De la piscina Folch i Torres, 1966 - 2002... la 'casa gran' del Montjuïc

18/36...

No, no !... no són mides de sastre, ni anatòmiques, ni de fuster; ni tant sols els números d'un sudoku. Són els anys que marquen la gestació i el naixement de la piscina municipal de la Reina Amàlia, els divuit que van del 1948 fins al 1966; i el seu usdefruit per el Club Natació Montjuïc, trenta-sis anys des del 1966 fins al 2002. De manera que, per aquelles casualitats, els anys de gaudi de la piscina van durar el doble de temps del que va costar la lluita per aconseguir-la.

1948, quan tot comença

El 1946 en Joan Boronat Carner ha substituït a en Vicenç Esquiroz Soliva en el càrrec de president, on aquest darrer ha cobert els primers dos anys de vida del club. En aquest 1948 succeeixen dos fets que impulsen la primerenca voluntat del Club Natació Montjuïc per a llançar-se a la consecució de la seva pròpia piscina coberta. D'una banda a l'ajuntament de Barcelona s'estableix la primera 'Ponència d'Esports' de tota Espanya, deguda a l'impuls d'en Epifani de Fortuny Salazar - baró d'Esponellà -, que en el seu dietari personal del 20 d'abril de 1948 ho descriu d'aquesta manera:

" No quiero consignar hoy mas nota que el triunfo completo de mi proposición a la Permanente (del Ayuntamiento) creando la nueva Ponencia de Beneficiencia y Deportes... Me cabe el orgullo de haber sido el primero en España en implantar una modalidad que será imitada desde luego y que creo que en su dia podrá contribuir a la creación del Ministerio de Deportes, como existe en otras grandes naciones." (*)

D'altre banda, la nounada ponència d'Esports de l'ajuntament de Barcelona faculta al club blanc-i-verd per a la celebració a la piscina de Montjuïc dels cursets infantils amb caire de municipals. Són els que a partir de l'any 1951 prendran el nom mes formal de 'Cursets Municipals de Natació Escolar'. El dia 12 d'octubre, en el marc del Trofeu Barcelona que organitza l'entitat, es lliura a en Epifani de Fortuny el títol de President d'Honor del Club Natació Montjuïc. Tot i que el títol es merament representatiu i honorífic, l'acció del baró d'Esponellà serà molt important en el desenvolupament de la tasca del club per assolir la seva piscina coberta.

Primers anys de lluita per la piscina pròpia

Si bé inicialment s'ha pensat en fer les gestions necessàries per a aconseguir de l'ajuntament la cessió del solar del Paral·lel n. 50, on anys mes tard s'edificarà el cinema 'Regio Palace', aquesta primera opció queda de seguida descartada. Poc temps desprès de creada la ponència d'Esports té lloc una reunió amb l'alcalde de Barcelona en Josep Maria Albert Despujol, baró de Terrades, promoguda per el mateix Epifani de Fortuny i amb l'assistència dels directius del club Joan Boronat, Enric Gomis i Joan Aymamí. En aquesta reunió es va obtenir la promesa del baró de Terrades de recolzar les demandes que presentava el Club Natació Montjuïc en ordre a la cessió per l'ajuntament d'una part del solar on havia estat l'antiga presó de Barcelona, a la plaça de la Reina Amàlia. 

La presó de dones de la Reina Amàlia a l'any 1930. 
Font: Arxiu Nacional de Catalunya. Ft. Brangulí

Després d'aquestes primeres gestions l'any 1949 s'endega la Comissió Pro Piscina, que inicialment quedarà formada per:

• Enric Gomis Tizón, metge i col·laborador del club. S'encarregà des de 1951 de protocol·litzar i efectuar les revisions mèdiques dels cursets de natació escolar

• Joan Boronat Carner, fundador i president (1946-1956)

• Joan Aymamí Serra, soci i representant dels comerciants del Poble Sec

• Vicenç Esquiroz Soliva, soci n. 1, fundador i president (1944-1946 i 1956-1964)

Aquesta comissió és planteja dos objectius principals:

• La cessió per l'Ajuntament de Barcelona i per un període perllongat de temps d'una part del solar resultant de l'enderroc l'any 1936 de l'antiga presó de Barcelona, situada al carrer de la Reina Amàlia, que des de 1904 era únicament presó de dones

• L'aconsseguiment dels mitjans propis necessaris per al finançament de la construcció de l'equipament esportiu que es considera necessari, dotat de piscina i gimnàs coberts

Cal tenir en compte que les primeres intencions del C.N. Montjuïc no són les de tenir la gestió d'una piscina de propietat municipal, sinó obtenir la cessió d'un terreny municipal on construir per els propis mitjans la seva instal·lació esportiva, seguint el model emprat l'any 1921 per el C.N. Barcelona que amb els seus mitjans va construir la piscina de l'Escullera, comptant amb la cessió dels espais que va obtenir de la 'Junta de Obras del Puerto' de la ciutat.

La maquinària municipal ja s'ha posat en marxa i amb data del 16 de gener de 1951 la ponència d'Esports aprova un primer avantprojecte, d'acord amb els serveis tècnics de la corporació, per a una possible piscina coberta a la plaça de la Reina Amàlia. Els directius del club sol·liciten la cessió d'una part del solar esmentat a l'ajuntament de Barcelona, a través de la seva secció d'Urbanisme i Obres Públiques, amb una instància datada a primers d'agost de 1951.

El conjunt de processos administratius que segueixen es recullen en l'expedient 6.659 de l'ajuntament, del qual n'extractem dos fulls:

Expedient n. 6.659 de l'Aj. de Barcelona, secció d'Urbanisme i Obres Públiques.
Primer full: Instància d'en Joan Boronat, president del C.N. Montjuïc
Segon full: Plànol d'emplaçament de la projectada piscina 
que acompanya a la instància.
Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Aquest expedient, però, s'encalla en la burocràcia municipal i no es fins al 7 de febrer de 1958 que es tanca amb un darrer informe poc encoratjador dels serveis tècnics d'urbanisme que conclou que:

"... la finca de referencia queda englobada en el 'Plan parcial de Ordenación del Casco antiguo de Barcelona rectificado'... según el citado Plan parcial, se crea una zona de Parque entre la Ronda de San Pablo, calles Lealtad y de Amalia, modificando la alineación de la zona edificable que quede en la manzana de referencia."...

... de manera que no es fa cap esment a la demanda de la piscina coberta. Hi ha hagut dues raons que si no justifiquen al menys expliquen aquest retard i la manca de concreció de l'informe, una per part de la corporació municipal i l'altre per raons internes del C.N. Montjuïc:

• Sobre el solar en qüestió hi pesa un indivís entre la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament; com a resultant d'aquesta situació els tràmits per a que passi a ser de plena propietat d'aquest darrer s'allarguen 

• Pel que fa al Montjuïc desprès dels primers anys de la presidència d'en Joan Boronat Carner plens de bons resultat esportius i d'iniciatives socials encertades, a partir de finals del 1952 el club pateix un seguit d'incidències, amb moció de censura contra el president Boronat inclosa,  que el fan entrar en uns temps d'estancament esportiu - especialment en natació - i d'una certa desinflada dels seus associats

Imatge externa i interna de l'avantprojecte de piscina  fet 
el gener de l'any 1951 per l'arquitecte Joan Pujadas.
Font: Arxiu del CNM. Ft. Casas

En relació a la necessitat de piscines municipals l'ambient general de la natació catalana tampoc es unànime ni engrescador. Hi concorren dues posicions diferenciades entre aquells que defensen la necessitat de fer piscines municipals a cadascun dels barris de la ciutat, començant per els que disposen d'un club de natació prou arrelat; o els que consideren que cal fer una única piscina coberta pública, gestionada per la Federació Catalana de Natació (FCN), que doni resposta a les necessitats dels clubs 'modestos' que no disposen d'instal·lacions pròpies; val a dir, de tots menys el 'Natació' Barcelona

En la primera posició s'hi troben quasi tots els clubs modestos rellevants de la ciutat de Barcelona, amb els corresponents portantveus mediàtics entre els que sobresurt en Vicenç Esquiroz en el seu vessant de periodista de 'El Mundo Deportivo', el 'Correo Catalán'  (on escriu amb el pseudònim de Clarín), la 'Hoja del Lunes' i altres periòdics.  En la segona s'apleguen algunes individualitats amb càrrec federatiu o en algun club de la ciutat que consideren inviable la construcció general de piscines i defensen, honestament, que cal concentrar-se en fer quelcom semblant al que ha estat la piscina de Montjuïc en els períodes d'estiu. També gaudiran d'altaveus en els mitjans de comunicació, alguns de molt significats.

En aquest debat es especialment il·lustrativa la participació del setmanari 'Destino', que mostra en repetides ocasions la seva reticència a la idea de piscines municipals per als clubs de natació de cada barriada barcelonina. Així en article d'en Carlos Pardo Gil publicat al n. 392 de la revista, desprès de fer una introducció lloant les piscines privades de 'Baños Populares de Barcelona' (BPB) de la travessera de Gràcia i de la Ronda de Sant Pau, es manifesta contrari a la piscina sol·licitada per el C.N. Montjuïc:

"Precisamente estos dias se habla, como más arriba indicamos, del proyecto de una nueva piscina en el antiguo solar de la Cárcel de Mujeres a pocos metros de la ya existente piscina de propiedad particular a la cual mas arriba nos referimos..., salta a la vista que una lógica distribución de piscinas en la ciudad deberia impelirnos a construir la nueva instalación en otras demarcaciones urbanas."

