Acto de conmemoración de la vida de Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de diciembre...

Josep Brascó junto al mar de la isla de Chios, en su segunda etapa
griega, de 1989 a 1992, para entrenar en el NO Chios de waterpolo.
Fuente: Archivo JCE. Fondo Josep Brascó

Hoy, tres de diciembre, es el día en que Josep 'Pepe' Brascó habría cumplido sus noventa y tres años. Su traspaso, sucedido el pasado lunes 28 de noviembre, nos ha privado de poder celebrarlo con él, como veníamos haciendo en estos últimos tiempos.

Pese a la extrañeza de su ausencia, estamos seguros de que su vida ha sido plena y satisfactoria en lo deportivo y lo profesional. Iniciado en 1945 en el histórico Club Deportivo Mediterráneo, a finales de 1951 se incorpora al Club Natació Montjuïc; primero como nadador - en su especialidad de espalda - y waterpolista (1951-1966) y seguidamente como entrenador del equipo de waterpolo del club (1966-1972). Acontece después su etapa de crecimiento y plenitud como entrenador; pasando por tres equipos nacionales diferentes: España, Arabia Saudí y Grecia, y completando su historial con la dirección de numerosos clubes de estos mismos países, a los que hay que añadir otros de Italia y Egipto. En total casi sesenta años de compromiso y entrega al deporte que ha sido uno de los pilares de su vida.

Otro de estos pilares ha sido, sin duda, la familia formada con su compañera, Neus Julià, que dio el fruto de sus tres hijos - David, Carles e Irma -, complementada más adelante con la llegada de los nietos.

Creemos, firmemente, que un posible tercer pilar ha sido el de la amistad. Amistad que en 'Pepe' Brascó ha sabido sembrar y cultivar en sus diversas vueltas por el mundo. Son muchísimas las muestras de empatía que su marcha ha despertado en tantos y tantos rincones del 'planeta' Waterpolo. Muchos de los que le hemos tratado y amado lo recordamos estos últimos años, en los que venía sufriendo graves dificultades de movilidad, recordándonos con aquella pose pícara de sus ojos achinados:

" ! Nano, yo ya estoy en la 'pole position', eh !...'

afortunadamente se ha podido mantener un montón de años, antes de emprender definitivamente la marcha.

De acuerdo con este gran número de amistades de todo el mundo, el 'Colectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) propone celebrar el próximo lunes día 12 de diciembre la vida de Josep Brascó i Catà, según la convocatoria que adjuntamos:

Acto de conmemoración de la vida de Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de diciembre a las 18:30 en la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

La organización de este acto cuenta con la aprobación, el apoyo y la presencia de la familia Brascó-Julià que, dadas las circunstancias, lo considera como el de la despedida oficial de su compañero, padre, abuelo y demás relaciones propias de su entorno más directo.

Por otro lado, podemos contar con la inestimable colaboración del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimado esfuerzos para que esta celebración pueda tener lugar en una sala y un ambiente digno de la ocasión.

¡Os esperamos!

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya'

(*) Este colectivo no existe como ninguna estructura formal o institucional. Se trata sólo de un nombre elegido por aquel conjunto de personas, entidades e instituciones que nos hemos sentido llamados a promover este acto, entendiendo que había que huir de protagonismos de personas o entidades. Es un acto promovido desde la base del waterpolo nacional e internacional. Si por aquellas casualidades este nombre ya existiera como figura institucionalizada de alguna otra entidad o grupo de personas, les rogamos disculpas por haber tomado prestado su nombre de forma puntual.

(**) En este mismo blog se puede encontrar una entrada del 'Carnet de Soci', donde con más extensión damos cuenta de una entrevista celebrada con el mismo Brascó en su casa del barrio de Sants, a finales de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html

Acte de commemoració de la vida d'en Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de desembre...

