El jove Serrat al Club Natació Montjuïc...

El soci n. 486 es dóna d'alta

Per no fer-ho mes difícil, el soci 486 és en Joan Manuel Serrat Teresa. A efectes de la seva arribada al club, però, s'inscriu com a Juan Serrat Teresa - sense catalanitzar ni usar encara el Manuel de segon nom, que li serà afegit uns anys mes tard - en una butlleta segurament omplerta per el seu pare i que alguna mà providencial va salvar de la destrucció a que era destinada. Així és com ha arribat fins avui des de un llunyà 1955:

Anvers i revers de la sol·licitud d'admissió de soci d'en Juan Serrat Teresa. 
Font: Arxiu JCE. Fons Magda Marchador

Amb la autorització del Josep, el seu pare, en Joan és admès i donat d'alta el dia 4 de juny de 1955. Té 11 anys i mig i molt possiblement segueix els pasos d'en Carles, el seu germà gran, que ja ha estat soci del club o al menys hi ha fet algun curset dels dirigits llavors per en Joan 'Janot' Boronat. Com era preceptiu a l'època, la sol·licitud es avalada per dos socis; en aquest cas per en Antoni Bernal, carnisser del carrer Font Rodona 32, i per en Pedro Martínez Carrión, fuster de professió a la França Xica, que serà segon entrenador de natació del club, molt conegut per la seva afecció a la fotografia.

El detall de la seva alta al primer llibre de socis que s'ha conservat a l'administració del club (*) es poc nítid, però sembla deduir-se que la seva baixa es produeix als inicis dels anys seixantes, de manera que conviu poc mes de sis anys amb les generacions de nedadores i nedadors formades per les Carme Ramos, Nuria Llonc, Carme Llorca, Tina Boira, Carme Medina, Júlia Cuesta i altres noies, a la vegada que ens els equips de nois hi trobem als Josep A. Abadias, Juan A. Molinero, Carles Medina, Jordi Carabí, Carles Alonso i demés nedadors dels nascuts sobre els primers anys quaranta.

Detall del full n. 23 del primer llibre de socis del club, legalitzat per el 
Govern Civil de Barcelona amb data de 30 de setembre de 1957.
Font: Arxiu històric del CNM

En Serrat no nedarà mai en proves reglades; però ens consta que, com tants d'altres socis d'aquells anys, utilitza sovint la piscina de Montjuïc - la del Ramos, que ve a ser com el local social del club - on hi passa temps de relació amb les colles de la seva edat, incloent-hi els caps de setmana, tal com ho recorden els companys d'aquells temps.

Anys d'estudis

Aquests anys de transició entre l'acabament de la infantesa i l'arribada de l'adolescència són molt intensos en la vida d'un noi de classe obrera del Poble-sec que, amb els sacrificis dels seus pares, pot anar tirant endavant els seus estudis. Els comença de la mà de la seva estimada Conxita Plasència, la mestra d'infants i veïna que l'acompanyarà diàriament a les seves primers lliçons. Mes tard ingressa als  Escolapis de Sant Antoni per, posteriorment, fer el batxillerat elemental als instituts Ausias March i Milà i Fontanals, aquest darrer encara a la seva antiga ubicació del carrer Canuda. A aquestes alçades dels seus tretze anys en Joan Manuel és un molt bon estudiant, mereixedor de rebre ajuts i beques per a la continuació de la seva formació.

Així ens trobem que passats dos anys desprès de fer-se soci del club ha d'abandonar Barcelona per inscriure's a la 'Universidad Laboral' de Tarragona, on hi romandrà tres anys entre els cursos 1957-58 i el 1959-1960; sempre, però, tornant per les vacances escolars i els estius al seu barri i a la piscina 'vella'. El primer curs ha de fer una mena de reciclatge per adaptar-se als plans d'estudi propis de les universitats laborals creades per el règim franquista (**). Els dos següents cursa el 'Bachillerato Laboral Superior' en l'especialitat de industrial miner, modalitat de torner fresador. En paraules seves al 'Diari de Tarragona' del 28 de novembre de 2022 "Era tan baixet que m'havia de pujar a una capsa de coca-colas per a poder arribar al torn". 

En Joan Manuel Serrat amb el torn a la Universitat Laboral de Tarragona
Font: Facebook. Ex alumnos Universidad Laboral de Tarragona. Ft. SI

A la mateixa entrevista explica el que va suposar per a ell aquest sobtat canvi de vida, pocs mesos abans de fer els catorze anys:

Va ser un canvi molt gran per a mí. Jo era un nen de ciutat, de barri, i vaig anar a un internat amb una disciplina bastant severa... Ens despertaven a una hora inadequada per a qualsevol esser humà. Ens havíem de rentar molt ràpid perquè tot seguit havíem de ser a la porta del col·legi. La laboral era dividida en sis col·legis. Sortíem formats militarment des del col·legi fins al pati d'armes mentre s'alçaven les 'banderas patrias' i cantàvem el 'Cara al Sol'. Desprès anàvem a esmorzar i cap a clase...

Tinc molts records de la Laboral, i molt emocionants, per la gent que hi vaig conèixer. Van ser uns anys molt importants per a mí".

