Boletín. El número 350, redondo y repleto de informaciones...

Empecemos por el principio

Y tratándose de una revista o un boletín, como es el caso, significa que debemos empezar por la portada:

Portada del boletín del Club Natació Montjuïc nº 350,
correspondiente a los meses de mayo a octubre de 1985.
Fuente: Archivo JCE (*)

Esta portada presenta diversas especificidades. Con la llegada del nuevo presidente Robert Carmany, que sustituía a Joan Ballart, se modificó el formato y la estética del boletín. Se redujo su tamaño y se cambió el diseño, de modo que el resultado se parecía más a la composición tradicional de este órgano informativo. El director pasó a ser, por unos pocos números, Domingo Masferrer, con la ayuda en la coordinación de Pere Robert, waterpolista en activo.

Sorprende, sin embargo, el número de trofeos y copas que ocupan esta portada sustituyendo a los más habituales deportistas, equipos, directivos o instalaciones que solían ser su objeto. Hasta dieciséis copas o trofeos son sus protagonistas.

De la parte deportiva...

Como es de esperar, este despliegue de recompensas se debe a los deportistas del club en algunas de sus principales modalidades. También se justifica su número porque este boletín abarca una duración temporal desacostumbrada de hasta seis meses, cuando en ese momento la periodicidad habitual era la trimestral.

Natación

Empezando por la natación se destaca la consecución del primer puesto en los Campeonatos de España del verano de 1985, celebrados en la ciudad gallega de Ourense:

La victoria, en este caso, se basaba en la actuación de los chicos. El entrenador era Joan Fortuny y el equipo masculino estaba formado por los R. Escalas, J.Ll. Escalas, Garmendia, Miralpeix, Serra o Rodriguez, entre otros.

Las chicas eran las Coten, A. Serra, Lorenzo, Sanz o Pagés. A pesar del octavo puesto del equipo femenino, en la clasificación conjunta el Montjuïc se levantó con la primera posición. Cabe decir que al año siguiente éstas se quitarían la espina de esta octava posición conquistando la primera.

Waterpolo

En cuanto al waterpolo el club se encontraba en plena 'Década Dorada, 1976-1986' cuando de los once títulos del Campeonato de España disputados a lo largo del período se ganaron siete, además de lograr el primer subcampeonato de Europa del waterpolo catalán y español. Este 1985 se logró el segundo campeonato de la época de Pepe Alcázar como entrenador; cuando ya en el año anterior el equipo había reanudado este camino del triunfo después de los cuatro campeonatos consecutivos de la época Szikora, 1976-1979 (**).

A su vez los infantiles de 15-16 años reafirmaron el buen momento de la cantera blanquiverde al proclamarse, también, campeones de España en la final disputada en la piscina de 'La Concepción' de Madrid los días del 19 al 21 de julio.

En el primer equipo había jugadores como Silvestre, Traver, Bertrán, I. Lobera, Alonso, Canal, Robert, E. Panicello, Signos, J. Sans, E. Pujol, Roqueta, Arás, Herrero, o Vela.

En el equipo de 15-16 años jugaban los Ibor, Montolio, Fuente, S. Panicello, Real, Ortiz, A. Panicello, Pons, López, Sanchón o Solé.

Rugby

Eran tiempos en que el primer equipo pasaba por unos momentos difíciles y por lo general la sección se estaba reestructurando, al igual que lo hacían las competiciones regionales y estatales. El boletín recogía la foto correspondiente a los logros de los equipos cadetes y juveniles de la temporada anterior, cuando a primeros del mismo año 1985, se proclamaron campeones y subcampeones, respectivamente, de España en sus categorías. La base, por tanto, se estaba llevando de manera adecuada, aún más atendiendo a que la ''Escola de Rugbi' del club también funcionaba con la plena satisfacción de los directivos de esta histórica sección del club.

El equipo cadete lo conformaban Camps, González, Alfonso, Fígols, Villanueva, Treviño, Ferreira, Toneo, Sancha, Parés, Maestre, Coll, Oswaldo, Gratacós, Planas, Berenguer, Antón, Comabella y Serrano.

En cuanto a los juveniles éstos eran los Fatjó, Martínez, Roca, Tobi, Sorribas, Llorens, Luis, De Yebra, Cristalero, Onésimo, Marín, Aisa, Raimón, David, Abelló, Ruiz, Villa, Pomarol, Martín y Banzo. En la foto están casi todos ellos, acompañados por los equipos técnicos y los directivos de la sección.

Subacuáticas

Nacida a finales de los años cincuenta como sección de Pesca Submarina, hacia el año 1967 toma el nombre de sección de Actividades Subacuáticas, sumando a la inicial actividad de la pesca y la práctica del submarinismo la sobrevenida de la natación con aletas y otras disciplinas similares.

En el número del boletín que nos ocupa se da cuenta del 'V Campeonato de España de Natación con aletas y velocidad con escafandra'. El equipo del club logra el campeonato en categoría masculina y el subcampeonato en el caso de las chicas. Muy a menudo algunas y algunos de los deportistas de esta sección provienen de la natación de carreras, dada la relativa similitud de ambas disciplinas.

Así, en el equipo masculino está formado, entre otros por los Guitart, Ibáñez, Pierna, A. Hernández, Pinell, Corredor, J. Hernández o Miravitlles.

En cuanto a las chicas, subcampeonas de España, encontramos a las E. Gilberte, Vidal, Casanova, C. Gilberte, Casanova, Maestros, Vidal o Vidal.

De la parte directiva...

En cuanto a la parte directiva de la entidad la primera noticia de este abigarrado boletín nos la da el propio presidente del club, Robert Carmany, que en la editorial hace saber a los socios que convoca elecciones en una Asamblea General Extraordinaria a celebrar en el próximo mes de noviembre. Carmany saldrá ganador sobre la candidatura alternativa de Josep M. Roselló, por lo que se asegura cuatro años más de permanencia en el cargo. La realidad hará que poco más de un año después deba presentar su dimisión, dando paso a una nueva contienda electoral... pero esta es otra historia.

Boronat escribe sobre Vicente Esquiroz Soliva (1914-1987)

Nos interesa más ahora la presencia en las últimas páginas de este boletín de una elegida de presidentes del club, que corresponden a la casi totalidad de los presidentes de los primeros veintiocho años de vida del Montjuïc, entre 1944 y 1972: Vicenç Esquiroz, Joan Boronat y Diego Devesa. Sólo faltaría Esteve Limiñana para completar los cuatro presidentes del período mencionado.