Josep Brascó vora la mar de l'illa de Chios, en la seva segona etapa 
grega, del 1989 al 1992, per entrenar al NO Chios de waterpolo.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó

Avui, tres de desembre, és el dia que en Josep 'Pepe' Brascó hauria acomplert els seus noranta-tres anys. El seu traspàs, succeït el passat dilluns 28 de novembre, ens ha privat de poder-ho celebrar amb ell, com fèiem aquests darrers temps.

Malgrat l'estranyesa de la seva absència, som segurs que la seva vida ha estat plena i satisfactòria en l'aspecte esportiu i professional. Iniciat l'any 1945 en l'històric Club Esportiu Mediterrani, a finals de 1951 s'incorpora al Club Natació Montjuïc; primer com a nedador - en la seva especialitat d'esquena - i waterpolista (1951-1966) i seguidament com a entrenador de l'equip de waterpolo del club (1966-1972). S'esdevé desprès la seva etapa de creixement i plenitud com a entrenador; passant per tres equips nacionals diferents: Espanya, Aràbia Saudí i Grècia, i completant el seu historial amb la direcció de nombrosos clubs d'aquests mateixos països, als que cal afegir altres d'Italia i d'Egipte. En total quasi seixanta anys de compromís i entrega a l'esport que ha estat un dels pilars de la seva vida.

Un altre d'aquests pilars ha estat, sens dubte, la família formada amb la seva companya, Neus Julià, que va donar el fruït dels seus tres fills - en David, en Carles i la Irma -, complementada mes endavant amb l'arribada dels nets.

Pensem, ben sincerament, que un possible tercer pilar ha estat el de l'amistat. Amistat que en 'Pepe' Brascó ha sabut sembrar i cultivar en les seves diverses voltes per el món. Són moltíssimes les mostres d'empatia que la seva marxa ha despertat en tants i tants racons del 'planeta' Waterpolo. Molts dels que l'hem tractat i estimat el recordem aquests darrers anys, en que venia patint greus dificultats de mobilitat, tot recordant-nos amb aquell posat murri dels seus ulls enxinats:

" ! Nano, jo ja estic a la 'pole position', eh !...'

afortunadament s'hi ha pogut mantenir una pila d'anys, abans d'emprendre definitivament la marxa.

D'acord amb aquesta munió d'amistats de tot el món, el 'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) proposa celebrar el proper dilluns dia 12 de desembre la vida d'en Josep Brascó i Catà, segons la convocatòria que adjuntem:

Acte de commemoració de la vida d'en Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de desembre a les 18:30 a la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

L'organització d'aquest acte compta amb l'aprovació, el suport i la presència de la família Brascó-Julià que, ateses les circumstàncies, el considera com el del comiat oficial del seu company, pare, avi i demés relacions pròpies del seu entorn mes directe.

D'altre banda podem comptar amb la inestimable col·laboració del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimat esforços per a que aquesta celebració pugui tenir lloc en una sala i un ambient digne de l'ocasió.

Us hi esperem !

Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya

(*) Aquest col·lectiu no existeix com a cap estructura formal o institucional. Es tracta, només, d'un nom triat per aquell conjunt de persones, entitats i institucions que ens hem sentit cridats a promoure aquest acte, entenent que calia fugir de protagonismes de persones o entitats. És un acte promogut des de la base del waterpolo nacional i internacional. Si per aquelles casualitats aquest nom ja existís com a figura institucionalitzada d'alguna altre entitat o grup de persones, els hi preguem disculpes per haver-ne manllevat el seu nom de manera puntual.

(**) En aquest mateix bloc hi podeu trobar una entrada del 'Carnet de Soci', on amb més extensió donem compta d'una entrevista celebrada amb el mateix Brascó a la seva casa del barri de Sants, a les acaballes de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html

Un nuevo tropiezo. Se nos ha ido Josep Brascó Catà...

1963. Día del Club en el Montjuïc. Brascó era uno de los jueces
Fuente: Archivo JCE. Ft. SI

Aún impactados por las últimas malas noticias sucedidas en la familia blanquiverde nos encontramos en el trance de tener que confirmar una nueva y muy dolorosa pérdida. Ya no podremos disfrutar mas de la compañía y el calor que recibíamos de la presencia del siempre querido amigo, compañero, entrenador e irremplazable ser humano que ha sido para tantos de nosotros Josep Brascó Catà (1929-2022). A punto de celebrar su noventa y tres aniversario, nos ha dejado en la mañana de hoy en tierras hermanas de Aragón.