Coincideix a la Laboral de Tarragona amb l'actor Josep Maria Pou, encara que no s'arriben a conèixer en aquest moment. En Josep Maria cursa una altra especialitat - metal·lúrgia - i resideix en un col·legi diferent del d'en Serrat que parava al Balmes, mentre que en Pou ho feia en el 'Lulio', és a dir al Ramon Llull.

Estructura funcional de la Universitat Laboral de Tarragona, amb els sis col·legis 
nomenats d'acord amb la situació nacional-catòlica, amb un delicat 
equilibri entre tres falangistes il·lustres i tres il·lustres catòlics.
Font: Viquipèdia

Per un atzar de la vida, en el moment de fer les milícies universitàries, uns anys mes endavant, en Serrat retorna a les terres tarragonines per a recalar al campament de Castillejos, on s'han de formar els futurs oficials universitaris de l'exèrcit. Amb aquests antecedents sempre ha considerat aquests paratges com a  determinants en la seva educació personal i sentimental; aprofitant les passejades per la Rambla nova de Tarragona, primer, o les anades cap a Cambrils, mes endavant, per a l'acostament cap a les noies, tan reclamat i volgut en aquells anys d'adolescència. 

Joan Manuel Serrat en dos instants de vida quotidiana a la U.L. de Tarragona. La primera 
imatge a la imponent sala-menjador i la segona al dormitori del  col·legi Balmes. 
En el darrer cas amb el genoll dret un pel perjudicat... el futbol, tal vegada ?
Font: Facebook. Ex alumnos Universidad Laboral de Tarragona. Fts. SI

El jove Serrat encara no ha manifestat una vocació artística concreta, però l'any seixanta, un cop finalitzat el període d'estada a la Laboral, comença els seus estudis a la Escola Industrial de Barcelona, on segueix la carrera de Peritatge Agrònom. Retornat al món del seu carrer, on era el Juanito, que "...és un infant que va berenant pa amb oli i sucre, i juga a daus i a 'cavall fort', mig bo, mig bord, escolà i cuca", forma amb tres companys d'estudi i de milícies universitàries - Jordi, Manel i Joaquim - un grup musical que es centra en fer versions de les cançons de l'època; se'n coneix una primera actuació a Sant Cugat del Vallés i el fet que van canviant de nom, provant quin els ha de donar mes èxit... sense obtenir-ne gaire resultat.

Seguint la seva formació l'any 1964 finalitza el Peritatge Agrònom i s'inscriu a la universitat de Barcelona per estudiar biologia, però la seva carrera artística, que ja es troba en fase de llançament, l'impedeix d'acabar aquests estudis.

Del 'Juanito... el de la maña', del seu carrer, al cantant i poeta Joan Manuel Serrat

Sigui com a premi per haver acabat els estudis a la laboral de Tarragona o bé com a estímul per iniciar els de la Escola Industrial, el seu pare li regala la primera guitarra "quan em voltaven somnis dels meus setze anys, encara adolescents...". Segurament és en aquests primers anys seixantes - que el seu món es comença a expandir cap a d'altres interessos i motivacions - quan es produeix l'allunyament de l'entorn del Club Natació Montjuïc. No obstant, com que segueix lligat al barri, encara manté algun tipus de proximitat amb les tres grans institucions esportives del Poble-sec d'aquells anys: l'Agrupació Ciclista Montjuïc (1917), la Unió Esportiva Poble-sec (1928) i el mateix Club Natació Montjuïc (1944).

A tot això els nous interessos i motivacions es van centrant en l'ampliació dels seus coneixements musicals i en la descoberta de les formes literàries i, especialment, de la poesia. No es tracta d'un canvi brusc des del Juanito del barri, amant dels esports. En paraules seves, extretes d'una entrevista amb en Salvador Escamilla de l'any 1976:

"Crec que mai no he estat una persona de canvis i transformacions brutals... Jo he estat, potser, un producte del contacte amb aquesta gent que he conegut i que m'ha ensenyat el que passa i com s'han de fer les coses. Aleshores vaig començar a aprendre veritablement...".

Sembla que empès per els companys del seu grup musical es decideix a provar sort com a solista i es presenta a finals de 1964 a en Salvador Escamilla, que el gener d'aquell mateix any ha posat en marxa Radio-Scope (***), programa emès en directe i amb públic al mític estudi Toresky de Radio Barcelona. Immediatament l'Escamilla copsa el futur que espera a aquell jove d'encara 21 anys i en fa la presentació al seu programa, a la vegada que el converteix en convidat habitual amb una mena de contracte que li assegura a en Joan Manuel 400 pessetes setmanals.

Una de les primeres presentacions d'en Joan Manuel Serrat de l'any 1965 
a l'estudi Toresky de Radio Barcelona, amb en Salvador Escamilla.
Font: Web www.geocities.ws/jmserrat, de Pere Mas Pascual. Ft. SI

El 4 de maig de 1965 fa el seu primer concert, en el marc d'una actuació conjunta dels Setze Jutges com era habitual, en el centre cultural L'Avenç de l'Hospitalet de Llobregat. Els convocats són Remei Margarit, Joan Ramón Bonet i el mateix Joan Manuel. 

