Butlletí. 'NATACIÓ' i piscines, una molt bona combinació...

Encara no complerts quinze anys des de la seva fundació, el Club Natació Barcelona es decideix a fer un pas mes en la seva expansió i crea una revista per els seus associats que s'ha de constituir en un òrgan d'expressió i comunicació de primer ordre. El mes de març de 1922 neix 'NATACIÓ', encara com un simple butlletí de poques pàgines, que paulatinament anirà agafant l'aire d'una revista esportiva de gran nivell, essent una de les primeres publicada per un club esportiu del país.

Primera plana del n. 1 del butlletí del Club Natació 
Barcelona, corresponent al mes de març de 2022.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Amb dues justificacions inicials a mode de salutació, l'una en català i l'altre en castellà, s'exposen els motius per a la seva publicació. Així, en l'escrita en català s'afirma que:

"... la naixença d'aquest butlletí no ha estat pas cosa improvisada ni instantània. No ha mancat més que la decisió de crear-lo, per a que simplement, i per ses propis passos, hagi assolit realitat.

... Animen aquestes ratlles la mateixa sava (sic) que ha despertat en nosaltres l'amor a la natació i al esport: son filles d'aquest entusiasme que ha creat en la nostra terra la formosa i sana virtut de la seva pràctica, i estan saturades d'una ambició noble i enlairada, la de que el nom del nostre Club i de Catalunya soni per el món al costat de nostres homes i de llurs gestes ben dignes." 

En la presentació en castellà qui escriu és el mateix Bernat Picornell, que clou la seva exposició tot dient:

"A pesar de no pretender figurar en la prensa de nuestra región, el primer número de NATACIÓ no puede por menos de dirigir un afectuoso saludo a la prensa diaria, y principalmente deportiva de nuestra ciudad. A ella debe mucha de su vitalidad el Club de Natación 'Barcelona' ".

1936, un any de la revista 'NATACIÓ'...

Avui, però, volem fixar-nos en un any central en la vida del país, com és el 1936. I no per a fer cap descripció dels fets tant fonamentals que hi van succeir. El que volem és centrar-nos en les portades de la que, en el seu quinzè any de publicació, ja és una autèntica revista, influenciada en la seva estètica per el contemporani art decó.

Al llarg de tot el 1936 les seves portades  van recollir fins a dotze imatges d'altres tantes piscines del país, que volem aprofitar per a fer-ne un repàs que ens situï en l'estat d'aquests equipaments a les acaballes de la segona República. De cadascuna n'incloem:

• La portada de la revista 'NATACIÓ'

• Una fitxa tècnica sobre les principals característiques de l'equipament

• Una o mes imatges de la instal·lació en qüestió

Gener 1936. Piscina coberta del Club Natació Barcelona

Font: Arxiu de la FCN, fons Joaquim Morera (*)

Font: Elaboració pròpia (*)

Imatge de la piscina del C.N. Barcelona encara en construcció, l'any 1923.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Febrer 1936. Piscina Municipal de Montjuïc

La Piscina Municipal en fase de construcció el mes de juny de 1929.
Font: Arxiu ANC. Ft. Gabriel Casas

Març 1936. Piscina de l'Escola del Treball

Imatge de la piscina de l'Escola del Treball durant un curset de natació.
Font: Blog barcelofilia.blogspot.com. Ft. SI

Abril 1936. Piscina de Capellades... la 'Piscina Blava'

La 'Piscina Blava' de Capellades als anys trenta del segle XX.
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Maig 1936. Piscina de Sabadell del carrer Montcada (**)

Imatges publicades a 'El Mundo Deportivo' del dia 7 de novembre de 1928, 
amb la vista de la piscina i el disseny de la cobertura prevista.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Juny 1936. Piscina de Terrassa

 Imatge de la piscina 'vella' de Terrassa als anys trenta.
Font: Blog joaquimverdaguer.blogspot.com. Ft. SI

Juliol 1936. Piscina Municipal d'Igualada

Imatge de la piscina municipal del Moli Nou d'Igualada als anys trenta.
Font: Arxiu ACAN. Ft. SI. Cedida per Antoni Raja

Agost 1936. Piscina de Martorell

Imatge de la piscina de Martorell el dia de la seva 
inauguració el 6 d'octubre de 1930.
Font: ANC. Ft. SI

Setembre 1936. Piscina de Sitges

Vista de la piscina Maria Teresa de Sitges poc 
temps després de la seva inauguració.
Font: Arxiu JCE. Ft. Ft. L. Roisin

Octubre 1936. Piscina Municipal de Girona

Imatge de la piscina municipal de Girona al Parc de La 
Devesa, poc temps desprès de ser inaugurada.
Font: Arxiu ANC. Ft. SI