Trascendiendo de largo el reducido círculo de un club deportivo, su figura se proyecta sobre el vasto espacio del waterpolo español e internacional. Entrenador de tres diferentes selecciones nacionales - España, Arabia Saudi y Grecia - y de una larga lista de clubs de esos mismos países, a los que debemos añadir Italia y Egipto, ha sido waterpolista a tiempo completo. Primero como jugador de sus queridos Mediterràni y Montjuïc y a partir de 1966 ya como entrenador, inicialmente de forma amateur y  a partir de 1970 plenamente profesionalizado.

Con el tiempo y el sosiego que nos es necesario, volveremos sobre su figura con el detalle y extensión que su dilatada vida merece. De momento debemos contentarnos con dar la noticia y transmitir a sus queridos hijos Irma, David y Carlos; y a Neus, madre de éstos, nuestro apoyo más incondicional. Hasta siempre, 'Pepito'...

1981. Cena de despedida de Josep Brascó, con motivo de su
primera ida en Arabia Saudita
Fuente: Archivo JCE. Fondo Josep Brascó. Ft. SI 

Memòries del Montjuïc

Una nova ensopegada. Ens ha deixat en Josep Brascó Catà...

 

1963. Dia del Club al Montjuïc. En Brascó era un dels jutges
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Encara corpresos per les darreres males noticies succeïdes a la família  blanc-i-verda ens trobem en el tràngol d'haver de confirmar una nova i molt dolorosa pèrdua. Ja no podrem gaudir mes de la companyia i l'escalf que rebiem de la presencia del sempre estimat amic, company, entrenador i irreemplaçable esser humà que ha estat per tants de nosaltres en Josep Brascó Catà (1929-2022). A punt de celebrar el seu noranta-tresé aniversari, ens ha deixat en el matí d'avui en terres germanes de l'Aragó.

Transcendint de llarg el reduït cercle d'un club esportiu, la seva figura és projecta sobre el vast espai del waterpolo espanyol i l'internacional. Entrenador de tres diferents seleccions nacionals - Espanya,  Aràbia Saudi i Grècia - i d'una llarga llista de clubs d'aquests mateixos països, als quals hem d'afegir Itàlia, ha estat waterpolista a temps complert. Primer com a jugador dels seus estimats Mediterrani i Montjuïc i a partir de 1966 ja com a entrenador, inicialment de manera amateur i a partir de 1970 plenament professionalitzat.

Amb el temps i l'asserenament que ens és necessari, tornarem sobre la seva figura amb el detall i l'extensió que la seva dilatada vida mereix. De moment ens hem d'acontentar amb donar la notícia i transmetre als seus estimats fills Irma, David i Carles; i a la Neus, mare d'aquests, el nostre suport mes incondicional. A reveure, 'Pepito'...

1981. Sopar de comiat d'en Josep Brascó, amb motiu de la seva
primera anada a l'Aràbia Saudita
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó. Ft. SI

Memòries del Montjuïc

Sprints. Breve historia de una fusión...

Vista de la piscina interior del Complejo Deportivo Municipal de Sant
Sebastià, gestionado por el Club Natació Atlètic-Barceloneta (*)
Fuente: Web Arquitectura Catalana. Ft. Hisao Suzuki

En este 'Sprints' reproducimos íntegramente un artículo escrito por Juan Antonio Sierra Puerto en 2017, con motivo de conmemorarse el vigésimo quinto aniversario de los acuerdos de fusión de las sociedades Club Natació Atlètic y Club Natació Barceloneta del año1992, que dieron paso al nuevo Club Natació Atlètic-Barceloneta. El acompañamiento de las imágenes y sus fuentes son responsabilidad del blog. Ni que decir tiene que nos sentimos honrados con esta colaboración del maestro y decano de los cronistas e historiadores de la natación catalana y española; de quien, por otra parte, siempre hemos recibido el apoyo para la iniciativa del 'Memorias...'.