Serrat en el primer concert amb els Setze Jutges al centre 
cultural L'Avenç de l'Hospitalet de Llobregat
Font: Hemeroteca La Vanguardia. Ft. L. Udina

L'èxit és fulgurant. El mateix any l'Escamilla el presenta a EDIGSA, la productora i distribuidora de discos catalana creada pocs anys abans, i comença a editar els seus primers EP:

Portada del primer vinil EP d'en Serrat editat per Edigsa l'any 1965
Font: Web discogs.com. Ft. J. Fornas 

Aquesta primera gravació inclou les cançons: 'Una guitarra'; 'Ella em deixa''; 'La mort de l'avi', i 'El mocador', totes amb lletra i música d'en Joan Manuel. 'Ella em deixa', una cançó de desamor, ha estat confirmada per el mateix Serrat com la primera de les que va compondre, per bé que en l'inconscient col·lectiu sempre s'ha considerat 'Una guitarra' com a la primera creació del 'noi del Poble-sec'.

El seu tercer EP, del 1966, inclou dues cançons que han de passar a la història de la cançó en català: 'Cançó de matinada', que obté el primer n. 1 durant moltes setmanes a tota Espanya, tot i ser cantada en català; i 'Paraules d'amor', la cançó dels primers amors adolescents que ha donat veu i ha il·luminat com un far a tantes generacions des de llavors. L'any 1967 la mateixa EDIGSA llança el seu primer LP recollint les cançons composades per el novell cantautor, a la vegada que en treu un segon de 'Cançons Tradicionals' versionades per en Serrat.

Del creixement posterior del Serrat-esponja, que entra en contacte i assimila fent-lo seu a tot i a tothom qui se li posa per davant - sigui a Europa o a l'Amèrica llatina - no n'hem de parlar en aquesta entrada. Altres veus molt mes autoritzades que les nostres ho han fet abastament i encertada. Tan sols referirem l'elogi que en el concert 'Entre Amigos', de l'any 1983, li va dedicar Luis Eduardo Aute quan el presentava:

"Escribir buenas canciones no es tarea fácil; escribir obras maestras en dos lenguas distintas es casi imposible. Sin embargo hay un hombre que lo ha conseguido, un amigo que supo, en un momento muy difícil de mi vida, tenderme una mano así de grande: Joan Manuel Serrat...".

En el record a Joan Boronat Carner...

L'any 1971 la carrera professional d'en Serrat s'ha convertit en un camí triomfal de conquestes de nous públics i noves fites successives. Ha composat alguns dels seus primers grans èxits cantant, des de 1968, en els seus dos idiomes familiars. Ha musicat ja a dos dels poetes castellans mes importants, mig amagats en el context de la dictadura...

Es dona el cas, però, que al seu Club Natació Montjuïc es prepara un homenatge per commemorar la tasca ingent d'un dels fundadors de l'entitat. L'home objecte del reconeixement és en Joan 'Janot' Boronat, que a mes de fundador ha estat president del club i directiu a les federacions catalanes de natació i de rugbi. Altrament la seva figura ha passat a la història del Montjuïc i de la natació catalana com a l'home que, un cop acabada la seva jornada laboral al Banc Central, arribava havent dinat d'una esgarrapada a la piscina de Montjuïc - la del Ramos, és clar... - proveït del seu puro havà i disposat a immergir-se a les aigües de la part poc fonda per - sense deixar ni per un moment de sostenir el puro entre les seves dents - anar instruint en les beceroles de l'art de nedar  a les successives generacions de noies i nois que els cursets del Montjuïc li posaven a les seves mans.

Per a fer aquests actes d'homenatge es va anomenar una comissió organitzadora formada per directius i esportistes de l'època. Un dels membres rellevants en va ser en Eudald Vallés, qui dotà de contingut als actes a celebrar els dies 17 i 19 de setembre d'aquell 1971; dividits en el divendres 17, per la natació i el diumenge 19, per el rugbi.

En Joan Manuel Serrat és un dels convidats a prendre-hi part i ho fa assistint a l'acte del dia 17 i participant en les proves de natació disputades. Mes concretament neda 50 metres acompanyat d'altres antics nedadors del club, entre els quals hi trobem a en Teo Poch i en Josep Cercós.

Foto de grup desprès de participar en l'homenatge a en 'Janot' Boronat: Pere Planas, 
Joan Manuel Serrat, Eulàlia Tauler, Quim Tauler, Teo Poch i Josep Cercós
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Retall del butlletí n. 290, de desembre 1973. En Joan Manuel Serrat 
atenent la signatura d'autògrafs el dia 17 de setembre de 1971
Font: Arxiu JCE. Ft. SI

Com a 'repicó' de la vinculació d'en Serrat al seu barri i a les seves entitats populars, com el Club Natació Montjuïc, serveix de mostra l'entrevista que li fa el periodista José M. Garcia al programa 'Hora XXV', líder dels esports a la cadena SER, el 14 de novembre de 1973. La conversa es produeix enmig d'un dels habituals dicteris del periodista contra l'organització de l'esport espanyol en general i del futbol en particular. A manca de la gravació, que encara no l'hem pogut localitzar, ens servim de la transcripció feta en el n. 290 del butlletí del club per Enric Canela.

Segons aquesta versió, en Joan Manuel Serrat contraposa l'excés de professionalisme de l'esport d'aquells moments amb el que ell va conèixer del Club Natació Montjuïc de finals dels 50's i principis dels 60's; manifestant que va aprendre a nedar de la mà d'en 'Janot' Boronat, de qui no se'n està de fer-ne un elogi contundent.

