Butlletí. El número 350, rodó i atapeït d'informacions...

Comencem per el principi

I tractant-se d'una revista o un butlletí, com és el cas, vol dir que comencem per la portada:

Portada del butlletí del Club Natació Montjuïc n. 350, 
corresponent als mesos de maig a octubre de 1985.
Font: Arxiu JCE (*)

Aquesta portada presenta diverses especificitats. Amb l'arribada del nou president, en Robert Carmany que substituïa a en Joan Ballart, es va modificar el format i l'estètica del butlletí. Se'n va reduir la mida i es va canviar el disseny, de manera que el resultat s'assemblava mes a la composició tradicional d'aquest òrgan informatiu. El director va passar a ser, per uns pocs números, en Domingo Masferrer, amb l'ajuda en la coordinació d'en Pere Robert, waterpolista en actiu.

Sorprèn, però, el nombre de trofeus i copes que ocupen aquesta portada substituint els mes habituals  esportistes, equips, directius o instal·lacions que en solien esser el seu objecte. Fins a setze copes o trofeus en són els protagonistes.

De la part esportiva...

Com és d'esperar, aquest desplegament de recompenses es deu als esportistes del club en algunes de les seves modalitats principals. També se'n justifica el nombre perquè aquest butlletí abasta una durada temporal desacostumada de fins a sis mesos, quan en aquell moment la periodicitat habitual era la trimestral.

Natació

Començant per la natació se'n destaca l'assoliment del primer lloc en els Campionats d'Espanya de l'estiu de 1985, celebrats a la ciutat gallega d'Ourense:

La victòria, en aquest cas, es fonamentava en l'actuació dels nois. L'entrenador era en Joan Fortuny i l'equip masculí era format per els R. Escalas, J.Ll. Escalas, Garmendia, Miralpeix, Serra o Rodriguez, entre d'altres. 

Les noies eren les Coten, A. Serra, Lorenzo, Sanz o Pagés. Malgrat el seu vuitè lloc, en la classificació conjunta el Montjuïc s'alçà amb la primera posició. Val a dir que a l'any següent l'equip femení es trauria l'espina d'aquesta vuitena posició conquerint-ne la primera.

Waterpolo

Pel que fa al waterpolo el club és trobava en plena 'Dècada Daurada, 1976-1986' quan dels onze títols del Campionat d'Espanya disputats al llarg del període se'n van guanyar set, a més d'assolir el primer subcampionat d'Europa del waterpolo català i espanyol. Aquest 1985 es va aconseguir el segon campionat de l'època d'en Pepe Alcázar com a entrenador; quan ja a l'any anterior l'equip havia reprès aquest camí del triomf desprès dels quatre campionats consecutius de l'època Szikora, 1976-1979 (**).

A la vegada els infantils de 15-16 anys reafirmaren el bon moment de la pedrera blanc-i-verda en proclamar-se, també, campions d'Espanya en la final disputada a la piscina de 'La Concepción' de Madrid els dies del 19 al 21 de juliol.

Al primer equip hi havia jugadors com els Silvestre, Traver, Bertrán, I. Lobera, Alonso, Canal, Robert, E. Panicello, Signes, J. Sans, E. Pujol, Roqueta, Arás, Herrero, o Vela. 

A l'equip de 15-16 anys hi jugaven els Ibor, Montolio, Font, S. Panicello, Real, Ortiz, A. Panicello, Pons, López, Sanchón o Solé.

Rugbi

Eren temps en que el primer equip passava per uns moments difícils i en general la secció s'estava reestructurant, de la mateixa manera que les competicions regionals i estatals. El butlletí recollia la foto corresponent als èxits dels equips cadets i juvenils de la temporada anterior, quan a primers del mateix any 1985, es proclamaren campions i subcampions, respectivament, d'Espanya en les seves categories. La base, per tant, s'estava portant de manera adequada, encara mes atenent al fet que l'Escola de Rugbi del club també funcionava amb la plena satisfacció dels directius d'aquesta històrica secció del club.

L'equip cadet el conformaven els Camps, González, Alfonso, Fígols, Villanueva, Treviño, Ferreira, Toneu, Sancha, Parés, Maestre, Coll, Oswaldo, Gratacós, Planas, Berenguer, Antón, Comabella i Serrano. 