"El 27 de julio de 1992 es la fecha oficial, pero la historia de la fusión de los clubs Atlético y Barceloneta, que acaba de cumplir 25 años, comienza mucho antes.

Podríamos situarla en un día de 1965 en que, por primera vez, las banderas de nuestros clubs presidieron, juntas, el acto de colocación de la primera piedra de la piscina municipal del Passeig Marítim, que su constructor, es a decir el Ayuntamiento de Barcelona, ​​quería poner a disposición de todos los clubs de natación del barrio, sugiriendo, o casi imponiendo, la condición de que se fusionaran.

1. Acto de colocación de la primera piedra de la piscina cubierta
municipal del Passeig Marítim el 27 de mayo del 1965
2. En el mismo acto las dos banderas ondean hermanadas
Fuente: Archivo Municipal del Distrito de Ciutat Vella (AMDCV). Ft. SI

Las primeras aproximaciones hacia este objetivo las protagonizaron, en un encuentro informal, dos representantes del Barceloneta, que fueron su vicepresidente Llorenç Chale Martínez y Manuel lbern Lérida (conocido como 'Polichon') que entonces era entrenador (y algo más) de este club; y dos representantes del Atlético, Manel Domènec Bonet, entonces secretario de la Federación Catalana de Natación, y yo mismo que entonces era vicepresidente del Club. Tengo muy presente este episodio, a raíz del cual Manel y yo firmamos un manifiesto dirigido a los socios (que explicaba y propugnaba el SI a la fusión), porque fuimos tildados de traidores.

Manel Domenech (1927-2015) y el autor del artículo, más allá de la amistad,
en una foto publicada con ocasión de la edición del libro 'Fites en
la Història de la Natació Catalana', del que son autores.
Fuente: 'Fites en la Història...'. FCN, 1996. Ft. SI

Las gestiones que cada una de las dos partes hizo para convencer a sus respectivos socios de las ventajas de una fusión, tuvo un resultado dispar en las asambleas generales extraordinarias convocadas el 13 de julio de 1968, simultáneamente, por el Atlético y el Barceloneta. Y mientras este club se manifestaba de forma sensata con un SI en la fusión, del Atlético surgía un NO temperamental que llevaba implícita la renuncia a utilizar unas instalaciones que, por tanto, el Barceloneta inauguró el 17 de julio de 1968.

Recortes de 'El Mundo Deportivo' de los días 15 y 20 de julio de 1968, respectivamente, con
la negativa del Atlètic para la fusión y la concesión de la nueva piscina al Barceloneta.
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

Punto y aparte

Pero las voluntades resultaron más duraderas que las instalaciones y en 1992, pasados ​​24 años, surgió una segunda oportunidad de fusión, a remolque de las grandes transformaciones urbanísticas justificadas por la celebración en Barcelona de los Juegos Olímpicos; cuando Julián García González, Manuel lberno "Lolo" Alcalde y Alfons Cànovas Lapuente, trabajando desde Autoridad Portuaria, Ayuntamiento de Barcelona y Club Natació Barceloneta, respectivamente, terminaron el proyecto de una nueva piscina para el barrio, en sustitución de la del Passeig Marítim, que ya estaba muy destartalada e incluso afectada por los planes olímpicos.

Esta vez un Atlético desahuciado lo tuvo más claro y en las asambleas extraordinarias celebradas también simultáneamente el 19 de junio de 1992 ambos clubs dijeron SI a una fusión que comportaba las siguientes condiciones:

• El nombre de la nueva entidad lo fijaría el Ayuntamiento de Barcelona (éste determinó que fuera 'Club Natació Atlètic-Barceloneta' con los nombres de los clubs separados por un guión)

• El presidente sería Alfons Cànovas Lapuente.

• La Junta directiva quedaría constituida por el mismo número de miembros de ambos clubs.