Mes endavant el periodista defensa com a solució desitjable que les dues piscines de BPB esmentades constitueixin una primera baula de 'una extensa cadena de piscinas barcelonesas', per acabar rematant:

"Construyamos piscinas. De acuerdo. Pero sin menospreciar ni olvidar las piscinas que... unos caballeros se anticiparon en construir mientras otros se limitaban a proclamas verbales... Sería un contrasentido que la primera piscina deportiva que ahora se proyecta con la colaboración del municipio surgiera con aires de concurrencia a la ya antigua y popular piscina de la Ronda de San Pablo"...

... referint-se, es clar, a la de BPB. Quasi dos anys mes tard el mateix Carlos Pardo insisteix en aquest tema, si bé ho fa amb un caire mes genèric: 

Retall d'un nou escrit d'en Carlos Pardo a 'Destino' del dia 23 de febrer de 1957 
manifestant la seva disconformitat amb que l'ajuntament de 
Barcelona cedeixi piscines als clubs de natació (**)
Font: Hemeroteca ARCA

A resultes de la polèmica generada per el primer dels articles la Junta Directiva i la Comissió Pro Piscina del C.N. Montjuïc presenten la seva dimissió. Encara que de seguida es va poder normalitzar la situació institucional del club comptant amb el suport del president de la FCN, en Francesc Draper, aquest incident va ser un mes dels que es van produir en aquests primers anys 50's  i que van provocar una certa desmobilització dels associats i dirigents de l'entitat.

La resolució definitiva de l'estancament de les gestions pren cos amb un canvi de Junta Directiva del club, desprès que en Joan Boronat renuncia a la presidència. En la Assemblea General Extraordinària del dia 14 de gener de 1956 es escollida per aclamació la única candidatura presentada, que amb el guiatge del retorn com a  president d'en Vicenç Esquiroz, compta amb socis com ara els Florensa, Tauler (Sr.), Orero, Contreras o Gracia. L'Esquiroz, capdavanter i ànima efectiva i afectiva de l'entitat, s'havia pres un respir d'una mica mes de dos anys de la gestió del club i retornava ara amb forces renovades. Coincideix amb el 'fitxatge' com a President de Mèrit d'en Enric Llaudet, empresari tèxtil i membre de la junta del F.C. Barcelona, que pot aportar al Montjuïc la seva experiència professionals i la seva agenda de contactes amb les 'altes esferes' del país.

Copia de la carta autografiada d'en José Antonio Elola Olaso, amb data del 10 de juliol 
de 1957, confirmant el recolzament de la 'Delegación Nacional de Educación Física
 y Deportes' a la demanda del C.N. Montjuïc de la piscina de la Reina Amalia
Font: Arxiu JCE, butlletí del CNM

1959, el desllorigador

Poc abans de l'arribada d'en Vicenç Esquiroz a la seva segona etapa presidencial s'ha produït a l'ajuntament de Barcelona un altre relleu en la regidoria d'Esports, on l'any 1955 s'incorpora en Joan Antoni Samaranch Torelló; un prometedor gestor esportiu de trenta-cinc anys que s'ha destacat en l'hoquei patins, quan tot just ha deixat de ser-ne jugador, i on havia estat l'impulsor dels campionats del món de la especialitat disputats a Barcelona els anys 1951 i 1954. L'any 1957 el relleu a l'ajuntament es produeix també en la figura de l'alcalde, quan en Josep Maria Porcioles Colomer substitueix a l'Antoni Maria Simarro. L'entesa entre Samaranch i els nous dirigents del Montjuïc fou immediata i les tasques per a la consecució de la piscina de la Reina Amàlia prenen una notable embranzida, comptant amb el suport, aquesta vegada efectiu, del nou alcalde. 

Això es concreta quan l'any 1959 es produeixen dos fets aparentment contradictoris però que junts conformen el desllorigador que el club esperava des de feia mes d'onze anys:

• Per acord del Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 29 d'abril s'aprova el 'Pla d'Urbanització del Casc Antic' en el que, ara sí, s'inclou la construcció de la piscina de la Reina Amàlia

• Per acord del Ple de la Diputació de Barcelona del 27 d'octubre s'aprova la cessió de l'espai que hauría d'ocupar la piscina al 'Ministerio de Educación Nacional' per a que construeixi el nou institut de segon ensenyament Milà i Fontanals

El Montjuïc es queda sense l'espai previst per a la seva piscina municipal i veu com tots els impediment de l'indivís del terreny, que han estat l'excusa dels molts anys de retard, s'han esvaït en un moment per l'acord entre l'ajuntament, la diputació i el govern central. En un primer moment s'instaura el pessimisme i en la reunió on es comunica la novetat per part del regidor d'Esports al president del club cadascun d'ells proposa un nou emplaçament diferent per a la piscina. En Samaranch vol que la instal·lació esportiva se situï darrera de l'església romànica de Sant Pau, en uns terrenys balders; l'Esquiroz, en canvi, proposa que l'equipament esportiu s'inclogui dins de les obres del nou institut, pensant segurament que aquesta ubicació en pot facilitar una ràpida realització. 

Aquesta vegada, però, l'enrenou té una solució fulminant: l'endemà mateix de fer-se públic l'acord de la diputació els directius del club són citats a la plaça de la Reina Amàlia per l'alcalde Porcioles i el regidor Samaranch que els porten a visitar el magatzem de 'Maderas Salazar', ubicat al fons de la plaça, perpendicular al solar inicialment previst. En el curs de la visita l'alcalde Porcioles promet "... no se'n parli mes, aquí hi farem la piscina". I s'inicien de manera immediata els tràmits per a la expropiació dels terrenys que haurà d'ocupar el nou espai esportiu mitjançant l'expedient del Negociat d'Urbanisme municipal n. 12.158 que serà proposat i signat per en Santiago Udina Martorell, Tinent d'Alcalde encarregat d'Obres i Instal·lacions Municipals, el qual serà també un ferm defensor de l'equipament demandat per els del Poble Sec. L'optimisme es desborda i es parla de la col·locació de la primera pedra en un acte oficial a celebrar a les primeries de l'any 1960, i de la molt ràpida finalització de l'obra.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 30 d'octubre de 1959
amb l'anunci de l'acord d'expropiació dels terrenys per 
a la futura piscina de la Reina Amàlia.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Els anys decisius, darrers obstacles...

Encarem els anys que marquen la fase final de la construcció de la que serà la segona piscina municipal coberta de Barcelona que ha de ser usufructuada per el el C.N. Montjuïc. És un bon moment per a fer un repàs del càrrecs institucionals de l'Ajuntament de Barcelona i del Club Natació Montjuïc que han hagut de passar per a acabar fent realitat aquesta instal·lació

RELACIÓ D'ALCALDES, REGIDORS D'ESPORTS I PRESIDENTS 
DEL CNM, AMB ELS SEUS ANYS DE MANDAT

(*) L'alcalde Josep M. Albert i el regidor Epifani de Fortuny foren destituïts arrel de la vaga de tramvies de 
1951, mentre que l'alcalde Simarro ho fou arran de la vaga de tramvies de 1957.
(**) Joan Antoni Samaranch compagina la tasca de l'ajuntament amb la de delegat a Catalunya 
de la 'Delegación Nacional de Educación Física y Deportes' (DNEFyD), nomenat per en José Antionio Elola Olaso

Font: Elaboració pròpia

És a dir, que la tardança en la construcció va 'consumir' fins a cinc regidors o ponents d'Esports i fins a tres alcaldes de la ciutat, el mateix nombre que el de presidents del C.N. Montjuïc. Això s'explica per la durada difícilment repetida entre la promesa inicial i la inauguració real d'aquesta instal·lació esportiva (***).

La col·locació de la primera pedra es va anar retardant. Finalment, el dissabte 28 de gener de 1961 es va poder realitzar l'acte protocol·lari amb l'habitual presència de les primeres autoritats del país i altres convidats. Com a anècdota un dels assistents mes celebrats va ser el futbolista del F.C. Barcelona Ladislao Kubala que com tots els hongaresos esportistes i/o artistes que aterraven a Barcelona mantenia una molt cordial relació amb el Montjuïc, especialment a través del seu president Vicenç Esquiroz.

Dues imatges de l'acte de col·locació de la primera pedra de la piscina de la Reina Amàlia.
La primera es de la capçalera de l'acte i la segona del moment en que l'Alcalde Porcioles es 
disposa a col·locar dins de la primera pedra el cilindre metàl·lic contenint els diaris del dia. 
Font: Arxiu del CNM. Fts. primera foto Suàrez, segona Font Gasol

En la primera fotografia distingim, entre d'altres, al Tinent d'Alcalde en Santiago Udina; just darrera seu els presidents executiu i d'Honor del Montjuïc, Esquiroz i Epifani de Fortuny en una distesa conversa; en Mateu Molleví, president de la FCN; Sebastià Roca en segona fila, fundador del club; Joan Antoni Samaranch, Regidor d'Esports i delegat a Catalunya de la DNEFyD; la representació militar corresponent molt interessada en la conversa amb l'ídol blaugrana del moment, en Ladislao Kubala; una mica mes retirat i en segon pla veiem l'àrbitre internacional de waterpolo Mateu Manguillot. D'aquest acte la premsa en destaca el parlament de l'alcalde subratllant que:

"Puedo aseguraros que el acto de hoy no es algo meramente simbólico, sino que las obras de esta piscina empezarán en un plazo inmediato, para que lo más rápidamente posible se pueda iniciar, con la intensidad necesaria, la magnífica labor llevada a cabo hasta ahora..."

Fins a la 'segona pedra' i les successives van transcorre encara mes de dos anys. El projecte executiu va ser encarregat a l'arquitecte municipal Antoni Lozoya Augé, auxiliat per en Alejo Aguyé Mas, arquitecte tècnic.