Pel que fa als juvenils aquests eren els Fatjó, Martínez, Roca, Tobi, Sorribas, Llorens, Lluís, De Yebra, Vidrier, Onésimo, Marín, Aisa, Raimón, David, Abelló, Ruíz, Vila, Pomarol, Martín i Banzo. A la foto hi són quasi bé tots ells, acompanyats per els equips tècnics i els directius de la secció.

Subaquàtiques

Nascuda a finals dels anys cinquantes com a secció de Pesca Submarina, cap a l'any 1967 pren el nom de secció d'Activitats Subaquàtiques, sumant a la inicial activitat de la pesca i la pràctica del submarinisme la sobrevinguda de la natació amb aletes i altres disciplines similars.

En el número del butlletí que ens ocupa es dona compta del 'V Campionat d'Espanya de Natació amb aletes i velocitat amb escafandre'. L'equip del club aconsegueix el campionat en categoria masculina i el subcampionat en el cas de les noies. Molt sovint algunes i alguns dels esportistes d'aquesta secció provenen de la natació de curses, atesa la relativa similitud d'ambdues disciplines.

Així, en l'equip masculí és format, entre d'altres per els Guitart, Ibáñez, Cama, A. Hernández, Pinell, Corredor, J. Hernández o Miravitlles. 

Pel que fa a les noies, subcampiones d'Espanya, hi trobem a les E. Gilberte, Vidal, Casanova, C. Gilberte, Casanova, Mestres, Vidal o Vidal.

De la part directiva...

Pel que fa a la part directiva de l'entitat la primera noticia d'aquest atapeït butlletí ens la dona el mateix president del club, en Robert Carmany, que en l'editorial fa saber als socis que convoca eleccions en una Assemblea General Extraordinària a celebrar el proper mes de novembre. En Carmany hi sortirà guanyador sobre la candidatura alternativa d'en Josep M. Roselló, de manera que s'assegura quatre anys mes de permanència en el càrrec. La realitat farà que poc mes d'un any desprès hagi de presentar la seva dimissió, donant pas a una nova contesa electoral... però això és una altra història.

En Boronat escriu sobre en Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987)

Ens interessa mes ara la presencia en les darreres pàgines d'aquest butlletí d'una triada de presidents del club, que corresponen a la quasi totalitat dels presidents dels primers vint-i-vuit anys de vida del Montjuïc, entre 1944 i 1972: Vicenç Esquiroz, Joan Boronat i Diego Devesa. Tant sols hi mancaria en Esteve Limiñana per a completar els quatre presidents del període mencionat.

Coincidint amb la posada en marxa de la piscina de Folch i Torres, en Vicenç Esquiroz va patir una primera intervenció quirúrgica el mes de novembre de 1966 relacionada amb els seus problemes als malucs. Malauradament aquesta primera estada a la clínica de la Creu Roja no va resoldre de manera definitiva les seves dificultats físiques, essent així que encara va haver de patir un seguit de repetides operacions per el mateix motiu al llarg dels següents anys. Amb motiu de la darrera d'aquestes intervencions trobem un article d'en 'Janot' Boronat parlant de les diverses visites i distincions rebudes en aquesta nova estada hospitalària. Fa esment de les de l'associació dels 'Amics dels Esports'; de la del Club Natació Igualada, que l'anomena 'Soci d'Honor' del club de l'Anoia; de la visita d'en David Moner, tot just tornat a ser escollit president de la Federació Catalana de Natació, desprès del parèntesi de la presidència d'en Joan Ballart.

En Boronat recull una anècdota que el president dels 'Amics dels Esports', Joan Guiu Bernat, havia escoltat dels llavis d'en Joan Antoni Samaranch referida a les constants campanys de l'Esquiroz per a la construcció de piscines:

" Amb el paper que ha necessitat l'amic Esquiroz a les pàgines de 'El Mundo Deportivo' i 'El Correo Catalán', amb la seva campanya s'haguessin pogut construir moltes piscines omplint-les de la tinta gastada"

És fora de tot dubte que l'article d'en 'Boro' mira de contribuir a millorar la moral d'en Vicenç Esquiroz, segurament soscavada per un ingrés a la clínica de la Creu Roja que va superar els cinc mesos. De fet l'Esquiroz sobreviuria a aquesta darrera experiència hospitalària poc mes d'un any, atès que a primers de 1987 li va sobrevenir la mort pocs dies desprès d'haver complert els 73 anys.

