Memòries del Montjuïc...
i d'altres fets esportius
Memorial Jaume Monzó
Amb la tecnologia de Blogger.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rugbi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rugbi. Mostrar tots els missatges

El rugbi del C.N. Montjuïc es consolida, 1960 - 1972

11 d’oct. 2021

Imatge de l'homenatge tributat a en Eudald Vallès l'any 1968
Font: Arxiu del CNM

Desprès del primer títol nacional aconseguit l'any 1952 en guanyar el Campionat d'Espanya de segona categoria, el Montjuïc es manté a la primera divisió del Campionat de Catalunya, per bé que sovint ocupant els darrers llocs. L'històric equip dels Medina, Roca, Vernet, Oliva, Puigdevall, Codina, Sabaté, Clavel, Vallés, Delgado, Puig, Serrate, Boronat, Martinez, Gaspar, Salaet i Tauler d'aquell 1952 s'ha anat renovant, de manera que a finals de la dècada només en subsisteix en Paco Clavel.

L'any 1954 el club estrenarà seu esportiva, encara que no pròpia, en inaugurar-se extra-oficialment el camp de rugbi de La Foixarda (*) i com a conseqüència d'un més gran arrelament podrà inscriure un segon equip a la competició catalana. Aquest mateix any celebrarà el X Aniversari del club en un partit amistós amb el club francès de l' 'Englantine Saint-Gironaise'. 

Retall del butlletí del CNM n. 56 del mes d'abril de 1954 
amb el programa d'actes per el X Aniversari
Font: Arxiu JCE

Fins a finals de la dècada dels 50 es pot anar mantenint la categoria, de manera que l'any 1960, encara a primera, s'obté una brillant victòria sobre els C.F. Barcelona amb el resultat de 10 a 3 amb un equip ja plenament renovat format per: Poch, Blasco, Riba, Claramunt II, Viada I, Piñol, Zubillaga, Abad, Molla, Barrado, Albert, Mestres, Mallafré, Gusiñe i Clavel.

L'any 1962 es produeix el descens a la segona categoria del Campionat de Catalunya, on tocarà competir amb els equips de l'Andorra, Cornellà, Centralban, Peritos i Badalona, a més dels segons equips del Poble Nou i la Santboiana. 

La nota positiva d'aquests anys la donarà l'equip juvenil, que l'any 1962 es proclamà campió de Catalunya de la categoria, a més d'aconseguir el subcampionat d'Espanya, en perdre la final disputada a Saragossa per 6 a 3 contra l'equip de 'Automovilismo' de Madrid. L'any següent, però, canviaran les tornes i, a més de renovar el títol de Campió de Catalunya, l'equip juvenil del Montjuïc es proclamarà campió d'Espanya en derrotar al mateix rival de l'any anterior per un resultat de 5 a 3, en partit celebrat el dijous 13 de juny a l'estadi de La Foixarda.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 14 de juny de 1963
certificant la victòria blanc-i-verda.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Foto de l'equip juvenil de rugbi dels primers 60's. Drets: Salvador, Rodó, Forés, 
Egea, Puig, Güell, Saumell, Fernando, Capi, Martinez, Ferràn, Willy, Puigdevall i Planas. 
Ajupits: Campalans, Coll, Batista Guiseris, Garfia, Bellet, Mateo, Pedrisa, Cecconi i Samà
Font: Arxiu del CNM

Menció especial mereix l' 'avi Planas', com va ser conegut per tot l'entorn montjuiquenc, que va tenir especial dedicació al rugbi del club en funcions de "masajista, cuidador, utillero, padre, tio abuelo, confidente y amigo" com el descriu un dels jugadors d'aquell equip (**);  quina dedicació li va valer el reconeixement com a Soci d'Honor del club l'any 1964.

Aquest equip juvenil, del qual parlàvem, havia estat format quasi bé íntegrament en el mateix Montjuïc, a través dels cursets de natació o de les classes de gimnàstica que tenien lloc al local social de Paral·lel 88, el 'Chipirón'. Ja en el mateix any de 1963 fins a vuit juvenils jugaven amb el primer equip, i en els propers anys formarien la major part d'aquest equip absolut. Amb l'aportació d'aquestes noves fornades l'any 1965 l'equip absolut recuperaria la primera categoria catalana, on romandria alguns anys abans de tornar a militar en la divisió de plata.