Mes endavant fa notar que caldrien homes com en Boronat, amb la seva entrega a uns colors i la seva autèntica vocació per la difusió de l'esport. Conclou en Joan Manuel que:

"Esto para mi es el deporte auténtico. Lo otro disfrazado de deporte es una comercialización absurda, que nada tiene que ver con los valores auténticos del deporte. Faltan hombres del entusiasmo de Boronat y Esquiroz, que arrastraron a una juventud que no disponía de medios ni de instalaciones, pero que luchaba con el objetivo de conseguir una piscina cubierta y hacer (del Montjuïc) un club grande...".

I s'acaben els escenaris... ?

Aquest any passat ha vist la gira de comiat dels escenaris - que no de la música - d'en Joan Manuel Serrat Teresa, mitjançant una gira mundial de fins a setanta-quatre concerts iniciada al 'Beacon Theater' de Nova York el 27 d'abril i finalitzada al Palau Sant Jordi de Barcelona, aquest darrer 23 de desembre.

En el decurs del darrer dels seus concerts es van viure un bon nombre de moments de forta emotivitat i empatia Serrat-Públic-Serrat. El 'nano', com el coneixen especialment a l'Amèrica llatina, es va esforçar a mantenir controlades les seves emocions per tal que l'acte resultés festiu, tal com s'havia proposat. Ho va aconseguir, encara que en algun moment les emocions li amenaçaven la gola. 

Ens quedem però, amb dos moments del recital. El primer és el de l'obertura quan, desprès d'arrencar amb 'Temps era temps', va iniciar el diàleg amb els  mes de 15.000 cooficiants de la cerimònia amb la breu declaració que segueix:

Retall de la retransmissió feta per TV3 del darrer recital d'en Joan Manuel, 
al Palau Sant Jordi de Barcelona, el 23 de desembre de 2022.
Font: TV3 a la carta. Editat per Josep Maria Carafí

El segon va succeir poc abans de finalitzar el concert quan, un cop agraït el suport familiar i el del públic, va voler acomiadar-se de tres persones determinants de la seva carrera, totes elles desaparegudes: en Salvador Escamilla (1931-2008), qui va ser l'impulsor i propagandista inicial de la seva trajectòria; en Francesc 'Quico' Sabaté (1940-2010), publicista d'èxit, amic sempre i soci d'en Joan Manuel a l'empresa 'Taller 83', que ha estat l'encarregada de gestionar la seva carrera els darrers quasi quaranta anys; i en Joan Ollé (1955-2022), home de cultura, autor i director de teatre i la tercera cama d'aquest trípode de suport que ha tingut en Serrat en el decurs de la seva tasca professional.

Des del 'Memòries...' no podem menys que desitjar-li al soci n. 486 del Club Natació Montjuïc una molt llarga i profitosa travessia... Salut

Memòries del Montjuïc

(*) Llistat de socis n'hi ha d'haver hagut sempre, és clar, però aquest 'Llibre de Socis' que es guarda a l'arxiu històric del CNM és el primer que s'ha oficialitzat a través del registre d'associacions del Govern Civil de Barcelona, amb autenticació del número de pàgines de que consta per evitar-ne qualsevol manipulació.

(**) Les 'Universidades Laborales' van ser impulsades per en José Antonio Girón de Velasco (1911-1995), 'Camisa vieja' de la falange espanyola que al llarg de setze anys (1941-1957) va ser ministre de treball del règim. Concebudes com una via d'accés subvencionada a una educació de nivell superior per als fills de les classes treballadores del país - 'productores', en el llenguatge oficial - alternativa a la de les universitats clàssiques.

(***) Radio-Scope inicia les seves emissions el 13 de gener de 1964, quan sona per primer cop el 'Bon dia, Catalunya...' d'en Salvador Escamilla amb que obrirà cada matí el nou programa. És el primer en ser emès íntegrament en català, el que li costarà no poques explicacions a la censura del seu autor. Centrat en la promoció de la cultura del país, impulsarà els cantants i música de la 'Nova cançó', seguint el seu lema 'Benvingut el de fora, però primer lo nostre...'

(****) Era el 4 de març de 1983 quan Aute va gravar en directe el disc "Entre amigos", en què el van acompanyar ni més ni menys que Pablo Milanés, Silvio Rodríguez, Teddy Bautista i Joan Manuel Serrat, els discos dels quals havia conegut fent el seu servei militar a Girona. Aquest treball va pujar a les llistes d'èxits i va ser Premi Nacional del Disc  del mateix 1983.

Butlletí. Bones festes de Nadal i Cap d'any...

Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Com cada any en arribar aquests dies les felicitacions i els millors desitjos es multipliquen d'acord amb el nombre de familiars, amics i coneguts. Les xarxes socials no han fet mes que incrementar-ne la proporció en termes geomètrics.

El butlletí del Club Natació Montjuïc, en la seva llarga història de mes de seixanta anys d'edició en paper, no se'n ha estat de complir mes o menys anyalment amb aquesta  tradició. En veurem uns quants exemples.