Un perfil d'en Diego Devesa Palomera (1923-2006)

A la contraportada d'aquest número 350 del butlletí es dedicava un perfil a en Diego Devesa, soci fundador, nedador i jugador de rugbi del club dels primers temps, al que va arribar amb els seus joves vint anys, provinent com molts dels fundadors del Club Esportiu Mediterrani. El perfil forma part d'una sèrie dedicada als anteriors presidents del club.

Deixant a banda algunes imprecisions menors de la presentació, en la breu entrevista queda ben palesa que la concepció del club que defensava en Diego Devesa, junt amb d'altres socis i dirigents de la seva època, era divergent amb la que finalment va prevaldre que seguia la línia estratègica liderada per en Vicenç Esquiroz i centrada en la urgent posada em marxa del patrimoni propi, mitjançant la creació de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc. 

En aquells moments  de finals dels anys seixantes i primers setantes va quedar palesa l'existència de 'dues ànimes' en el sí de l'entitat, com ja havia succeït en el passat. Al marge de d'aquestes i altres discrepàncies, en Diego Devesa ha estat considerat com un molt bon president, tal com encara avui reconeixen sovint dirigents d'altres entitats d'aquells anys (***).

Tot i que la durada de la seva estada a la presidència fos només de quatre anys, va saber entomar la direcció del club als pocs mesos de la posada en marxa de Folch i Torres essent capaç, juntament amb un reduït equip de directius, de millorar i consolidar la necessària reorganització de l'entitat a nivell administratiu i esportiu, cosa que en va permetre un creixement ordenat i assumible. La seva experiència com a gestor d'una empresa multinacional el va ajudar, sens dubte, a assolir aquests objectius.

Breu semblança dels que se'n van

En un racó d'aquest número 350 del butlletí es comunica la pèrdua de '...varis dels nostres socis i amics mes entranyables...', citant-los per aquest ordre:

• Josep Antoni Abadias Finos

• Josep Abal Sáez

• Josep Puig Novellas

En Josep Antoni Abadias (1940-1985) va morir essent encara prou jove. Fou un molt destacat nedador del club dels anys finals dels 50's i primers 60's. Seleccionat per l'equip espanyol de natació, posseí diferents rècords catalans de l'estil lliure a mes d'algun mes de relleus. Va guanyar diferents travessies, com ara la del Port de Barcelona, la del Guadalquivir a Sevilla o la del Port de Tarragona. Va formar part de la generació dels Molinero, Carlos Medina, Carabí, Escolies o Alonso i altres que avançaren fins a l'aconseguiment del Campionat de Catalunya masculí absolut l'any 1962, guanyant per primera vegada en la història al degà Club Natació Barcelona. L'Abadias, però, ja havia abandonat aquella mateixa temporada el club, recalant en el també puixant C.N. Sabadell.

En Josep Abal (1941-1985) també es un cas de mort prematura. Era molt estimat en els ambients del club d'aquells anys. Jugador, entrenador i dirigent del rugbi - la seva gran passió - era un habitual seguidors dels afers del Montjuïc, assistint de manera usual a les assemblees i participant-hi activament, sempre amb el seu esperit constructiu i col·laborador. Els qui n'érem habituals el recordem a la platja del club, jugant al Ta-ka-tà o a aquell 'frontó' tant particular que gaudíem al Passeig Marítim. 

Pel que fa a en Josep Puig (1913-1985) formava part dels associats dels primers anys, provinent de l'antic Club Natació Mare Nostrum  (1931-1939), radicat també al Poble-sec. En fundar-se el Montjuïc s'hi integrà, com ho feren els germans Cruz o, mes tard, en Josep Clemente que va venir de l'exili francès posterior a la guerra. Participà activament amb els fundadors des de tasques dirigents en les primeres juntes del club, a mes d'ostentar la representació de l'entitat prop de la Federació Catalana de Natació en diferents ocasions. Col·laborador proper als Esquiroz, Boronat i altres fundadors, va ser molt actiu en la lluita per la consecució de la piscina coberta de la Reina Amalia, mes tard plaça de Folch i Torres.

Memòries del Montjuïc

(*) En la resta d'imatges d'aquesta entrada ens abstindrem de posar-hi títol i font, atès que sempre procedeixen de pàgines diferents del mateix n. 350 del butlletí del Club Natació Montjuïc.

(**) Els altres quatre campionats que s'engloben en aquesta 'Dècada Daurada...' foren assolits per el Club Natació Barcelona. El Campionat d'Espanya de 1984 va tenir com a entrenador ocasional en moltes de les seves jornades a en Jaume Fité, que actuava normalment com a entrenador de l'equip juvenil, en trobar-se en Pepe Alcázar fent la prestació del servei militar, obligat en aquells anys. 