L'any 1968 el club, especialment la secció de rugbi, s'adheririen a l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la 'Federación Española de Rugby' a una persona clau dels primers anys de l'entitat i encara en aquells moments del rugbi del Montjuïc, com era l'Eudald Vallés Vallet. Aquest homenatge va tenir lloc a La Foixarda el diumenge 21 d'abril. 

Retall de 'El Mundo Deportivo' del 20 d'abril de 1968 amb una breu
 entrevista a l'Eudald Vallés amb motiu del seu acte d'homenatge
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

L'any 1969 s'esqueia la celebració del XXV Aniversari de la fundació del C.N. Montjuïc. Amb aquest motiu la secció va organitzar un torneig de rugbi educatiu amb els equips de:

  • C.N. Poble Nou
  • E. P. de Sant Antoni
  • R.C. Cornellà
  • 'Chavalín'
  • C.N. Montjuïc

del que va resultar guanyador l'equip del club, desprès d'un partit final emocionant disputat contra el Cornellà.

La temporada 69-70 s'assoliria el primer lloc a la segona divisió, pujant novament al primer nivell de la competició catalana. Entre els mesos de maig i juny de 1969 l'equip del Montjuïc va participar a la Copa Federació (FER), disputant els següents partits:

  • Quarts de final. Reus, 11 de maig: XE'15, 0 - C.N. Montjuïc, 13
  • Semifinals. València, 18 de maig: C.N. Montjuïc, 11 - Olímpico 64, 3
  • Final. Barcelona, 1 de juny: R.C. Cornellà, 9 - C.N. Montjuïc, 12

proclamant-se campió de l'esmentada copa de l'any 1969, amb l'equip format per: Villanueva, Rodriguez, Del Solar, Ferrán, F. Rodriguez, Egea, Mateo, Estellés, Maestro, Guiseris, Campalans, Mallafré, Ballet i Colás 

Atenent a la crònica de 'El Mundo Deportivo' del dia 2 de juny, signada per 'Dropgol', els banc-i verds van haver de remuntar: "Durante la primera parte, el dominio fue mayor por parte del Cornellá, que logró acabarlo a su favor por 6-3... Durante el segundo periodo, Mendulio estableció el 9-3 en un golpe de castigo, para luego Del Solar... reducir el tanteo 9-6, y en los diez minutios finales R. Villanueva, con dos golpes libres, empatar a nueve y ganar finalmente por 9-12."

L'equip guanyador de la Copa FER de 1969 en plena celebració.
El primer dempeus per l'esquerra en en Rafa Villanueva, 
entrenador-jugador determinant en els resultats d'aquests anys
Font: Arxiu del CNM

L'any 1970 el Montjuïc es classificaria en el quart lloc del Campionat de Catalunya, només superat per els conjunts del 'Natació' Barcelona, el Cornellà i el C.N. Poble Nou. Seguint la bona tasca que s'estava desenvolupant amb els equips de base, els anys de 1971 i 1972 l'equip de cadets del club assolirà per dues vegades el subcampionat de Catalunya de la categoria, essent superat únicament per l'equip de la Santboiana. Aquests anys seran també de celebracions i aniversaris. L'any 1971 rebrà un reconeixement del Club Natació Montjuïc i del rugbi en Joan Boronat, fundador: del Montjuïc (1944) i de la secció de rugbi del club (1947). 

L'any de 1972 veurà una reorganització general de la secció, amb una nova junta directiva formada per:

  • President: Josep Abal
  • Secretari: Paco Clavel
  • Delegat: Gaspar Castellà

a més es considerà necessària la desaparició del segon equip sènior i la creació d'un segon equip juvenil: 'Los Nadadores del C.N.M'. L'equip juvenil, entrenat per en Adolf Anta, va desenvolupar una brillant primera volta, guanyant a la Santboiana en el seu propi terreny. A la segona volta es van produir situacions complexes extra-esportives que dificultaren la marxa de l'equip.