Novembre 1936. Piscina Municipal de Manresa

Vista de la piscina municipal de Manresa. 
Font: Web memoria.cat/republica

Desembre 1936. Port de Barcelona

Imatge de l'arribada dells nedadors a la primera Travessia del 
Port de Barcelona celebrada el 24 de setembre de 1926, 
sota l'organització del Club Natació Athlètic.
Font: Arxiu ANC. Ft. Brangulí

Epíleg

No cal dir que aquest fantàstic desplegament de les portades de 'NATACIÓ' coincideix en el temps amb el cop d'estat del 19 de juliol a Barcelona, quines conseqüències són immediates en el club. A la mateixa revista del mes de setembre l'editorial, publicat a la pàgina 2, ja informa que l'entitat ha estat intervinguda per els seus treballadors, que han creat diferents comités per a la seva gestió. Aquesta acció s'avança a les disposicions que emetrà en el seu moment la Generalitat de Catalunya en ordre a la col·lectivització de les activitats productives i d'altres tipus de la societat catalana. De les motivacions i les vicissituds d'aquesta col·lectivització del Club Natació Barcelona ja en tindrem ocasió de parlar-ne en una altre entrada. De moment ens conformem en fer notar aquesta aparent contradicció de la normalitat amb que es desenvolupa la sèrie dedicada a les piscines al llarg de tot el 1936 i la situació excepcional derivada del cop d'estat d'una part de l'exèrcit conta el govern de la segona República.

Editorial del n. 9, de l'any XV, de la revista 'NATACIÓ' del C.N. Barcelona
on s'informa de la creació dels comités obrers de control de l'entitat.
Font: Arxiu FCN, fons Joaquim Morera

Memòries del Montjuïc

(*) Només publiquem la font en aquestes primeres imatges del gener del 1936, atès que per a resta dels onze mesos que segueixen caldria repetir-ne la mateixa informació, fet que donem per suposat de la intel·ligència dels nostres lectors.

(**) És prou conegut que el Club Natació Sabadell va comptar l'any 1918 amb la primera piscina de caire esportiu de Catalunya i d'Espanya; construïda a pic, pala i materials per els mateixos primers nedadors de l'entitat en el pati del 'Vapor Codina', al carrer Lacy, on s'hi estaven de lloguer. És quan al cap de quasi deu anys els propietaris volen destinar l'espai per a altres usos quan el club es queda sense espai esportiu i sorgeix l'oportunitat de crear el seu propi equipament.

Memòries d'una atleta. Yolanda Dolz Pérez de los Cobos, de l'aigua a la pista...

Agraïm, profundament i sincera, aquesta col·laboració de la Yolanda, nedadora i atleta del Club Natació Montjuïc, que s'ha decidit a posar en blanc i negre els records de la seva dilatada trajectòria esportiva. És, realment, un dels objectius del nostre bloc, el d'assolir que entre tots puguem arribar a comunicar-nos la memòria i la imatge que hem guardat, cadascuna de les persones que hi hem  estat, dels nostre recorregut en l'entitat. Amb mes motiu encara aquest any en que el Montjuïc ha de complir el seu vuitantè aniversari: 1944-2024.

Les germanes Dolz Pérez de los Cobos, Yolanda i Georgina respectivament, 
a la piscina de la plaça Folch i Torres a mitjans els anys seixanta.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Sóc nascuda el 31 de maig de 1962, filla d'en Miquel Dolz i de na Matilde Pérez de los Cobos. Quan arribo a la família ja m'esperen les meves dues germanes: la Lola, la primera en arribar, i la Georgina, que em porta poc mes d'un any d'avantatge. 

La meva memòria em trasllada de seguida a l'any 1967: jo tenia tan sols 5 anys i érem de vacances al poble del pare, a Arens de Lledó, provincia de Terol. Va succeir un petit incident que, degut a la meva poca edat i malgrat no tenir cap conseqüència greu, va ser un ensurt majúscul per als meus pares.

Jugàvem amb la Georgina en un canal que servia d'abeurador natural, on bevien les mules i els rucs del poble. Hi fèiem anar un barco de joguina quan de sobte se'm va escapar el vaixell cap a la paret de davant del rec i, per voler agafar-lo, vaig caure dins del corrent que se m'emportava cap a un salt d'aigua que hi havia mes avall. Als crits d'alerta de la meva germana va acudir el pare, que em va poder treure abans de que passés res.