(***) Les divergències en el sí de les entitats que conformen l'associacionisme, esportiu o d'altres tipus, són ben habituals. No obstant en el cas del Montjuïc al llarg dels anys s'anaren formant el que hem anomenat 'dues ànimes' que, tot i partint sempre de l'estima per a l'entitat, sovint es veien contraposades pel que fa a les estratègies o posicions a prendre en cada cas. En algun moment d'aquest bloc dedicarem a en Diego Devesa el 'Carnet de Soci' que sens dubte es mereix; a la vegada que intentarem de fer una mica de llum en aquesta dicotomia que es va anar obrint entre aquestes dues posicions del club.

Butlletí. Una interessant aproximació a la història del Montjuïc...

El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec

El Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) va ser fundat el 1998 per un grup de persones del barri interessades en la recuperació i difusió de la història del Poble-sec i de la muntanya de Montjuïc, tal com es defineix en la seva pàgina web. Compleix, per tant, vint-i-quatre anys de vida i de tasca ininterrompuda.
 
Per tal d'aconseguir aquest objectiu compte amb la col·laboració dels seus propis socis que, mitjançant una modesta aportació, ajuden a subvenir les despeses de l'entitat i, especialment, la publicació amb periodicitat anual de la seva revista 'Les ressenyes del CERHISEC' que aquest any publica el seu número 21. En les seves successives edicions s'hi han anat publicant mes de 140 articles de les mes diferents temàtiques, sempre vinculades a la memòria i la història del barri del Poble-sec.

El cas es que en el número vuit de l'esmentada publicació, publicat l'any 2006, hi va trobar cabuda una molt interessant síntesi de la història del Club Natació Montjuïc, escrita per en Josep Fabra, elaborada mitjançant recerca documental i els testimonis de memòria oral de persones vinculades amb l'entitat.

Portada del n. 8 de la revista 'Les ressenyes del CERHISEC', de l'any 2006
Font: Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

L'autor

L'article en qüestió es signat per en Josep Fabra i Llahí (Barcelona, 1951). En Josep Fabra ha estat fundador i president del CERHISEC durant els seus primers vuit anys; apassionat com es defineix de la història del Poble-sec i del veí barri de Sant Antoni - on va néixer -, ha seguit col·laborant amb tot el que ha estat necessari per el desenvolupament de l'entitat. Un cop fets els estudis de Magisteri i la llicenciatura de Filologia hispànica, va dedicar la seva activitat professional a l'ensenyament.

A més de les col·laboracions abans esmentades ha publicat alguns llibres, destacant el titulat 'Lurdes. La parròquia de la França Xica. 1867–1991' de l'any 2007. Situada al carrer de Font Honrada, en una barriada del Poble-sec històricament coneguda com la França Xica, aquesta parròquia ha destacat en la seva llarga història per dos trets singulars i recurrents: la veneració de la Mare de Déu de Lurdes i la violència de què ha esta víctima en èpoques de revoltes obreres i anticlericals. En Josep Fabra en repassa aquesta llarga vivència des de l'any de la seva fundació i fins a l'inici de la dècada dels anys noranta del segle passat, amb gran desplegament de material textual i gràfic en les seves 150 pàgines.

Portada del llibre 'Lurdes, la parròquia de la França Xica, 1867-1991
Font: Pàgina web del CERHISEC

L'article 'El Club Natació Montjuïc' d'en Josep Fabra

Amb una extensió de disset pàgines de la revista, que van de la 129 a la 145, l'autor divideix els seixanta anys de vida del C.N. Montjuïc estudiats  - 1944-2004 - en els períodes següents:

• Fundació i orígens

• Els inicis: de 1944 a 1949

• De la seu del Paral·lel a les noves instal·lacions de Folch i Torres: 1949-1966

• Expansió i inauguració de la ciutat esportiva: 1966-1979

• Els darrers vint-i-cinc anys (1979-2004)

Primera pàgina de l'article del  n. 8 de la revista 'Les ressenyes del 
CERHISEC' sobre la història del Club Natació Montjuïc.
Font:  Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

En la introducció de l'article l'autor ens assenyala que:

"Algunes entitats esportives del Poble-sec han esdevingut emblemàtiques per la seva implantació social i territorial al barri al llarg de mes de mig segle. Sense menystenir totes les altres, aquestes han estat l'Agrupació Ciclista Montjuïc, la Unió Esportiva Poble-se i el Club Natació Montjuïc. O dit d'una manera mes popular : la Grupa, El Sec i el Montjuïc. El fet de pertànyer-hi venia a ser un signe d'identitat..."

Tot seguit ens fa saber que no té intenció de fer "una exclusiva i exhaustiva llista  de dades de l'entitat" que, com el mateix Fabra adverteix, ja es troben en la documentació escrita sobre el club, especialment en el llibre del cinquantenari de l'entitat '1944/1994. 50 Anys del Club de Natació Montjuïc', editat per el mateix club l'abril de 1994. Esmenta correctament els catorze fundadors 'canònics' de l'entitat, per bé que sovint n'han aparegut molts mes amb aquesta condició que si bé poden ser considerats dels primers socis, en cap cas en són fundadors (*).

Reproducció de les dues primeres pàgines de l'article 'El Club Natació Montjuïc'
Font:  Biblioteca del Poble-sec, Francesc Boix

Vídeo amb l'article complet.
Font: Arxiu JCE

En relació al paper d'en Vicenç Esquiroz  Soliva com a ànima de la societat en els seus inicis o dit en paraules d'en Josep Fabra que "va ser el veritable pal de paller de la nova entitat", essent certa l'afirmació convé matisar que la fundació i els primers anys del club van ser mes corals del que se sol conèixer i reflectir. En relació al número 1 de soci es segur que durant els primers anys va correspondre a en Martí Planas Ferrer (1900-1967) que ja havia estat fundador del Mediterrani i d'alguna manera va ser el mentor i company dels primers anys com a nedador, dirigent esportiu i periodista d'en Vicenç Esquiroz. Periodista ell mateix de 'La Vanguardia Española', va renunciar al número 1 de soci a començaments dels anys cinquanta, passant a ser Soci d'Honor de l'entitat, en entendre que hi podia haver una incompatibilitat entre la seva activitat professional i el seu paper institucional al Montjuïc. Malauradament en alguns moments va semblar que al club s'estenia sobre d'en Martí Planas una ombra d'oblit i de silenci; no per part del mateix Esquiroz, que sempre el va recordar i respectar.

Retall de 'La Vanguardia Español' del 17 d'agost de 1967 
comunicant el decés d'en Martí Planas Ferrer
Font: Hemeroteca La Vanguardia

A partir d'aquí entra en els capítols ja descrits anteriorment. Senyala encertadament el caràcter popular de l'entitat, que es correspon plenament a la seva ubicació territorial i social en aquells anys de la seva fundació. Vincula la fundació amb el trencament produït al sí del Club Esportiu Mediterrani, per causes abastament explicades en aquest bloc, que va motivar que alguns dels seus membres decidissin de crear un nou club de natació; així com amb la recuperació d'alguns dels nedadors i directius de Club Natació Mare Nostrum, desaparegut com tants d'altres a l'acabament de la guerra incivil. Assenyala, també, la vinculació estreta d'alguns dels fundadors amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), que d'altre banda va ser viver de moltes iniciatives esportives i del món de la natació. La Mateixa Federació Catalana de Natació Amateur va celebrar el seu acte fundacional als seus locals.

Va repassant la vida de l'entitat, amb el seu pelegrinatge de local en local - generalment bars on eren clients poc estimats per els seus amos, atenent al seu tarannà esportiu - fins a l'arribada al 'Chipirón', estatge definitiu per mes de trenta-sis anys. Esmenta el sempre considerat com a primer 'local social' del club: la piscina municipal de Montjuïc, o el que es el mateix, 'la piscina d'en Ramos'. S'informa de l'acord amb 'Baños Populares de Barcelona' per a l'usdefruit de part de les instal·lacions de la Ronda de Sant Pau; fins arribar a l'any 1966 en que s'inaugura la piscina municipal de la plaça Folch i Torres, que durant 36 anys serà la seu esportiva de l'entitat, mes endavant compartida amb la Zona Esportiva de Can Borinot.

S'inclou una referència a la commemoració del XXV aniversari de l'entitat, l'any 1969, amb una gran profusió d'actes esportius i socials. Esmenta un fet poc conegut, com va ser el de la confecció de l'himne del club, composat i cantat per els integrants de la coral 'La Palma Moderna', que tenia la seu en un bar de la plaça del Sortidor (**). Val a dir que, a hores d'ara, no hem pogut retrobar la música d'aquest himne, que d'altra banda va gaudir d'una vigència extremadament breu.

