Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNMontjuïc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CNMontjuïc. Mostrar tots els missatges

Memòries d'una atleta. Yolanda Dolz Pérez de los Cobos, de l'aigua a la pista...

15 de febr. 2024

Agraïm, profundament i sincera, aquesta col·laboració de la Yolanda, nedadora i atleta del Club Natació Montjuïc, que s'ha decidit a posar en blanc i negre els records de la seva dilatada trajectòria esportiva. És, realment, un dels objectius del nostre bloc, el d'assolir que entre tots puguem arribar a comunicar-nos la memòria i la imatge que hem guardat, cadascuna de les persones que hi hem  estat, dels nostre recorregut en l'entitat. Amb mes motiu encara aquest any en que el Montjuïc ha de complir el seu vuitantè aniversari: 1944-2024.

Les germanes Dolz Pérez de los Cobos, Yolanda i Georgina respectivament, 
a la piscina de la plaça Folch i Torres a mitjans els anys seixanta.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Sóc nascuda el 31 de maig de 1962, filla d'en Miquel Dolz i de na Matilde Pérez de los Cobos. Quan arribo a la família ja m'esperen les meves dues germanes: la Lola, la primera en arribar, i la Georgina, que em porta poc mes d'un any d'avantatge. 

La meva memòria em trasllada de seguida a l'any 1967: jo tenia tan sols 5 anys i érem de vacances al poble del pare, a Arens de Lledó, provincia de Terol. Va succeir un petit incident que, degut a la meva poca edat i malgrat no tenir cap conseqüència greu, va ser un ensurt majúscul per als meus pares.

Jugàvem amb la Georgina en un canal que servia d'abeurador natural, on bevien les mules i els rucs del poble. Hi fèiem anar un barco de joguina quan de sobte se'm va escapar el vaixell cap a la paret de davant del rec i, per voler agafar-lo, vaig caure dins del corrent que se m'emportava cap a un salt d'aigua que hi havia mes avall. Als crits d'alerta de la meva germana va acudir el pare, que em va poder treure abans de que passés res.

El cas és que un cop salvat el perill, la meva mare Matilde va prendre una irrevocable decisió i va sentenciar: "quan arribem a Barcelona aquestes nenes aniran a natació...". I dit i fet, així va ser com vam aterrar la Georgina i jo a la piscina de la Folch i Torres de Barcelona, la seu del Club Natació Montjuïc. Comencem els cursets de natació a la piscina de Montjuïc - la 'vella' - que llavors dirigia ja en Francesc Morón, prenent el relleu de l'històric Boronat. El nostre progrés va ser molt ràpid i aviat ens van pujar a l'equip de natació de competició, on ens vam trobar amb la nostra primera entrenadora, na Carme Ramos.

Cap a finals dels anys seixanta en Francesc Morón, ajudat per na Carme Ramos i en 
Miquel Escolies i amb d'altres ensenyants, se'n cuidaven de l'ensenyament de la 
natació en els històrics cursets que es feien a la piscina 'vella' de Montjuïc.
Font: Arxiu JCE. Ft. Montejano

Una de les primers competicions que recordo haver disputat va ser la del 'Trofeu Martí Planas' (*) a la piscina de Folch i Torres - crec que era el de l'any 1968 - on a mes de les proves individuals vaig participar en els relleus de 4x33 m lliures i 4x33 m estils, en les quals vam quedar segones i primeres, respectivament, amb un equip que formàvem Esther Camas, Laura Flaqué, Montse Villarrubias i jo mateixa.

En el calaix mes alt del podi l'equip del C.N. Montjuïc: Yolanda Dolz, Laura Flaqué, 
Montse Villarrubia i Esther Cama, guanyadores del relleu de 4x33 m estils 
en el 'II Trofeu Martí Planes' per a nedadores menors de 12 anys.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. Montejano

Mes tard ens van passar al primer equip, en l'època que l'entrenador era en Joaquim Álvarez. En total ens vam estar, la meva germana i jo, deu anys fent natació. Recordo que com una part de les competicions que fèiem eren les travessies; en llacs o rius com ara la de Banyoles o la d'Olot; o les que fèiem per la mar, com les de l'Estartit o la de Sitges.

A la temporada d'hivern, com una part mes de l'entrenament, era habitual que la gent de natació participés en les proves de cros o camp a través. De les travessies de natació no en vaig guanyar cap, però els crosos eren un altre cantar, essent jo nedadora guanyava sempre a les noies i nois de l'equip d'atletisme de la meva edat. A la Jean Bouin no hi vaig participar sent nedadora, però si que vaig fer altres crosos com els de Calldetenes, el del Tibidabo o els que organitzava el mateix Morón a la zona del camping de 'La Ballena Alegre'. 