El cas és que un cop salvat el perill, la meva mare Matilde va prendre una irrevocable decisió i va sentenciar: "quan arribem a Barcelona aquestes nenes aniran a natació...". I dit i fet, així va ser com vam aterrar la Georgina i jo a la piscina de la Folch i Torres de Barcelona, la seu del Club Natació Montjuïc. Comencem els cursets de natació a la piscina de Montjuïc - la 'vella' - que llavors dirigia ja en Francesc Morón, prenent el relleu de l'històric Boronat. El nostre progrés va ser molt ràpid i aviat ens van pujar a l'equip de natació de competició, on ens vam trobar amb la nostra primera entrenadora, na Carme Ramos.

Cap a finals dels anys seixanta en Francesc Morón, ajudat per na Carme Ramos i en 
Miquel Escolies i amb d'altres ensenyants, se'n cuidaven de l'ensenyament de la 
natació en els històrics cursets que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Una de les primers competicions que recordo haver disputat va ser la del 'Trofeu Martí Planas' (*) a la piscina de Folch i Torres - crec que era el de l'any 1968 - on a mes de les proves individuals vaig participar en els relleus de 4x33 m lliures i 4x33 m estils, en les quals vam quedar segones i primeres, respectivament, amb un equip que formàvem Esther Camas, Laura Flaqué, Montse Villarrubias i jo mateixa.

En el calaix mes alt del podi l'equip del C.N. Montjuïc: Yolanda Dolz, Laura Flaqué, 
Montse Villarrubia i Esther Cama, guanyadores del relleu de 4x33 m estils 
en el 'II Trofeu Martí Planes' per a nedadores menors de 12 anys.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. Montejano

Mes tard ens van passar al primer equip, en l'època que l'entrenador era en Joaquim Álvarez. En total ens vam estar, la meva germana i jo, deu anys fent natació. Recordo que com una part de les competicions que fèiem eren les travessies; en llacs o rius com ara la de Banyoles o la d'Olot; o les que fèiem per la mar, com les de l'Estartit o la de Sitges.

A la temporada d'hivern, com una part mes de l'entrenament, era habitual que la gent de natació participés en les proves de cros o camp a través. De les travessies de natació no en vaig guanyar cap, però els crosos eren un altre cantar, essent jo nedadora guanyava sempre a les noies i nois de l'equip d'atletisme de la meva edat. A la Jean Bouin no hi vaig participar sent nedadora, però si que vaig fer altres crosos com els de Calldetenes, el del Tibidabo o els que organitzava el mateix Morón a la zona del camping de 'La Ballena Alegre'. 

Cros de Badalona, anys seixanta. Davant: Martí Giménez i Toni Comas, amb en 
Victor Cabrerizo al mig; al fons en Joaquim Trillo. Aquests dos darrers són
alguns dels casos en que es fa el traspàs entre la natació i l'atletisme.
Font: Arxiu JCE, fons Toni Comas. Ft. SI

A tot això va ser en Francesc Morón, que em coneixia des dels meus primers cursets i que aleshores era l'entrenador de la secció d'atletisme, qui un dia es va dirigir a la meva mare per a recomanar-li que deixés el que estava fent a la piscina i en dediqués a córrer. Així va ser com l'any 1977, als 15 anys, vaig deixar la natació i em vaig passar a la secció d'atletisme del Club Natació Montjuïc.

Com que venia de fer molts metres d'entrenament a la natació - uns vuit-mil metres diaris - tenia bon fons, així que vaig començar amb els crosos i les carreres de fons, com els 1500 m llisos; però ben aviat vaig veure que la disciplina que m'agradava i volia córrer eren les tanques. 

Quasi coincidint amb la meva arribada a la secció en Morón n'havia marxat per a fundar un nou club, de manera que en Ricard Llorens, amb l'Enrique Félez i algún altre preparador, és van fer càrrec dels entrenament dels atletes del club. En Llorens es cuidava especialment de l'equip femení i amb ell vaig anar entrant en el món de les curses de pista, especialment en la prova dels 400 m tanques, de la qual em vaig convertir en una especialista.

L'atleta en una sessió d'entrenament a l'estadi Serrahima
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

A mes de les competicions federades habituals, vaig participar en totes les activitats que s'organitzaven a la secció en aquells anys setanta i vuitanta. Encara que al principi anàvem a entrenar a l'estadi Serrahima, ben aviat ja vam poder utilitzar la pista de cendra d'atletisme que el club havia fet al votant del camp de rugbi de la ciutat esportiva, a la pedrera de Can Borinot. 

Recordo haver estat una de les atletes que vam formar part de la 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' (**), allà cap a l'any 1976. També vam fer una altra activitat d'aquest tipus amb ocasió dels que es coneixia com la 'Diada de l'Olimpisme', que el club organitzava. En concret em ve a la memòria una d'aquestes diades que amb companys de les diverses seccions del club, ens vam organitzar per portar una bandera olímpica, mitjançant relleus, per diferents carrers de Barcelona, que després de passar per l'estadi finalitzava el seu recorregut a les instal·lacions de la ciutat esportiva.