Plànols de la piscina municipal coberta de la Reina Amàlia.
El primer correspon a la secció transversal, vista des de la piscina petita
El segon correspon a la planta superior de la sala de piscines i serveis.
Arquitecte: Antoni Lozoya Augé
Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Retall de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona 
del dia 11 de novembre de 1963.
Font: Hemeroteca ARCA

Les obres reals, per tant, no varen començar fins a finals de l'any 1963. El pressupost inicial era de 22.536.031,88 ptes, de les qual l'Ajuntament de Barcelona en va pressupostar 14.995.346,95 per els exercicis de 1963 i 1964, mentre que la DNEFyD n'ha aportat 6.300.000,00 de pessetes. Tot i els retards inicials l'obra continua a bon ritme fins que a la primera meitat de l'any 1965 pateix una nova aturada que n'impedirà la obertura prevista per el segon semestre de l'any. A tot això l'any 1964 s'ha batejat la plaça, que fins al moment es coneixia com a de la Reina Amàlia, amb el nom que ostentarà a partir d'aquest moment com a homenatge a l'escriptor barceloní Josep Maria Folch i Torres.

En un informe intern dels serveis tècnics del departament de l' 'Agrupació d'Edificis Municipals' el cap del servei informa de les desviacions a que han estat sotmeses les previsions inicials que porten el cost final estimat, a data del mes de juliol de 1965, fins als 29.916.748,90 ptes., calculant que per acabar totalment les obres manca una aportació de 8.621.401, 95 pessetes.

Retall de l'informe de la 'Agrupació d'Edificis Municipals de  
l'Ajuntament de Barcelona datat el mes de juliol de 1965
Font: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Aquest darrer contratemps impedeix que es pugui complir l'acord pres per la 'Federación Española de Natación' que en la seva assemblea del desembre de 1965 va designar la piscina de Folch i Torres com a seu dels Campionats d'Espanya d'Hivern de 1966, que s'han de celebrar els dies 1 al 3 d'abril. De fet caldrà esperar a l'any 1969, amb motiu del XXV Aniversari del Club Natació Montjuïc, per a que els Campionats d'Espanya d'Hivern es puguin celebrar a la piscina Folch i Torres.

Però el nou entrebanc també es pot superar i finalment el dia 4 de juliol de 1966 es produeix el festival inaugural de la 'Piscina Municipal Folch i Torres'. L'acte serà presidit per el vigent cap de l'estat, el general Francisco Franco Bahamonde, que dies abans, aprofitant una estada a la ciutat de Barcelona, també ha inaugurat la piscina coberta de Sant Jordi, construïda per la Diputació de Barcelona.

Imatges de l'acte inaugural de la Piscina Municipal de la plaça Folch i Torres.
A la primera Franco saluda a les nedadores participants a l'exhibició aquàtica.
En la segona Francesc Platón, delegat a Catalunya de la DNEFyD, imposa a 
Francisco Franco Martínez-Bordiu, net del dictador, la medalla d'or 
del club i el títol de 1er Soci d'Honor infantil del C.N. Montjuïc
Font: Arxiu del CNM. Fts. primera Campañà i segona Pérez de Rozas

Encara quedaven per finalitzar alguns detalls de la instal·lació que motivaren que, tot i disposar d'un permís provisional per a que els nedadors i waterpolistes la pugessin utilitzar, Folch i Torres no va passar a plena disposició del Club Natació Montjuïc fins a l'acte de lliurament de les claus de la piscina, que va tenir lloc el dia 8 d'octubre. El butlletí del club en la editorial del seu n. 206 del mes de novembre de 1966 ho va celebrar així:

"¡ Por fin tenemos piscina propia !... 

... Produce una gran satisfacción ver a nuestros nadadores y nadadoras entrenando, como lo pueden hacer los mejores nadadores del mundo, en unas instalaciones propias, que darán además oportunidad para que nuestro entrenador, don  Alberto Medina, pueda demostrar toda su capacidad de trabajo, al disponer de unos medios que hasta ahora no han estado a su alcance."

La 'casa gran' del Montjuïc té per endavant, des de l'octubre del 1966, els propers trenta-sis anys per encabir-hi il·lusions i desenganys d'unes quantes generacions d'esportistes i associats del Club Natació Montjuïc i per a poder fer el servei social del que tan merescudament havien presumit els pioners del club per a demanar insistentment la construcció d'aquesta piscina en un dels barris mes humils de la ciutat. Tot se'n anirà en orris quan a mitjans del mes de maig de 2002 serà derruïda per la maquinària municipal. Però d'això ja en parlarem en un altre moment

Portada, contraportada i pàgines centrals del fulletó editat per l'Ajuntament de Barcelona
amb motiu de la inauguració de la Piscina Municipal de Folch i Torres.
Font: Arxiu JCE

Josep Castellví

(*) Extret del Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), on resta dipositat el Fons Epifani de Fortuny Salazar. Els dietaris del baró d'Esponellà són una font inesgotable d'un grafòman empedreït que il·lustren 66 anys de vida personal reflectint, a la vegada, els esdeveniments socials, polítics i culturals del seu temps i del seu país. Nosaltres n'hem espigolat una ínfima part cercant especialment de trobar les seves activitats relacionades amb el Club de Natació Montjuïc, al que sempre es sentí tant lligat; d'igual manera que amb les altres dues entitats esportives històriques del Poble Sec que també el nomenaren, en un o altre moment, President d'Honor: la Agrupació Ciclista Montjuïc i la Unió Esportiva Poble Sec.

(**) Andrés Mercè Varela, company d'en Carles Pardo al setmanari Destino i periodista 'àulic' d'en Joan Antoni Samaranch, també va donar mostres d'animositat i d'oblit selectiu. Com a exemple reproduïm un extracte d'un article seu publicat al 'Destino' del 3 de setembre de 1966: "El Club de Natación Barcelona, con un sentido que llamaríamos 'casolà', pero no exento de grandeza, siguió creciendo con la seriedad catalana, con 'seny'. Y así pudo edificar, sin ayudas de ninguna clase, sin apoyo municipal, ni del Estado ni de ningún organismo, con el esfuerzo de sus socios, la primera piscina del país...". En aquest bloc hem dedicat una entrada lloant la grandesa del 'Natació' en construir la primera piscina esportiva del país, però amagar que aquesta es basà en la concessió 'gratia et amore' feta per l'organisme públic de l'estat 'Junta de Obras del Puerto' de Barcelona, amb el recolzament d'en Bosch Alsina i del seu fill Bosch Catarineu es molt oblidar. (https://www.memoriesdelmontjuic.org/2021/07/la-piscina-de-lescullera-el-gran-somni.html)

(***) L'Ajuntament de Barcelona només havia construït una instal·lació que s'aproximava a una piscina esportiva en el que es va conèixer com a Termes Municipals, en el marc d'un dels hotels de la Plaça d'Espanya edificats amb motiu de la Exposició Universal de 1929. Quan finalment l'any 1936 el Ple Municipal havia aprovat invertir 1.000.000 de pessetes per a fer la seva primera piscina coberta municipal, l'esclat de la guerra s'ho emportà per endavant.  No serà fins a l'any 1960 que s'inaugurarà la primera piscina municipal coberta de Barcelona, situada al Poble Nou en terrenys de l'antic camp de futbol del Júpiter, a la cantonada de Llull i Espronceda. Altres clubs com el Mediterrani no aconseguiren mai disposar d'una piscina municipal per a les seves activitats tot i intentar-ho en diferents ocasions; quan finalment assolí una instal·lació pròpia fou gràcies a una meritòria gestió dels seus dirigents i dels seus associats.

Natación. Entre Folch i Torres y la 'Zona Esportiva', 1977 - 1986

Introducción

A finales del año 1976 tuvo lugar la inauguración de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, emplazada en la antigua cantera de Can Borinot, en la vertiente sur de la montaña. Desde ese momento en el seno del Montjuïc se hará evidente la dualidad Folch y Torres y Zona Deportiva, tanto en los aspectos sociales - con diferentes tipos de socios - como en los deportivos. A partir del verano de 1979 se pondrá en marcha la piscina de 50 metros de la zona, por lo que el club contará con un mas amplio abanico de posibilidad para entrenar.

Sin embargo, la presión sobre el uso de las instalaciones deportivas en general hará que se pase de una etapa de 'mutualismo deportivo', en que el socio paga por fidelidad a los 'colores' aunque no reciba prestaciones personales, a la de los socios activos y practicantes que progresivamente irán demandando más servicios y más oferta de espacios a utilizar.

Portada del anteproyecto del año 1974 para las instalaciones
del C.N. Montjuïc, en la antigua cantera de Can Borinot.
Fuente: Arxiu Nacional de Catalunya; Fondo Epifanio
de Fortuny y Salazar, barón de Esponellà.

Diez años de competiciones

Los cuadros que siguen nos muestran la evolución de las nadadoras y nadadores del Montjuïc en las cuatro competiciones nacionales más importantes de cada año, atendiéndonos a la visión global que nos da la clasificación por equipos.

Representación gráfica de la clasificación de los equipos absolutos
del C.N. Montjuïc en las principales competiciones nacionales.
Fuente: Elaboración propia

Es necesario precisar que los Campeonatos de Cataluña de verano entre los años 1973 y 1980 no contemplaban la clasificación por equipos. En general, los campeonatos de las federaciones autonómicas o provinciales (*), especialmente los de verano, sufrieron un progresivo deterioro desde 1969 cuando la entonces Federación Española de Natación (FEN) decidió que los campeonatos de España de verano se celebraran por clubs y no por federaciones, como venía siendo habitual hasta entonces.

En el caso de las chicas podemos ver cómo el año 1977 y los siguientes representa una mejora referente a 1976, llegándose al pico de las mejores posiciones entre los años 1978 y 1981, para sufrir después un ligero descenso que tocará fondo en el año olímpico de 1984 y remontará los dos años siguientes hasta alcanzar el primer puesto en 1986, tanto en los campeonatos de España de invierno como en los de verano.