Coincidiendo con la puesta en marcha de la piscina de Folch y Torres, Vicenç Esquiroz sufrió una primera intervención quirúrgica en noviembre de 1966 relacionada con sus problemas en las caderas. Desgraciadamente esta primera estancia en la clínica de la Cruz Roja no resolvió de forma definitiva sus dificultades físicas, siendo así que todavía tuvo que sufrir una serie de repetidas operaciones por el mismo motivo a lo largo de los siguientes años. Con motivo de la última de estas intervenciones encontramos un artículo de 'Janot' Boronat hablando de las diversas visitas y distinciones recibidas en esta nueva estancia hospitalaria. Hace mención a las de la asociación de los 'Amics dels Esports'; de la del Club Natació Igualada, que la proclama 'Socio de Honor' del club del Anoia; de la visita de David Moner, nada más ser nuevamente elegido presidente de la Federació Catalana de Natació, después del paréntesis de la presidencia de Joan Ballart.

Boronat recoge una anécdota que el presidente de los 'Amigos de los Deportes', Joan Guiu Bernat, había escuchado de los labios de Joan Antoni Samaranch referida a las constantes campañas de Esquiroz para la construcción de piscinas:

"Con el papel que ha necesitado el amigo Esquiroz en las páginas de 'El Mundo Deportivo' y 'El Correo Catalán', con su campaña se hubieran podido construir muchas piscinas llenándolas de la tinta gastada"

Está fuera de toda duda que el artículo de 'Boro' trata de contribuir a mejorar la moral de Vicenç Esquiroz, seguramente socavada por un ingreso en la clínica de Cruz Roja que superó los cinco meses. De hecho, Esquiroz sobreviviría a esta última experiencia hospitalaria poco más de un año, dado que a primeros de 1987 le sobrevino la muerte pocos días después de haber cumplido los 73 años.

Un perfil de Diego Devesa Palomera (1923-2006)

En la contraportada de este número 350 del boletín se dedicaba un perfil a Diego Devesa, socio fundador, nadador y jugador de rugby del club de los primeros tiempos, al que llegó con sus jóvenes veinte años, proveniente como muchos de los fundadores del Club Deportivo Mediterráneo. El perfil forma parte de una serie dedicada a los anteriores presidentes del club.

Dejando aparte algunas imprecisiones menores de la presentación, en la breve entrevista queda bien patente que la concepción del club que defendía Diego Devesa, junto con otros socios y dirigentes de su época, era divergente con la que finalmente prevaleció que seguía la línea estratégica liderada por Vicenç Esquiroz y centrada en la urgente puesta en marcha del patrimonio propio, mediante la creación de la 'Ciudad Deportiva' del Club Natació Montjuïc.

En aquellos momentos de finales de los años sesenta y primeros setenta quedó patente la existencia de 'dos ​​almas' en el seno de la entidad, como ya había sucedido en el pasado. Al margen de estas y otras discrepancias, Diego Devesa ha sido considerado como un muy buen presidente, tal y como todavía hoy reconocen a menudo dirigentes de otras entidades de aquellos años (***).

Aunque la duración de su estancia en la presidencia fuera sólo de cuatro años, supo asumir la dirección del club a los pocos meses de la puesta en marcha de Folch y Torres siendo capaz, junto con un reducido equipo de directivos, de mejorar y consolidar la necesaria reorganización de la entidad a nivel administrativo y deportivo, lo que permitió un crecimiento ordenado y asumible. Su experiencia como gestor de una empresa multinacional le ayudó sin duda a alcanzar estos objetivos.

Breve reseña de los que se van

En un pequeño apartado de este número 350 del boletín se comunica la pérdida de '...varios de nuestros socios y amigos mas entrañables...', citándolos por este orden:

• Josep Antoni Abadias Finos

• Josep Abal Sáez

• Josep Puig Novellas

Josep Antoni Abadias (1940-1985) murió siendo todavía bastante joven. Fue un destacado nadador del club de los años finales de los 50's y primeros 60's. Seleccionado por el equipo español de natación, poseyó diferentes récords catalanes del estilo libre además de algún otro de relevos. Ganó diferentes travesías, como la del Puerto de Barcelona, ​​la del Guadalquivir en Sevilla o la del Puerto de Tarragona. Formó parte de la generación de los Molinero, Carlos Medina, Carabí, Escolies o Alonso y otros que avanzaron hasta el logro del Campeonato de Cataluña masculino absoluto en 1962, ganando por primera vez en la historia al decano Club Natació Barcelona. Pero Abadias ya había abandonado aquella misma temporada el club, recalando en el también pujante C.N. Sabadell.

Josep Abal (1941-1985) también es un caso de muerte prematura. Era muy querido en los ambientes del club de esos años. Jugador, entrenador y dirigente del rugby - su gran pasión - era un habitual seguidor de los asuntos del Montjuïc, asistiendo de forma usual a las asambleas y participando activamente, siempre con su espíritu constructivo y colaborador. Quienes éramos habituales lo recordamos en la playa del club, jugando al Ta-ka-tà o en ese 'frontón' tan particular que disfrutamos en el Paseo Marítimo.

En cuanto a Josep Puig (1913-1985) formaba parte de los asociados de los primeros años, proveniente del antiguo Club Natació Mare Nostrum (1931-1939), radicado también en el Poble-sec. Al fundarse el Montjuïc se integró, como lo hicieron los hermanos Cruz o, más tarde, Josep Clemente que vino del exilio francés posterior a la guerra. Participó activamente con los fundadores desde labores dirigentes en las primeras juntas del club, además de ostentar la representación de la entidad cerca de la Federación Catalana de Natación en diferentes ocasiones. Colaborador cercano a los Esquiroz, Boronat y otros fundadores, fue muy activo en la lucha por la consecución de la piscina cubierta de la Reina Amalia, más tarde plaza de Folch y Torres.

Memorias del Montjuïc

(*) En el resto de imágenes de esta entrada nos abstendremos de poner título y fuente, dado que siempre proceden de páginas distintas del mismo nº 350 del boletín del Club Natació Montjuïc.

(**) Los otros cuatro campeonatos que se engloban en esta 'Década Dorada...' fueron alcanzados por el Club Natació Barcelona. El Campeonato de España de 1984 tuvo como entrenador ocasional en muchas de sus jornadas a Jaume Fité, que actuaba normalmente como entrenador del equipo juvenil, al encontrarse a Pepe Alcázar haciendo la prestación del servicio militar, obligada en esos años.