També a l'any 1972 s'ajuntaran el XXV Aniversari de la secció de rugbi del Montjuïc i el 50è Aniversari de la Federació Catalana. Amb aquest darrer motiu es va organitzar un trofeu del qual en resultà guanyador l'equip representatiu del club.

Taloner

(*) La Foixarda, que havia estat inaugurada, encara a mig fer, com a Estadi Català l'any 1921. Va ser abandonada en no prosperar la candidatura olímpica de Barcelona per a l'any 1924. Després de diferents vicissituds va ser recuperada per l'esport com a camp de rugbi per als II Jocs del Mediterrani que es feren a Barcelona l'any 1955, de manera que el 1954 ja s'hi van poder disputar partits de manera extra-oficial.

(**) La descripció encomiàstica de l' 'avi Planas' correspon a en Joan Coll Molero, un dels integrants de l'equip juvenil d'aquells primers anys 60's, i ha estat manllevada del mur de Facebook d'en Joan Egea, un altre dels històrics d'aquell equip.

El 'Festival de la Cançó Esportiva' de Radio Barcelona

24 de set. 2021

El 'boom' dels festivals de la cançó

A la societat dels anys 50's i 60's els festivals de tot tipus, però especialment els de cançó, van anar sortint com bolets per tota Europa i, es clar, la corrent ens va arribar també aquí. L'any 1959 tenen la seva primera edició el 'Festival de la Canción de Benidorm', a la ciutat que es despertava al turisme de masses, i el 'Festival de la Canción Mediterránea' que es feia a Barcelona. Tots derivaven, poc o molt, del 'Festival de San Remo' iniciat l'any 1951, que encara continua fent-se avui en dia, essent un autèntic referent per a la cançó italiana i tenint entre els seus guanyadors a la cantant Nilkla Pizzi (primera edició del 51) i als més coneguts com ara en Domenico Modugno (58, 59, 62 i 66), Adriano Celentano (70), Albano i Romina Power (84) o Eros Ramazzotti (86).  Com es sabut molts d'aquests festivals varen ser televisats en uns anys en que el televisor començava a ser un electrodomèstic mes a la majoria de llars, sense acabar de substituir, afortunadament, la radio que fins aquells primers anys 60's havia estat el centre de les vetllades familiars al país. Cal mencionar, com no fer-ho, el 'Festival de la Cançó d'Eurovisió' que des de l'any 1956 irromp a les pantalles dels paisos europeus.

El 'Festival de la Cançó Esportiva'

Entre aquest devessall de festivals hi va haver lloc també per un festival de temàtica esportiva: el 'Festival de la Cançó Esportiva', que organitzà la emissora degana Radio Barcelona de la 'Sociedad Española de Rediodifusión' (SER), a mitjans dels anys 60's. Com que era organitzat per una cadena d'emissores de radio el format de retransmissió era aquest mitjà, de manera que no van ser esdeveniments televisats; en canvi les primeres edicions foren retransmeses per la xarxa d'emissores a la que pertanyia l'entitat organitzadora.

Iniciat l'any 1964 amb gran aparell de format i propaganda, les mateixes bases del concurs el condemnaren a un ràpid esgotament de la fórmula triada. L'omnicomprensiva referència en el títol de la cançó esportiva quedava a l'hora de la veritat reduïda a la cançó del futbol, de manera que a les bases es feia constar:

  • "El texto de la canción deberá hacer referencia a las actividades deportivas y al nombre de los clubs de futbol que militan en Primera División"
  • "La final se llevará a cabo, con asistencia de público, en Barcelona y cada club de futbol de Primera División será representado por una sola canción" (*)

Com que en aquells anys a la primera divisió del futbol espanyol hi havia setze equips aquest es el nombre màxim de cançons que es van admetre en les dues primeres edicions.

