Retall de la foto amb el seu peu publicats al llibre 'Història del Club
Esportiu Mediterrani' corresponent a l'època de que parlem
en aquesta entrada. Joan Martí Vallés. 1997
Font: Arxiu JCE
Dins de la polièdrica i molt variada activitat esportiva i professional d'en Vicenç Esquiroz Soliva podem dirigir la mirada cap a una o altra de les seves facetes. En aquesta entrada farem una ullada a una activitat poc coneguda de la seva trajectòria i respondrem a la pregunta de l'encapçalament.
L'Esquiroz empleat i dirigent del 'Natació' Barcelona
Nascut el primer de gener de 1914, en Vicenç s'enamora de l'esport de la natació als primers anys vint, en veure nedar a l'olímpic suec Arne Borg a la piscina de l'Escollera. Més endavant es vincula al Cercle Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industia (CADCI) i a la seva secció nàutica, el Club de Mar, d'on sorgiran uns quants integrants del nucli fundador del Club Esportiu Mediterrani, un dels quals serà un Vicenç Esquiroz de disset anys.
En el 'Medi', tot i la seva joventut, desenvoluparà qualsevol tasca esportiva o directiva a la que hagi estat cridat. És dona el cas, però, que a l'any 1935 (*) rep una oferta de treball de part del Club Natació Barcelona per a incorporar-se a la seva comissió esportiva. Per tal d'evitar altres tipus de malentesos, tot i seguir sent soci del Mediterrani, demanarà el permís dels seus companys per acceptar l'oferta a la vegada que aquests el dispensen de la llicència de nedador del 'Medi' per si fos el cas de fitxar per el 'Natació'
Retall de la pàg. 13 del llibre 'Història del Club Esportiu
Mediterrani'. Joan Martí Vallés. 1997
Font: Arxiu JCE
Els anys previs a la guerra civil són d'una forta conflictivitat política que s'accentuen el 1936 desprès de la victòria del Front Popular a les eleccions de febrer. Els fets es succeeixen en una espiral d'actuacions que culminaran amb el cop d'estat del 18 de juliol. La revolta a Barcelona s'inicia a la matinada del diumenge 19 i l'aixecament serà refusat, però el paper important de la CNT i la FAI, principalment, donarà pas a uns primers mesos d'inestabilitat amb la creació del Comitè de Milícies Antifeixistes que farà que el poder del mateix govern de la Generalitat es percebi com a poc consolidat en els primers temps del conflicte.
Es en aquest context que en moltes empreses i entitats els dirigents han estat substituïts per comitès d'obrers, en una actuació que inclús precedirà a les disposicions oficials sobre la col·lectivització. El cas es que al Club Natació Barcelona, a mitjans del mes d'agost de 1936, els seus treballadors majoritàriament adherits a la Unió General de Treballadors (U.G.T.) prenen possessió del govern del club, creant diferents comitès i comissions:
- Comitè Executiu, format per tres empleats
- Comitè Consultiu, format per els integrants del comitè executiu mes tres socis del club
- Comissió Esportiva, formada per quatre empleats
- Comitè de Règim Intern, creat amb l'objectiu d'assegurar el normal funcionament dels serveis del club, format per deu empleats
Retall de 'La Veu de Catalunya' del dia 16 d'agost de 1936 amb
la noticia dels nous dirigents del C.N. Barcelona
Font: Hemeroteca ARCA
En Vicenç Esquiroz forma part dels quatre comitès creats, essent l'únic cas en que es dona aquesta circumstància. En l'anomenada comissió esportiva comparteix responsabilitats amb en Joan Trigo i el seu deixeble Jaume Solé... un dels creadors el primer i continuador el segon de la tasca amb la secció infantil del 'Natació'. Cal tenir present que en Vicenç es troba en plena edat militar, atès que es de la lleva del 1935, però per alguna raó no es cridat en aquests primers moments al front i es mantindrà a la rereguarda.
La col·lectivització del C.N. Barcelona, que el mateix Esquiroz titllarà d'ésser la primera d'un club esportiu a Catalunya, es produeix abans que aquestes polítiques es facin oficials mitjançant dos decrets de la Generalitat publicats al Diari Oficial (DOG). Cal emmarcar aquesta decisió dels treballadors del 'Natació' en el conjunt de reaccions succeïdes a rel dels fets del 19 de juliol a Barcelona que en les setmanes següents provocaran una onada revolucionària amb un autèntic allau de creacions de comitès de treballadors que substituiran els propietaris o dirigents d'empreses i entitats que passaran a ser col·lectivitzades.
Sumari del DOG del 28 d'octubre de 1936, amb la inclusió dels dos
decrets referents a la col·lectivització d'empreses i d'altres entitats
Font: DOG
Així es que a partir de l'agost de 1936 les funcions directives del club has estat assolides per aquests diferents comitès. En tots ells un jove Esquiroz de vint-i-dos anys hi prendrà part en la manera per ell acostumada: plena dedicació i exercici de la seva idea de l'esport amateur enfront de l'esport espectacle o de masses que, com molts 'sportmen' de l'època, detestava profundament.