(***) Las divergencias en el seno de las entidades que conforman el asociacionismo, deportivo o de otros tipos, son muy habituales. No obstante en el caso del Montjuïc a lo largo de los años se fueron formando lo que hemos llamado 'dos ​​almas' que, a pesar de partir siempre de la estimación para la entidad, a menudo se veían contrapuestas en cuanto a estrategias o posiciones a tomar en cada caso. En algún momento de este blog dedicaremos a Diego Devesa el 'Carnet de Soci' que sin duda se merece; a la vez que intentaremos arrojar algo de luz en esta dicotomía que se fue abriendo entre estas dos posiciones del club.

Butlletí. El número 350, rodó i atapeït d'informacions...

Comencem per el principi

I tractant-se d'una revista o un butlletí, com és el cas, vol dir que comencem per la portada:

Portada del butlletí del Club Natació Montjuïc n. 350, 
corresponent als mesos de maig a octubre de 1985.
Font: Arxiu JCE (*)

Aquesta portada presenta diverses especificitats. Amb l'arribada del nou president, en Robert Carmany que substituïa a en Joan Ballart, es va modificar el format i l'estètica del butlletí. Se'n va reduir la mida i es va canviar el disseny, de manera que el resultat s'assemblava mes a la composició tradicional d'aquest òrgan informatiu. El director va passar a ser, per uns pocs números, en Domingo Masferrer, amb l'ajuda en la coordinació d'en Pere Robert, waterpolista en actiu.

Sorprèn, però, el nombre de trofeus i copes que ocupen aquesta portada substituint els mes habituals  esportistes, equips, directius o instal·lacions que en solien esser el seu objecte. Fins a setze copes o trofeus en són els protagonistes.

De la part esportiva...

Com és d'esperar, aquest desplegament de recompenses es deu als esportistes del club en algunes de les seves modalitats principals. També se'n justifica el nombre perquè aquest butlletí abasta una durada temporal desacostumada de fins a sis mesos, quan en aquell moment la periodicitat habitual era la trimestral.

Natació

Començant per la natació se'n destaca l'assoliment del primer lloc en els Campionats d'Espanya de l'estiu de 1985, celebrats a la ciutat gallega d'Ourense:

La victòria, en aquest cas, es fonamentava en l'actuació dels nois. L'entrenador era en Joan Fortuny i l'equip masculí era format per els R. Escalas, J.Ll. Escalas, Garmendia, Miralpeix, Serra o Rodriguez, entre d'altres. 

Les noies eren les Coten, A. Serra, Lorenzo, Sanz o Pagés. Malgrat el seu vuitè lloc, en la classificació conjunta el Montjuïc s'alçà amb la primera posició. Val a dir que a l'any següent l'equip femení es trauria l'espina d'aquesta vuitena posició conquerint-ne la primera.

Waterpolo

Pel que fa al waterpolo el club és trobava en plena 'Dècada Daurada, 1976-1986' quan dels onze títols del Campionat d'Espanya disputats al llarg del període se'n van guanyar set, a més d'assolir el primer subcampionat d'Europa del waterpolo català i espanyol. Aquest 1985 es va aconseguir el segon campionat de l'època d'en Pepe Alcázar com a entrenador; quan ja a l'any anterior l'equip havia reprès aquest camí del triomf desprès dels quatre campionats consecutius de l'època Szikora, 1976-1979 (**).

A la vegada els infantils de 15-16 anys reafirmaren el bon moment de la pedrera blanc-i-verda en proclamar-se, també, campions d'Espanya en la final disputada a la piscina de 'La Concepción' de Madrid els dies del 19 al 21 de juliol.

Al primer equip hi havia jugadors com els Silvestre, Traver, Bertrán, I. Lobera, Alonso, Canal, Robert, E. Panicello, Signes, J. Sans, E. Pujol, Roqueta, Arás, Herrero, o Vela. 

A l'equip de 15-16 anys hi jugaven els Ibor, Montolio, Font, S. Panicello, Real, Ortiz, A. Panicello, Pons, López, Sanchón o Solé.

Rugbi

Eren temps en que el primer equip passava per uns moments difícils i en general la secció s'estava reestructurant, de la mateixa manera que les competicions regionals i estatals. El butlletí recollia la foto corresponent als èxits dels equips cadets i juvenils de la temporada anterior, quan a primers del mateix any 1985, es proclamaren campions i subcampions, respectivament, d'Espanya en les seves categories. La base, per tant, s'estava portant de manera adequada, encara mes atenent al fet que l'Escola de Rugbi del club també funcionava amb la plena satisfacció dels directius d'aquesta històrica secció del club.

L'equip cadet el conformaven els Camps, González, Alfonso, Fígols, Villanueva, Treviño, Ferreira, Toneu, Sancha, Parés, Maestre, Coll, Oswaldo, Gratacós, Planas, Berenguer, Antón, Comabella i Serrano. 

Pel que fa als juvenils aquests eren els Fatjó, Martínez, Roca, Tobi, Sorribas, Llorens, Lluís, De Yebra, Vidrier, Onésimo, Marín, Aisa, Raimón, David, Abelló, Ruíz, Vila, Pomarol, Martín i Banzo. A la foto hi són quasi bé tots ells, acompanyats per els equips tècnics i els directius de la secció.

Subaquàtiques

Nascuda a finals dels anys cinquantes com a secció de Pesca Submarina, cap a l'any 1967 pren el nom de secció d'Activitats Subaquàtiques, sumant a la inicial activitat de la pesca i la pràctica del submarinisme la sobrevinguda de la natació amb aletes i altres disciplines similars.

En el número del butlletí que ens ocupa es dona compta del 'V Campionat d'Espanya de Natació amb aletes i velocitat amb escafandre'. L'equip del club aconsegueix el campionat en categoria masculina i el subcampionat en el cas de les noies. Molt sovint algunes i alguns dels esportistes d'aquesta secció provenen de la natació de curses, atesa la relativa similitud d'ambdues disciplines.

Així, en l'equip masculí és format, entre d'altres per els Guitart, Ibáñez, Cama, A. Hernández, Pinell, Corredor, J. Hernández o Miravitlles. 

Pel que fa a les noies, subcampiones d'Espanya, hi trobem a les E. Gilberte, Vidal, Casanova, C. Gilberte, Casanova, Mestres, Vidal o Vidal.

De la part directiva...