La primera de l'any 1964 arrencà amb la força que prometia aquesta original aposta i Radio Barcelona, com a organitzadora, hi va posar tot l'èmfasi necessari. Es va llogar el Palau d'Esports barceloní del carrer Lleida, amb una capacitat propera a les nou-mil persones. La nòmina d'intèrprets de les cançons es va centrar exclusivament en les dones i entre aquestes gran part de la tasca de difusió va recaure en les que representaven al F.C. Barcelona i al Reial Madrid, com si d'un partit virtual de futbol es tractés. Les cantants eren la Lita Torelló i la Gelu, respectivament, que dins de la campanya de promoció de l'esdeveniment varen ser convidades a fer el servei d'honor del partit entre ambdós equips que va tenir lloc dies abans del festival, també a Barcelona i en el qual es decidia el títol de lliga de la temporada 63-64.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dimecres 1 d'abril de 1964, amb la cerimònia 
del servei d'honor del partit entre el F.C. Barcelona i el Reial Madrid.
A la foto Olivella, Lita Torelló, Ruiz Casasola (àrb), Gelu i Gento.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

El festival es va celebrar el dissabte 4 d'abril al Palau d'Esports, amb una entrada una mica menys apoteòsica del que anunciaven les cròniques, però amb força públic interessat. L'anunci en premsa del festival resumia el que volia ser aquest, a mes d'informar dels patrocinadors:

Promoció del primer 'Festival de la Cançó Esportiva' 
al diari 'La Vanguardia' del 3 d'abril de 1964
Font: Hemeroteca de La Vanguardia

La font amb la informació mes detallada i fiable per a seguir l'evolució del festival es la revista 'Ondas' (1925-1975), editada per la cadena SER, amb els diferents noms que va anar prenent des de la seva creació. A la primera edició hi dedica la portada i diferents pàgines a l'interior:

Portada i retall de foto interior de la revista 'Ondas' de la segona quinzena d'abril de 1964.
Lita Torelló, Alfonso de Mora i Aragón i Gelu. La guanyadora Pastora de Cordoba
rebent la copa del triomf de l'actor i personatge de la 'jet-set' de Marbella.
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona

La cançó guanyadora fou la dedicada al Sevilla, titulada 'Entre claveles i nardos', defensada per Pastora de Córdoba. Les que representaven al Barcelona i Reial Madrid quedaren en catorzena i quinzena posició, respectivament. Lita Torelló defensà la titulada 'Escudo azul y grana' y Gelu, per la seva part, l'anomenada 'Hala, hala Madrid'.

El cert es que aquesta edició es saldà amb un cert mal gust de boca, especialment perquè el comportament d'una part del públic va acostar-se mes al dels hooligans dels clubs que als dels espectadors habituals dels festivals de cançó, xiulant i esbroncant, en algun cas, a les cantants en funció de les simpaties-antipaties que despertaven els diferents clubs. Així ho reflectia l'anònim cronista de la 'Hoja del Lunes' de Barcelona:

Retall de la 'Hoja del Lunes del dia 6 d'abril de 1964.
Font: Hemeroteca BVPH

La segona edició, de l'any 1965, ja representà una lleugera plegada de veles de l'organització. Ho demostra el fet que tot i haver reservat el Palau d'Esports com en la primera edició, el festival s'acabés celebrant quasi a porta tancada en el sí de l'històric estudi Toresky de Radio Barcelona, amb l'assistència d'unes cinquanta persones. Les dones intèrprets varen ser substituïts per els homes, sempre representant els setze equips de primera divisió de futbol. L'elecció de la cançó guanyadora passà a fer-se per votació popular entre els oients de la cadena, sortint-ne vencedora 'Córdoba Deportiva', interpretada per Domingo Garcia.

Retall de la revista 'Ondas' del mes de maig del 1965, amb
las foto d'en Domingo Garcia, guanyador del festival.
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona

Entre els intèrprets hi havia en Lorenzo Valverde i en Juanito Segarra per mencionar algun dels mes coneguts de l'època. Entre el festival retransmès per la radio i el resultat final varen passar dues setmanes, per donar temps a que es produís la votació popular i es pogués comptabilitzar adequadament.

