En relació a la necessitat de piscines municipals l'ambient general de la natació catalana tampoc es unànime ni engrescador. Hi concorren dues posicions diferenciades entre aquells que defensen la necessitat de fer piscines municipals a cadascun dels barris de la ciutat, començant per els que disposen d'un club de natació prou arrelat; o els que consideren que cal fer una única piscina coberta pública, gestionada per la Federació Catalana de Natació (FCN), que doni resposta a les necessitats dels clubs 'modestos' que no disposen d'instal·lacions pròpies; val a dir, de tots menys el 'Natació' Barcelona
En la primera posició s'hi troben quasi tots els clubs modestos rellevants de la ciutat de Barcelona, amb els corresponents portantveus mediàtics entre els que sobresurt en Vicenç Esquiroz en el seu vessant de periodista de 'El Mundo Deportivo', el 'Correo Catalán' (on escriu amb el pseudònim de Clarín), la 'Hoja del Lunes' i altres periòdics. En la segona s'apleguen algunes individualitats amb càrrec federatiu o en algun club de la ciutat que consideren inviable la construcció general de piscines i defensen, honestament, que cal concentrar-se en fer quelcom semblant al que ha estat la piscina de Montjuïc en els períodes d'estiu. També gaudiran d'altaveus en els mitjans de comunicació, alguns de molt significats.
En aquest debat es especialment il·lustrativa la participació del setmanari 'Destino', que mostra en repetides ocasions la seva reticència a la idea de piscines municipals per als clubs de natació de cada barriada barcelonina. Així en article d'en Carlos Pardo Gil publicat al n. 392 de la revista, desprès de fer una introducció lloant les piscines privades de 'Baños Populares de Barcelona' (BPB) de la travessera de Gràcia i de la Ronda de Sant Pau, es manifesta contrari a la piscina sol·licitada per el C.N. Montjuïc:
"Precisamente estos dias se habla, como más arriba indicamos, del proyecto de una nueva piscina en el antiguo solar de la Cárcel de Mujeres a pocos metros de la ya existente piscina de propiedad particular a la cual mas arriba nos referimos..., salta a la vista que una lógica distribución de piscinas en la ciudad deberia impelirnos a construir la nueva instalación en otras demarcaciones urbanas."
Mes endavant el periodista defensa com a solució desitjable que les dues piscines de BPB esmentades constitueixin una primera baula de 'una extensa cadena de piscinas barcelonesas', per acabar rematant:
"Construyamos piscinas. De acuerdo. Pero sin menospreciar ni olvidar las piscinas que... unos caballeros se anticiparon en construir mientras otros se limitaban a proclamas verbales... Sería un contrasentido que la primera piscina deportiva que ahora se proyecta con la colaboración del municipio surgiera con aires de concurrencia a la ya antigua y popular piscina de la Ronda de San Pablo"...
... referint-se, es clar, a la de BPB. Quasi dos anys mes tard el mateix Carlos Pardo insisteix en aquest tema, si bé ho fa amb un caire mes genèric:
Retall d'un nou escrit d'en Carlos Pardo a 'Destino' del dia 23 de febrer de 1957
manifestant la seva disconformitat amb que l'ajuntament de
Barcelona cedeixi piscines als clubs de natació (**)
Font: Hemeroteca ARCA
A resultes de la polèmica generada per el primer dels articles la Junta Directiva i la Comissió Pro Piscina del C.N. Montjuïc presenten la seva dimissió. Encara que de seguida es va poder normalitzar la situació institucional del club comptant amb el suport del president de la FCN, en Francesc Draper, aquest incident va ser un mes dels que es van produir en aquests primers anys 50's i que van provocar una certa desmobilització dels associats i dirigents de l'entitat.