Pel que fa a la part directiva de l'entitat la primera noticia d'aquest atapeït butlletí ens la dona el mateix president del club, en Robert Carmany, que en l'editorial fa saber als socis que convoca eleccions en una Assemblea General Extraordinària a celebrar el proper mes de novembre. En Carmany hi sortirà guanyador sobre la candidatura alternativa d'en Josep M. Roselló, de manera que s'assegura quatre anys mes de permanència en el càrrec. La realitat farà que poc mes d'un any desprès hagi de presentar la seva dimissió, donant pas a una nova contesa electoral... però això és una altra història.

En Boronat escriu sobre en Vicenç Esquiroz Soliva (1914-1987)

Ens interessa mes ara la presencia en les darreres pàgines d'aquest butlletí d'una triada de presidents del club, que corresponen a la quasi totalitat dels presidents dels primers vint-i-vuit anys de vida del Montjuïc, entre 1944 i 1972: Vicenç Esquiroz, Joan Boronat i Diego Devesa. Tant sols hi mancaria en Esteve Limiñana per a completar els quatre presidents del període mencionat.

Coincidint amb la posada en marxa de la piscina de Folch i Torres, en Vicenç Esquiroz va patir una primera intervenció quirúrgica el mes de novembre de 1966 relacionada amb els seus problemes als malucs. Malauradament aquesta primera estada a la clínica de la Creu Roja no va resoldre de manera definitiva les seves dificultats físiques, essent així que encara va haver de patir un seguit de repetides operacions per el mateix motiu al llarg dels següents anys. Amb motiu de la darrera d'aquestes intervencions trobem un article d'en 'Janot' Boronat parlant de les diverses visites i distincions rebudes en aquesta nova estada hospitalària. Fa esment de les de l'associació dels 'Amics dels Esports'; de la del Club Natació Igualada, que l'anomena 'Soci d'Honor' del club de l'Anoia; de la visita d'en David Moner, tot just tornat a ser escollit president de la Federació Catalana de Natació, desprès del parèntesi de la presidència d'en Joan Ballart.

En Boronat recull una anècdota que el president dels 'Amics dels Esports', Joan Guiu Bernat, havia escoltat dels llavis d'en Joan Antoni Samaranch referida a les constants campanys de l'Esquiroz per a la construcció de piscines:

" Amb el paper que ha necessitat l'amic Esquiroz a les pàgines de 'El Mundo Deportivo' i 'El Correo Catalán', amb la seva campanya s'haguessin pogut construir moltes piscines omplint-les de la tinta gastada"

És fora de tot dubte que l'article d'en 'Boro' mira de contribuir a millorar la moral d'en Vicenç Esquiroz, segurament soscavada per un ingrés a la clínica de la Creu Roja que va superar els cinc mesos. De fet l'Esquiroz sobreviuria a aquesta darrera experiència hospitalària poc mes d'un any, atès que a primers de 1987 li va sobrevenir la mort pocs dies desprès d'haver complert els 73 anys.

Un perfil d'en Diego Devesa Palomera (1923-2006)

A la contraportada d'aquest número 350 del butlletí es dedicava un perfil a en Diego Devesa, soci fundador, nedador i jugador de rugbi del club dels primers temps, al que va arribar amb els seus joves vint anys, provinent com molts dels fundadors del Club Esportiu Mediterrani. El perfil forma part d'una sèrie dedicada als anteriors presidents del club.

Deixant a banda algunes imprecisions menors de la presentació, en la breu entrevista queda ben palesa que la concepció del club que defensava en Diego Devesa, junt amb d'altres socis i dirigents de la seva època, era divergent amb la que finalment va prevaldre que seguia la línia estratègica liderada per en Vicenç Esquiroz i centrada en la urgent posada em marxa del patrimoni propi, mitjançant la creació de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc. 

En aquells moments  de finals dels anys seixantes i primers setantes va quedar palesa l'existència de 'dues ànimes' en el sí de l'entitat, com ja havia succeït en el passat. Al marge de d'aquestes i altres discrepàncies, en Diego Devesa ha estat considerat com un molt bon president, tal com encara avui reconeixen sovint dirigents d'altres entitats d'aquells anys (***).

Tot i que la durada de la seva estada a la presidència fos només de quatre anys, va saber entomar la direcció del club als pocs mesos de la posada en marxa de Folch i Torres essent capaç, juntament amb un reduït equip de directius, de millorar i consolidar la necessària reorganització de l'entitat a nivell administratiu i esportiu, cosa que en va permetre un creixement ordenat i assumible. La seva experiència com a gestor d'una empresa multinacional el va ajudar, sens dubte, a assolir aquests objectius.

Breu semblança dels que se'n van

En un racó d'aquest número 350 del butlletí es comunica la pèrdua de '...varis dels nostres socis i amics mes entranyables...', citant-los per aquest ordre:

• Josep Antoni Abadias Finos

• Josep Abal Sáez

• Josep Puig Novellas

En Josep Antoni Abadias (1940-1985) va morir essent encara prou jove. Fou un molt destacat nedador del club dels anys finals dels 50's i primers 60's. Seleccionat per l'equip espanyol de natació, posseí diferents rècords catalans de l'estil lliure a mes d'algun mes de relleus. Va guanyar diferents travessies, com ara la del Port de Barcelona, la del Guadalquivir a Sevilla o la del Port de Tarragona. Va formar part de la generació dels Molinero, Carlos Medina, Carabí, Escolies o Alonso i altres que avançaren fins a l'aconseguiment del Campionat de Catalunya masculí absolut l'any 1962, guanyant per primera vegada en la història al degà Club Natació Barcelona. L'Abadias, però, ja havia abandonat aquella mateixa temporada el club, recalant en el també puixant C.N. Sabadell.

En Josep Abal (1941-1985) també es un cas de mort prematura. Era molt estimat en els ambients del club d'aquells anys. Jugador, entrenador i dirigent del rugbi - la seva gran passió - era un habitual seguidors dels afers del Montjuïc, assistint de manera usual a les assemblees i participant-hi activament, sempre amb el seu esperit constructiu i col·laborador. Els qui n'érem habituals el recordem a la platja del club, jugant al Ta-ka-tà o a aquell 'frontó' tant particular que gaudíem al Passeig Marítim. 