La segona de l'esquerra, amb d'altres esportistes del club en la 'II Diada 
de l'Olimpisme', organitzada per el C.N. Montjuïc l'any 1982.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Per el que fa a la competició, vaig fer atletisme dels 15 als 32 anys, aconseguint diferents títols tant de Catalunya com a nivell nacional espanyol, podent ocupar sovint llocs de privilegi en  els campionats oficials de les diferents categories, quasi sempre en 400 m tanques, encara que sovint també he competit en 400 m llisos i en algun o altre relleu. He participat en nombroses ocasions amb la selecció espanyola d'atletisme.

L'any 1984 vaig ser a punt de poder anar als Jocs Olímpics de Los Ángeles, en haver quedat campiona d'Espanya dels 400 m tanques, amb una marca de 59.26 que va ser la millor marca de l'any de la distancia (***), quedant-me a només 6 dècimes de la mínima exigida per la Federación Española de Atletismo (FEA) per a poder anar als jocs.

Original de la felicitació tramesa per la Junta Directiva del C.N. Montjuïc i signada 
per el seu president, en Robert Carmany, felicitant a na Yolanda Dolz 
per la fita aconseguida en el Campionat d'Espanya de 1984.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Al llarg de la meva carrera esportiva en l'atletisme he rebut diferents tipus de reconeixements. L'any 1980 vaig ser nomenada com a 'Millor Atleta Junior de Catalunya', junt amb el meu company Jordi 'Cholo' Garcia, gran atleta també format a les files del nostre Club.

El 1995, amb motiu de celebrar-se el 80è aniversari de la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), vaig rebre d'aquesta una menció especial pel meu historial atlètic. Així mateix en complir-se el centenari de la catalana també em van lliurar, juntament amb altres companys, una nova menció per la meva carrera esportiva.

Trofeus commemoratius de la seva carrera esportiva en 
l'atletisme, lliurats per la FCA els anys 1995 i 2015.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Ja entrats els anys noranta m'arriba l'hora de deixar l'esport de competició.  Tinc per endavant una altre fita, encara mes important, que es la de ser mare, cosa que no em volia perdre, i ho sóc de tres grans esportistes que també s'han format al sí del Club Natació Montjuïc, quan encara gestionava la piscina de la plaça Folch i Torres - on tot havia començat per a la Georgina i per a mi - encara que elles ho han fet a la secció de salts. Els seus noms són els de Claudia, Júlia i Paula Gilabert Dolz.

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

(*) En Martí Planas Ferrer (1900-1967) va ser un homelliurat per complert a l'esport de la natació. Fundador de dos clubs d'aquest esport: el Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 i el Club Natació Montjuïc l'any 1944; en ambdós va ser el soci n. 1 de les respectives entitats. En el cas del Montjuïc va renunciar a aquest honor a mitjans dels anys cinquanta, quan va 'traspassar' el número 1 del Montjuïc a en Vicenç Esquiroz, de qui havia estat una mena de mestre i tutor. Professionalment va exercir com a periodista de La Vanguardia des de l'any 1930, on estava especialitzat en les cròniques del seu esport preferit. El 'Trofeu Martí Planas' va ser instituït per el Montjuïc en homenatge i recordança seva, essent la primera edició la de l'any 1967, el mateix del seu decés. La que recorda la nostra atleta va ser, doncs, la segona edició.

(**) Aquesta curiosa 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' - i fins a on sabem, també la última - va ser organitzada per el club com a part integrant dels actes d'inauguració de la primera fase de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del Montjuïc a la antiga pedrera de Can Borinot, a la muntanya de Montjuïc. Hi participaren esportistes de totes les seccions de l'entitat que transportaren aigua beneïda per a ser emprada en la part religiosa de la inauguració del nou equipament. Al nostre bloc hi trobareu una entrada on hi teniu mes informació: 
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/atletisme-de-la-i-volta-pedestre-la.html

(***) Aquestes sis dècimes van impedir que el C.N. Montjuïc pogués afegir una altre esportista a les olímpiques que ha tingut en natació: Laura Flaqué i Natalia Cabrerizo. Na Yolanda Dolz s'hagués afegit a d'altres atletes sorgits de la pedrera banc-i-verda que sí que van poder ser olímpics, encara que llavors ja no pertanyessin a la disciplina del club que els va veure créixer: Jordi 'Cholo' Garcia, en els 5.000 m llisos als jocs de Los Ángeles 1984 i Xavier Garcia Chico, en el salt amb perxa als jocs de Barcelona 1992, on va pode conquerir la medalla de bronze.