En cuanto a los chicos, mejoran la clasificación a partir del año 1978 para consolidarse desde 1982 en el primer o segundo puesto de los Campeonatos de Cataluña y de España, sean de invierno o de verano, iniciando una época de dominio en la natación masculina del país.

Hemos renunciado a ofrecer la clasificación anual de mejor club que realizaba la FEN porque en este período la información que se venía recogiendo en los 'Anuarios' se ve interrumpida entre 1979 y 1982, para ser retomada después con la formula de las 'Memorias', mucho menos completa que la precedente formulación. De momento basta con señalar que en 1980 el C.N. Montjuïc logra, por primera vez en su historia, la primera posición como mejor club en la clasificación conjunta de chicas y chicos, lo que se repetiría en algunos de los años siguientes.

Los equipos humanos que lo hicieron posible

Por lo que se refiere a los directivos cabe señalar que en estos años tuvieron responsabilidad dos presidentes: Joan Ballart Serra (1972-1981) y Robert Carmany Carner (1981-1987). En la vertiente deportiva los directivos responsables en la mayor parte del período contemplado fueron Josep Pallarès y Josep M. Casajús, ambos padres de nadadoras del club.

La llegada como entrenador de Joaquim Álvarez para la nueva temporada 1976-1977 lleva añadida la incorporación de algunos refuerzos como los de Rosa Ahuir y Rolf Wilken, que se añaden a los nadadores provenientes de la etapa Mestres: Garcia, Cama o Beltrol de entre los chicos y Pallarès, Laura Flaqué, Artigas o Conesa en cuanto al equipo femenino. En los Campeonatos de España de invierno de 1977 Mercè Pallarès y Montserrat Artigas destacaron, siendo la primera campeona en los 200 espalda y la segunda tercera en los 400 libre. En los campeonatos de España de verano celebrados en Las Palmas obtuvieron buenos resultados Laura Flaqué, 4ª en 200 braza o Artigas, 4ª en 800 y 5ª en 200 libre. Entre los chicos los mejor situados fueron Guitart, 7º en los 200 braza y Wilken, 7º y 5º en los 100 y 200 mariposa, respectivamente. En agosto se celebraron los europeos de Jonkoping (Suecia), en los que el Montjuïc estuvo representado por tres waterpolistas.

Rosa Conesa, integrante del equipo femenino
de natación del C.N. Montjuïc
Fuente: Archivo JCE

En los años siguientes los blanquiverdes irán consolidando una mejora general, tanto en el equipo masculino como, especialmente, en el femenino. Alcanzaron el primer puesto en los Campeonatos de España de verano celebrados en Ourense en 1978 Rolf Wilken en los 100 y 200 mariposa así como también el relevo de 4x100 estilos masculino y el de 4x100 libre femenino. Los nadadores del club contaron con la ayuda del sofrólogo Jorge Rubio en esta y otras competiciones de este período.

Campeonatos de España del 1979 en la 'Zona Esportiva' del C..N.Montjuïc.
 Podio de los 400 estilos: Carolina Kun 1ª (CNB), Laura Flaqué 2ª (CNM)
 y Julia López Zubero 3ª(MTP).
Fuente: Archivo del CNM

Los Campeonatos de España de verano de 1979 se celebraron en la piscina de dimensiones olímpicas de la 'Zona Esportiva' del C.N. Montjuïc, inaugurada para la ocasión. El equipo masculino de relevos de 4x100 libre integrado por G. Garcia, Pazos, Duch y M. Garcia hizo el récord de España absoluto de clubs con el tiempo de 3'39"13; también Javier Pazos quedó campeón de España en los 200 estilos. Las chicas consiguieron tres subcampeonatos: dos de ellos por parte de Laura Flaqué en 200 braza y 400 estilos, con los tiempos de 2'47"29 y 5'18"43, respectivamente y el tercero en el relevo femenino de 4x100 libre con el equipo formado por Conesa, Iserte, S. Casajús y Laura Flaqué, que marcó un tiempo de 4'12”79.

Recorte del semanario 'Destino' del 15 de agosto de 1979, con la imagen
de la piscina de 50 m. de la 'Zona Esportiva' del C.N. Montjuïc,
inaugurada para los Campeonatos de España de verano de ese año.
Fuente: Hemeroteca ARCA

Siguieron las mejoras en 1980, contando hasta dos primeros puestos individuales conseguidos por Javier Pazos y por Laura Flaqué, ambos en los 200 braza, en los Campeonatos de España de verano que tuvieron lugar en Albacete; también Rosa Conesa fue tercera en los 100 libre, mientras que el equipo femenino de los 4x100 estilos, formado por Traver, Flaqué, Casajús y Conesa, quedaron campeonas de España con un tiempo de 4'40"15. Meses antes, en los campeonatos de invierno en Madrid Javier Pazos batió el récord de España de los 200 braza dejándolo en 2'27"51.

La temporada 1979-1980 representará la última para el entrenador Joaquim Álvarez, que regresará a su ciudad natal, como nos informa 'El Mundo Deportivo':

Recorte de 'El Mundo Deportivo' del día 13 de junio de 1980.
Fuente: Hemeroteca Mundo Deportivo

El nuevo entrenador será Miquel Torres - legendario ganador del primer subcampeonato europeo de un nadador del país, conseguido en Leipzig en 1962 en los 1.500 libre -, proveniente del C.N. Barceloneta; tuvo como segundo a Josep Bas que retornaba al Montjuïc después de unos años entrenando en el C.N. Reus Ploms. Torres estuvo tres temporadas hasta finales de la 1982-1983. Su llegada vino asociada a la incorporación al Montjuïc de nadadores provenientes de otras entidades, como los Miralpeix, Campillo, Gelpí o los hermanos Jordana, entre otros. Los resultados fueron en general satisfactorios, especialmente en el equipo masculino que confirmó el progresivo ascenso a los puestos más altos de las competiciones nacionales. Por otro lado, el recién incorporado equipo técnico tendrá a su disposición la nueva piscina cubierta de 25 x 8 metros ubicada debajo del gimnasio para deportistas de la Folch y Torres. De su confortabilidad dará testimonio el nombre de 'la nevera' con que la han conocido desde entonces unas cuantas generaciones del club.

Imagen de la nueva piscina cubierta de Folch i Torres,
bautizada popularmente como 'la nevera'.
Fuente: Archivo del CNM

El año 1981 será, también, el del cambio de presidente del club, de modo que en sus últimos meses Joan Ballart Serra dejará la entidad para ocupar la presidencia de la Federación Catalana de Natación (FCN). Su puesto en el Montjuïc lo ocupará Robert Carmany Carner. Este mismo año, en los Campeonatos de Cataluña de verano, el equipo de relevos femenino de 4x200 libre establece un récord de España absoluto con el tiempo de 9'04"72. El equipo lo forman Morales, Lorenzo, Berria y Flaqué.

En el año siguiente de 1982 en los Campeonatos de España de verano, efectuados en Pamplona, ​​el equipo masculino alcanzará la primera posición, mientras que el femenino se clasificará en cuarto lugar. En este campeonato el equipo de 4x200 libre, compuesto por R. Escalas, Balcells, Miralpeix y Herrero, quedaron campeones a la vez que mejoraron el récord de España de clubs con un tiempo de 7'51”51. Rafael Escalas alcanzó el primer puesto en los 400 y 1.500 libre y en los 400 estilos individuales. Aquel mismo año en pruebas celebradas en Huertas del Rey, en piscina corta, los nadadores del club establecieron dos nuevos récords de España en 4x100 libre y en 4x200 libre, con R. Escalas, Balcells, Garcia y Herrero en el primer caso, mientras que en el segundo Miralpeix sustituye a Garcia.

Recorte de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona del día 23 de agosto de 1982
Fuente: Biblioteca virtual de prensa histórica

La nueva temporada de 1982-1983 verá la incorporación al Montjuïc de Natalia Mas, que batirá el récord de España en piscina corta de los 100 libre en Gijón con un tiempo de 57"81. La misma nadadora, junto a sus compañeras Morales, Montané y Laura Flaqué, conseguirán por dos veces el récord español en piscina corta de los 4x100 libre, primero en Sabadell con 4'03"01 y un mes después, en abril, en los Campeonatos de España de invierno celebrados en Madrid, marcando un tiempo de 4'02"38. En este mismo campeonato Rafael Escalas conseguirá dos récords de España en 400 y 800 libre, con los tiempos de 3'52"66 y 7'59"59 respectivamente.

Rafael Escalas que en estos años formó parte
de los equipos del Club Natació Montjuïc.
Fuente: Archivo del CNM

La temporada 1983-1984 verá la marcha de Miquel Torres hacia otro destino, haciéndose cargo de los primeros equipos del club Josep Bas. El año 1984 es el año de los JJ.OO de Los Ángeles (USA), para los cuales serán seleccionados hasta tres nadadores del club: los hermanos Escalas, Rafael y Joan Lluis, y Xavier Miralpeix. En los juegos Joan Lluis Escalas consiguió batir por dos veces el récord de España de los 400 libre, marcando los tiempos de 3'55"93 y 3'55"25, respectivamente. Los Campeonatos de España de verano se realizarán en Las Palmas después de los juegos; el equipo masculino del 4x200 libre, formado por los hermanos Escalas, Serra y Miralpeix, hicieron un tiempo de 7'44"99 marcando un nuevo récord de España absoluto. Fueron igualmente campeones J.E. Escalas en los 1.500 libre y Harri Garmendia en los 200 mariposa con una marca de 2'03"64. Anteriormente el mes de marzo, en los Campeonatos de España de invierno celebrados en Murcia, el Montjuïc había establecido también el récord de clubs de este relevo en piscina corta con un equipo formado por Miralpeix, Campillo, Herrero y Serra y un tiempo de 7'34"93.