Pel que fa a en Josep Puig (1913-1985) formava part dels associats dels primers anys, provinent de l'antic Club Natació Mare Nostrum  (1931-1939), radicat també al Poble-sec. En fundar-se el Montjuïc s'hi integrà, com ho feren els germans Cruz o, mes tard, en Josep Clemente que va venir de l'exili francès posterior a la guerra. Participà activament amb els fundadors des de tasques dirigents en les primeres juntes del club, a mes d'ostentar la representació de l'entitat prop de la Federació Catalana de Natació en diferents ocasions. Col·laborador proper als Esquiroz, Boronat i altres fundadors, va ser molt actiu en la lluita per la consecució de la piscina coberta de la Reina Amalia, mes tard plaça de Folch i Torres.

Memòries del Montjuïc

(*) En la resta d'imatges d'aquesta entrada ens abstindrem de posar-hi títol i font, atès que sempre procedeixen de pàgines diferents del mateix n. 350 del butlletí del Club Natació Montjuïc.

(**) Els altres quatre campionats que s'engloben en aquesta 'Dècada Daurada...' foren assolits per el Club Natació Barcelona. El Campionat d'Espanya de 1984 va tenir com a entrenador ocasional en moltes de les seves jornades a en Jaume Fité, que actuava normalment com a entrenador de l'equip juvenil, en trobar-se en Pepe Alcázar fent la prestació del servei militar, obligat en aquells anys. 

(***) Les divergències en el sí de les entitats que conformen l'associacionisme, esportiu o d'altres tipus, són ben habituals. No obstant en el cas del Montjuïc al llarg dels anys s'anaren formant el que hem anomenat 'dues ànimes' que, tot i partint sempre de l'estima per a l'entitat, sovint es veien contraposades pel que fa a les estratègies o posicions a prendre en cada cas. En algun moment d'aquest bloc dedicarem a en Diego Devesa el 'Carnet de Soci' que sens dubte es mereix; a la vegada que intentarem de fer una mica de llum en aquesta dicotomia que es va anar obrint entre aquestes dues posicions del club.

Acto conmemorativo en el Club Natació Montjuïc: un cincuentenario con continuidad...

'50 Aniversario del Campeonato de España de Waterpolo, 1972'

Tal como estaba previsto, el jueves 15 de septiembre, sobre las ocho de la tarde, se reunieron en las instalaciones del Restaurante Key de la Zona Deportiva del Club Natació Montjuïc cerca de cuarenta personas, mayoritariamente jugadores de waterpolo del club de los años 60's y 70's del siglo pasado. Se juntaron para celebrar el 50 aniversario del primer Campeonato de España de waterpolo ganado por el Montjuïc en el año 1972, superando al campeón vigente en las cuarenta ediciones anteriores de la competición: el histórico Club Natació Barcelona.

Foto de grupo del conjunto de antiguos waterpolistas 
convocados para esta cena conmemorativa
Fuente: Archivo CNM. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

Organizado por el colectivo responsable del blog de 'Memòries del Montjuïc...', les acompañaron en la presidencia del acto los actuales Presidente y Vicepresidente del Montjuïc, Josep M. Valls y Arturo Puerto respectivamente. También contaron con la presencia de Enric Bertran en su doble condición de Presidente Honorífico de la Federación Catalana de Natación, a la vez que la de Campeón de España de waterpolo con el Montjuïc (1976).

Los asistentes formaban parte de tres generaciones sucesivas de waterpolistas

• La de los que desde el año de la inauguración de la piscina de Folch y Torres (1966) emprendieron el camino hacia las mejores posiciones del waterpolo catalán y español, partiendo desde la segunda división catalana, sin poder jugar comopeticiones nacionales españolas

• La de los que en 1972 alcanzaron el éxito propiamente dicho de proclamarse Campeones de España por primera vez

• La que fue la siguiente generación, que alcanzaría el segundo Campeonato de España por el Montjuïc en 1976

Con el añadido de algunos otros históricos como es el caso de Josep Cercós, 'Pepitu', que asistió siendo  la representación de los primeros waterpolistas del Club Natació Montjuïc, con los que él se inició siendo un adolescente, hacia finales de los años cuarentas del siglo pasado.

Hasta cuatro generaciones de waterpolistas se reunieron. Aquí una representación 
de tres de ellas:en el centro de la foto Josep Cercós 'Pepitu' de los años 40's
 y primeros 50's, con sus noventa años; a la derecha Albert Medina, 
de los segundos años 50's y primeros 60 (*); y a la izquierda
 Gabriel Villarrubia de los años 70's y 80's.
Fuente: Archivo CNM. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

De la memoria, la solera y otras continuidades...

Se vivieron unas horas muy emocionantes, muchos de los asistentes destacaban entre éstas, de manera especial, la duración de los momentos iniciales, en los que iban llegando unos y otros, abrazándose, reconociéndose (a veces con cierta dificultad debida al tiempo transcurrido) y reencontrándose. Pasados ​​los casi tres cuartos de hora de esta parte del acto empezó la cena propiamente dicha, a lo largo de la cual se visionaron diferentes audiovisuales que abarcaban desde casi los primeros partidos jugados por el club, allá por el año 1944, hasta a los del año 1976, cuando justo con el segundo Campeonato de España se retomaba el camino de la continuidad y se inauguraba la que conocemos como la 'Década Dorada, 1976-1986' del waterpolo del Club Natació Montjuïc, en el curso de la cuál se consiguieron:

• Siete Ligas Nacionales-Campeonatos de España, de las once disputadas en el período

• Dos subcampeonatos de Europa: el de la Copa (1978) y el de la Recopa (1982)

A estas metas colectivas más destacadas hay que añadir las individuales, como las internacionalidades de muchos de nuestros jugadores y la participación olímpica de algunos de ellos en los JJ.OO. de Munich (1972) y, ya posteriormente, en los de Moscú (1980)

Vicenç Sirè y Joan Sans, capitanes de los equipos de la época, dispuestos a entonar 
el 'Pas, pas, pas', la voz de ánimo pre-partido de 
aquellos años que todavía está vigente (**)
Fuente: Archivo CNM. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

Vídeo del Pas, pas, pas...; emoción garantizada
Fuente: Archivo JCE. Autor J. Ponferrada, @pfotoalbums

Los reunidos tuvieron la ocasión de rememorar momentos y anécdotas pasadas, tal vez mejoradas con el paso de los años y las diferentes memorias personales, a menudo performativas. Se recordaron con emoción las personas ausentes, algunas por su fallecimiento y otras por diferentes circunstancias que les impidieron reunirse con sus compañeros y amigos. Entre estos últimos cabe destacar la figura de los dos entrenadores fundamentales de aquellos iniciales campeonatos de España: Josep Brascó e Imre Szikora, ambos se encuentran viviendo lejos de Barcelona en estos momentos y con diferentes imposibilidades para su desplazamiento.