Als primers butlletins, que agrupaven per regla general un número indeterminat de mesos, l'espai era prou limitat per a que s'esmentes massa formalment la felicitació de les festes. Una primera menció indirecte la trobem en el número vuit, d'octubre-desembre de 1947, quan a la secció de 'Dimes y diretes del Once' s'assenyala que:

"Ahora sólo faltaría que nos tocara el 'Gordo' de Navidad. Sería como para construir una piscina propia, un campo de deportes y una barraca de feria. Ah ! y entonces veríamos sonreír a Diego Devesa, el tesorero."

El que era un dels fundadors del club i que mes endavant en va ser president (1968 i 1972) no va ser mai un home de riure fàcil; però poca broma amb els diners del club que van ser controlats, en els seus anys de tresorer, fins a l'últim cèntim.

En el mateix número ja s'institueix un acte que per molts anys anirà lligat a les festes de Nadal. El 26 de desembre s'anuncia el 'Reparto de Premios' del club, que va tenir lloc a la 'ALAMEDA DEL CÓMICO' (1905-1962), als jardins d'aquest teatre , tant determinant en la vida del 'Paralelo' d'aquells anys. 

Ja als anys 1961 i 1962 ens trobem amb anuncis mes específics vinculats a aquestes celebracions tradicionals:

Retall del butlletí n. 147, de desembre de 1961 (*)

Contraportada del butlletí n. 159, de desembre de 1962

Aquests dos anys són claus en la història del Club Natació Montjuïc. Per primera vegada des de la seva instauració, els Campionats Generals de Catalunya els guanya un equip diferent del C.N. Barcelona, en ambdós casos ho fan els equips del Montjuïc; primer el femení (1961) i l'any següent el masculí (1962) . Tant el retall de 1961 com la contraportada de 1962 ja ens deixen veure una programació mes elaborada dels actes d'aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any. S'hi inclou una funció teatral, amb ball familiar en acabar la representació; el repartiment de premis del dia de Sant Esteve; i una festa 'Reveillon' per a celebrar el Cap d'Any. Serà un format que s'anirà reproduint en els anys següents.

Portada del butlletí n. 310, de novembre-desembre de 1976

L'any 1976 es un altre dels referents a la història del Montjuïc. El mes d'octubre d'aquell any s'ha procedit a la inauguració del que llavors es coneixia com a 'Ciudad Deportiva', encara que fos de manera una mica precària, però es tractava de tirar endavant el projecte, que venia a ser una de les prioritats que s'havia marcat en Joan Ballart en ser escollit president en aquesta seva primera etapa (1972-1981). Dos detalls afegits: malgrat que ja des de mitjans els anys 60's es habitual de veure al butlletí escrits en català, aquesta portada, a l'igual que la totalitat del seu contingut, segueix emprant el castellà; d'altre banda, malgrat guanyar l'espai de la portada en el seu interior no es fa cap esment als actes programats, que de ben segur arriben als socis per altres canals de comunicació.

Portada del butlletí n. 355, de octubre-desembre de 1986

El dia 17 d'octubre de 1986 va ser el de la proclamació per el CIO de la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada. En felicitar les festes aquest número del butlletí no se'n pot estar de recollir el que va ser un esclat d'alegria compartida per una gran majoria dels ciutadans de Barcelona i de tota Catalunya. L'estrella dels Reis Mags porta l'emblema de la candidatura olímpica i assenyala el camí cap al que acabaran sent els millors Jocs de la història, fins aquell moment. L'editorial a les pàgines interiors resalta que:

"FELICITATS!!!!... BARCELONA HA GUANYAT... EL C.N. MONTJUÏC TAMBÉ HA GUANYAT."

literalment així, amb majúscules de cridar. En aquest número, però, tant la portada com el seu interior ja és escrit majoritàriament en català; segueix mancant qualsevol tipus d'informació referent als actes programats, que de ben segur han d'haver existit.

Contraportada del butlletí n. 390, de desembre de 1999

Ja a les acaballes del segle XX ens trobem amb aquesta contraportada felicitant les festes i convidant als socis a assistir al 'Sopar Cotilló de Cap d'Any', a celebrar en el restaurant del club. Per les 9.500 pessetes, equivalents a 57,10 €, es te dret al sopar i als complements per al cotilló. Si s'opta per anar només al cotilló la cosa queda en 3.000 ptes., és a dir els actuals 18 €. S'anuncia, també, la presència d'un Rei - o d'un seu representant - a les instal·lacions del club per a recollir les cartes dels nens que així ho desitgen per el dia 2 de gener de 2000.

M. del M.

(*) Com resulta evident, no hem incorporat l'habitual informació de la font de procedència de les imatges que acompanyen el contingut per tractar-se sempre del butlletí del club de l'Arxiu JCE, equivalent al propi del 'Memòries del Montjuïc...'

Pequeña crónica de una despedida alegre y emocionada...

En memòria de Josep Brascó i Catà

Ayer, 12 de diciembre, llegó la hora esperada para poder reencontrarnos en torno a la memoria de 'Pepe' Brascó, celebrando su recorrido vital y, muy especialmente, el deportivo

Contamos con la asistencia de sus dos familias: la de la sangre, siempre querida aunque a menudo fuera desde la lejanía por el recorrido 'mediterráneo' de Josep; y la del 'planeta' Waterpolo, del que hizo la razón de ser de otro pilar de su vida.

Pese a que la dispersión de las fechas previas no invitaban al optimismo en cuanto a la participación, lo cierto es que a la hora convenida la entrada de la gente de los clubs y entidades era continuada, llegándose a cumplir un aforo muy importante.