Cros de Badalona, anys seixanta. Davant: Martí Giménez i Toni Comas, amb en 
Victor Cabrerizo al mig; al fons en Joaquim Trillo. Aquests dos darrers són
alguns dels casos en que es fa el traspàs entre la natació i l'atletisme.
Font: Arxiu JCE, fons Toni Comas. Ft. SI

A tot això va ser en Francesc Morón, que em coneixia des dels meus primers cursets i que aleshores era l'entrenador de la secció d'atletisme, qui un dia es va dirigir a la meva mare per a recomanar-li que deixés el que estava fent a la piscina i en dediqués a córrer. Així va ser com l'any 1977, als 15 anys, vaig deixar la natació i em vaig passar a la secció d'atletisme del Club Natació Montjuïc.

Com que venia de fer molts metres d'entrenament a la natació - uns vuit-mil metres diaris - tenia bon fons, així que vaig començar amb els crosos i les carreres de fons, com els 1500 m llisos; però ben aviat vaig veure que la disciplina que m'agradava i volia córrer eren les tanques. 

Quasi coincidint amb la meva arribada a la secció en Morón n'havia marxat per a fundar un nou club, de manera que en Ricard Llorens, amb l'Enrique Félez i algún altre preparador, és van fer càrrec dels entrenament dels atletes del club. En Llorens es cuidava especialment de l'equip femení i amb ell vaig anar entrant en el món de les curses de pista, especialment en la prova dels 400 m tanques, de la qual em vaig convertir en una especialista.

L'atleta en una sessió d'entrenament a l'estadi Serrahima
Font: Arxiu CNM. Ft. SI

A mes de les competicions federades habituals, vaig participar en totes les activitats que s'organitzaven a la secció en aquells anys setanta i vuitanta. Encara que al principi anàvem a entrenar a l'estadi Serrahima, ben aviat ja vam poder utilitzar la pista de cendra d'atletisme que el club havia fet al votant del camp de rugbi de la ciutat esportiva, a la pedrera de Can Borinot. 

Recordo haver estat una de les atletes que vam formar part de la 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' (**), allà cap a l'any 1976. També vam fer una altra activitat d'aquest tipus amb ocasió dels que es coneixia com la 'Diada de l'Olimpisme', que el club organitzava. En concret em ve a la memòria una d'aquestes diades que amb companys de les diverses seccions del club, ens vam organitzar per portar una bandera olímpica, mitjançant relleus, per diferents carrers de Barcelona, que després de passar per l'estadi finalitzava el seu recorregut a les instal·lacions de la ciutat esportiva.

La segona de l'esquerra, amb d'altres esportistes del club en la 'II Diada 
de l'Olimpisme', organitzada per el C.N. Montjuïc l'any 1982.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz. Ft. SI

Per el que fa a la competició, vaig fer atletisme dels 15 als 32 anys, aconseguint diferents títols tant de Catalunya com a nivell nacional espanyol, podent ocupar sovint llocs de privilegi en  els campionats oficials de les diferents categories, quasi sempre en 400 m tanques, encara que sovint també he competit en 400 m llisos i en algun o altre relleu. He participat en nombroses ocasions amb la selecció espanyola d'atletisme.

L'any 1984 vaig ser a punt de poder anar als Jocs Olímpics de Los Ángeles, en haver quedat campiona d'Espanya dels 400 m tanques, amb una marca de 59.26 que va ser la millor marca de l'any de la distancia (***), quedant-me a només 6 dècimes de la mínima exigida per la Federación Española de Atletismo (FEA) per a poder anar als jocs.

Original de la felicitació tramesa per la Junta Directiva del C.N. Montjuïc i signada 
per el seu president, en Robert Carmany, felicitant a na Yolanda Dolz 
per la fita aconseguida en el Campionat d'Espanya de 1984.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Al llarg de la meva carrera esportiva en l'atletisme he rebut diferents tipus de reconeixements. L'any 1980 vaig ser nomenada com a 'Millor Atleta Junior de Catalunya', junt amb el meu company Jordi 'Cholo' Garcia, gran atleta també format a les files del nostre Club.

El 1995, amb motiu de celebrar-se el 80è aniversari de la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), vaig rebre d'aquesta una menció especial pel meu historial atlètic. Així mateix en complir-se el centenari de la catalana també em van lliurar, juntament amb altres companys, una nova menció per la meva carrera esportiva.

Trofeus commemoratius de la seva carrera esportiva en 
l'atletisme, lliurats per la FCA els anys 1995 i 2015.
Font: Arxiu JCE, fons Yolanda Dolz

Ja entrats els anys noranta m'arriba l'hora de deixar l'esport de competició.  Tinc per endavant una altre fita, encara mes important, que es la de ser mare, cosa que no em volia perdre, i ho sóc de tres grans esportistes que també s'han format al sí del Club Natació Montjuïc, quan encara gestionava la piscina de la plaça Folch i Torres - on tot havia començat per a la Georgina i per a mi - encara que elles ho han fet a la secció de salts. Els seus noms són els de Claudia, Júlia i Paula Gilabert Dolz.