Retall del butlletí del C.N. Montjuïc n. 236 del maig de 1969
reproduint la lletra de l'himne del club.
Font: Arxiu JCE

En parlar dels temps de la compra dels terrenys i de l'inici de les obres de la Zona Esportiva, en Josep Fabra comenta que:

"Totes aquestes gestions es van desenvolupar en un període difícil, atesa la inestabilitat política que vivia el país, immergit en el canvi de la dictadura a la democràcia. A petició de l'Associació de Veïns i amb el consentiment del club, la seva seu social va acollir un acte on es va debatre sobre el referèndum de la Reforma Política d'Adolfo Suárez. Era a finals de 1976."

La referència ha de ser a l'associació de veins del Poble-sec. Val a dir que ja als anys 1972 i 1973, encara amb el règim franquista, a la llavors nounada Secció Cultural del club, s'havien celebrat actes similars al 'Chipirón' amb les que encara eren proto-associacions de veïns del Raval i del Poble-sec, per a tractar temes urbanístics i socials del barri respectiu; sempre amb la presència preceptiva de la 'autoridad gubernativa' en forma de policies desplaçats per la brigada politica-social.

En el darrer capítol s'esmenta el que en podríem dir els inicis de la crisi estructural que ha vingut patint l'entitat des de mitjans dels anys noranta fins als nostres dies. Seguint els límits temporals d'aquest bloc, que abasta fins a l'any 2000 de l'activitat del C.N. Montjuïc, no entrarem en cap anàlisi detallada dels motius que hi poden haver concorregut.

Ens conformem, però, en remarcar que una de les moltes possibles explicacions de la progressiva minorització de la importància esportiva i social del Montjuïc pot haver estat el seu progressiu allunyament del seu hàbitat natural, com eren el Poble-sec i el Raval o Sant Antoni. Aquest allunyament es mes manifest a partir de que a l'any 2002, com s' explica a l'article, l'ajuntament de Barcelona clausura la piscina de Folch i Torres per un seguit de dèficits estructurals i de manteniment.

En relació amb aquesta crisi sostinguda en el temps, per bé que amb alguns alts i baixos, a la pàgina 141 de l'article en Josep Fabra ens explica que:

"Val a dir que l'evolució del nombre de socis va iniciar una lenta i preocupant davallada a partir de 1996... Les noves ofertes esportives, vehiculades a través de noves empreses amb modernes instal·lacions i un ventall d'activitats innovadores, van entrar en competència amb el model tradicional de club de natació"

Per a concloure mes endavant:

"Socialment, la seva repercussió ha estat molt important. Conjuntament amb el Sec... ha compartit, si se'm permet l'expressió, el primer lloc del rànquing esportiu com a fenomen de masses del barri. La cohesió social que ha aportat es innegable. El Montjuïc durant anys ha estat lloc de trobada i de socialització, una veritable segona llar per a molts socis. Ser soci del Montjuïc també simbolitzava pertànyer a una comunitat territorialment determinada."

Amén.

Memòries del Montjuïc

(*) Al llarg dels anys el concepte de soci fundador ha tingut diferents interpretacions, però del conjunt de la documentació recopilada el cert es que la interpretació 'canònica' estableix el llistat de catorze persones documentades en el llibre del cinquantenari i reproduïdes també en aquest article. Mes endavant se li va donar un sentit mes ampli incloent-hi els vint-i-cinc primers socis, que formaven la comissió consultiva. Així, en Alexandre Sales seria, segurament, un dels primers socis de l'entitat, però en cap cas va ser-ne fundador

(**) Fundada l'any 1917, en el moment actual encara existeix l'agrupació de 'La Palma Moderna', per bé que ja no funciona com a coral. És a dir, es una coral on ja no es canta. Els membres que actualment la conformen són fills d'antics cantaires. Tot i que fa més d’una dècada que van deixar de cantar, els hereus de l'agrupació se segueixen reunint cada dilluns al local que van comprar ara fa 30 anys. A més, també continuen organitzant escapades en família. Durant els anys en què la coral va tenir més activitat, viatjaven per realitzar concerts als pobles, anaven als hospitals a cantar i a portar regals als infants malalts, participaven en totes les festes del barri, entre moltes d'altres activitats.