El acto se diseñó con dos partes diferenciadas. La primera, de carácter más oficial, iniciada con el agradecimiento a la amabilidad del Club Natació Atlètic-Barceloneta por darnos acogida, a la vez que se daba la bienvenida a los participantes. Seguidamente Sergi Massó, l acertado conductor del evento, dio paso a los audiovisuales preparados para la ocasión, dos de los cuales os presentamos en esta entrada.

Finalizada la proyección, tuvieron lugar los parlamentos, todos ellos de fuerte expresividad y medidamente breves. Inició las intervenciones Lidia Flaqué que, además de sus dilatadas tareas directivas en el waterpolo, intervenía en nombre de los deportistas del Montjuïc que, junto con el Mediterráneo, se encuentran en el origen de la carrera deportiva de Josep; resaltó la amistad establecida entre ellos en los múltiples encuentros internacionales a lo largo de tantos años.

A continuación tomó la palabra Yiannis Giannuris, el destacada dirigente nacional e internacional, que con otras personas desplazadas desde Grecia representaban la segunda patria deportiva de 'Πέπε' Brascó. Se hizo eco de su prolongada amistad desde que un día de 1983 Josep fue llamado a dirigir la selección nacional griega, destacando del homenajeado su comprobada valentía para apostar por los jóvenes valores de nuestro deporte.

Cerró los parlamentos Manel 'Lolo' Ibern, hombre de waterpolo en el que ha acometido todas las funciones ejecutivas y directivas posibles. Resaltó la calidad pionera de Brascó al abrir camino a la profesionalización de los entrenadores de waterpolo del país, hasta entonces todavía amateurs. En medio de su intervención tuvo lugar una de las sorpresas de la noche, al llamar para intervenir a Manel Estiarte que se encontraba entre los participantes, quien quiso dedicar unas palabras al impulsor de su carrera, cuando sólo tenía quince años, como el eterno MVP de tantas competiciones internacionales, incluyendo cinco JJ.OO. consecutivos.

Manel Estiarte, llamado a intervenir por en 'Lolo' Ibern
en la recuerda de Josep Brascó Cata del día de ayer.
Fuente: Facebook 'Waterpolo Friends'

Finalizados los parlamentos el conductor dio paso a la segunda parte programada, donde de manera más informal los participantes reencontraban y reconocían viejas amistades y conocimientos, mientras que la entidad anfitriona les ofrecía un refrigerio. Hubo tiempo, también, para que la familia pudiera atender a todas las personas interesadas en saludarles.

No nos queda más que agradecer al Club Natació Atlètic-Barceloneta su hospitalidad y felicitarnos a todos por haber demostrado que el 'planeta' Waterpolo del país está bien vivo cuando la ocasión le llama a comparecer.

'Entre amigos', presenta un resumen del recorrido deportivo
y profesional de Josep Brascó i Catà

El segundo vídeo explica, en palabras del propio Brascó, la anécdota referida
en la primera vez que habló con 'Bandy' Zolyomy (*)

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (**)

(*) Como toda la organización de este evento, los vídeos estuvieron preparados por el colectivo organizador, con el apoyo técnico de 'Memorias del Montjuïc...'

(**) Tal y como estaba previsto, ayer mismo este colectivo liquidó su existencia, dando fe de ello Quim Pujol que estaba presente. En realidad este conjunto de personas que lo hemos formado hasta ayer lo único que pretendíamos era remarcar que la labor de organización, siempre coordinada con la familia Brascó-Julià, venía de la base del waterpolo del país, huyendo de cualquier tipo de personalismo de personas o entidades.

Petita crònica d'un comiat alegre i emocionat...

En recordança d'en Josep Brascó i Catà

Ahir, 12 de desembre, va arribar l'hora esperada per a poder retrobar-nos al voltant de la memòria d'en 'Pepe' Brascó, tot celebrant els seu recorregut vital i, molt especialment, l'esportiu

Vam comptar amb l'assistència de les seves dues famílies: la de la sang, sempre estimada encara que sovint fos en la llunyania per el recorregut 'mediterrani' d'en Josep; i la del 'planeta' Waterpolo, del qual en va fer la raó de ser d'un altre pilar de la seva vida. 

Malgrat que la dispersió de les dates prèvies no convidaven a l'optimisme per el que fa a la participació, el cert és que a l'hora convinguda l'entrada de la gent dels clubs i entitats era continuada, arribant-se a acomplir un aforament molt important.

L'acte es va dissenyar amb dues parts diferenciades. La primera, de caràcter mes oficial, iniciada amb l'agraïment a l'amabilitat del Club Natació Atlètic-Barceloneta per donar-nos acollida, a la vegada que és donava la benvinguda als participants. Tot seguit en Sergi Massó, l'encertat conductor de l'esdeveniment, donà pas als audiovisuals preparats per a l'ocasió, dos dels quals us els presentem en aquesta entrada.

Finalitzada la projecció tingueren lloc els parlaments, tot ells de forta expressivitat i mesuradament breus. Inicià les intervencions la Lidia Flaqué que, a mes de les seves dilatades tasques directives en el waterpolo, intervenia en nom dels esportistes del Montjuïc que es troben en l'origen de la carrera esportiva d'en Josep, juntament amb els del Mediterrani. La Lidia ressaltà l'amistat establerta amb en 'Pepe' en les múltiples trobades en esdeveniments internacionals al llarg de tants anys.