Fueron muy celebrados, también, los saludos de algunos de los componentes de los equipos adversarios de aquel campeonato de 1972. Se dirigieron a los reunidos mediante videos personales los siguientes jugadores:

• Por el Club Natació Barcelona, ​​subcampeón: Santiago Zubicoa, Carles Grau, Joan Rubio, Agustí Codera y Joan Jané

• Por el Club Natació Barceloneta, tercer clasificado: Eduard Arruga, Alfons 'Sito' Cànovas, Joaquim Pujol y Manel 'Lolo' Ibern

A lo largo de la cena fue apareciendo en diversas conversaciones la palabra 'solera', a la que se referían los jugadores de aquellos años para hablar de una excelencia en el waterpolo que era necesario alcanzar a base de trabajo, esfuerzo y continuidad. El espejo en el que reflejarse era, evidentemente, el Club Natació Barcelona y los que pretendían acercarse tuvieron que perder muchas veces para empezar a ganar... la perseverancia, sin embargo, obtuvo finalmente el premio anhelado (***).

Equipos de waterpolo del Club Natació Montjuïc campeones
de España en los años de 1972 y 1976, respectivamente.
Fondo: Archivo JCE. Ft. Ubiedo (72) y Montejano (76)

Historia de una ambición.2', el vídeo conmemorativo
del 50 aniversario de los Campeonatos de España de WP, 1972.
Fuente: Archivo JCE. Autores 'Memòries del Montjuïc...'

Memòries del Montjuïc

(*) Albert Medina había sido entrenador de natación a lo largo de once años de la historia del Montjuïc y en los primeros simultaneaba este trabajo con el de entrenador de waterpolo

(**) La voz de ánimo era de llamada-respuesta:
Capitanes: "Un pas, pas, pas per el Club..... : pas, pas, pas !!"; Equipo: "set, set, set !!" (dos o tres veces, según épocas)
Capitanes: "Xut !!"; Equipo: Gol !! (hasta tres veces)

(***) Contrariamente a la 'profecía' hecha por un entrenador del Montjuïc, de poco tiempo de estancia en la casa, que se dirigió a los jugadores en su presentación diciéndoles algo parecido a ésto: "Chicos, conmigo como entrenador podréis mejorar mucho y llegaremos a ganar a todo el mundo, a todos los clubs... menos al Club Natació Barcelona, que a estos no los podremos ganar nunca..."

Commemoració al Club Natació Montjuïc: un cinquantenari amb continuïtat...

'50è Aniversari del Campionat d'Espanya de Waterpolo, 1972'

Com s'havia previst, el dijous 15 de setembre, cap a les vuit del vespre, s'aplegaren a les instal·lacions del Restaurant Key de la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc prop de quaranta persones, majoritàriament jugadors de waterpolo del club dels anys 60's i 70's del segle passat. És reuniren per tal de celebrar el 50è aniversari del primer Campionat d'Espanya de waterpolo guanyat per el Montjuïc l'any 1972, tot superant al campió vigent en les quaranta edicions anteriors de la competició: l'històric Club Natació Barcelona.

Foto de grup del conjunt d'antics waterpolistes convocats
 per aquest sopar commemoratiu
Font: Arxiu CNM. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

Organitzat per el col·lectiu responsable del bloc de 'Memòries del Montjuïc...', els acompanyaren en la presidència de l'acte els actuals President i Vicepresident del Montjuïc, en Josep M. Valls i en Arturo Puerto respectivament. També comptaren amb la presència d'en Enric Bertran en la seva doble condició de President Honorífic de la Federació Catalana de Natació, a la vegada que la de Campió d'Espanya de waterpolo amb el Montjuïc (1976).

Els assistents formaven part de tres generacions successives de waterpolistes:

• Els que des de l'any de la inauguració de la piscina de Folch i Torres (1966) emprengueren el camí cap a les millors posicions del waterpolo català i espanyol, sortint des de la segona divisió catalana

• Els que el 1972 assoliren l'èxit pròpiament dit de proclamar-se Campions d'Espanya per primera vegada

• La generació següent, que assoliria el segon Campionat d'Espanya per el Montjuïc l'any 1976

Amb l'afegitó d'alguns altres històrics com és el cas d'en Josep Cercós, 'Pepitu', que assistí com a representació dels primers waterpolistes del Club Natació Montjuïc, amb els quals s'inicià sent un adolescent, cap a finals dels anys quarantes del segle passat.

Fins a quatre generacions de waterpolistes reunides. Aqui una representació de tres d'elles: 
al mig de la foto en Josep Cercós 'Pepitu' dels anys 40's i primers 50's, amb els seus 
noranta anys; a la dreta en Albert Medina dels segons anys 50's i primers 60 (*);
 i a l'esquerra en Gabriel Villarrubia dels anys 70's i 80's.
Font: Arxiu CNM. Ft. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

De la memòria, la solera i altres continuïtats...

Es varen viure unes hores molt emocionants, d'entre les quals molts dels assistents destacaven especialment la durada dels moments inicials, en que anaven arribant uns i altres, abraçant-se, reconeixent-se (de vegades amb certa complexitat degut als anys tanscorreguts) i retrobant-se. Passats els quasi tres quarts d'hora d'aquesta part de l'acte començà el sopar pròpiament dit, en el decurs del qual es visionaren diferents audiovisuals que abastaven des de quasi bé els primers partits jugats pel club, allà per l'any 1944, fins als de l'any 1976, quan tot just amb el segon Campionat d'Espanya s'inaugurava el que coneixem com a la 'Dècada Daurada, 1976-1986' del waterpolo del Club Natació Montjuïc, en la qual s'aconseguiren:

• Set Lligues Nacionals-Campionats d'Espanya, de les onze disputades en el període 

• Dos subcampionats d'Europa: el de la Copa (1978) i el de la Recopa (1982)

A aquestes fites col·lectives mes destacades cal afegir-hi les individuals, com les internacionalitats de molts dels nostres jugadors i la participació olímpica d'alguns d'aquests en els JJ.OO. de Munich (1972) i, ja posteriorment, als de Moscú (1980)

En Vicenç Sirè i en Joan Sans, capitans dels equips de l'època, disposats a entonar
el 'Pas, pas, pas', crit de pre-partit d'aquells anys que encara es vigent (**)
Font: Arxiu CNM. Ft. J. Ponferrada, @pfotoalbums

Vídeo del Pas, pas, pas...; emoció assegurada
Font: Arxiu JCE. Autor J. Ponferrada, @pfotoalbums

Els reunits tingueren l'ocasió de rememorar moments i  anècdotes passades, potser millorades amb el pas dels anys i les diferents memòries personals, sovint performatives. Es recordaren amb emoció les persones absents, les unes per causa de la seva mort i altres per diferents circumstàncies que els impediren de reunir-se amb els seus company i amics,. Entre aquests darrers cal destacar la figura dels dos entrenadors fonamentals d'aquells inicials campionats d'Espanya: en Josep Brascó i en Imre Szikora, tots dos vivint lluny de Barcelona en aquests moments i amb diferents impossibilitats per a desplaçar-se.