La resolució definitiva de l'estancament de les gestions pren cos amb un canvi de Junta Directiva del club, desprès que en Joan Boronat renuncia a la presidència. En la Assemblea General Extraordinària del dia 14 de gener de 1956 es escollida per aclamació la única candidatura presentada, que amb el guiatge del retorn com a president d'en Vicenç Esquiroz, compta amb socis com ara els Florensa, Tauler (Sr.), Orero, Contreras o Gracia. L'Esquiroz, capdavanter i ànima efectiva i afectiva de l'entitat, s'havia pres un respir d'una mica mes de dos anys de la gestió del club i retornava ara amb forces renovades. Coincideix amb el 'fitxatge' com a President de Mèrit d'en Enric Llaudet, empresari tèxtil i membre de la junta del F.C. Barcelona, que pot aportar al Montjuïc la seva experiència professionals i la seva agenda de contactes amb les 'altes esferes' del país.
Copia de la carta autografiada d'en José Antonio Elola Olaso, amb data del 10 de juliol
de 1957, confirmant el recolzament de la 'Delegación Nacional de Educación Física
y Deportes' a la demanda del C.N. Montjuïc de la piscina de la Reina Amalia
Font: Arxiu JCE, butlletí del CNM
1959, el desllorigador
Poc abans de l'arribada d'en Vicenç Esquiroz a la seva segona etapa presidencial s'ha produït a l'ajuntament de Barcelona un altre relleu en la regidoria d'Esports, on l'any 1955 s'incorpora en Joan Antoni Samaranch Torelló; un prometedor gestor esportiu de trenta-cinc anys que s'ha destacat en l'hoquei patins, quan tot just ha deixat de ser-ne jugador, i on havia estat l'impulsor dels campionats del món de la especialitat disputats a Barcelona els anys 1951 i 1954. L'any 1957 el relleu a l'ajuntament es produeix també en la figura de l'alcalde, quan en Josep Maria Porcioles Colomer substitueix a l'Antoni Maria Simarro. L'entesa entre Samaranch i els nous dirigents del Montjuïc fou immediata i les tasques per a la consecució de la piscina de la Reina Amàlia prenen una notable embranzida, comptant amb el suport, aquesta vegada efectiu, del nou alcalde.
Això es concreta quan l'any 1959 es produeixen dos fets aparentment contradictoris però que junts conformen el desllorigador que el club esperava des de feia mes d'onze anys:
- Per acord del Ple Municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 29 d'abril s'aprova el 'Pla d'Urbanització del Casc Antic' en el que, ara sí, s'inclou la construcció de la piscina de la Reina Amàlia
- Per acord del Ple de la Diputació de Barcelona del 27 d'octubre s'aprova la cessió de l'espai que hauría d'ocupar la piscina al 'Ministerio de Educación Nacional' per a que construeixi el nou institut de segon ensenyament Milà i Fontanals
El Montjuïc es queda sense l'espai previst per a la seva piscina municipal i veu com tots els impediment de l'indivís del terreny, que han estat l'excusa dels molts anys de retard, s'han esvaït en un moment per l'acord entre l'ajuntament, la diputació i el govern central. En un primer moment s'instaura el pessimisme i en la reunió on es comunica la novetat per part del regidor d'Esports al president del club cadascun d'ells proposa un nou emplaçament diferent per a la piscina. En Samaranch vol que la instal·lació esportiva se situï darrera de l'església romànica de Sant Pau, en uns terrenys balders; l'Esquiroz, en canvi, proposa que l'equipament esportiu s'inclogui dins de les obres del nou institut, pensant segurament que aquesta ubicació en pot facilitar una ràpida realització.