A continuació prengué la paraula en Yiannis Giannouris, personalitat rellevant en el món del waterpolo grec i internacional, que amb d'altres persones desplaçades expressament des de Grècia representaven la segona pàtria esportiva d'en 'Πέπε' Brascó. Es va fer ressò de la seva prolongada amistat des de que un dia de 1983 en Josep fou cridat a dirigir la selecció nacional del país hel·lè, tot destacant de l'homenatjat la seva comprobada valentía per apostar per els joves valors del nostre esport.

Tancà els parlaments en Manel 'Lolo' Ibern, home del waterpolo en el qual ha exercit quasi totes les funcions executives i directives possibles. Ressaltà la qualitat pionera d'en Brascó en obrir camí a la professionalització dels entrenadors del país, fins llavors encara amateurs. Al mig de la seva intervenció va tenir lloc una de les sorpreses de la nit, en convidar a l'estrada a en Manel Estiarte que es trobava entre els participants, qui va voler dedicar unes sentides paraules a l'impulsor de la seva carrera, quan just tenia quinze anys, com a l'etern MVP de tantes competicions internacionals, incloent cinc Jocs Olímpics consecutius.

En Manel Estiarte, cridat a intervenir per en 'Lolo' Ibern
en la recordança d'en Josep Brascó Catà del dia d'ahir.
Font: Facebook 'Waterpolo Friends'

Acabats els parlaments el conductor donà pas a la segona part programada, on de manera mes informal els participants es retrobaven i reconeixien velles amistats i coneixences, mentre que l'entitat amfitriona els hi oferia un refrigeri. Hi hagué temps, també, per a que la família pogués atendre a totes les persones interessades a saludar-los.

Des d'aquest bloc no ens queda més que agrair al Club Natació Atlètic-Barceloneta la seva hospitalitat i felicitar-nos a tots els participants per haver demostrat que el 'planeta' Waterpolo del país és ben viu i despert quan l'ocasió el crida a comparèixer.

'Entre amics', presenta un resum del recorregut esportiu 
i professional d'en Josep Brascó i Catà

El segon vídeo explica, en paraules del mateix Brascó, l'anècdota referida 
a la primera vegada en que va parlar amb en 'Bandy' Zolyomy (*)

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (**)

(*) Com tota la resta de l'operatiu d'aquest esdeveniment, el vídeos varen ser preparats per el col·lectiu organitzador, amb el suport tècnic de 'Memòries del Montjuïc...'

(**) Tal com era previst, ahir mateix aquest col·lectiu va finiquitar la seva existència, donant-ne fe en Quim Pujol que n'era present. En realitat aquest conjunt de persones que l'han constituït fins ahir l'únic que volíem era remarcar que la tasca d'organització, sempre coordinada amb la família Brascó-Julià, venia de la base del waterpolo del país, fugint de qualsevol tipus de protagonisme de persones o entitats.

Acto de conmemoración de la vida de Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de diciembre...

Josep Brascó junto al mar de la isla de Chios, en su segunda etapa
griega, de 1989 a 1992, para entrenar en el NO Chios de waterpolo.
Fuente: Archivo JCE. Fondo Josep Brascó

Hoy, tres de diciembre, es el día en que Josep 'Pepe' Brascó habría cumplido sus noventa y tres años. Su traspaso, sucedido el pasado lunes 28 de noviembre, nos ha privado de poder celebrarlo con él, como veníamos haciendo en estos últimos tiempos.

Pese a la extrañeza de su ausencia, estamos seguros de que su vida ha sido plena y satisfactoria en lo deportivo y lo profesional. Iniciado en 1945 en el histórico Club Deportivo Mediterráneo, a finales de 1951 se incorpora al Club Natació Montjuïc; primero como nadador - en su especialidad de espalda - y waterpolista (1951-1966) y seguidamente como entrenador del equipo de waterpolo del club (1966-1972). Acontece después su etapa de crecimiento y plenitud como entrenador; pasando por tres equipos nacionales diferentes: España, Arabia Saudí y Grecia, y completando su historial con la dirección de numerosos clubes de estos mismos países, a los que hay que añadir otros de Italia y Egipto. En total casi sesenta años de compromiso y entrega al deporte que ha sido uno de los pilares de su vida.

Otro de estos pilares ha sido, sin duda, la familia formada con su compañera, Neus Julià, que dio el fruto de sus tres hijos - David, Carles e Irma -, complementada más adelante con la llegada de los nietos.

Creemos, firmemente, que un posible tercer pilar ha sido el de la amistad. Amistad que en 'Pepe' Brascó ha sabido sembrar y cultivar en sus diversas vueltas por el mundo. Son muchísimas las muestras de empatía que su marcha ha despertado en tantos y tantos rincones del 'planeta' Waterpolo. Muchos de los que le hemos tratado y amado lo recordamos estos últimos años, en los que venía sufriendo graves dificultades de movilidad, recordándonos con aquella pose pícara de sus ojos achinados:

" ! Nano, yo ya estoy en la 'pole position', eh !...'

afortunadamente se ha podido mantener un montón de años, antes de emprender definitivamente la marcha.