Pel que fa a l'activitat esportiva del 'Natació' Barcelona i de la natació catalana patirà una aturada quasi general. La revolta militar del 18 de juliol s'escau en plena primera jornada dels Campionats de Catalunya de debutants i d'infantils a la piscina de Montjuïc. La jornada del dissabte 18 es podrà celebrar però la del diumenge 19 quedarà anul·lada per els esdeveniments del dia.
No obstant el mateix dia 19 de juliol es celebrarà la posada en marxa de la que s'anomenarà 'Olimpíada Popular' que les forces d'esquerra d'un bon nombre de paisos havien acordat de dur a terme com a contrapès al que consideraven com una exaltació del nazisme que creien que tindria lloc als Jocs Olímpics de Berlín.
Tant el Barcelona com la Federació Catalana donaran per acabada la temporada esportiva i aquesta no es re-emprendrà com a tal fins a passada la guerra incivil. Si que tindran lloc alguns festivals puntuals, especialment orientats a l'esforç de la rereguarda en suport dels que es troben lluitant al front. Així tenen lloc festivals de natació per els Hospitals de sang o el 'II Critèrium dels Asos" on figures d'altres esports neden distàncies curtes, dedicant-se els ingressos de les entrades en benefici de les companyes i els companys que són als diferents fronts. Una excepció a aquesta característica va ser la celebració de la XI edició de la Travessia del Port de Barcelona, organitzada per el Club Natació Athlètic, que es va disputar dins d'una relativa normalitat, essent guanyada per en Vicenç Olmos del Barceloneta Amateur Club. Hi va participar, també, en Vicenç Esquiroz, que va arribar a la setantena posició representant al Club Natació Capellades.
L'historiador esportiu Xavier Pujadas recull en un dels seus treballs una estadística que anomena 'Competicions federatives o semioficials a la rereguarda catalana', de la qual se'n pot extreure la dada que la natació - comptant-hi també el waterpolo - es l'esport en que mes competicions d'aquesta mena es celebren els anys de 1936 i 1937, amb un total de vuit competicions, superant fins i tot al futbol (**). A partir de 1938, però, l'activitat competitiva en natació i waterpolo sembla ja del tot inexistent.
Retall del diari 'La Humanitat' del dia 9 de setembre de 1936, anunciant
el 'Criterium dels Asos' per el dissabte 15 de setembre, organitzat
per el C.N. Barcelona (U.G.T.) i 'El Mundo Deportivo'
Font: Hemeroteca ARCA
Al marge de les competicions esportives, la tasca mes compromesa per els treballadors-directius del 'Natació',, en aquests temps convulsos, consistirà en captar el favor dels socis del club en ordre a l'assoliment de dos objectius primordials:
- Mantenir un alt nivell de normalitat en les activitats diàries del club, afavorint la participació dels socis tot evitant d'introduir criteris de discriminació ideològica o social: un cop en banyador tots els socis som iguals, seria el lema que ja funcionava en el 'Natació' d'abans de la guerra
- Procurar mantenir, en la mida del possible, el nombre de socis per facilitar la viabilitat econòmica i social de l'entitat
Aquesta darrera era preocupació comuna de totes les entitats i associacions esportives o culturals del moment. La guerra les afeblia en un doble sentit per la pèrdua d'associats: d'una banda per la seva anada al front i també de l'altra per la necessitat, en determinats casos, de marxar del país bé per quedar al marge de la disputa, bé per enrolar-se a les files del bàndol revoltat; en aquest darrer cas sovint hi concorria la percepció fonamentada del risc de la pròpia vida.
En Vicenç Esquiroz destacarà especialment en la tasca de divulgador dels criteris i la voluntat dels nous dirigents, feta sobretot mitjançant la revista oficial del club: 'Natació'. Entre gener i octubre de 1937 hi escriurà al menys una vegada cada mes, amb un total de nou articles amb la seva firma i una editorial signada com a 'Comitè Executiu'.
En la primera d'aquestes aportacions, del mes de gener de 1937, titulada 'L'esport i els moments actuals' comença amb una declaració amb tons quasi 'maciànics':
"L'acord que ha pres el 'Comissariat d'Educació Física i Esports' pel que respecta a l'organització d'actes esportius, identifica el criteri del Comitè Executiu del 'Club Natació Barcelona', que des del primer moment, interpretant el veritable sentit que ha de prevaldre en les circumstàncies actuals, va suspendre el seu calendari esportiu."
A l'editorial del mes de febrer, signada com a Comitè Executiu, afirma, entre d'altres consideracions, que:
"... amb tot i la convulsió que estem vivint, el Club fa el seu camí i se'l té en compte, perquè el C.N.B. té una personalitat ben significada dintre dels mitjans culturals.