• El escudo del Club sería objeto de un nuevo diseño que recogería los motivos fundamentales de los actuales escudos.

• Se mantendrían las cuotas que cada club tuviera establecidas.

• Antes de la fusión deberían realizarse auditorías de los clubs.

• Estos acuerdos deberían respetarse durante 4 años.

Los primeros contactos para llevar adelante la fusión tuvieron lugar los días 14 y 21 de julio de 1992 entre: Alfons Cànovas Lapuente, Sito Cànovas Barberà, Joana Domènech Martinez y Constantí Segurana Nogueroles (por parte del Barceloneta) y Joan Esteve Simal, Francesc Castellà Gombau y Manel Domènech Bonet (por parte del Atlético).

Los presentes, acordaron nombrar una Junta Directiva provisional, hasta que la Generalitat aprobara unos nuevos estatutos, que quedó compuesta por Alfons Cànovas Lapuente (presidente), Joan Esteve Simal y Julián García González (vicepresidentes), Manel Domènech Bonet (secretario), Francesc Castellano Gombau (tesorero), Joana Domènech Martinez (contadora), Antonio Juan López Sáez, Juan Antonio Sierra Puerto, Juan Orensanz Serra y Francisco Boira Jori (vocales).

Para sellar la fusión el 24 de octubre de 1992 se llevó a cabo una cena en la que, por primera vez, los socios de ambos clubes participaron hermanados (**).

Pero las nuevas instalaciones, llamadas de "San Sebastián" no se inauguraron hasta el 30 de abril de 1995 y no fueron puestas a disposición de los socios hasta el 28 de julio de ese mismo año.

Y hasta hoy..."

Imagen de los primers escudos del Club Natació Athlètic y del Barceloneta Amateur Club
1. El del Athlètic corresponde al proyecto hecho por Emili Salas, usado por primera vez en 1915
2. El del Barceloneta Amateur Club fué el utilizado en sus primeras comunicaciones
Fuente: Libro '90 Anys d'Història del Club Natació Atlètic-Barceloneta' (***)

Juan Antonio Sierra

(*) La construcción fue encargada al despacho de arquitectos 'Martínez Lapeña-Torres Arquitectos'. Autores de numerosas obras públicas y privadas en varios países, han sido objeto de diez premios FAD, además de haber recibido el 'Premio Nacional de Arquitectura 2016'. La obra de esta emblemática instalación deportiva se produjo entre los años 1988 y 1995. El equipamiento actual es el resultado de sumar a la obra inicial las sucesivas reformas y mejoras que ha ido introduciendo el club Atlético-Barceloneta

(**) Del acuerdo entre instituciones y clubs surge a finales de 1992 el Club Natació Atlètic-Barceloneta, con el guión correspondiente para no disociar ambas entidades. Los presidentes artífices de la fusión fueron Joan Esteve Simal, del Atlètic, y Alfons Cànovas Lapuente, del Barceloneta. No hace falta señalar que la decisión se ha demostrado totalmente acertada, dada la evolución que la nueva entidad ha tenido en estos trenta años de vida, tanto en la vertiente social como en la deportiva, en la que ha alcanzado una posición pionera dentro del tradicional asociacionismo catalán.

(***) El Barceloneta Amateur Club es el nombre con el que se fundó en 1929 el que, después de la guerra, pasaría a llamarse Club Natació Barceloneta. Emili Salas es uno de los fundadores del Athlètic, estando en funciones de secretario de la Junta Directiva los primeros años del club. El libro citado fue escrito por Juan Antonio Sierra Puerto y Manel Doménech Bonet y editado por el Club Natació Atlètic-Barceloneta en 2003.

Sprints. Breu història d'una fusió...