Xavier Miralpeix, olímpico del C.N. Montjuïc en Los Ángeles 1984
Fuente: Archivo del CNM

Para la nueva temporada 1984-1985 se contratan los servicios de Joan Fortuny como primer entrenador, proveniente del Centro de entrenamiento de la FEN en Málaga. Coincidiendo con su llegada se incorporan una serie de nadadores como Jordi Martí, Juan Pablo Rodríguez o Maritxell Pagés, entre otros. Con las nuevas incorporaciones se sigue en la línea de consolidación en los primeros puestos de las competiciones nacionales.

El año de 1985 es fructífero en la consecución de campeonatos de España y de récords nacionales, además de que la participación del C.N. Montjuïc en los Campeonatos de Europa de Sofía (Bulgaria) será importante, aportando al equipo español hasta cinco nadadores que participarán en trece pruebas distintas. En los Campeonatos de España de invierno, que tuvieron lugar en la piscina del C.N. Sant Andreu, Harri Garmendia consiguió tres récords nacionales en piscina corta con los 200 mariposa y los 200 y 400 estilos, con unos tiempos de 2'00"32, 2'04"10 y 4'24"28, respectivamente. El propio Garmendia fue el primer nadador español en bajar de los dos minutos en los 200 mariposa en las pruebas de selección para la Copa de Europa realizadas en la piscina del CN ​​Sabadell el día 1 de diciembre de 1985, con el tiempo de 1'59”60 .

Otros registros importantes del año fueron los de Xavier Miralpeix, campeón de España en Ourense en los 200 libre con un tiempo de 1'54"; los primeros puestos en el mismo campeonato de Joan Enric Escalas en los 400 y 1.500 libre y el acaparamiento de Harri Garmendia, que se proclamó campeón de los 100 y 200 mariposa y de los 200 y 400 estilos. Los relevos masculinos de los 4x100 y los 4x200 libre además de quedar en primera posición batieron los récords de España de clubs con los tiempos de 3'32"87 y 7'42"55, respectivamente. En el equipo femenino fue relevante el tercer puesto alcanzado por Ariadna Caten en los 400 estilos. El Montjuïc se clasificó en primer lugar de la puntuación masculina y en la global confirmó esta primera posición. En los Campeonatos de Europa de Sofía Harri Garmendia vuelve a mejorar la marca absoluta española de los 200 mariposa, dejándola en un tiempo de 2'01”66.

Y llegamos al año 1986, el último de esta década analizada. Es un año especialmente importante porque la FINA adjudicó en su momento los V Campeonatos del Mundo a la ciudad de Madrid. Con esta finalidad la administración autonómica madrileña, de acuerdo con la FEN, construyó una instalación 'ad hoc' para este evento, el 'Centro de Natación Mundial 86' (**) donde se celebró la competición entre los días 13 y 23 de agosto.

Meses antes hubo los Campeonatos de España de invierno en la ciudad de Jérez con buenos resultados para los equipos blanquiverdes. Daniel Serra ganó en los 200 y 400 libre, con 1'51"65 y 3'56"78; Mònica Mateu y Carmen Valiente lograron el segundo lugar en los 100 mariposa y los 400 estilos respectivamente, con los tiempos de 1'03"91 y 5'05"31 y Harri Garmendia se proclamó campeón de España en tres pruebas: los 100 y 200 mariposa y los 400 estilos, con los tiempos de 55"33, 1'58"37 - batiendo su propio récord español - y 4'27"86. En los de verano, celebrados en el 'Centro de Natación Mundial 86' de Madrid, como antesala del mundial, el Montjuïc revalidó la doble titulación por equipos conseguida en Jérez, como informa Juan Antonio Sierra en el CROL nº 257 de julio de 1986:

"El CN Montjuïc se alzó de forma incuestionable con el título de equipos (como en los Campeonatos de Invierno) tanto en la categoría masculina como la femenina. Y confirmó esta superioridad con 6 títulos de Campeón de España (5 masculinos y 1 femenino) y un total de 23 puestos de honor"

Imagen autografiada de Harri Garmendia en los Mundiales
de Madrid con Pablo Morales (USA) a su lado
Fuente: Revista CROL de la RFEN

Cabe remarcar que este año las integrantes del equipo femenino se proclaman, por primera vez en este período, campeonas de España; de modo que creemos necesario dejar constancia del nombre de las chicas que alcanzaron este título en Madrid: C. Valiente, M. Mateu, A. Serra, A. Coten, P. del Rey, M. Sanz, M. Vela y M. Lorenzo .

Mònica Mateu fue campeona de España en los 200 mariposa con 2'19"95, mientras que entre los chicos encontramos a Ricardo Valdivia que ganó los 400 estilos, con el tiempo de 4'34"23 y Harri Garmendia que revalidó su título de los 200 mariposa, con el tiempo de 2'04"37. El resto de campeonatos masculinos se consiguieron en las pruebas de relevos: 4x100 estilos, donde Erra, Campins, Garmendia y Serra se impusieron con el tiempo de 3 '57"37; Serra, Garmendia, Joan Enric Escalas y Miralpeix fueron campeones en los 4x100 libre con 3'32"94 y en los 4x200 libre subieron al lugar más alto del podio Miralpeix, Joan Enric Escalas, Serra y Garmendia, parando el crono a los 7'47 39.

Finalmente hacemos un repaso a la participación internacional de las mujeres y hombres del Montjuïc a lo largo de esta década, tomando como referente las competiciones más importantes de cada año y resumiéndola en el siguiente cuadro:

Participación internacional de las nadadoras y nadadores del C.N. Montjuïc
Fuente: Elaboración propia a partir del archivo de Juan Antonio Sierra

De la importancia de la participación de las nadadoras y nadadores del C.N. Montjuïc de estos diez años da fe el porcentaje que representa sobre el total del período de cincuenta y seis años de presencia internacional de los nadadores blanquiverdes (1944-2000):

• En los Campeonatos de Europa un 40,8% del total de participaciones

• En los Campeonatos del Mundo un 76%

• En los Juegos Olímpicos: un 38'9%

Para concluir esta mirada a la década de natación en el C.N. Montjuïc de los años 1977-1986 debemos señalar que es, sin lugar a dudas, uno de los períodos más exitosos y sostenidos en cuanto a los resultados de los primeros equipos del club. Es una época de madurez de la entidad que se complementa con los también excelentes resultados conseguidos en el waterpolo del club y en lo social con la consolidación y mejora de las instalaciones de la 'Zona Esportiva'

Si tuviéramos que encontrar un pero, éste sería que en gran medida estos logros no han venido de una tarea de trabajo con las bases de los grupos de edades, sino más bien fruto de la política de fichajes y traspasos de deportistas que por otra parte ya era generalizada en aquellos años en el ambiente de la natación catalana y española. En los próximos años esta carencia se intentará revertir... pero esa ya será otra historia

Josep Castellví

(*) Hemos podido celebrar el centenario de la Federación Catalana de Natación (FCN) gracias a que esta y otras federaciones 'regionales' se plantaron en 1974 ante las 'órdenes' recibidas y aplicadas por el presidente de la entonces FEN, Enrique Landa Ugarte. Así en el CROL n. 118 de diciembre 1974 se comunicaba que:

"La Delegación Nacional de Educación Física y Deportes ha dispuesto, con carácter general, la organización de todas las Federaciones en régimen de Federaciones Provinciales... lo cual ya fue advertido en la Asamblea General de 1973, como plan de inmediata aplicación, en cumplimiento de las órdenes recibidas"

La FCN estaba entre las tres primeras que deberían aplicar la medida, junto con la vasco-navarra y la canaria. Los dirigentes de la FCN y de los clubs que la componían pudieron parar el golpe gracias a las gestiones realizadas que finalizaron en una reunión en Barcelona con el propio presidente Landa que pudo comprobar cómo el rechazo a las 'órdenes' era unánime. La marcha atrás del presidente Landa 'contando... con plenas facultadas de la Superioridad' fue el resultado.

(**) El 'Centro de Natación Mundial 86' de Madrid fue construido, bajo la planificación y dirección de los arquitectos Joaquim Pujol Simón y Pérez de Arozamena, por la 'Comunidad de Madrid' para ser sede de los Mundiales de natación del año 1986. Es, sin duda, el mejor complejo de natación que se había construido hasta ese momento en España, con casi 24.000 metros cuadrados de superficie. Fue objeto de numerosas distinciones internacionales, como la Medalla de Oro a la mejor instalación de natación otorgada por la 'National Pool' de Washington en 1986. Incluyó numerosas innovaciones técnicas, como la de la inclusión de un sistema de burbujas a presión para la zona de saltos que tenía por objeto amortiguar en gran medida el impacto que reciben los saltadores al entrar en contacto con el agua.

Natació. Entre Folch i Torres i la Zona Esportiva, 1977 - 1986

Introducció

A les acaballes de l'any 1976 va tenir lloc la inauguració de la 'Ciutat Esportiva' del Club Natació Montjuïc, emplaçada a l'antiga pedrera de Can Borinot, al vessant sud de la muntanya. Des d'aquest moment en el sí del Montjuïc es farà evident la dualitat Folch i Torres i Zona Esportiva, tant en els aspectes socials - amb diferents tipus de socis - com en els esportius. A partir de l'estiu de 1979 es posarà en marxa la piscina de 50 metres de la zona, de manera que el club comptarà amb un ventall de possibilitat per a entrenar mes ampli.

No obstant, la pressió sobre l'ús de les instal·lacions esportives en general farà que es passi d'una etapa de 'mutualisme esportiu', en que el soci paga per fidelitat als 'colors' encara que no rebi prestacions personals, a la dels socis actius i practicants que progressivament aniran demandant mes serveis i mes oferta d'espais a utilitzar. 

Portada de l'avantprojecte de l'any 1974 per a les instal·lacions 
del C.N. Montjuïc, a l'antiga pedrera de Can Borinot.
Font: Arxiu Nacional de Catalunya; Fons Epifani 
de Fortuny i Salazar, baró d'Esponellà.

Deu anys de competicions

Els quadres que segueixen ens mostren l'evolució de les nedadores i nedadors del Montjuïc en les quatre competicions nacionals mes importants de cada any, atenent-nos a la visió global que ens dona la classificació per equips.

Representació gràfica de la classificació dels equips absoluts
del C.N. Montjuïc a les principals competicions nacionals.
Font: Elaboració pròpia

Cal precisar que els Campionats de Catalunya d'estiu entre els anys de 1973 i 1980 no contemplaven la classificació per equips. En general, els campionats de les federacions autonòmiques o provincials (*), especialment els d'estiu, patiren un progressiu deteriorament des de 1969 quan la llavors 'Federación Española de Natación' (FEN) va decidir que els campionats d'Espanya d'estiu es passessin a celebrar per clubs i no per federacions, com venia sent fins a llavors.

En el cas de les noies podem veure com l'any 1977 i els següents representa una millora referent al 1976, arribant-se al pic de les millors posicions entre els anys 1978 i 1981, per a sofrir desprès un lleuger descens que tocarà fons l'any olímpic de 1984 i remuntarà els dos anys següents fins a assolir el primer lloc el 1986, tant en els campionats d'Espanya d'hivern com en els d'estiu.

Pel que fa als nois, milloren la classificació a partit de l'any 1978 per a consolidar-se des de 1982 en el primer o segon lloc dels Campionats de Catalunya i d'Espanya, siguin d'hivern o d'estiu, iniciant una època de domini en la natació masculina del país.

Hem renunciat a oferir la classificació anual de millor club que confegia la FEN perquè en aquest període la informació que s'ha estat recollint en els 'Anuarios' es veu interrompuda entre 1979 i 1982, per a ser represa desprès amb la formula de les 'Memorias', molt menys completa que la precedent formulació. De moment en tenim prou amb assenyalar que l'any 1980 el C.N. Montjuïc aconsegueix, per primer cop en la seva història, la primera posició com a millor club en la classificació conjunta de noies i nois, fet que es repetiria en alguns dels anys següents.

Els equips humans que ho van fer possible

Pel que fa als directius cal assenyalar que en aquests anys hi tingueren responsabilitat dos presidents: en Joan Ballart Serra (1972-1981) i en Robert Carmany Carner (1981-1987). En el vessant esportiu els directius responsables en la major part del període contemplat foren en Josep Pallarès i en Josep M. Casajús, tots dos pares de nedadores del club.

L'arribada com a entrenador d'en Joaquim Àlvarez per a la nova temporada 1976-1977 porta afegida la incorporació d'alguns reforços com ara els de la Rosa Ahuir i en Rolf Wilken, que s'afegeixen als nedadors provinents de l'etapa Mestres: els Garcia, Cama o Beltrol d'entre els nois i les Pallarès, Laura Flaqué, Artigas o Conesa pel que fa a l'equip femení. En els Campionats d'Espanya d'hivern de 1977 Mercè Pallarès i Montserrat Artigas destacaren, sent la primera campiona en els 200 esquena i la segona tercera en els 400 lliure. En els campionats d'Espanya d'estiu celebrats a Las Palmas obtingueren bons resultats Laura Flaqué, 4ª en 200 braça o Artigas, 4ª en 800 i 5ª en 200 lliure. Per els nois els mes ben situats foren Guitart, 7è en els 200 braça i Wilken, 7è i 5è en els 100 i 200 papallona, respectivament. El mes d'agost es celebraren els europeus de Jonkoping (Suecia), en que el Montjuïc va estar representat per tres waterpolistes.

Rosa Conesa, integrant de l'equip femení 
de natació del C.N. Montjuïc
Font: Arxiu JCE

Els anys següents els blanc-i-verds aniran consolidant una millora general, tant en l'equip masculí com, especialment, en el femení. Assoliren el primer lloc en els Campionats d'Espanya d'estiu celebrats a Ourense l'any 1978 en Rolf  Wilken en els 100 i 200 papallona així com també el relleu de 4x100 estils masculí i el de 4x100 lliures femení. Els nedadors del club comptaren amb l'ajut del sofròleg Jorge Rubio en aquesta i altres competicions d'aquest període. 

Campionats d'Espanya de 1979 a la Zona Esportiva del C..N.Montjuïc.
 Podi dels 400 estils: Carolina Kun 1ª (CNB), Laura Flaqué 2ª (CNM)
 i Julia López Zubero 3ª(MTP).
Font: Arxiu del CNM

Els Campionats d'Espanya d'estiu de 1979 es celebraren a la piscina de mides olímpiques de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc, inaugurada amb aquest motiu. L'equip masculí de relleus de 4x100 lliures integrat per G. Garcia, Pazos, Duch i M. Garcia va fer el rècord d'Espanya absolut de clubs amb el temps de 3'39"13; també en Javier Pazos quedà campió d'Espanya en els 200 estils. Les noies aconseguiren tres subcampionats: dos d'ells per part de la Laura Flaqué en 200 braça i 400 estils, amb els temps de 2'47"29 i 5'18"43, respectivament i el tercer en el relleu femení de 4x100 lliure amb l'equip format per Conesa, Iserte, S. Casajús i Laura Flaqué, que marcà un temps de 4'12"79.

Retall del setmanari 'Destino' del 15 d'agost de 1979, amb la imatge
de la piscina de 50 m. de la Zona Esportiva del C.N. Montjuïc,
inaugurada per als Campionats d'Espanya d'estiu d'aquest any.
Font: Hemeroteca ARCA

Seguiren les millores l'any 1980, comptant fins a dos primers llocs individuals aconseguits per Javier Pazos i per Laura Flaqué, ambdós en els 200 braça, als Campionats d'Espanya d'estiu que tingueren lloc a Albacete; també Rosa Conesa fou tercera en els 100 lliures, mentre que l'equip femení dels 4x100 estils, format per Traver, Flaqué, Casajús i Conesa, quedaren campiones d'Espanya amb un temps de 4'40"15. Mesos abans, en els campionats d'hivern a Madrid Javier Pazos va batre el rècord d'Espanya dels 200 braça deixant-lo en 2'27"51.

La temporada 1979-1980 representarà la darrera per l'entrenador Joaquim Àlvarez, que retornarà a la seva ciutat natal, com ens informa 'El Mundo Deportivo':

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 13 de juny de 1980.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El nou entrenador serà en Miquel Torres - llegendari guanyador del primer subcampionat europeu d'un nedador del país, aconseguit a Leipzig l'any 1962 en els 1.500 lliure -, provinent del C.N. Barceloneta; va tenir com a segon a en Josep Bas que retornava al Montjuïc desprès d'uns anys entrenant al C.N. Reus Ploms. En Torres s'hi va estar tres temporades fins a finals de la 1982-1983. La seva arribada va venir associada a la incorporació al Montjuïc de nedadors provinents d'altres entitats, com els Miralpeix, Campillo, Gelpí o els germans Jordana, entre d'altres. Els resultats foren en general satisfactoris, especialment en l'equip masculí que va confirmar el progressiu ascens als llocs mes alts de les competicions nacionals. D'altra banda, l'estrenat equip tècnic tindrà a la seva disposició la nova piscina coberta de 25 x 8 metres ubicada sota del gimnàs per a esportistes de la Folch i Torres. De la seva confortabilitat en donarà testimoni el nom de 'la nevera' amb que l'han conegut des de llavors unes quantes generacions del club.

Imatge de la nova piscina coberta de Folch i Torres,
batejada popularment com 'la nevera'.
Font: Arxiu del CNM

L'any 1981 serà, també, el del canvi de president del club, de manera que cap a les seves acaballes en Joan Ballart Serra deixarà l'entitat per a ocupar la presidència de la Federació Catalana de Natació (FCN). El seu lloc al Montjuïc l'ocuparà en Robert Carmany Carner. Aquest mateix any, en els Campionats de Catalunya d'estiu, l'equip de relleus femení de 4x200 lliure estableix un rècord d'Espanya absolut amb el temps de 9'04"72. L'equip el formen  Morales, Lorenzo, Berria i Flaqué. 

En l'any següent de 1982 als Campionats d'Espanya d'estiu, fets a Pamplona, l'equip masculí assolirà la primera posició, mentre que el femení es classificarà en quart lloc. En aquest campionat l'equip de 4x200 lliures, composat per R. Escalas, Balcells, Miralpeix i Herrero, quedaren campions a la vegada que milloraren el rècord d'Espanya de clubs en un temps de 7'51"51. En Rafael Escalas assolí el primer lloc en els 400 i 1.500 lliures i en els 400 estils individuals. Aquell mateix any en proves celebrades a Huertas del Rey, en piscina curta, els nedadors del club establiren dos nous records d'Espanya en 4x100 lliures i en 4x200 lliures, amb R. Escalas, Balcells, Garcia i Herrero per el primer cas, mentre que en el segon en Miralpeix substitueix a Garcia.

Retall de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona del dia 23 d'agost de 1982
Font: Biblioteca virtual de prensa històrica

La nova temporada de 1982-1983 veu la incorporació al Montjuïc de na Natalia Mas, que batrà el rècord d'Espanya en piscina curta dels 100 lliure a Gijón amb un temps de 57"81. La mateixa nedadora, junt amb les seves companyes Morales, Montané i Laura Flaqué, faràn per dues vegades el rècord espanyol en piscina curta dels 4x100 lliure, primer a Sabadell amb 4'03"01 i un mes desprès, a l'abril, en els Campionats d'Espanya d'hivern celebrats a Madrid, marcant un temps de 4'02"38. En aquest mateix campionat en Rafael Escalas aconseguirà dos rècords d'Espanya en 400 i 800 lliures, amb els temps de 3'52"66 i 7'59"59 respectivament.

En Rafael Escalas que en aquests anys formà part 
dels equips del Club Natació Montjuïc.
Font: Arxiu del CNM

La temporada 1983-1984 veurà la marxa d'en Miquel Torres cap a un altre destí, fent-se càrrec dels primers equips del club en Josep Bas. L'any 1984 es l'any dels JJ.OO de Los Ángeles (USA), on hi seran seleccionats fins a tres nedadors del club: els germans Escalas, Rafael i Joan Lluis, i en Xavier Miralpeix. En els jocs en Joan Lluis Escalas aconseguí batre per dues vegades el rècord d'Espanya dels 400 lliure, marcanrt els temps de 3'55"93 i 3'55"25, respectivament. Els Campionats d'Espanya d'estiu es faran a Las Palmas desprès dels jocs; l'equip masculí del 4x200 lliure, format per els germans Escalas, Serra i Miralpeix, feren un temps de 7'44"99 marcant un nou rècord d'Espanya absolut. Foren igualment campions en J.E. Escalas en els 1.500 lliures i en Harri Garmendia en els 200 papallona amb una marca de 2'03"64. Anteriorment el mes de març, en els Campionats d'Espanya d'hivern celebrats a Múrcia, el Montjuïc havia establert també el rècord de clubs d'aquest relleu en piscina curta amb un equip format per Miralpeix, Campillo, Herrero i Serra i un temps de 7'34"93.

Xavier Miralpeix, olímpic del C.N. Montjuïc a Los Ángeles 1984
Font: Arxiu del CNM

Per a la nova temporada 1984-1985 es contracten els serveis d'en Joan Fortuny com a primer entrenador, provinent del Centre d'entrenament de la FEN a Màlaga. Coincidint amb la seva arribada s'incorporen un seguit de nedadors com en Jordi Martí, Juan Pablo Rodríguez o na Maritxell Pagés, entre d'altres. Amb les noves incorporacions es segueix en la línia de consolidació en els primers llocs de les competicions nacionals.

L'any 1985 és fructífer en la consecució de campionats d'Espanya i de rècords nacionals, a més del fet que la participació del C.N. Montjuïc en els Campionats d'Europa de Sofia (Bulgària) serà important, aportant a l'equip espanyol fins a cinc nedadors que participaran en tretze proves diferents. Als Campionats d'Espanya d'hivern, que tingueren lloc a la piscina del C.N. Sant Andreu, Harri Garmendia aconseguí tres records nacionals en piscina curta en els 200 papallona i els 200 i 400 estils, amb uns temps de 2'00"32, 2'04"10 i 4'24"28, respectivament. El mateix Garmendia fou el primer nedador espanyol en baixar dels dos minuts en els 200 papallona en les proves de selecció per a la Copa d'Europa fetes a la piscina del C.N. Sabadell el dia 1 de desembre de 1985, amb el temps de 1'59"60.

Altres registres importants de l'any foren els de Xavier Miralpeix, campió d'Espanya a Ourense en els 200 lliure amb un temps de 1'54"; els primers llocs en el mateix campionat d'en Joan Enric Escalas en els 400 i 1.500 lliures i l'acaparament d'en Harri Garmendia, que es proclamà campió dels 100 i 200 papallona i dels 200 i 400 estils. Els relleus masculins dels 4x100 i els 4x200 lliure a  mes de quedar en primera posició bateren els rècords d'Espanya per clubs amb els temps de 3'32"87 i 7'42"55, respectivament. En l'equip femení fou rellevant el tercer lloc assolit per na Ariadna Caten en els 400 estils. El Montjuïc es classificà en primer lloc de la puntuació masculina i en la global confirmà aquesta primera posició. Als Campionats d'Europa de Sofia Harri Garmendia torna a millorar la marca absoluta espanyola dels 200 papallona, deixant-la en un temps de 2'01"66.

I arribem a l'any 1986, el darrer d'aquesta dècada analitzada. Es un any especialment important perquè la FINA va adjudicar en el seu moment els V Campionats del Món a la ciutat de Madrid. Amb aquesta finalitat la administració autonòmica madrilenya , d'acord amb la FEN, construí una instal·lació 'ad hoc' per a aquest esdeveniment, el 'Centro de Natación Mundial 86' (**) on es celebrà la competició entre els dies 13 i 23 d'agost. 

Abans, però, hi hagué els Campionats d'Espanya d'hivern a la ciutat de Jérez amb bons resultats per els equips blanc-i-verds. En Daniel Serra guanyà en els 200 i 400 lliure, amb 1'51"65 i 3'56"78; na Mònica Mateu i Carmen Valiente feren el segon lloc en els 100 papallona i els 400 estils respectivament, amb els temps de 1'03"91 i 5'05"31 i en Harri Garmendia es proclamà campió d'Espanya en tres proves: els 100 i 200 papallona i els 400 estils, amb els temps de 55"33, 1'58"37 - batent el seu propi rècord espanyol - i 4'27"86. En els d'estiu, celebrats al 'Centro de Natación Mundial 86' de Madrid, com a avantsala del mundial, el Montjuïc revalidà la doble titulació per equips aconseguida a Jérez, com informa en Juan Antonio Sierra en el CROL n. 257 del juliol de 1986:

"El C.N. Montjuïc se alzó de forma incuestionable con el título de equipos (como en los Campeonatos de Invierno) tanto en la categoria masculina como la femenina. Y confirmó esta superioridad con 6 títulos de Campeón de España (5 masculinos y 1 femenino) y un total de 23 puestos de honor"

Imatge autografiada d'en Harri Garmendia als Mundials 
de Madrid amb Pablo Morales (USA) al seu costat 
Font: Revista CROL de la RFEN

Cal remarcar que aquest any les integrants de l'equip femení es proclamen, per primera vegada en aquest període, campiones d'Espanya; de manera que volem deixar constància del nom de les noies que assoliren aquest títol a Madrid: C. Valiente, M. Mateu, A. Serra, A. Coten, P. del Rey, M. Sanz, M. Vela i M. Lorenzo.

Na Mònica Mateu fou campiona d'Espanya en els 200 papallona amb 2'19"95, mentre que entre els nois trobem a en Ricardo Valdivia que guanyà els 400 estils, amb el temps de 4'34"23 i en Harri Garmendia que revalidà el seu títol dels 200 papallona, amb el temps de 2'04"37. La resta de campionats masculins s'aconseguiren en les proves de relleus: 4x100 estils, on Erra, Campins, Garmendia i Serra s'imposaren amb el temps de 3'57"37; Serra, Garmendia, Joan Enric Escalas i Miralpeix foren campions en els  4x100 liure amb 3'32"94 i en els 4x200 lliure pujaren al lloc mes alt del podi Miralpeix, Joan Enric Escalas, Serra i Garmendia, parant el crono als 7'47"39.

Finalment fem un repàs a la participació internacional de les dones i homes del Montjuïc al llarg d'aquesta dècada, prenent com a referent les competicions mes importants de cada any i resumint-la en el quadre que segueix:

Participació internacional de les nedadores i nedadors del C.N. Montjuïc
Font: Elaboració pròpia a partir de l'arxiu d'en Juan Antonio Sierra

De la importància de la participació de les nedadores i nedadors del C.N. Montjuïc d'aquest deu anys en dona fe el percentatge que representa sobre el total del període de cinquanta-sis anys de presència internacional dels nedadors blanc-i-verds (1944-2000):

• En els Campionats d'Europa un 40'8% del total de participacions

• En els Campionats del Món un 76%

• En els Jocs Olímpics: un 38'9%

Cloent aquesta mirada a la dècada de natació al C.N. Montjuïc dels anys 1977-1986 hem de senyalar que es, sens cap mena de dubte, un dels períodes mes reeixits i sostinguts pel que fa als resultats dels primers equips del club. Es una època de maduresa de l'entitat que es complementa amb els també excel·lents resultats aconseguits en el waterpolo del club i en l'aspecte social amb la consolidació i millora de les instal·lacions de la Zona Esportiva.

Si hi haguéssim de trobar un però, aquest seria que en gran manera aquests èxits no han vingut d'una tasca de treball amb les bases dels grups d'edats, sinó mes aviat fruit de la política de fitxatges i traspassos d'esportistes, que d'altra banda ja era generalitzada en aquells anys en l'ambient de la natació catalana i espanyola. En els propers anys aquesta mancança es mirarà de revertir... però això ja serà una altra història

Josep Castellví

(*) Hem pogut celebrar el centenari de la Federació Catalana de Natació (FCN) gràcies a que aquesta i altres federacions 'regionales' es van plantar l'any 1974 davant les 'órdenes' rebudes i aplicades per el president de la llavors FEN, en Enrique Landa Ugarte. Així el CROL n. 118 de desembre 1974 comunicava que:

"La Delegación Nacional de Educación Fñisica y Deportes ha dispuesto, con carácter general, la organización de todas las Federaciones en régimen de Federaciones Provinciales... lo cual ya fue advertido en la Asamblea General de 1973, como plan de inmediata aplicación, en cumplimiento de las órdenes recibidas"

La FCN era entre les tres primeres que haurien d'aplicar la mesura, junt amb la vasco-navarresa i la canària. Els dirigents de la FCN i dels clubs que la composaven varen poder parar el cop amb les gestions realitzades que finalitzaren en una reunió a Barcelona amb el mateix president Landa que va poder comprovar com el rebuig a las 'órdenes' era unànime. La marxa enrere del president Landa 'contando... con plenas facultades de la Superioridad' en va ser el resultat.

(**) El 'Centro de Natación Mundial 86' de Madrid fou construït, sota la planificació i direcció dels arquitectes Joaquim Pujol Simón i Pérez de Arozamena, per la 'Comunidad de Madrid' per a ser seu dels Mundials de natació de l'any 1986. És, sens dubte, el millor complex de natació que s'havia edificat fins aquell moment a Espanya, amb quasi 24.000 metres quadrat de superfície. Va ser objecte de nombroses distincions internacionals, com ara la Medalla d'Or a la millor instal·lació de natació atorgada per la 'National Pool' de Washington el mateix 1986. Va incloure nombroses innovacions tècniques, com la de la inclusió d'un sistema de bombolles a pressió per a la zona de salts que tenia per objecte amortir en gran mesura l'impacte que reben els saltadors en entrar en contacte amb l'aigua.

De la Galeria de imágenes y de otras colaboraciones

Galeria de imágenes y de otros documentos gráficos

Equipo subcampeón de la Primera Categoría B del 
Campeonato de Cataluña de Waterpolo. Año 1947.
Fuente: Archivo del CNM. Ft. Claret

Después de un retraso del que nos tendreis que disculpar, hemos podido poner en marcha la galería de imágenes y otros grafismos que ya teneis a vuestra disposición mediante el botón correspondiente situado en el encabezamiento del blog que os llevará a la página adecuada .

Como podreis ver se trata todavía de una modesta aportación que iremos ampliando de manera constante en diferentes entregas semanales o quincenales, según las posibilidades. Reproducimos, a continuación, parte de las consideraciones que explican alguno de los aspectos que hemos tenido en cuenta al programar este apartado:

La GALERÍA de Memorias del Montjuïc incluye, fundamentalmente, imágenes captadas en espacios y actividades de carácter público, que muy a menudo ya han sido reproducidas y publicadas por cualquier medio de comunicación, incluyendo prensa, boletines o redes sociales. En algunos casos la calidad no es la de una fotografía profesional pero la hemos querido publicar atendiendo a su carácter documental. Todas las imágenes han sido digitalizadas con medios propios del blog.

Desgraciadamente la conservación y transmisión de este tipo de archivos no ha sido suficientemente esmerada por parte de las entidades deportivas o, a veces también, por las personas que las han conservado en sus archivos particulares; por lo que a menudo los datos de tiempo, lugar y autoría de la foto no constan o no son suficientes. Hemos intentado siempre acercarnos lo más posible a los datos fidedignos, pero seguro que algunos casos hemos cometido errores en estos aspectos.

El origen de los archivos que se irán reproduciendo es diverso, pero provienen principalmente de:

• El archivo general de que dispone 'Memories del Montjuïc...'

• El archivo histórico del C.N. Montjuïc, que hemos ido digitalizando

• Archivos privados de deportistas y dirigentes que nos han sido facilitados

• Otros archivos públicos

Colaboraciones y agradecimientos

Sobrepasadas las 60.000 visualizaciones del blog de nuevo nos toca agradecer a todos aquellos que han estado colaborando. Desde las aportaciones inestimables y frecuentes de Juan Antonio Sierra Puerto (JASP) hasta las de familias como las Tauler, Alberich, Medina, Monzó y tantas otras que con material gráfico o documental diverso nos han ayudado a poder ir rehaciendo algunos de los episodios de vida del Club Natació Montjuïc y otros hechos del deporte catalán que hemos ido reproduciendo en nuestras entradas.

Como muestra de una aportación reciente de la familia Tauler, y en concreto de Josep Casas Tauler, reproducimos imágenes de la colección completa de boletines del Montjuïc desde 1946 hasta 1986 recogida y encuadernada en once volúmenes por su padre, Jaume Casas Segarra, desgraciadamente ya traspasado:

Portada del volumen I (1946-1952) de la colección de boletines del club de Jaume Casas.
Folleto del XL Campeonato de España de natación, encartado en ese mismo volumen.
Fuente: Archivo JCE. Fondo familia Tauler

Como hecho excepcional Jaume Casas encartaba en los volúmenes de la colección folletos, trípticos y otras publicaciones referidas al club y a algunas de sus actividades, especialmente de la natación, el waterpolo y las actividades subacuáticas a las que estuvo especialmente vinculado. Un auténtico hallazgo que ha completado algún vacío de nuestros archivos.

La del campeonato de España que reproducimos es especialmente significativa porque en esta competición, improvisada ante la no finalización de la piscina de Madrid que había sido inicialmente designada como sede, Cataluña recuperó la primera posición ante las federaciones de Canarias y Castilla que venían ocupando este primer puesto desde hacía más de una década.

Desde estas líneas animamos a toda aquella gente del Montjuïc o de cualquier otra entidad relacionada con el deporte catalán y español que disponga de material gráfico o documental y nos quiera hacer conocedores que se ponga en contacto con nosotros mediante nuestro correo electrónico (*). Serán bien recibidas y especialmente agradecidas las colaboraciones que se pueda hacer explicando alguna memoria o recuerdo de carácter personal que le haya sucedido o que conozca directamente relacionada con los contenidos del blog.

Memorias del Montjuïc

(*) La dirección electrónica para cualquier comunicación con el 'Memorias...' es: memoriasdelmontjuic@gmail.com

De la Galeria d'imatges i d'altres col·laboracions...

Galeria d'imatges i altres documents gràfics

Equip subcampió de la Primera Categoria B del Campionat de 
Catalunya de Waterpolo. Any 1947. 
Font: Arxiu del CNM. Ft. Claret

Desprès d'un retard del qual ens haureu de disculpar, hem pogut posar en marxa la galeria d'imatges i altres grafismes que ja teniu a la vostra disposició mitjançant el botó corresponent situat a l'encapçalament del bloc que us portarà a la pàgina adequada. 

Com podreu veure es tracta encara d'una modesta aportació que anirem ampliant de manera constant en diferents entregues setmanals o quinzenals, segons les possibilitats. Reproduïm, tot seguit, part de les consideracions que expliquen algun dels aspectes que hem tingut en compte en programar aquest apartat:

La GALERIA de Memòries del Montjuïc inclou, fonamentalment, imatges captades en espais i activitats de caràcter públiques, que molt sovint ja han esta reproduïdes i publicades per qualsevol medi de comunicació, incloent-hi premsa, butlletins o xarxes socials. En alguns casos la qualitat no es la d'una fotografia professional però la hem volgut publicar atenent al seu caràcter documental. Totes les imatges han estat digitalitzades amb mitjans propis del bloc.

Malauradament la conservació i transmissió d'aquest tipus de arxius no ha estat prou acurada per part de les entitats esportives o, de vegades també, per les persones que les han conservat en els seus arxius particulars; de manera que sovint les dades de temps, lloc i autoria de la foto no consten o no són suficients. Hem intentat sempre d'acostar-nos el mes possible a les dades fidedignes, però segur que alguns casos hem comès errades en aquests aspectes.

L'origen dels arxius que s'aniran reproduint és divers, però provenen principalment de:

• L'arxiu general de que disposa 'Memories del Montjuïc...'

• L'arxiu històric del C.N. Montjuïc, que hem anat digitalitzant

• Arxius privats d'esportistes i dirigents que ens han estat facilitats

• Altres arxius públics

Col·laboracions i agraïments

Sobrepassades les 60.000 visualitzacions del bloc novament ens toca agrair a tothom que hi ha estat col·laborant. Des de les aportacions inestimables i sovintejades d'en Juan Antonio Sierra Puerto (JASP) fins a les de families com les dels Tauler, Alberich, Medina, Monzó i tantes d'altres que amb material gràfic o documental divers ens han ajudat a poder anar refent alguns dels talls de vida del Club Natació Montjuïc i d'altres fets de l'esport català que hem anat reproduint en les nostres entrades.

Com a mostra d'una aportació recent de la família Tauler, i en concret d'en Josep Casas Tauler, reproduïm imatges de la col·lecció completa de butlletins del Montjuïc des de 1946 fins a 1986 recollida i enquadernada en onze volums per el seu pare, en Jaume Casas Segarra, malauradament ja traspassat:

Portada del volum I (1946-1952) de la col·lecció de butlletins del club d'en Jaume Casas.
Fulletó del XL Campionat d'Espanya de natació, encartat en aquest mateix volum.
Font: Arxiu JCE. Fons família Tauler

Com a fet excepcional en Jaume Casas encartava en els volums de la col·lecció fulletons, tríptics i altres publicacions referides al club i a algunes de les seves activitats, especialment de la natació, el waterpolo i les activitats subaquàtiques a les que va estar especialment vinculat. Una autèntica troballa que ha completat algun buit dels nostres arxius.

La del campionat d'Espanya que reproduïm es especialment significativa perquè en aquesta competició, improvisada davant la no finalització de la piscina de Madrid que havia estat inicialment designada com a seu, Catalunya recuperà la primera posició davant de les federacions de Canàries i de Castella que venien ocupant aquest primer lloc des de feia mes d'una dècada. 

Des d'aquestes línies animem a tota aquella gent del Montjuïc o de qualsevol altre entitat relacionada amb l'esport català que disposi de material gràfic o documental i ens en vulgui fer coneixedors que es posi en contacte amb nosaltres mitjançant el nostre correu electrònic  (*). Seran ben rebudes i especialment agraïdes les col·laboracions que pugueu fer explicant alguna memòria o record de caire personal que us hagi succeït o que conegueu directament relacionada amb els continguts del bloc.

Memòries del Montjuïc

(*) L'adreça electrònica per a qualsevol comunicació amb el 'Memòries...' es:                     memòriesdelmontjuic@gmail.com