... I sou vosaltres, socis, els que heu fet del vostre club una veritable institució de la cultura catalana. Cal que ara, més que mai, aporteu amb nosaltres... tot el que estigui al vostre abast en aquests moments difícils. Propagueu l'obra del 'Club de Natació Barcelona' entre els vostres companys, feu nous socis, que es com dir nous adeptes a l'obra magnífica i admirada per tot el món, perquè de clubs com el vostre n'hi ha ben pocs..."
En el número del mes d'agost de 1937 fa notar en el seu article 'Sectarisme a l'Esport' el que considera un excés d'intervencionisme polític i del que ara en diríem populisme, allunyat dels seus ideals esportius:
"Hi ha qui propugna per la depuració de l'esport, sense preparació ni principis de ses veritables necessitats...
No desfigurem el sentit esportiu amb utopies i anem a fets concrets. Proporcionem mitjans perquè la joventut tingui facilitats per a la pràctica esportiva i hom comprendrà que per exercitar-se a la gimnàstica, picar el crol, llançar el javalot, xutar la pilota, etc... no és necessari fer proselitisme a l'esport."
No podem interpretar si parlava per a l'exterior del club o, tal vegada, es referia a actituds d'alguns membres dels diferents comitès de treballadors de l'entitat. En qualsevol cas la seva actitud de 'puresa' esportiva i amateur era fora de tot dubte en venir avalada per el seu historial esportiu i periodístic dels anys anteriors.
Sumari i editorial de la revista del C.N. Barcelona del mes de febrer de 1937
Font: Arxiu del C.N. Barcelona
Fos com fos, l'evolució d'aquest període de dirigencia obrera del 'Natació' Barcelona no devia ser pas fàcil; l'evolució de la guerra tampoc es mostrava massa encoratjador per a les forces polítiques i socials que recolzaven la República i les dissensions internes d'aquestes forces acabaran de dibuixar un horitzó poc favorable. En aquest context el fet va ser que alguns dels socis que discrepaven de la gestió d'aquest període o temien un agreujament del caire de la gestió obrera, s'adreçaren al Comissariat d'Educació Física i Esports de la Generalitat (CEFE) per expressar la seva preocupació per "l'intent d'alguns individuus (sic) que pretenen apoderar-se d'aquell lloc per a col·lectivitzar-lo...", segons informa el diari oficial d'ERC 'La Humanitat' del dia 2 de maig. La reacció d'aquest organisme del govern no es fa esperar i el dia 4 el mateix diari informa de que són incorporats al Departament de Cultura de la Generalitat les dependències amb tots els seus serveis i espais esportius del Polo Jockey Club, l'antecedent de l'actual Reial Polo Club de Barcelona, i del Club Natació Barcelona, en una expropiació 'de facto' que pretén evitar altres accions extremes, tot mantenint en el cas del 'Natació' el comitè obrer com a gestor de l'entitat (***).
Finalment, a primers de 1938 el mateix CEFE es qui pren mesures per resoldre la situació de la gestió del Club Natació Barcelona nomenant una junta directiva amb perfils clàssics i on es barregen socis i treballadors del club, com recull el mateix 'La Humanitat':
Retall del diari 'La Humanitat' del 15 de gener de 1938
informant de la nova Junta Mixta del C. N. Barcelona.
Font: Hemeroteca ARCA
Dos dels tres membres del Comitè Executiu obrer continuen a la nova Junta, en Prudenci Sallés com a vicepresident i en Benjamí Toló com a vocal. El tercer es en Vicenç Esquiroz que, malgrat la seva rellevància en l'etapa anterior del club, no seguirà ostentant cap responsabilitat entre els nous dirigents. Quedaria per esbrinar si segueix a la rereguarda però amb d'altres funcions o bé finalment ha estat mobilitzat per anar al front. La mobilització de persones inicialment considerades com de serveis auxiliars i, per tant, no aptes per el front serà una constant del 1938, especialment cap a finals de l'any.
Imatge d'En Vicenç Esquiroz als primers anys 80's
publicada al butlletí n. 350 del C.N. Montjuïc
Font: Arxiu JCE
Josep Castellví Enrich
(*) Es podria pensar que la data d'incorporació de l'Esquiroz com a empleat dels serveis tècnics del C.N. Barcelona fos fins i tot anterior a l'any 1935, atès que hi ha indicis d'aquest fet, però manquen dades concloents per afirmar-ho rotundament.
(**) 'Entre estadis i trinxeres. L'esport i la guerra civil a Catalunya (1936-1939)'. Xavier Pujadas Martí. Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport. Blanquerna, 2007, n. 21.
(***) Conflueixen en aquesta queixa de maig de 1937 fets diferents, com ara que s'està covant l'enfrontament intern per la divisió entre anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM, partidaris de la revolució, i la resta dels partits i organitzacions, sobretot ERC, PSUC, UGT i Estat Català, defensors de prioritzar la guerra, que esclatarà violentament el 3 de maig i durarà fins al 7 del mateix mes, deixant mes de cinc-cents morts. Es possible que la por dels socis queixosos fos una perdua de control dels comitès obrers que podrien passar a mà dels sectors mes radicals de la CNT-FAI i del POUM ?. Caldria no descartar-ho.