Vista de la piscina interior del Complex Esportiu Municipal de Sant 
Sebastià, gestionat per el Club Natació Atlètic-Barceloneta (*)
Font: Web Arquitectura Catalana. Ft. Hisao Suzuki

En aquest 'Sprints' reproduïm íntegrament un article escrit per en Juan Antonio Sierra Puerto l'any 2017, amb motiu de commemorar-se el vint-i-cinquè aniversari dels acords de fusió de les societats Club Natació Atlètic i Club Natació Barceloneta de l'any 1992, que donaren pas al nou Club Natació Atlètic-Barceloneta. L'acompanyament d'imatges i les seves fonts són responsabilitat del bloc. No cal dir que ens sentim honorats d'aquesta col·laboració del mestre i degà dels cronistes i historiadors de la natació catalana i espanyola; de qui, d'altre banda, sempre hem rebut el recolzament per a la iniciativa del 'Memòries...'.

"El 27 de juliol de 1992 n'és la data oficial, però la història de la fusió dels clubs Atlètic i Barceloneta, que acaba de complir 25 anys, comença molt abans.

La podríem situar en un dia de 1965 en que, per primera vegada, les banderes dels nostres clubs van presidir, juntes, l'acte de col·locació de la primera pedra de la piscina municipal del Passeig Marítim, que el seu constructor, és a dir l'Ajuntament de Barcelona, volia posar a disposició de tots els clubs de natació del barri, tot suggerint, o gairebé imposant, la condició que es fusionessin.

1. Acte de col·locació de la primera pedra de la piscina coberta 
municipal del Passeig Marítim el 27 de maig de 1965
2. En el mateix acte les dues banderes onegen amistades
Font: Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella (AMDCV). Ft. SI

Les primeres aproximacions envers aquest objectiu les van protagonitzar, en una trobada informal, dos representants del Barceloneta, que van ser el seu vicepresident Llorenç Chale Martínez i  en Manuel lbern Lérida (altrament conegut com a 'Polichon') que aleshores era entrenador (i quelcom més) d'aquest club; i dos representants de l'Atlètic, en Manel Domènec Bonet, aleshores secretari de la Federació Catalana de Natació, i jo mateix que aleshores era vicepresident del Club. Tinc molt present aquest episodi, arran del qual el Manel i jo varem signar un manifest dirigit als socis (que explicava i propugnava el Si a la fusió), perquè varem ser titllats de traïdors.

En Manel Domenech (1927-2015) i l'autor de l'article, mes enllà de l'amistat,
en una foto publicada amb ocasió de l'edició del llibre 'Fites en 
la Història de la Natació Catalana', del qual en són autors.
Font: 'Fites en la Història...'. FCN, 1996. Ft. SI

Les gestions que cadascuna de les dues parts va fer per convèncer els seus respectius socis de les avantatges d'una fusió, va tenir un resultat dispar en les assemblees generals extraordinàries    convocades el 13 de juliol de 1968, simultàniament, per l'Atlètic i el Barceloneta. I mentre aquest club es manifestava de forma assenyada amb un SI a la fusió, de I'Atlètic sorgia un NO temperamental que portava implícita la renuncia a utilitzar unes instal·lacions que, per tant, el Barceloneta va inaugurar el 17 de juliol de 1968.

Retalls de 'El Mundo Deportivo' dels dies 15 i 20 de juliol de 1968, respectivament, amb 
la negativa de l'Atlètic per a la fusió i la concessió de la nova piscina al Barceloneta.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Punt i apart

Però les voluntats van resultar més duradores que les instal·lacions i el 1992, passats 24 anys, sorgí una segona oportunitat de fusió, a remolc de les grans transformacions urbanístiques justificades per la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics; quan Julián García González, Manuel lbern "Lolo" Alcalde i Alfons Cànovas Lapuente, treballant des d'Autoritat Portuària, Ajuntament de Barcelona i Club Natació Barceloneta, respectivament, van enllestir el projecte d'una nova piscina per al barri, en substitució de la del Passeig Marítim, que ja estava molt atrotinada i fins i tot afectada pels plans olímpics.

Aquesta vegada un Atlètic desnonat ho tingué més clar i a les assemblees extraordinàries celebrades també simultàniament el 19 de juny de 1992 ambdós clubs van dir SI a una fusió que comportava les següents condicions:

• El nom de la nova entitat el fixaria I'Ajuntament de Barcelona (aquest va determinar que fos 'Club Natació Atlètic-Barceloneta' amb els noms dels clubs separats per un guió)

• El president seria Alfons Cànovas Lapuente.