Aquesta vegada, però, l'enrenou té una solució fulminant: l'endemà mateix de fer-se públic l'acord de la diputació els directius del club són citats a la plaça de la Reina Amàlia per l'alcalde Porcioles i el regidor Samaranch que els porten a visitar el magatzem de 'Maderas Salazar', ubicat al fons de la plaça, perpendicular al solar inicialment previst. En el curs de la visita l'alcalde Porcioles promet "... no se'n parli mes, aquí hi farem la piscina". I s'inicien de manera immediata els tràmits per a la expropiació dels terrenys que haurà d'ocupar el nou espai esportiu mitjançant l'expedient del Negociat d'Urbanisme municipal n. 12.158 que serà proposat i signat per en Santiago Udina Martorell, Tinent d'Alcalde encarregat d'Obres i Instal·lacions Municipals, el qual serà també un ferm defensor de l'equipament demandat per els del Poble Sec. L'optimisme es desborda i es parla de la col·locació de la primera pedra en un acte oficial a celebrar a les primeries de l'any 1960, i de la molt ràpida finalització de l'obra.
Retall de 'El Mundo Deportivo' del 30 d'octubre de 1959
amb l'anunci de l'acord d'expropiació dels terrenys per
a la futura piscina de la Reina Amàlia.
Font: Hemeroteca Mundo Deportivo
Els anys decisius, darrers obstacles...
Encarem els anys que marquen la fase final de la construcció de la que serà la segona piscina municipal coberta de Barcelona que ha de ser usufructuada per el el C.N. Montjuïc. És un bon moment per a fer un repàs del càrrecs institucionals de l'Ajuntament de Barcelona i del Club Natació Montjuïc que han hagut de passar per a acabar fent realitat aquesta instal·lació
RELACIÓ D'ALCALDES, REGIDORS D'ESPORTS I PRESIDENTS
DEL CNM, AMB ELS SEUS ANYS DE MANDAT
(*) L'alcalde Josep M. Albert i el regidor Epifani de Fortuny foren destituïts arrel de la vaga de tramvies de
1951, mentre que l'alcalde Simarro ho fou arran de la vaga de tramvies de 1957.
(**) Joan Antoni Samaranch compagina la tasca de l'ajuntament amb la de delegat a Catalunya
de la 'Delegación Nacional de Educación Física y Deportes' (DNEFyD), nomenat per en José Antionio Elola Olaso
Font: Elaboració pròpia
És a dir, que la tardança en la construcció va 'consumir' fins a cinc regidors o ponents d'Esports i fins a tres alcaldes de la ciutat, el mateix nombre que el de presidents del C.N. Montjuïc. Això s'explica per la durada difícilment repetida entre la promesa inicial i la inauguració real d'aquesta instal·lació esportiva (***).
La col·locació de la primera pedra es va anar retardant. Finalment, el dissabte 28 de gener de 1961 es va poder realitzar l'acte protocol·lari amb l'habitual presència de les primeres autoritats del país i altres convidats. Com a anècdota un dels assistents mes celebrats va ser el futbolista del F.C. Barcelona Ladislao Kubala que com tots els hongaresos esportistes i/o artistes que aterraven a Barcelona mantenia una molt cordial relació amb el Montjuïc, especialment a través del seu president Vicenç Esquiroz.
Dues imatges de l'acte de col·locació de la primera pedra de la piscina de la Reina Amàlia.
La primera es de la capçalera de l'acte i la segona del moment en que l'Alcalde Porcioles es
disposa a col·locar dins de la primera pedra el cilindre metàl·lic contenint els diaris del dia.
Font: Arxiu del CNM. Fts. primera foto Suàrez, segona Font Gasol
En la primera fotografia distingim, entre d'altres, al Tinent d'Alcalde en Santiago Udina; just darrera seu els presidents executiu i d'Honor del Montjuïc, Esquiroz i Epifani de Fortuny en una distesa conversa; en Mateu Molleví, president de la FCN; Sebastià Roca en segona fila, fundador del club; Joan Antoni Samaranch, Regidor d'Esports i delegat a Catalunya de la DNEFyD; la representació militar corresponent molt interessada en la conversa amb l'ídol blaugrana del moment, en Ladislao Kubala; una mica mes retirat i en segon pla veiem l'àrbitre internacional de waterpolo Mateu Manguillot. D'aquest acte la premsa en destaca el parlament de l'alcalde subratllant que: