Butlletí. Bones festes de Nadal i Cap d'any...

Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Com cada any en arribar aquests dies les felicitacions i els millors desitjos es multipliquen d'acord amb el nombre de familiars, amics i coneguts. Les xarxes socials no han fet mes que incrementar-ne la proporció en termes geomètrics.

El butlletí del Club Natació Montjuïc, en la seva llarga història de mes de seixanta anys d'edició en paper, no se'n ha estat de complir mes o menys anyalment amb aquesta  tradició. En veurem uns quants exemples.

Als primers butlletins, que agrupaven per regla general un número indeterminat de mesos, l'espai era prou limitat per a que s'esmentes massa formalment la felicitació de les festes. Una primera menció indirecte la trobem en el número vuit, d'octubre-desembre de 1947, quan a la secció de 'Dimes y diretes del Once' s'assenyala que:

"Ahora sólo faltaría que nos tocara el 'Gordo' de Navidad. Sería como para construir una piscina propia, un campo de deportes y una barraca de feria. Ah ! y entonces veríamos sonreír a Diego Devesa, el tesorero."

El que era un dels fundadors del club i que mes endavant en va ser president (1968 i 1972) no va ser mai un home de riure fàcil; però poca broma amb els diners del club que van ser controlats, en els seus anys de tresorer, fins a l'últim cèntim.

En el mateix número ja s'institueix un acte que per molts anys anirà lligat a les festes de Nadal. El 26 de desembre s'anuncia el 'Reparto de Premios' del club, que va tenir lloc a la 'ALAMEDA DEL CÓMICO' (1905-1962), als jardins d'aquest teatre , tant determinant en la vida del 'Paralelo' d'aquells anys. 

Ja als anys 1961 i 1962 ens trobem amb anuncis mes específics vinculats a aquestes celebracions tradicionals:

Retall del butlletí n. 147, de desembre de 1961 (*)

Contraportada del butlletí n. 159, de desembre de 1962

Aquests dos anys són claus en la història del Club Natació Montjuïc. Per primera vegada des de la seva instauració, els Campionats Generals de Catalunya els guanya un equip diferent del C.N. Barcelona, en ambdós casos ho fan els equips del Montjuïc; primer el femení (1961) i l'any següent el masculí (1962) . Tant el retall de 1961 com la contraportada de 1962 ja ens deixen veure una programació mes elaborada dels actes d'aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any. S'hi inclou una funció teatral, amb ball familiar en acabar la representació; el repartiment de premis del dia de Sant Esteve; i una festa 'Reveillon' per a celebrar el Cap d'Any. Serà un format que s'anirà reproduint en els anys següents.

Portada del butlletí n. 310, de novembre-desembre de 1976

L'any 1976 es un altre dels referents a la història del Montjuïc. El mes d'octubre d'aquell any s'ha procedit a la inauguració del que llavors es coneixia com a 'Ciudad Deportiva', encara que fos de manera una mica precària, però es tractava de tirar endavant el projecte, que venia a ser una de les prioritats que s'havia marcat en Joan Ballart en ser escollit president en aquesta seva primera etapa (1972-1981). Dos detalls afegits: malgrat que ja des de mitjans els anys 60's es habitual de veure al butlletí escrits en català, aquesta portada, a l'igual que la totalitat del seu contingut, segueix emprant el castellà; d'altre banda, malgrat guanyar l'espai de la portada en el seu interior no es fa cap esment als actes programats, que de ben segur arriben als socis per altres canals de comunicació.

Portada del butlletí n. 355, de octubre-desembre de 1986

El dia 17 d'octubre de 1986 va ser el de la proclamació per el CIO de la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada. En felicitar les festes aquest número del butlletí no se'n pot estar de recollir el que va ser un esclat d'alegria compartida per una gran majoria dels ciutadans de Barcelona i de tota Catalunya. L'estrella dels Reis Mags porta l'emblema de la candidatura olímpica i assenyala el camí cap al que acabaran sent els millors Jocs de la història, fins aquell moment. L'editorial a les pàgines interiors resalta que:

"FELICITATS!!!!... BARCELONA HA GUANYAT... EL C.N. MONTJUÏC TAMBÉ HA GUANYAT."

literalment així, amb majúscules de cridar. En aquest número, però, tant la portada com el seu interior ja és escrit majoritàriament en català; segueix mancant qualsevol tipus d'informació referent als actes programats, que de ben segur han d'haver existit.

Contraportada del butlletí n. 390, de desembre de 1999

Ja a les acaballes del segle XX ens trobem amb aquesta contraportada felicitant les festes i convidant als socis a assistir al 'Sopar Cotilló de Cap d'Any', a celebrar en el restaurant del club. Per les 9.500 pessetes, equivalents a 57,10 €, es te dret al sopar i als complements per al cotilló. Si s'opta per anar només al cotilló la cosa queda en 3.000 ptes., és a dir els actuals 18 €. S'anuncia, també, la presència d'un Rei - o d'un seu representant - a les instal·lacions del club per a recollir les cartes dels nens que així ho desitgen per el dia 2 de gener de 2000.

M. del M.

(*) Com resulta evident, no hem incorporat l'habitual informació de la font de procedència de les imatges que acompanyen el contingut per tractar-se sempre del butlletí del club de l'Arxiu JCE, equivalent al propi del 'Memòries del Montjuïc...'

Pequeña crónica de una despedida alegre y emocionada...

En memòria de Josep Brascó i Catà

Ayer, 12 de diciembre, llegó la hora esperada para poder reencontrarnos en torno a la memoria de 'Pepe' Brascó, celebrando su recorrido vital y, muy especialmente, el deportivo

Contamos con la asistencia de sus dos familias: la de la sangre, siempre querida aunque a menudo fuera desde la lejanía por el recorrido 'mediterráneo' de Josep; y la del 'planeta' Waterpolo, del que hizo la razón de ser de otro pilar de su vida.

Pese a que la dispersión de las fechas previas no invitaban al optimismo en cuanto a la participación, lo cierto es que a la hora convenida la entrada de la gente de los clubs y entidades era continuada, llegándose a cumplir un aforo muy importante.

El acto se diseñó con dos partes diferenciadas. La primera, de carácter más oficial, iniciada con el agradecimiento a la amabilidad del Club Natació Atlètic-Barceloneta por darnos acogida, a la vez que se daba la bienvenida a los participantes. Seguidamente Sergi Massó, l acertado conductor del evento, dio paso a los audiovisuales preparados para la ocasión, dos de los cuales os presentamos en esta entrada.

Finalizada la proyección, tuvieron lugar los parlamentos, todos ellos de fuerte expresividad y medidamente breves. Inició las intervenciones Lidia Flaqué que, además de sus dilatadas tareas directivas en el waterpolo, intervenía en nombre de los deportistas del Montjuïc que, junto con el Mediterráneo, se encuentran en el origen de la carrera deportiva de Josep; resaltó la amistad establecida entre ellos en los múltiples encuentros internacionales a lo largo de tantos años.

A continuación tomó la palabra Yiannis Giannuris, el destacada dirigente nacional e internacional, que con otras personas desplazadas desde Grecia representaban la segunda patria deportiva de 'Πέπε' Brascó. Se hizo eco de su prolongada amistad desde que un día de 1983 Josep fue llamado a dirigir la selección nacional griega, destacando del homenajeado su comprobada valentía para apostar por los jóvenes valores de nuestro deporte.

Cerró los parlamentos Manel 'Lolo' Ibern, hombre de waterpolo en el que ha acometido todas las funciones ejecutivas y directivas posibles. Resaltó la calidad pionera de Brascó al abrir camino a la profesionalización de los entrenadores de waterpolo del país, hasta entonces todavía amateurs. En medio de su intervención tuvo lugar una de las sorpresas de la noche, al llamar para intervenir a Manel Estiarte que se encontraba entre los participantes, quien quiso dedicar unas palabras al impulsor de su carrera, cuando sólo tenía quince años, como el eterno MVP de tantas competiciones internacionales, incluyendo cinco JJ.OO. consecutivos.

Manel Estiarte, llamado a intervenir por en 'Lolo' Ibern
en la recuerda de Josep Brascó Cata del día de ayer.
Fuente: Facebook 'Waterpolo Friends'

Finalizados los parlamentos el conductor dio paso a la segunda parte programada, donde de manera más informal los participantes reencontraban y reconocían viejas amistades y conocimientos, mientras que la entidad anfitriona les ofrecía un refrigerio. Hubo tiempo, también, para que la familia pudiera atender a todas las personas interesadas en saludarles.

No nos queda más que agradecer al Club Natació Atlètic-Barceloneta su hospitalidad y felicitarnos a todos por haber demostrado que el 'planeta' Waterpolo del país está bien vivo cuando la ocasión le llama a comparecer.

'Entre amigos', presenta un resumen del recorrido deportivo
y profesional de Josep Brascó i Catà

El segundo vídeo explica, en palabras del propio Brascó, la anécdota referida
en la primera vez que habló con 'Bandy' Zolyomy (*)

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (**)

(*) Como toda la organización de este evento, los vídeos estuvieron preparados por el colectivo organizador, con el apoyo técnico de 'Memorias del Montjuïc...'

(**) Tal y como estaba previsto, ayer mismo este colectivo liquidó su existencia, dando fe de ello Quim Pujol que estaba presente. En realidad este conjunto de personas que lo hemos formado hasta ayer lo único que pretendíamos era remarcar que la labor de organización, siempre coordinada con la familia Brascó-Julià, venía de la base del waterpolo del país, huyendo de cualquier tipo de personalismo de personas o entidades.

Petita crònica d'un comiat alegre i emocionat...

En recordança d'en Josep Brascó i Catà

Ahir, 12 de desembre, va arribar l'hora esperada per a poder retrobar-nos al voltant de la memòria d'en 'Pepe' Brascó, tot celebrant els seu recorregut vital i, molt especialment, l'esportiu

Vam comptar amb l'assistència de les seves dues famílies: la de la sang, sempre estimada encara que sovint fos en la llunyania per el recorregut 'mediterrani' d'en Josep; i la del 'planeta' Waterpolo, del qual en va fer la raó de ser d'un altre pilar de la seva vida. 

Malgrat que la dispersió de les dates prèvies no convidaven a l'optimisme per el que fa a la participació, el cert és que a l'hora convinguda l'entrada de la gent dels clubs i entitats era continuada, arribant-se a acomplir un aforament molt important.

L'acte es va dissenyar amb dues parts diferenciades. La primera, de caràcter mes oficial, iniciada amb l'agraïment a l'amabilitat del Club Natació Atlètic-Barceloneta per donar-nos acollida, a la vegada que és donava la benvinguda als participants. Tot seguit en Sergi Massó, l'encertat conductor de l'esdeveniment, donà pas als audiovisuals preparats per a l'ocasió, dos dels quals us els presentem en aquesta entrada.

Finalitzada la projecció tingueren lloc els parlaments, tot ells de forta expressivitat i mesuradament breus. Inicià les intervencions la Lidia Flaqué que, a mes de les seves dilatades tasques directives en el waterpolo, intervenia en nom dels esportistes del Montjuïc que es troben en l'origen de la carrera esportiva d'en Josep, juntament amb els del Mediterrani. La Lidia ressaltà l'amistat establerta amb en 'Pepe' en les múltiples trobades en esdeveniments internacionals al llarg de tants anys.

A continuació prengué la paraula en Yiannis Giannouris, personalitat rellevant en el món del waterpolo grec i internacional, que amb d'altres persones desplaçades expressament des de Grècia representaven la segona pàtria esportiva d'en 'Πέπε' Brascó. Es va fer ressò de la seva prolongada amistat des de que un dia de 1983 en Josep fou cridat a dirigir la selecció nacional del país hel·lè, tot destacant de l'homenatjat la seva comprobada valentía per apostar per els joves valors del nostre esport.

Tancà els parlaments en Manel 'Lolo' Ibern, home del waterpolo en el qual ha exercit quasi totes les funcions executives i directives possibles. Ressaltà la qualitat pionera d'en Brascó en obrir camí a la professionalització dels entrenadors del país, fins llavors encara amateurs. Al mig de la seva intervenció va tenir lloc una de les sorpreses de la nit, en convidar a l'estrada a en Manel Estiarte que es trobava entre els participants, qui va voler dedicar unes sentides paraules a l'impulsor de la seva carrera, quan just tenia quinze anys, com a l'etern MVP de tantes competicions internacionals, incloent cinc Jocs Olímpics consecutius.

En Manel Estiarte, cridat a intervenir per en 'Lolo' Ibern
en la recordança d'en Josep Brascó Catà del dia d'ahir.
Font: Facebook 'Waterpolo Friends'

Acabats els parlaments el conductor donà pas a la segona part programada, on de manera mes informal els participants es retrobaven i reconeixien velles amistats i coneixences, mentre que l'entitat amfitriona els hi oferia un refrigeri. Hi hagué temps, també, per a que la família pogués atendre a totes les persones interessades a saludar-los.

Des d'aquest bloc no ens queda més que agrair al Club Natació Atlètic-Barceloneta la seva hospitalitat i felicitar-nos a tots els participants per haver demostrat que el 'planeta' Waterpolo del país és ben viu i despert quan l'ocasió el crida a comparèixer.

'Entre amics', presenta un resum del recorregut esportiu 
i professional d'en Josep Brascó i Catà

El segon vídeo explica, en paraules del mateix Brascó, l'anècdota referida 
a la primera vegada en que va parlar amb en 'Bandy' Zolyomy (*)

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (**)

(*) Com tota la resta de l'operatiu d'aquest esdeveniment, el vídeos varen ser preparats per el col·lectiu organitzador, amb el suport tècnic de 'Memòries del Montjuïc...'

(**) Tal com era previst, ahir mateix aquest col·lectiu va finiquitar la seva existència, donant-ne fe en Quim Pujol que n'era present. En realitat aquest conjunt de persones que l'han constituït fins ahir l'únic que volíem era remarcar que la tasca d'organització, sempre coordinada amb la família Brascó-Julià, venia de la base del waterpolo del país, fugint de qualsevol tipus de protagonisme de persones o entitats.

Acto de conmemoración de la vida de Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de diciembre...

Josep Brascó junto al mar de la isla de Chios, en su segunda etapa
griega, de 1989 a 1992, para entrenar en el NO Chios de waterpolo.
Fuente: Archivo JCE. Fondo Josep Brascó

Hoy, tres de diciembre, es el día en que Josep 'Pepe' Brascó habría cumplido sus noventa y tres años. Su traspaso, sucedido el pasado lunes 28 de noviembre, nos ha privado de poder celebrarlo con él, como veníamos haciendo en estos últimos tiempos.

Pese a la extrañeza de su ausencia, estamos seguros de que su vida ha sido plena y satisfactoria en lo deportivo y lo profesional. Iniciado en 1945 en el histórico Club Deportivo Mediterráneo, a finales de 1951 se incorpora al Club Natació Montjuïc; primero como nadador - en su especialidad de espalda - y waterpolista (1951-1966) y seguidamente como entrenador del equipo de waterpolo del club (1966-1972). Acontece después su etapa de crecimiento y plenitud como entrenador; pasando por tres equipos nacionales diferentes: España, Arabia Saudí y Grecia, y completando su historial con la dirección de numerosos clubes de estos mismos países, a los que hay que añadir otros de Italia y Egipto. En total casi sesenta años de compromiso y entrega al deporte que ha sido uno de los pilares de su vida.

Otro de estos pilares ha sido, sin duda, la familia formada con su compañera, Neus Julià, que dio el fruto de sus tres hijos - David, Carles e Irma -, complementada más adelante con la llegada de los nietos.

Creemos, firmemente, que un posible tercer pilar ha sido el de la amistad. Amistad que en 'Pepe' Brascó ha sabido sembrar y cultivar en sus diversas vueltas por el mundo. Son muchísimas las muestras de empatía que su marcha ha despertado en tantos y tantos rincones del 'planeta' Waterpolo. Muchos de los que le hemos tratado y amado lo recordamos estos últimos años, en los que venía sufriendo graves dificultades de movilidad, recordándonos con aquella pose pícara de sus ojos achinados:

" ! Nano, yo ya estoy en la 'pole position', eh !...'

afortunadamente se ha podido mantener un montón de años, antes de emprender definitivamente la marcha.

De acuerdo con este gran número de amistades de todo el mundo, el 'Colectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) propone celebrar el próximo lunes día 12 de diciembre la vida de Josep Brascó i Catà, según la convocatoria que adjuntamos:

Acto de conmemoración de la vida de Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de diciembre a las 18:30 en la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

La organización de este acto cuenta con la aprobación, el apoyo y la presencia de la familia Brascó-Julià que, dadas las circunstancias, lo considera como el de la despedida oficial de su compañero, padre, abuelo y demás relaciones propias de su entorno más directo.

Por otro lado, podemos contar con la inestimable colaboración del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimado esfuerzos para que esta celebración pueda tener lugar en una sala y un ambiente digno de la ocasión.

¡Os esperamos!

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya'

(*) Este colectivo no existe como ninguna estructura formal o institucional. Se trata sólo de un nombre elegido por aquel conjunto de personas, entidades e instituciones que nos hemos sentido llamados a promover este acto, entendiendo que había que huir de protagonismos de personas o entidades. Es un acto promovido desde la base del waterpolo nacional e internacional. Si por aquellas casualidades este nombre ya existiera como figura institucionalizada de alguna otra entidad o grupo de personas, les rogamos disculpas por haber tomado prestado su nombre de forma puntual.

(**) En este mismo blog se puede encontrar una entrada del 'Carnet de Soci', donde con más extensión damos cuenta de una entrevista celebrada con el mismo Brascó en su casa del barrio de Sants, a finales de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html

Acte de commemoració de la vida d'en Josep Brascó i Catà (1929-2022), del 12 de desembre...

Josep Brascó vora la mar de l'illa de Chios, en la seva segona etapa 
grega, del 1989 al 1992, per entrenar al NO Chios de waterpolo.
Font: Arxiu JCE. Fons Josep Brascó

Avui, tres de desembre, és el dia que en Josep 'Pepe' Brascó hauria acomplert els seus noranta-tres anys. El seu traspàs, succeït el passat dilluns 28 de novembre, ens ha privat de poder-ho celebrar amb ell, com fèiem aquests darrers temps.

Malgrat l'estranyesa de la seva absència, som segurs que la seva vida ha estat plena i satisfactòria en l'aspecte esportiu i professional. Iniciat l'any 1945 en l'històric Club Esportiu Mediterrani, a finals de 1951 s'incorpora al Club Natació Montjuïc; primer com a nedador - en la seva especialitat d'esquena - i waterpolista (1951-1966) i seguidament com a entrenador de l'equip de waterpolo del club (1966-1972). S'esdevé desprès la seva etapa de creixement i plenitud com a entrenador; passant per tres equips nacionals diferents: Espanya, Aràbia Saudí i Grècia, i completant el seu historial amb la direcció de nombrosos clubs d'aquests mateixos països, als que cal afegir altres d'Italia i d'Egipte. En total quasi seixanta anys de compromís i entrega a l'esport que ha estat un dels pilars de la seva vida.

Un altre d'aquests pilars ha estat, sens dubte, la família formada amb la seva companya, Neus Julià, que va donar el fruït dels seus tres fills - en David, en Carles i la Irma -, complementada mes endavant amb l'arribada dels nets.

