos de Radio Vitoria hicieron el milagro. Propusieron grabar los trozos precisos en cinta magnetofónica y así se hizo... y a la noche acudieron con los 'macnetofonos' (sic) a la piscina para ponerlos en marcha en el momento preciso. Con su valiosa aportación, 'Radio Vitoria' prestó a nuestro club y a la natación artística un señalado favor que nunca olvidaremos." 

L'equip seguia comptant amb algunes nedadores de curses i d'altres mes específicament dedicades al ballet aquàtic. Les participants en aquest desplaçament foren: na Victoria Meya, M. Merçè Sans, Amalia Pons, Teresa Vives, Juanita Acevedo, Lolita Medina, 'Tina' Boira, Angela Puigdueta, Rosari Marqués i Milagros Navarro.

Dos anys mes tard, el 1958, la situació de la natació ornamental o els ballets aquàtics s'havia difós en grau suficient per les terres catalanes per a pensar en organitzar el primer Campionat de Catalunya, quina organització va ser encarregada al Club de Natació Montjuïc

Butlletí del C.N. Montjuïc n. 106 del mes de juliol de 1958
Font: Arxiu JCE

Aquests "todos los equipos catalanes" es traduïa en quatre entitats: el 'Natació' Barcelona, un dels pioners a Espanya; la Societat Atlètica Barcelona, embrió de l'especialització en aquesta modalitat i precursora del Drink Club i el Kallípolis; el Club Natació Catalunya, el darrer en incorporar-se; i el club organitzador, el Montjuïc.

Les guanyadores en les diferents modalitats foren:

• En Duets: Hartmann i Virgili, del C.N. Barcelona
• En Sols: Victòria Meya, del C.N. Montjuïc
• En Equips: Onsés, López, Marcé i A. López, de la Societat Atlètica Barcelona (**)

Retall de 'El Mundo Deportivo del 27 de juliol de 1958, 
amb els resultats de la segona jornada.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Per raons que no venen al cas, la durada d'aquesta nova secció del Montjuïc no va anar mes enllà dels primers anys 60's, però cal recordar per sempre que les seves nedadores formaren part de les pioneres d'aquest esport tant plàstic i extraordinari que ara coneixem com a Natació Artística.

Memòries del Montjuïc

(*) En Gerard Carmany Carner va ser un 'quasi' fundador del Montjuïc, atès que s'incorporà junt amb el seu germà Robert, el primer d'agost de l'any 1944. Home cabdal en les primers anys del club fou nedador, directiu, àrbitre i entrenador. La passió per el ballet aquàtic dels primers anys cinquantes el portà a compatibilitzar la funció d'entrenador del Montjuïc amb la de la Unió Esportiva Horta, quan aquesta entitat s'inicià en el nou esport a partir de l'any 1956.

(**) El conjunt del Club Natació Barcelona no pogué participar en la prova d'equips per la absurda prohibició, per part del propi club, que la seva millor nedadora, na Maria Dolors Amat, en pregués part amb la justificació que s'havia d'entrenar i reservar per els Campionats Absoluts de Catalunya de curses, que havien de tenir lloc uns dies mes tard.

Butlletí. Millores socials... i personals

Portada del butlletí n. 382, de juny del 1996, amb l'acte de lliurament 
del títol de Soci d'Honor a en Josep Lluís Vilaseca.
Font: Arxiu JCE

El número del butlletí que avui portem a aquesta secció es molt interessant. En primer lloc per la mateixa portada, que recull l'acte celebrat a la sala de trofeus de la Zona Esportiva amb un reconeixement merescut com poques vegades a un home a qui se li poden aplicar les paraules d'en Antonio Machado (*):

"... más que un hombre al uso que sabe su doctrina,
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno."

perquè es dona el cas que en Josep Lluís Vilaseca, que rep el títol de Soci d'Honor del Club Natació Montjuïc de mans del president del club, en Joan Ballart, ha estat un home bo i una gran persona dedicada molts anys de la seva vida al servei públic... a la Política amb majúscules; amb quinze anys de dedicació, primer en el càrrec de Director General d'Esports (1980-1988) i mes tard ja amb el rang de Secretari General d'Esports (1989-1995).

A les pàgines centrals es dona compte de la declaració del Montjuïc com a la primera entitat esportiva d'Espanya que ha estat nomenada d'utilitat pública, com ho certifica la carta que segueix:

Reproducció al butlletí de la carta del 'Director General de
Infraestructuras Deportivas y Servicios' del
ministeri de 'Educación y Ciencia'
Font: Arxiu JCE

A la pàgina anterior en Joan Ballart Serra, dona compta d'aquesta important noticia, a la vegada que n'informa d'altres amb millores per a l'entitat (**):

Reproducció de la carta adreçada als socis per el 
president  del club en Joan Ballart Serra
Font: Arxiu JCE

Una mirada mes aprofundida a les dates ens situarà l'acord del Consell de Ministres en plena època de govern en funcions, atès que la 'V Legislatura  del Parlamento Español' s'havia dissolt per el decret 1/1996 del 8 de gener, en el qual simultàniament es convocaven les properes eleccions legislatives, que van tenir lloc el 3 de març del mateix 1996. De resultes d'aquestes el darrer govern del socialista Felipe González seria reemplaçat per el primer del conservador José Maria Aznar, que prendria possessió dels càrrecs el dia 5 de maig. No hi ha dubte que les gestions, que feia temps que portava de manera personalíssima en Joan Ballart, varen assolir finalment l'èxit quasi bé en el temps de descompte...

El ministre d'Educació i Ciència i el Secretari General de l'Esport corresponents, que van facilitar aquesta millora per el Montjuïc, van ser Jerónimo Saavedra Acevedo i Rafael Cortés Elvira, respectivament.

Jerónimo Saavedra, ministre de Educació i Ciència i
Rafael Cortés, Secretari General de l'Esport
Font: Viquipèdia. Ft. SI

Finalment, una nota menys solemne però molt convenient per a la salut bucal dels socis es la que reflexa l'acord entre el club i l' 'Institut Odontològic Internacional', situat al carrer de Floridablanca, a Barcelona, que permet oferir als afiliats al Montjuïc unes favorables condicions en els seus "tractaments de pròtesis dentals, ortodòncies i implants", com ens ho comuniquen en la promoció:

Butlletí n. 382 del juny de 1996 amb l'acord assolit amb 
l' 'Institut Odontològic Internacional'
Font: Arxiu JCE

L'anunci de l'acord venia acompanyat de la corresponent tarja que donava dret a gaudir dels esmentats avantatges... i per els preus no calia patir-hi massa, que encara eren en les antigues pessetes, molt mes modestes que la nostra moneda actual.

Memòries del Montjuïc

(*) Es tracta d'un fragment del poema 'Retrato', que va aparèixer  editat  per primera vegada en el poemari 'Campos de Castilla', de 1912, a l'inici de el llibre com una presentació o una justificació a tot el que venia després. La versió cantada forma part del disc 'Dedicado a Antonio Machado' d'en Joan Manuel Serrat.

(**) Entre les millores que anuncia el president del club hi ha la de l'inici de la progressiva ocupació del camp de rugbi per diferents instal·lacions de golf, que començarien amb un 'Camp de Pràctiques de Golf', acordat amb l'empresa Golf Range Diagonal. Encara que es suposava compatible amb la pràctica del rugbi, al cap de pocs anys va derivar amb l'eliminació d'aquest esport per a consagrar la totalitat de la part inferior de la Zona Esportiva al que es va anomenar el primer 'Pitch & Putt' de golf de la ciutat de Barcelona.