D'aquests primers festivals n'han quedat alguns discos editats en el format conegut com a 'Extended Play' (EP), que contaven amb quatre cançons cadascun:

Dos dels EP editats del I i II Festival de la Cançó Esportiva, respectivament .
Font: Web i Viquipèdia

De cara a la tercera edició de l'any 1966 els organitzadors de Radio Barcelona consideraren que la formula del futbol de primera divisió havia estat esgotada, de manera que sense sortir-se d'aquest esport restringiren l'àmbit dels possibles participants als equips de la primera i segona divisió catalanes. Això portà a una reducció a la meitat dels possibles concursants i permeté que el festival en les seves darreres edicions fos com un simple fi de festa de les 'XII Hores de l'Esport' i de la 'I Nit de l'Esport Català', ambdues també organitzades per Radio Barcelona.

Retall de 'El Mundo Deportivo' del dia 15 d'abril de 1966 
anunciant les tres organitzacions de Radio Barcelona.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo

Una vegada mes les vuit intèrprets seran totes dones i les faran participar lluint la samarreta del club representat, com es pot veure a la foto amb que il·lustrem aquest tercer festival. La guanyadora va ser la cançó 'Club Deportivo Hospitalet', interpretada per la cantant Esther. Les interpretacions i el lliurament de premis es va fer desprès del sopar de la 'I Nit de l'Esport Català' celebrat al restaurant de 'La Font del Gat', a la muntanya de Montjuïc, que va ser presidit per en Juan Antonio Samaranch, encara delegat a Catalunya de la DNEFD, pocs mesos abans de ser-ne nomenat 'Delegado Nacional' substituïnt José Antonio Elola-Olaso.

Retall de la revista 'Ondas' de maig de 1966 amb el comentari sobre
la 'Nit de l'Esport Català' i el 'III Festival de la Cançó Esportiva'
Font: Biblioteca de Catalunya. Fons de Radio Barcelona

Les dues darreres edicions passaren sense pena ni gloria, essent tractades en esquifides notes de premsa inclòs en la mateixa revista de la cadena SER (**). Senyalar, només, que el ventall de possibles participants queda definitivament reduït a l'àmbit català, però per contra s'obrí finalment a d'altres esports. D'aquesta manera es produí que a la quarta edició celebrada l'any 1967 la guanyadora fou la cançó 'Rugby' interpretada per la cantant Montse Sastre. la constància d'aquest fet ens arriba per el butlletí del C.N. Montjuïc, que en el seu n. 214 del mes de juliol de 1967 dona compta de la interpretació per la Montse Sastre de la cançó guanyadora en el fi de festa que tingué lloc al 'Chipirón' en el curs d'un homenatge a jugadors de rugbi del F.C Barcelona i del Montjuïc, a la vegada que s'aprofita per homenatjar també a en Vicenç Esquiroz, que en aquell moment ja era ex-president del club. A la noticia del butlletí s'assenyala que:

"Se organizó un ameno Fin de Fiesta con la estelar actuación de Montse Sastre, quien interpretó magistralmente la canción 'Rugby', vencedora del Festival de la Canción Deportiva que organizó Radio Barcelona, siendo coreada por todos los 'ruggers' asistentes."

La cinquena i darrera edició es celebrà en el restaurant 'La Masia', en el marc de la 'II Nit de l'Esport Català' i una vegada mes com a fi de festa. Guanyant la cantant Merceditas Ruiz que interpretà la cançó 'Privilegios de Tarrasa'.

'La Vanguardia Española' del dia 30 d'bril de 1968.
Font: Hemeroteca de La Vanguardia

Memòries del Montjuïc

(*) Extret de las 'Bases del II Festival de la Canción Deportiva', publicades a 'El Mundo Deportivo' del dia 10 de gener de 1965.
(**) Dins de la bogeria col·lectiva del país en aquells anys per els festivals de música, Radio Barcelona i la cadena SER s'havien embolicat en organitzacions com les de: 'Festival de Música del Atlántico'; 'Festival de Música Moderna'; Festival de Música Jazz'; i per reblar el clau Radio Barcelona en solitari organitzà al menys dues edicions del que en van dir la 'Vuelta a Cataluña de la Canción' els anys de 1966 i 1967, de manera que el 'Festival de la Cançó Esportiva' va anar perdent interés i força, fins a ser finalment eliminat.

© Infinity. All Rights Reserved | © RL Disseny Gràfic