De acuerdo con este gran número de amistades de todo el mundo, el 'Colectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) propone celebrar el próximo lunes día 12 de diciembre la vida de Josep Brascó i Catà, según la convocatoria que adjuntamos:

Acto de conmemoración de la vida de Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de diciembre a las 18:30 en la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

La organización de este acto cuenta con la aprobación, el apoyo y la presencia de la familia Brascó-Julià que, dadas las circunstancias, lo considera como el de la despedida oficial de su compañero, padre, abuelo y demás relaciones propias de su entorno más directo.

Por otro lado, podemos contar con la inestimable colaboración del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimado esfuerzos para que esta celebración pueda tener lugar en una sala y un ambiente digno de la ocasión.

¡Os esperamos!

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya'

(*) Este colectivo no existe como ninguna estructura formal o institucional. Se trata sólo de un nombre elegido por aquel conjunto de personas, entidades e instituciones que nos hemos sentido llamados a promover este acto, entendiendo que había que huir de protagonismos de personas o entidades. Es un acto promovido desde la base del waterpolo nacional e internacional. Si por aquellas casualidades este nombre ya existiera como figura institucionalizada de alguna otra entidad o grupo de personas, les rogamos disculpas por haber tomado prestado su nombre de forma puntual.

(**) En este mismo blog se puede encontrar una entrada del 'Carnet de Soci', donde con más extensión damos cuenta de una entrevista celebrada con el mismo Brascó en su casa del barrio de Sants, a finales de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html

Acte de commemoració de la vida d'en Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de desembre...

Josep Brascó vora la mar de l'illa de Chios, en la seva segona etapa 
grega, del 1989 al 1992, per entrenar al NO Chios de waterpolo.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó

Avui, tres de desembre, és el dia que en Josep 'Pepe' Brascó hauria acomplert els seus noranta-tres anys. El seu traspàs, succeït el passat dilluns 28 de novembre, ens ha privat de poder-ho celebrar amb ell, com fèiem aquests darrers temps.

Malgrat l'estranyesa de la seva absència, som segurs que la seva vida ha estat plena i satisfactòria en l'aspecte esportiu i professional. Iniciat l'any 1945 en l'històric Club Esportiu Mediterrani, a finals de 1951 s'incorpora al Club Natació Montjuïc; primer com a nedador - en la seva especialitat d'esquena - i waterpolista (1951-1966) i seguidament com a entrenador de l'equip de waterpolo del club (1966-1972). S'esdevé desprès la seva etapa de creixement i plenitud com a entrenador; passant per tres equips nacionals diferents: Espanya, Aràbia Saudí i Grècia, i completant el seu historial amb la direcció de nombrosos clubs d'aquests mateixos països, als que cal afegir altres d'Italia i d'Egipte. En total quasi seixanta anys de compromís i entrega a l'esport que ha estat un dels pilars de la seva vida.

Un altre d'aquests pilars ha estat, sens dubte, la família formada amb la seva companya, Neus Julià, que va donar el fruït dels seus tres fills - en David, en Carles i la Irma -, complementada mes endavant amb l'arribada dels nets.

Pensem, ben sincerament, que un possible tercer pilar ha estat el de l'amistat. Amistat que en 'Pepe' Brascó ha sabut sembrar i cultivar en les seves diverses voltes per el món. Són moltíssimes les mostres d'empatia que la seva marxa ha despertat en tants i tants racons del 'planeta' Waterpolo. Molts dels que l'hem tractat i estimat el recordem aquests darrers anys, en que venia patint greus dificultats de mobilitat, tot recordant-nos amb aquell posat murri dels seus ulls enxinats:

" ! Nano, jo ja estic a la 'pole position', eh !...'

afortunadament s'hi ha pogut mantenir una pila d'anys, abans d'emprendre definitivament la marxa.

D'acord amb aquesta munió d'amistats de tot el món, el 'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) proposa celebrar el proper dilluns dia 12 de desembre la vida d'en Josep Brascó i Catà, segons la convocatòria que adjuntem:

Acte de commemoració de la vida d'en Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de desembre a les 18:30 a la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

L'organització d'aquest acte compta amb l'aprovació, el suport i la presència de la família Brascó-Julià que, ateses les circumstàncies, el considera com el del comiat oficial del seu company, pare, avi i demés relacions pròpies del seu entorn mes directe.

D'altre banda podem comptar amb la inestimable col·laboració del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimat esforços per a que aquesta celebració pugui tenir lloc en una sala i un ambient digne de l'ocasió.

Us hi esperem !

Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya

(*) Aquest col·lectiu no existeix com a cap estructura formal o institucional. Es tracta, només, d'un nom triat per aquell conjunt de persones, entitats i institucions que ens hem sentit cridats a promoure aquest acte, entenent que calia fugir de protagonismes de persones o entitats. És un acte promogut des de la base del waterpolo nacional i internacional. Si per aquelles casualitats aquest nom ja existís com a figura institucionalitzada d'alguna altre entitat o grup de persones, els hi preguem disculpes per haver-ne manllevat el seu nom de manera puntual.

(**) En aquest mateix bloc hi podeu trobar una entrada del 'Carnet de Soci', on amb més extensió donem compta d'una entrevista celebrada amb el mateix Brascó a la seva casa del barri de Sants, a les acaballes de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html