Pensem, ben sincerament, que un possible tercer pilar ha estat el de l'amistat. Amistat que en 'Pepe' Brascó ha sabut sembrar i cultivar en les seves diverses voltes per el món. Són moltíssimes les mostres d'empatia que la seva marxa ha despertat en tants i tants racons del 'planeta' Waterpolo. Molts dels que l'hem tractat i estimat el recordem aquests darrers anys, en que venia patint greus dificultats de mobilitat, tot recordant-nos amb aquell posat murri dels seus ulls enxinats:

" ! Nano, jo ja estic a la 'pole position', eh !...'

afortunadament s'hi ha pogut mantenir una pila d'anys, abans d'emprendre definitivament la marxa.

D'acord amb aquesta munió d'amistats de tot el món, el 'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (*) proposa celebrar el proper dilluns dia 12 de desembre la vida d'en Josep Brascó i Catà, segons la convocatòria que adjuntem:

Acte de commemoració de la vida d'en Josep 'Pepe' Brascó (**)
12 de desembre a les 18:30 a la Sala Alfons Cànovas
del Club Natació Atlètic-Barceloneta

L'organització d'aquest acte compta amb l'aprovació, el suport i la presència de la família Brascó-Julià que, ateses les circumstàncies, el considera com el del comiat oficial del seu company, pare, avi i demés relacions pròpies del seu entorn mes directe.

D'altre banda podem comptar amb la inestimable col·laboració del Club Natació Atlètic-Barceloneta, que no ha escatimat esforços per a que aquesta celebració pugui tenir lloc en una sala i un ambient digne de l'ocasió.

Us hi esperem !

Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya

(*) Aquest col·lectiu no existeix com a cap estructura formal o institucional. Es tracta, només, d'un nom triat per aquell conjunt de persones, entitats i institucions que ens hem sentit cridats a promoure aquest acte, entenent que calia fugir de protagonismes de persones o entitats. És un acte promogut des de la base del waterpolo nacional i internacional. Si per aquelles casualitats aquest nom ja existís com a figura institucionalitzada d'alguna altre entitat o grup de persones, els hi preguem disculpes per haver-ne manllevat el seu nom de manera puntual.

(**) En aquest mateix bloc hi podeu trobar una entrada del 'Carnet de Soci', on amb més extensió donem compta d'una entrevista celebrada amb el mateix Brascó a la seva casa del barri de Sants, a les acaballes de 2018:

https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/06/carnet-de-soci-josep-brasco-cata.html

Un nuevo tropiezo. Se nos ha ido Josep Brascó Catà...

1963. Día del Club en el Montjuïc. Brascó era uno de los jueces
Fuente: Archivo JCE. Ft. SI

Aún impactados por las últimas malas noticias sucedidas en la familia blanquiverde nos encontramos en el trance de tener que confirmar una nueva y muy dolorosa pérdida. Ya no podremos disfrutar mas de la compañía y el calor que recibíamos de la presencia del siempre querido amigo, compañero, entrenador e irremplazable ser humano que ha sido para tantos de nosotros Josep Brascó Catà (1929-2022). A punto de celebrar su noventa y tres aniversario, nos ha dejado en la mañana de hoy en tierras hermanas de Aragón.

Trascendiendo de largo el reducido círculo de un club deportivo, su figura se proyecta sobre el vasto espacio del waterpolo español e internacional. Entrenador de tres diferentes selecciones nacionales - España, Arabia Saudi y Grecia - y de una larga lista de clubs de esos mismos países, a los que debemos añadir Italia y Egipto, ha sido waterpolista a tiempo completo. Primero como jugador de sus queridos Mediterràni y Montjuïc y a partir de 1966 ya como entrenador, inicialmente de forma amateur y  a partir de 1970 plenamente profesionalizado.

Con el tiempo y el sosiego que nos es necesario, volveremos sobre su figura con el detalle y extensión que su dilatada vida merece. De momento debemos contentarnos con dar la noticia y transmitir a sus queridos hijos Irma, David y Carlos; y a Neus, madre de éstos, nuestro apoyo más incondicional. Hasta siempre, 'Pepito'...

1981. Cena de despedida de Josep Brascó, con motivo de su
primera ida en Arabia Saudita
Fuente: Archivo JCE. Fondo Josep Brascó. Ft. SI 

Memòries del Montjuïc