Recordem que la pràctica del waterpolo s'institueix en el Club Natació Montjuïc des del moment mateix de la seva fundació, de manera que el primer partit 'oficial' es disputa el 29 de juny de 1944 en aigües el Port de Tarragona, el 'Serrallo', contra el Club Nàutic de Tarragona. És ben cert, no obstant, que des de finals de l'any 1943 s'han disputat diferents partits amistosos, on han intervingut formacions que podem considerar antecessores del que a partir del març de 1944 ja és inscrit a la Federació Catalana de Natació Amateur (FCNA) com a 'Club Natación Montjuich de Educación y Descanso'.
El mes de juny de 1951, finalment deslligats de l'organització sindical del règim franquista, el Montjuïc es veu amb cor d'organitzar el que ha de ser el seu primer partit internacional de waterpolo. L'escenari no pot ser un altre que la piscina municipal de Montjuïc, que llavors encara era coneguda amb l'hiperbòlic nom de 'Estadio Náutico Municipal de Montjuich' (*).
El contrincant escollit és el llavors campió de Suecia, el 'Lund Universitas Gymnsatik Iddrotsforgund'. Per tal de fer mes atractiva la vetllada per als potencials espectadors s'organitza, també, un triangular de natació entre l'equip suec, el Club Natació Barcelona i el propi Montjuïc; que s'enfrontaren de manera previa al partit de waterpolo. La data fixada és la del dijous 14 de juny, a les 10:30 de la nit; l'hora que ara seria considerada intempestiva era l'acostumada en aquells anys en que es pretenia cobrar entrada i calia esperar a finalitzar les llargues jornades laborals de l'època. El resultat d'aquest horari es que els festivals finalitzaven a primeres hores del dia següent.
De la col·lecció de butlletins del club que ens ha estat cedida per la familia Casas-Tauler hem pogut rescatar el fullet difusor de l'esdeveniment. Rigorosament guardada i enquadernada per en Jaume Casas, inclou des del n. 1, de novembre del 1946, fins al n. 355, de setembre-desembre del 1986, en onze volums. Una de les particularitat d'aquest recull de butlletins ve donada per el fet que en Jaume hi encartava, quan ho creia adient, fullets i informacions relacionades amb competicions o altres esdeveniment lligats al Montjuïc.
Portada del Volum I de la col·lecció de butlletins feta per en Jaume
Casas i donada al bloc del 'Memòries del Montjuïc...'
Font: Arxiu JCE. Fons família Casas-Tauler (**)
El programa en qüestió consta de vuit pàgines de 20,5 x 15,5 cm. La primera és dedicada integralment a l'anunci del festival, amb el nom de 'Match Internacional...':
Altres quatre pàgines són dedicades totalment a anuncis de diferents marques, com ara:
Publicitat inclosa en el ptograma anunciador del festival
De manera que la part informativa del 'Match Internacional de Natación y Waterpolo' tant sols ocupa tres pàgines interiors, i encara en les seves dues terceres parts, perquè l'altre es ocupada per anuncis de mida reduïda:
Contingut informatiu del fullet, amb el programa de les proves a disputar
i les alineacions previstes del partit de waterpolo Lust - Montjuïc.
També el butlletí del club se'n fa ressò d'aquesta important fita en la història del club:
Editorial del n. 23 del butlletí del C.N. Montjuïc
celebrant aquest primer encontre internacional
Font: Arxiu JCE
En aquest debut internacional l'alineació del Club Natació Montjuïc va ser: P. Puigdevall (Sr.), porter i capità; Josep Clemente, entrenador-jugador; els germans Llordachs, Antoni i Ricard; els dos millors nedadors del club d'aquell temps en Miquel Font-Prats i en Teo Poch i l'afegitó d'un recentment incorporat, en Carlos Orero. Es troben a faltar jugadors joves però ja assentats en el primer equip com són en Quique Ruiz i en Josep Cercós, que per una o altre raó no pogueren participar en aquesta ocasió. Com canten els seguidors del Cadiz C.F., '... el resultado nos da igual' i mes ens val, perquè, efectivament, es va perdre el partit per 1 gol a 7.
Amb aquesta primera experiència internacional l'entitat ja es veu amb forces suficients com per a organitzar un Torneig Internacional de Waterpolo el mes d'agost de 1951, amb la participació del campió d'Holanda el 'Zwem Club de Haarlem', l'equip francés del 'U.S. Metro de Paris' i els espanyols Canoe Natación Club, C.N. Barcelona i el propi C.N. Montjuïc.
Una vegada mes, el resultat va ser el menys important. El club va quedar en darrera posició, perdent els quatre partits disputats i algun d'ells per resultats molt amplis. Però, com s'esmentava en el butlletí del club, la manera de progressar en aquest esport no podia ser una altre que enfrontant-se a equips d'un nivell superior.
Memòries del Montjuïc
(*) El nom de 'Estadi Nàutic' adjudicat a la piscina municipal de Montjuïc venia a ser una traducció del de la piscina construïda per als Jocs Olímpics de Paris 1924, primera instal·lació amb les mides que esdevindrien reglamentàries per les competicions internacionals, que inicialment foren de 50 x 18 m. La instal·lació va adoptar el nom de 'Stade Nautique Des Tourelles'. Desprès de successives reforme encara serà utilitzada per els propers Jocs de Paris 2024. La piscina municipal de Montjuïc (1929-1989) nasqué amb moltes mes dificultats que la de Paris i amb notables limitacions.