Van ser molt celebrades, també, les salutacions d'alguns dels components dels equips adversaris d'aquell campionat del 1972. S'adreçaren als reunits mitjançant videos personals els següents jugadors:

• Per el Club Natació Barcelona, subcampió: Santiago Zubicoa, Carles Grau, Joan Rubio, Agustí Codera i Joan Jané

• Per el Club Natació Barceloneta, tercer classificat: Eduard Arruga, Alfons 'Sito' Cànovas, Joaquim Pujol i Manel 'Lolo' Ibern

Al llarg del sopar va sortir en variades converses la paraula 'solera'  a la qual es referien els jugadors d'aquells anys per parlar d'una excel·lència en el waterpolo que calia assolir a base de treball, esforç i continuïtat. El mirall en que fixar-se era, evidentment, el Club Natació Barcelona i els que  pretenien acostar-s'hi varen haver de perdre molt per a començar a guanyar... la perseverancia, però, va obtenir finalment el premi anhelat (***).

Equips de waterpolo del Club Natació Montjuïc campions 
d'Espanya 1972 i 1976, respectivament.
Fons: Arxiu JCE. Ft. Ubiedo (72) i Montejano (76)

'Història d'una ambició.2', el vídeo commemoratiu
del 50è aniversari del Campionats d'Espanya de WP, 1972.
Font: Arxiu JCE. Autors 'Memòries del Montjuïc...'

Memòries del Montjuïc

(*) L'Albert Medina havia estat entrenador de natació al llarg d'onze anys de la història del Montjuïc i en els primers simultanejava aquesta feina amb la d'entrenador de waterpolo

(**) El crit era de crida-resposta:
Capitans: Un pas, pas, pas per el Club.....: pas, pas, pas !!; Equip: Set, set, set !! (dues o tres vegades, segons èpoques)
Capitans: Xut !!; Equip: Gol !! (fins a tres vegades)

(***) Contràriament a la 'profecia' feta per un entrenador del Montjuïc, de poca estada a la casa, que es va adreçar als jugadors en la seva presentació tot dient una cosa semblant a aquesta: "Nois, amb mí com a entrenador podreu millorar molt i arribarem a guanyar a tot-hom, a tots els clubs... menys al Club Natació Barcelona, que a aquests no els podrem guanyar mai..."

Cuando crees que ya se acaba, vuelve a empezar...

Aquí estamos otra vez...

Para encabezar esta primera entrada, después del paréntesis de agosto, hemos tomado prestado de Ramón Pelegero Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), el párrafo introductorio de su canción 'Cuando crees que ya se acaba' (*). Y es que cada año, para el mes de septiembre, sucede de la misma manera: tan sólo termina el período veraniego y vacacional; y todo vuelve a empezar, tanto o más que en cada fin de año. Son momentos, por lo tanto, de nuevas promesas y de renovados empeños centrados en la mejora de la vida personal y, en su caso, de la colectiva.

El equipo responsable de la edición del 'Memorias del Montjuïc...' no se escapa de este ambiente de arranque y renovación. De modo que para los próximos días nos comprometemos a presentar nuevas entradas, tanto de las referidas a las peripecias del Club Natació Montjuïc como a las que hacen referencia a otras entidades o aspectos del deporte que creemos que pueden ser de interés .

Para ir abriendo el apetito...

Y la frase hecha nos va como anillo al dedo, porque una de las primeras actividades organizadas por el 'Memorias...' que vamos a desarrollar dentro de unos días es una cita gastronómica. Se trata de la cena conmemorativa del '50 Aniversario del Campeonato de España de Waterpolo, 1972' que tendrá lugar el próximo jueves 15 de septiembre en las instalaciones del Restaurante KEY, ubicada en la Zona Deportiva del Club Natació Montjuïc.

Convocatoria de la cena conmemorativa del '50 Aniversario del Campeonato
de España Waterpolo, 1972' que se ha remitido a todos los interesados
Fuente: Archivo JCE

En el año 2017 ya habíamos convocado y realizado una primera celebración, correspondiente al 45 aniversario, por aquello del 'porsiaca...'. Afortunadamente hemos podido llegar al cincuentenario dejándonos por el camino alguna llorada pérdida y acusando un poco más el desgaste de los materiales.

Uno de los primeros equipos de veteranos del C.N. Montjuïc, allá por los años 80's del siglo 
pasado,con los 'restos del naufragio': Medina, Siré, Sánchez, Navarro, A. Nogueroles, 
Bonet, Comas, Castellví, Albert Pitart, Antoni Pitart y el añorado Josep M. Roselló.
Detrás de las 'figuras' se adivina un anuncio de futuro: Xavier Vendrell, uno 
de los integrantes del equipo de 1976.
Fuente: Archivo JCE. Ft. Josep Roselló (Jr.)

Esta vez, sin embargo, la convocatoria se ha ampliado a los compañeros que iniciaron el camino hacia este campeonato a partir de 1966, el año en que se inauguró la piscina municipal de Folch i Torres, aunque no llegaran a formar parte de equipo campeón. Además hemos querido contar con los componentes del equipo que en 1976 conquistaron el segundo campeonato de España. Cabe recordar que este segundo campeonato, del que los del equipo de 1972 somos una precuela en términos cinematográficos, inicia lo que hemos llamado la 'Decada Dorada' del waterpolo blanquiverde, que abarca el período comprendido entre los años que van de 1976 hasta 1986.

En esta 'Decada Dorada' el equipo del Club Natació Montjuïc consigue hasta siete Ligas Nacionales-Campeonatos de España (**) y dos subcampeonatos europeos, el de la Copa de Europa de 1978 y el de la Recopa de 1982. Dentro de unos años será el momento de celebrar esta fiesta del waterpolo del Montjuïc. De momento nos conformaremos con una próxima entrada de nuestro blog que rememorará su época y sus protagonistas.