Yolanda Dolz Pérez de los Cobos

(*) En Martí Planas Ferrer (1900-1967) va ser un homelliurat per complert a l'esport de la natació. Fundador de dos clubs d'aquest esport: el Club Esportiu Mediterrani l'any 1931 i el Club Natació Montjuïc l'any 1944; en ambdós va ser el soci n. 1 de les respectives entitats. En el cas del Montjuïc va renunciar a aquest honor a mitjans dels anys cinquanta, quan va 'traspassar' el número 1 del Montjuïc a en Vicenç Esquiroz, de qui havia estat una mena de mestre i tutor. Professionalment va exercir com a periodista de La Vanguardia des de l'any 1930, on estava especialitzat en les cròniques del seu esport preferit. El 'Trofeu Martí Planas' va ser instituït per el Montjuïc en homenatge i recordança seva, essent la primera edició la de l'any 1967, el mateix del seu decés. La que recorda la nostra atleta va ser, doncs, la segona edició.

(**) Aquesta curiosa 'I Volta Pedestre a la Provincia de Barcelona' - i fins a on sabem, també la última - va ser organitzada per el club com a part integrant dels actes d'inauguració de la primera fase de les instal·lacions de la Ciutat Esportiva del Montjuïc a la antiga pedrera de Can Borinot, a la muntanya de Montjuïc. Hi participaren esportistes de totes les seccions de l'entitat que transportaren aigua beneïda per a ser emprada en la part religiosa de la inauguració del nou equipament. Al nostre bloc hi trobareu una entrada on hi teniu mes informació: 
https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/atletisme-de-la-i-volta-pedestre-la.html

(***) Aquestes sis dècimes van impedir que el C.N. Montjuïc pogués afegir una altre esportista a les olímpiques que ha tingut en natació: Laura Flaqué i Natalia Cabrerizo. Na Yolanda Dolz s'hagués afegit a d'altres atletes sorgits de la pedrera banc-i-verda que sí que van poder ser olímpics, encara que llavors ja no pertanyessin a la disciplina del club que els va veure créixer: Jordi 'Cholo' Garcia, en els 5.000 m llisos als jocs de Los Ángeles 1984 i Xavier Garcia Chico, en el salt amb perxa als jocs de Barcelona 1992, on va pode conquerir la medalla de bronze.

Sobre el foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez...

31 de gen. 2024

Font: Bloc fotographic2015.wordpress.com

Na Pilar Silvestre Sánchez (1962) és, des de fa mes de quinze anys, una fotògrafa quina obra ha estat reconeguda internacionalment i premiada en nombrosos esdeveniments.

Per a la 'família' del Club Natació Montjuïc ella és una component de la saga dels Silvestre-Sánchez, integrada per els pares, Pilar i Manel, i els seus cinc fills: Pilar, Silvia, Manel, Jordi i Lidia. Tots els fills han estat esportistes del club, practicant les diferents modalitats aquàtiques de l'entitat. En el cas de la Pilar la seva actuació la va portar a iniciar-se en la natació, el waterpolo i els salts; per acabar dedicant-se amb major intensitat a la natació amb aletes al llarg de mes d'una dècada. Seguien els pasos de la seva mare, na Pilar Sánchez, que havia format part dels equips de natació artística del club als anys cinquanta - llavors coneguda com a ballet aquàtic - .

Un dels primers equips de waterpolo femení del club a mitjans dels anys vuitanta.
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Figueras (E), N. Sans, S. Silvestre, Laura 
Flaqué, E. Garcia, P. Silvestre, Lidia Flaqué, Gelpi, Sanza i L. Silvestre.
Font: Arxiu del CNM

La fotògrafa... una mirada sanadora

La Pilar havia sentit en la seva joventut la crida de la fotografia, però les diferents demandes de la vida la van anar apartant d'aquesta dedicació. Va ser desprès d'una llarga malaltia, derivada d'un estrès laboral que la tenia massa aïllada a la seva llar, quan les paraules del metge que l'atenia la van tornar a posar sobre el camí de l'art, en recomanar-li que "...hauries de provar de interessar-te en alguna activitat manual concreta..." i d'entre les diferents opcions de que disposava va decidir reprendre la seva passió per la càmera fotogràfica. 