• La Junta directiva quedaria constituïda pel mateix nombre de membres d'ambdós clubs.

• L'escut del Club seria objecte d'un nou disseny que recolliria els motius fonamentals dels escuts actuals.

• Es mantindrien les quotes que cada club tingués establertes.

• Abans de la fusió s'haurien de fer auditories dels clubs.

• Aquests acords s'haurien de respectar durant 4 anys.

Els primers contactes per tirar endavant la fusió van tenir lloc els dies 14 i 21 de juliol de 1992 entre: Alfons Cànovas Lapuente, Sito Cànovas Barberà, Joana Domènech Martinez i Constantí Segurana Nogueroles (per part del Barceloneta) i Joan Esteve Simal, Francesc Castellà Gombau i Manel Domènech Bonet (per part de l'Atlètic).

Els presents, acordaren nomenar una Junta Directiva provisional, fins que la Generalitat aprovés uns nous estatuts, que va quedar composta per Alfons Cànovas Lapuente (president), Joan Esteve Simal i Julián García González (vicepresidents), Manel Domènech Bonet (secretari), Francessc Castellà Gombau (tresorer), Joana Domènech Martinez (comptadora), Antoni Joan López Sáez, Joan Antoni Sierra Puerto, Joan Orensanz Serra i Francesc Boira Jori (vocals).

Per segellar la fusió el 24 d'octubre de 1992 es va dur a terme un sopar en el qual, per primera vegada, els socis d'ambdós clubs van participar agermanats (**).

Però les noves instal·lacions, anomenades de "Sant Sebastià" no es van inaugurar fins el 30 d'abril de 1995 i  no van ser posades a disposició dels socis fins el 28 de juliol d'aquest mateix any.

I fins avui..."

Imatge dels primers escuts del Club Natació Athlètic i del Barceloneta Amateur Club
1. El de l'Athlètic correspon a l'esbós fet per a Emili Salas, lluït per primera vegada l'any 1915
2. El del Barceloneta Amateur Cluc és el que s'utilitza a les primeres comunicacions del club
Font: Llibre '90 Anys d'Història del Club Natació Atlètic-Barceloneta' (***)

Juan Antonio Sierra

(*) La construcció fou encarregada al despatx d'arquitectes 'Martínez Lapeña-Torres Arquitectos'. Autors de nombroses obres públiques i privades a diversos països, han estat objecte de deu premis FAD, a mes d'haver rebut el 'Premio Nacional de Arquitectura 2016'. L'obra d'aquesta emblemàtica instal·lació esportiva s'esdevingué entre els anys 1988 i 1995. L'equipament actual és el resultat de sumar a la obra inicial les successives reformes i millores que hi ha anat introduint el club Atlètic-Barceloneta

(**) De l'acord entre institucions i clubs sorgeix a les acaballes de 1992 el Club Natació Atlètic-Barceloneta, amb el guió corresponent per no dissociar les dues entitats. Els presidents artífexs de la fusió van ser Joan Esteve Simal, de l’Atlètic, i Alfons Cànovas Lapuente, del Barceloneta. No caldría senyalar que la decisió s'ha demostrat totalment encertada, atesa l'evolució que la nova entitat ha tingut en aquesta trenta anys de vida, tant en el vessant social com en l'esportiu, en que ha assolit una posició capdavantera dins del tradicional associacionisme català.

(***) El Barceloneta Amateur Club és el nom amb què es va fundar l'any 1929 el que, desprès de la guerra, passaria a anomenar-se Club Natació Barceloneta. En Emili Salas és un dels fundadors de l'Athlètic, trobant-se en funcions de secretari de la Junta Directiva els primers anys del club. El llibre citat va ser escrit per Juan Antonio Sierra Puerto i Manel Domènech Bonet i editat pel Club Natació Atlètic-Barceloneta l'any 2003.