Memòries del Montjuïc

(*) Raimon escribió la canción en un contexto y unas circunstancias muy determinadas en el año 1969, bajo el régimen franquista. Antoni Batista lo describe así: "La temática antirrepresiva fue uno de los leitmotiv de aquella Nova Cançó. Raimon, que fue explícitamente prohibido en televisión de 1964 a 1976, compuso dos temas 'situacionistas', explicando la tensa espera de una detención, 'De noche en casa, juntos' y 'Cuando crees que ya se acaba', escritos durante el estado de excepción de 1969, promulgado a raíz de la fuerte conmoción que representó para el régimen la muerte del comisario Manzanas a manos de ETA, que arrastró una razia de cientos de detenciones que culminaron con el proceso de Burgos en 1970". Del artículo de Antoni Batista: 'Raimon y la Nova Cançó', publicado en la revista Sapiens. Os dejamos el enlace de YouTube, por si os apetece escuchar la canción: https://youtu.be/JHD3NxOXx-o

(**) A partir de 1974 el Campeonato de España, en el formato de liguilla intensiva con seis equipos, en tres días y en una sola piscina, desaparece y el título de Campeón de España se otorga al ganador de la que entonces se conocía como la Liga Nacional y que más tarde ha tenido distintos nombres, que corresponden siempre a la máxima división del waterpolo español.

Quan creus que ja s'acaba, torna a començar...

Ja hi tornem a ser...

Per encapçalar aquesta primera entrada, desprès del parèntesi de l'agost, hem manllevat d'en Ramón Pelegero Sanchis, Raimon (Xàtiva, 1940), el paràgraf introductori de la seva cançó 'Quan creus que ja s'acaba' (*). I és que cada any, per el mes de setembre, succeeix així mateix: res s'acaba mes que el període estiuenc i vacacional; i tot torna a començar, tant o mes que en cada cap d'any. Són moments, doncs, de noves promeses i de renovades empentes per a la millora de la vida personal i, si s'escau, de la col·lectiva.

L'equip responsable de l'edició del 'Memòries del Montjuïc...' no s'escapa d'aquesta ambient d'arrencada i renovació. De manera que per els propers dies ens comprometem a presentar noves entrades, tant les referides a les peripècies del Club Natació Montjuïc com a les que fan referència a d'altres entitats o aspectes de l'esport que creiem que us poden ser d'interès.

Per anar obrint boca...

I la frase feta ens va com anell al dit, perquè una de les primeres activitats organitzades per el 'Memòries...' que desenvoluparem dins d'uns dies és un tiberi. Es tracta del sopar commemoratiu del '50è Aniversari del Campionat d'Espanya de Waterpolo, 1972' que tindrà lloc el proper dijous 15 de setembre a les instal·lacions del Restaurant KEY, ubicat a la Zona Esportiva del Club Natació Montjuïc.

Convocatòria del sopar commemoratiu del '50è Aniversari del Campionat
d'Espanya Waterpolo, 1972' que s'ha remès a tots els interessats
Font: Arxiu JCE

L'any 2017 ja havíem convocat i realitzat una primera celebració, corresponent al 45è aniversari, per allò del 'porsiaca...'. Sortosament hem pogut arribar al cinquantenari amb alguna plorada pèrdua per el camí i una mica mes 'rovelladets'.

Un dels primers equips de veterans del C.N. Montjuïc, allà per els anys 80's del segle passat,
amb les 'restes del naufragi': Medina, Siré, Sánchez, Navarro, A. Nogueroles, Bonet,
 Comas, Castellví, Albert Pitart, Antoni Pitart i l'enyorat Josep M. Roselló. 
Darrera de les 'figures' hi veiem un anunci de futur, en 
Xavier Vendrell, integrant de l'equip de 1976.
Font: Arxiu JCE. Ft. Josep Roselló (Jr.)

Aquesta vegada, però, la convocatòria s'ha ampliat als companys que varen iniciar el camí cap aquest campionat des de l'any 1966, en que s'inaugurà la piscina municipal de Folch i Torres, encara que no arribessin a formar part de l'equip campió. A mes hem volgut comptar amb els components de l'equip que l'any 1976 conqueriren el segon campionat d'Espanya. Cal recordar que aquest segon campionat, del qual els de l'equip de 1972 en som una preqüela en termes cinematogràfics, inicia el que hem anomenat la 'Decada Daurada' del waterpolo blanc-i-verd, que compren el període que va de 1976 a 1986.

En aquesta 'Decada Daurada' l'equip del Club Natació Montjuïc assoleix fins a set Lligues Nacionals-Campionats d'Espanya (**) i dos subcampionats europeus, el de la Copa d'Europa de 1978 i el de la Recopa de 1982. D'aquí a uns anys serà el moment de celebrar aquesta festa del waterpolo del Montjuïc. De moment ens conformarem amb una propera entrada del nostre bloc que en rememorarà l'època i els seus protagonistes.

Memòries del Montjuïc

(*) Raimon va escriiure la cançó en un context i unes circumnstàncies molt determinades l'any 1969, sota el règim franquista. Antoni Batista ho descriu així: "La temàtica antirepressiva va ser un dels leitmotiv d’aquella Nova Cançó. Raimon, que va ser explícitament prohibit a la televisió del 1964 al 1976, va compondre dos temes 'situacionistes', explicant la tensa espera d’una detenció, 'De nit a casa, junts' i 'Quan creus que ja s'acaba', escrits durant l'estat d'excepció del 1969, promulgat arran del trasbals que va representar per al règim la mort del comissari Manzanas a mans d’ETA, que va arrossegar una ràtzia de centenars de detencions que van culminar amb el procés de Burgos el 1970". De l'article d'Antoni Batista: 'Raimon i la Nova Cançó', publicat a la revista Sapiens. Us deixem l'enllaç de YouTube, per si us ve de gust escoltar la cançó:  https://youtu.be/JHD3NxOXx-o

(**) A partir de l'any 1974 el Campionat d'Espanya, en el format de lligueta intensiva amb sis equips, tres dies i en una sola piscina, desapareix i el títol de Campió d'Espanya es atorgat al guanyador del que llavors s'anomenava Lliga Nacional i mes tard ha tingut diferents noms, que corresponen sempre a la màxima divisió del waterpolo espanyol.