Els primers passos van ser la fotografia de proximitat en el seu ambient domèstic, per passar desprès a explorar un entorn immediat i conegut, com el de les activitats aquàtiques. Torna a visitar les piscines. En una entrevista donada a la periodista Marina Tadeo, del diari digital 'El Independiente' el 7 d'agost de 2023, ella mateixa ho explica:

"Cuando sacas una fotografia no piensas en tu enfermedad, estás enfocada en una situación que estás viendo y has de resolver... salía de la piscina sudada y con mala cara, pero poco a poco te das cuenta de que se te da bien y te animas...

Pasas de fotografiar el waterpolo a los saltos. Se te hace rutina y te tienes que reinventar otra vez. Lo mío era una continua reinvención..."

Tant bé se li dona que de seguida comença a ser coneguda com a especialista en la fotografía esportiva: waterpolo, salts, activitats subaquàtiques, BMX o patinatge són alguns dels terrenys esportius explorats. Amb la necessitat de trobar nous reptes mes endavant es llença a la fotografia de carrer, en la qual també excel·leix, arribant l'any 2014 a ser nominada com a 'X-Photographer' de Fujifilm, mentre que a l'any següent va ser la primera dona, a la vegada que la primera persona de nacionalitat espanyola, en ser la portada del magazine internacional 'Fujifilm X World'.

DIVERS

Tal com consta en el Facebook del bloc de 'Memòries del Montjuïc...', el diumenge 21 de gener a la Piscina de Montjuïc va tenir lloc la presentació del foto-llibre DIVERS, de na Pilar Silvestre, amb la presència de gran nombre de les persones que es troben vinculades a la seva realització: noies i nois saltadors, familiars i acompanyants; quines evolucions a les instal·lacions de Montjuïc van ser recollides per la mirada de la Pilar entre els anys que van del 2014 al 2019.

Prèviament a l'edició d'aquest llibre les seves fotografies havien recorregut bona part del territori del país en format d'una exposició titulada 'Splash'

Cartell anunciant l'exposició a la ciutat de Ceuta.
Font: Blog asociaciónmiradas.com

Les fotos del llibre DIVERS ens descobreixen a tres grans personatges: les noies i els nois protagonistes; la Piscina de Montjuïc, feta per els Jocs Olímpics de 1992 i hereva de la 'vella'; i la ciutat de Barcelona, quasi sempre present com un magnífic teló de fons...

La pròpia artista ens presenta el llibre amb les següents paraules:

"Durante años he estado fotografiando grandes competiciones de saltos que se realizaban en esta piscina...

Al principio me limitaba a fotografiar los saltos de competición, pero mi mirada no se apartaba de aquellos niños que jugaban a pie de piscina en los entrenamientos previos a las competiciones... 

Los niños jugaban mientras esperaban su turno para saltar, juegos que me recordaban aquellos tiempos en que yo también fui niña y que, junto a mis hermanos y amigos, jugábamos de la misma forma, mismos juegos, misma piscina..."

Una altre clau de la seva mirada ens la dona també la mateixa autora: "No fotografio lo que veo, sino el como lo veo"; és a dir que no estem davant d'una cronista o una foto-periodista de l'actualitat, si no d'una artista amb voluntat i capacitat d'interpretar i transformar la realitat:

"Buscando expresarme y transmitir de un modo sincero encontré la magia que proviene del simple acto fotográfico, la herramienta que me ayuda a expresarme - más allá de las palabras - tal como soy."

I fins aquí les paraules. Ara es l'hora de les imatges...

Portada del foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. (*)
Font: Cortesia de l'autora. Ft. P. Silvestre
- vàlida per a la resta d'imatges -

A ple rendiment...

Pirueta sobre un fons màgic...

Black serie...

"Vaig com les aus..." (**)

L'esforç competitiu i el joc gratuït... - un resum de l'esperit del llibre -.

'Reflections'. Video publicar per Fujifilm, dins d'una selecció de vuit fotògrafs de tot el món 
per a explicar la seva experiència. Pilar Silvestre ha estat la única dona d'entre els escollits.
Font: Fujifilm. Projecte "Reflections", 2022

Memòries del Montjuïc

(*) Foto-llibre DIVERS, de Pilar Silvestre Sánchez. Editat per la mateixa autora i Fujifilm. Dipòsit legal BI-01337-2023.

(**) "Vaig com les aus..." és el títol d'un bell poema d'en Josep Palau i Fabre, pertanyent a 'Poemes de l'Alquimista' (1952). Les dues saltadores que volen sobre el cel de Barcelona són les germanes Gilabert Dolz, filles de na Yolanda Dolz Pérez de los Cobos (1962), qui va ser destacada atleta del Montjuïc a la dècada dels vuitanta i als primers noranta; assolint el Campionat d’Espanya absolut de 400 m tanques (1984). També fou campiona de Catalunya, en categoria absoluta, de 400 m tanques (1978, 1981, 1983-86, 1993), de 400 m llisos (1979) i de 800 m llisos (1987). 

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic