Els inicis
La Secció d'Atletisme va néixer el 1950, formada per un grup de socis entusiastes i s'incorporà amb força al teixit esportiu del Club, de la mà de Jaume Figueres com a president i dels primers atletes d'entre els quals destaca en Pere Obón . En Miquel Torrens serà el primer entrenador i l'equip va créixer notablement. El primer cros social es celebrà a Vallvidrera el mateix any de la fundació amb una nodrida participació.
Ja en en el segon any s'organitzà el concurs de l' 'Atleta Complert' on cada participant havia de realitzar una prova de velocitat, una de resistència, un salt i un llançament; amb una participació superior al mig centenar d'atletes el trofeu es convertirà en una tradició anual.
L'any 1952 es participà en els 'Campionats Provincials', sent a la temporada següent quan s'obtenen les primeres victòries en les proves regionals, on el juvenil Antoni Llop es classificà en primer lloc en llançament de martell. En la tradicional prova de la 'Jean Bouin', que per aquells temps recorria l'avinguda Diagonal i finalitzava sota l'Arc de Triomf, resultà campió de la cursa a la categoria de veterans l'atleta Carles Baró, que ja era el nou entrenador d'atletisme substituint a en Torrens. El jove equip es consolida i poc a poc van arribant nous èxits. En Domènec Cerdán queda primer en 800 i 1.500 metres al 'Campionat de Catalunya' de 1955 i un any desprès l'equip aconsegueix l'ascens a la segona categoria regional.
L'any 1957 va ser productiu pel que fa a organitzacions del club, entre les quals cal destacar el primer encontra internacional que tingué lloc en un triangular fet a l'Estadi de Montjuïc el diumenge 21 d'abril, on participaren el club "Foyer Leo Lagrange" de Perpinyà i els atletes locals de l'Hispamer i del mateix Montjuïc.
Retall de "El Mundo Deportivo" de 22 d'abril de 1957 amb la informació
del primer encontra internacional de la secció d'Atletisme del C.N. Montjuïc.
Font: Hemeroteca "Mundo Deportivo"
Més endavant s'establiria la celebració anual de la 'Copa Pirineus' amb la participació de quatre equips catalans i quatre de la Catalunya Nord, sent el nostre equip un participant habitual.
A l'edició del tradicional concurs de l' 'Atleta Complert' de l'any 1958 hi varen participar per primer cop bastants components dels equips de rugbi i de natació del club, juntament amb els atletes, fet que es repetiria posteriorment, de manera que el nombre de participants va créixer de manera extraordinària. L'any 1959 s'organitza el 'I Trofeu Passeig Marítim', amb un gran èxit de participació, que s'instituirà com una prova tradicional del club. Aquesta prova servirà, també, com a avantsala de la 'Jean Bouin' amb el valor afegit que la tipologia del terreny era optima per a la preparació de proves en circuït urbà.
El ressorgiment
Per rellevar el que fins llavors havia estat l'entrenador de la secció, en Carles Baró, pren possessió del càrrec en Francesc Morón que fou com a esportista destacat gimnasta, lluitador de grecoromana i atleta. Així, doncs, podem dir que és a l'any 1962 quan comença una nova etapa de la secció d'atletisme
Partint dels atletes que queden dels que formaven l'equip, la secció participa anualment en la majoria de proves del calendari català, però pateix el previsible descens de categoria, quedant inclòs a la quarta categoria de la Lliga Catalana. És continuen organitzant les ja tradicionals curses al Passeig Marítim i l' 'Atleta Complert' al vell estadi de Montjuïc.
Amb l'objectiu d'augmentar el nombre de participants es fa una notable tasca de captació i progressivament surten nous atletes d'entre els habituals assidus al gimnàs del club, situat al 'Chipirón' i on dirigia les sessions en Soriano, gran impulsor de l'educació física al Montjuïc. A aquests caldrà sumar-ne d'altres procedents de l'equip de natació que en el moment de 'penjar el banyador' opten per la pràctica de l'atletisme. En aquest sentit cal ressenyar l'aportació d'alumnes provinents de la "Academia de San Luís Gonzaga", que es trobava a la Plaça del Padró i que va nodrir d'un bon grapat de futurs nedadors i atletes al Montjuïc com ara els Siré, Torres Branchut, Cabrerizo, Pujol o el mateix autor d'aquest escrit. Alguns d'ells, desprès d'entrenar unes temporades en natació i waterpolo, passaren a formar part de la secció d'atletisme.
Com a fet a destacar del nou entusiasme creat a la secció, es programaren sessions de entrenament a l'Estadi de Montjuïc a les 6 del matí que, malgrat l'hora, tingueren un notable èxit d'assistència. El nou entrenador posà l'accent en la captació d'atletes infantils i juvenils. El primer bon resultat individual de la nova etapa fou a càrrec del jove Manel Pla, que obtingué la millor marca espanyola de 5.000 metres en marxa atlètica, a la vegada que també resultà guanyador del 'Copa de Catalunya de Cros' els anys 1967 i 1968.
En Manuel Pla, guanyador del 'Trofeu Ignacio Pascual' l'any 1965.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
Cal esmentar també en Fernando Grande, que l'any 1966 es situà entre els cinc primers en totes les curses de cros de la temporada, quedant campió de la 'Copa Catalana' de l'especialitat. Aques mateix any en Angel Herrera va ser primer classificat de la seva categoria d'infantil a la tradicional 'Jean Bouin', amb en Manuel Almenara com a tercer classificat. En proves de pista el júnior Josep Farrús resultà campió de Catalunya en llançaments de pes i martell.
Ja amb l'equip en una línia de forta progressió, a la temporada 1969-70 la secció es situà en el novè lloc del rànquing català i en el lloc 42è del rànquing estatal. Cal considerar que en aquests moments la secció era formada majoritàriament per joves atletes encara en plena fase de creixement. Al cros de Mataró de l'any 1970 es comencen a notar els fruits dels equips infantils amb en Fernando Grande, Manuel Almenara i Victor Cabrerizo que arriben segon, quart i vuitè, respectivament, aconseguint un magnífic primer lloc a la classificació de clubs.
Un altre fet a senyalar d'aquest represa es el de que fins llavors la secció havia estat formada quasi exclusivament per atletes masculins, però amb l'arribada d'en Ramon Amell i l'aportació de noies provinents de l'atletisme escolar captades per part d'en Ricard Llorens la secció femenina augmentà progressivament en quantitat i qualitat. Les primeres noies destacades foren Mercè Romeu, Remedios Gil, Rosa Busquets, Angeles Alonso, Maria J. Godoy i Maria Lluïsa Vilalta , que junt a les més joves i en un període breu de temps, formaran un excel·lent equip femení.
És a principis dels setanta quan es comencen a assolir títols individuals tant a la pista a l'aire lliure com en pista coberta i cros, d'entre els quals podem destacar els de A.Herrera, campió de Catalunya de triple salt; M. Almenara de 1.500 m i M. Pla tercer en 3.000 obstacles entre els nois. Pel que a les noies trobem a M. Romeu que va ser segona de Catalunya en 100 m llisos; R. Gil tercera en 400 m i A. Alonso també tercera en 800 m com a les atletes mes destacades en les seves categories.
En ple moment de creixement en Francesc Moron, que sens dubte és l'ànima de la secció, tingué l'encert de liderar un grup de professors, monitors, mestres i entrenadors com ara els Giné, Llorens, Batallé o Mañé entre d'altres, que van ampliar el quadre tècnic a la vegada que progressivament anaven aportant atletes procedents de les seves escoles i institucions a la base de la secció. A partir d'aquest fet es consolidarà una 'Escola d'Atletisme' que estarà sota la direcció de Sergi Mañé. Els bons resultats no varen tardar en arribar i fruït d'aquest treball, es va poder guanyar el 'Trofeu Joan Sastre' que es concedia al club que més atletes classificava a la prova de la 'Jean Bouin' aconseguint de fer-ho amb mes de 200 corredors en el conjunt de totes les categories, molt per damunt del segon classificat.
A la temporada de 1970 es guanyà el Campionat de Catalunya de quarta categoria, assolint un any desprès revalidar el títol de campió però ara de la tercera categoria. El mateix any 1971 l'equip juvenil de cros format novament per Fernando Grande, Manuel Almenara i Victor Cabrerizo guanyen el 'XXX Gran Premi Internacional Marcelino Gené' a la vegada que es classifiquen per a participar al Campionat d'Espanya on assoleixen el vuitè lloc d'entre els vint participant.
Cabrerizo, Almenara i Grande en aquells primers 70's.
Font: Arxiu del CNM. Ft. SI
Situats ja a l'any 1972 l'equip masculí de pista es proclama campió de grup al 'Campionat de Catalunya' de segona categoria davant de clubs com el Gimnàstic de Tarragona, el Granollers o el Manresa. Això ens permet l'accés a la final de campions de grup celebrada a Reus, on finalment s'aconsegueix revalidar la victòria i l'ascens per primera vegada a la màxima categoria.
Retall de El Mundo Deportivo de 24 d'abril de 1972 confirmant el pas ferm
del C.N. Montjuïc cap a la màxima categoria del Campionat de Catalunya.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Aquest mateix any l'equip femení es situa en un extraordinari vint-i-vuitè lloc en el rànquing estatal, meritòria posició donada la joventut de les components del nostre conjunt. Un cop més es participa a la Copa Pirineus celebrada a Beziers, competint a un bon nivell davant del F.C.Barcelona, l'ASUP de Perpignyan, el GEEG de Girona i el Touluse com a clubs més destacats.
Joaquim Trillo (*)
