Butlletí. Deu anys, un Aniversari rodó...

En dates senyalades, com aquesta del X Aniversari del club, el butlletí solia empescar-se-les per a fer un número especial dedicat a la commemoració.

No va fallar tampoc aquesta vegada i al número 53, de gener de 1954, ja anunciava en la seva portada l'efemèride que s'esdevenia aquell any. El butlletí especial dedicat al X Aniversari, però,  va ser el n. 56, del mes d'abril, composat per fins a 48 pàgines, en comptes de les 12 habituals. Tenia una doble caràtula: la primera exterior i mes treballada a tot color i la interior amb el format habitual per aquells anys.

Portades corresponents als mes de gener i abril de 1954, respectivament,
commemoratives del X Aniversari del Club Natació Montjuïc.
Font. Arxiu JCE

La portada interior reproduïa la vista de la futura piscina de la plaça de la Reina Amàlia segons l'avantprojecte elaborat l'any de 1951, que ocupava el solar on posteriorment es construiria l'institut Milà i Fontanals, tocant a la Ronda de Sant Pau. L'editorial era la transcripció exacte de l'aparegut en el primer butlletí del club, de novembre de 1946 amb el titol de '¡ Adelante con el C.N. Montjuïc !'. Hi seguia la salutació d'en Joan Boronat Carner com a president de l'entitat i una mica mes endavant una entrevista amb qui ja ocupava el número 1 dels socis, en Vicenç Esquiroz Soliva. De fet entre aquestes dues personalitats, tant diverses, es va repartir el lideratge de l'entitat durant els seus primers vint anys de vida. Es reproduïa, també, l'anomenat 'Cuadro de Honor' amb el seu President Honorari i els Socis d'Honor:

Reproducció de la pàgina 2 del butlleti n. 36 d'abril de 1954
Font: Arxiu JCE

Més endavant s'afegiria un President de Mèrit, en Enric Llaudet Ponsa que va arribar a ser president del F.C. Barcelona; a la vegada que el llistat de Socis d'Honor s'aniria engrandint amb diferents dirigents i esportistes. També podem observar l'ampliació del concepte de 'Socis Fundadors', que passen de ser els catorze considerats comunament com a tals a l'ampliació que representa anomenar com a fundadors a tots els integrants de la Junta Consultiva, en aquell moment constituïda amb els vint-i-cinc primers socis (*).

Gran part de les pàgines d'aquest número especial es dedicaven a fer un repàs de les diferents seccions del club i de les seves fites en aquests primers deu anys de vida. Com a mostra representativa reproduïm les dedicades al rugbi i a l'atletisme, atenent al fet que en aquest bloc en parlem menys del que voldríem:

Reproducció de les pàgines 10-11 i 32-33 dedicades respectivament al rugbi 
i a l'atletisme del club en el butlletí del X Aniversari de l'entitat
Font: Arxiu JCE

Com es habitual en aquestes celebracions es programaren diferents activitats de cadascun dels esports practicats en el club. En aquest mateix número d'abril es dona compta de les previstes per el mes en curs, tant en natació com en rugbi. Aquest darrer organitza per primera vegada un encontre internacional per el dilluns de pasqua, dia 19 d'abril, amb la participació d'un club del sud de França, el 'Saint Gironnais', fundat l'any de 1908 a la ciutat de Saint-Girons. Aquest primer contacte del rugbi del Montjuïc, entrenat llavors per en Garreta, amb un rugbi tan desenvolupat com el francès es salda amb la consegüent derrota 'dolça'...

Avis dels actes del X Aniversari a celebrar en el mes d'abril
Font: Arxiu JCE

També la natació va organitzar una important prova interclubs en convocar el 'Criterium X Aniversari del C.N. Montjuïc', que es va diputar el dimarts 29 de juny a la piscina de Montjuïc, consistint en curses sobre 100 m. lliures dividides en categoria infantil i absoluta, tant per als nois com per a les noies. Hi participaren deu clubs i el Montjuïc obtingué el cinquè lloc en la classificació final.

Per a poder ajudar en les despeses extraordinàries d'aquesta commemoració, tal com ho va acordar l'Assemblea General de socis del 28 de novembre de 1953, s'estableix per primera vegada una quota mensual extra a pagar per tots els associats de l'entitat blanc-i-verda. Serà el precedent de la tretzena quota que al llarg de molts anys es cobrarà per a la celebració en el període estiuenc del que vindrà a ser conegut com a 'Dia del Club'.

En el número següent del butlletí s'hi encabeix un article d'en Gerard Carmany, en aquell moment entrenador de l'equip de natació sincronitzada del club, que ve a resumir prou bé alguns dels sentiments que tingueren en aquesta celebració els pioners del Club Natació Montjuïc:

"Dificil será para todos olvidar los primeros años, las reuniones matinales en Montjuich; los entrenamientos diarios; las primeras salidas a los campeonatos; el primer partido de polo; ... la primera competición que nadamos con el nombre del C.N. Montjuich detrás del nuestro; el primer carnet que tuvimos; la primera copa ganada para nuestro club. Casi ya no tenemos el mismo entusiasmo de entonces, las mismas ansias de lucha, pero estos recuerdos no se borran fácilmente..."

Memòries del Montjuïc

(*) Es interessant de veure el succeït en el cas d'en Martí Planas Ferrer, que es desplaça del número 1 de soci 'ordinari' que venia ocupant des de la fundació del club l'any 1944, a inaugurar un simbòlic n.1 dels socis d'honor. Amb aquesta operació la resta dels fundadors corren un lloc, passant a la posició de primer soci del club en Vicenç Esquiroz Soliva; situació que, amb tot mereixement, mantindrà tot al llarg de la seva vida.

Butlletí. Un pioner del Tir amb Arc català al Club Natació Montjuïc...

Eugenio-Santos Chavala Ibort, 'Forjador de la Història Esportiva de Catalunya'

El butlletí n. 383, d'octubre de 1996, dedica un record per en Eugenio-Santos Chavala Ibort un dels socis més antics del C.N. Montjuïc, a la vegada que segurament també un dels mes desconeguts per els seus consocis. I es el cas que l'Eugenio-Santos es tota una figura destacada de l'esport català del segle XX amb característiques del que es coneixia com a 'sportman', és a dir una persona que no es podia encabir en una o dues pràctiques esportives només, sinó que el seu interés el portava a practicar-ne un gran nombre com: l'aeronàutica amb el vol sense motor; la natació i el waterpolo a les files del C.N. Catalunya, el F.C. Barcelona i el Montjuïc; la nàutica, com a practicant de la vela i el motor; el voleibol; i un bon altre seguit d'activitats esportives que inclouen l'atletisme, l'equitació o el rugbi.

Pàgina 16 del butlletí n. 386 del C.N. Montjuïc, 
corresponent al mes d'octubre de 1996.
Font: Arxiu JCE

Però en el que realment excel·lí va ser en el tir amb arc, esport del qual fou l'impulsor a Catalunya i a Espanya. Fundà l'any 1949 el Club d'Arquers de Catalunya (CAC) que juntament amb la pionera Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF) van constituir, sota l'impuls d'en Santos Chavala, la Federació Catalana de Tir amb Arc el mateix any de 1949, en una reunió celebrada als despatxos de 'El Mundo Deportivo'. L'acta de constitució en dona fe:

Reproducció de l'acta de fundació de la Federacio Catalana de Tir 
amb Arc, on destaca la intervenció d'en Eugenio-Santos 
Chavala Ibort, nomenat com a primer president.
Font: Arxiu de la F. C. de Tir amb Arc 

A més de ser-ne el primer president (1949-1952) en va ser també el primer campió de Catalunya l'any 1950, a la vegada que quedava com a tercer classificat en el Campionat d'Espanya del mateix any. Mes endavant fou entrenador i seleccionador de la federació catalana. Entre les seves actuacions important en aquest esport va impulsar la consecució d'un camp de pràctiques fix que es va situar en un fossar de l'entorn del castell de Montjuïc de Barcelona. Encara més endavant va ser un dels promotors de la primera galeria coberta de tir amb arc de Catalunya, l'any 1959. Va difondre diverses publicacions divulgatives d'aquest esport en els primers anys 50's, com ara el manual 'Compendio de Arqueria', redactat de manera conjunta amb un altre pioner del tir amb arc català, en Miquel Blanch Cubiña.

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio-Santos Chavala, J. Soler 
i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc l'any de 1950. 
Font: Arxiu Vicenç Monguillot. Ft. SI

Del contingut de l'article de premsa reproduït al butlletí del club (*) hauríem de matisar, a la llum de les dades ara disponibles, alguna de les afirmacions fetes. Entre elles cal senyalar que l'Eugenio-Santos Chavala no pot ser considerat un dels fundadors del Montjuïc, atès que en llistat de socis mes antic dels conservats apareix la seva alta com amb data del 30 de desembre de 1946 i amb el número 48 de soci (**), mentre que de manera comunament acceptada s'ha convingut que el nombre dels socis fundadors fou el de catorze.

Retall de la pàgina 3 del Llibre de Socis del 
Club Natació Montjuïc de l'any 1957.
Font: Arxiu del CNM

Tenint en compte que en alguns moments de las vida del club el concepte de fundador s'ha fet extensiu a un nombre més ampli dels socis inicials i, més específicament, als integrants de la Junta Consultiva formada per els primers 25, si que podria quedar justificat que en algun moment li fos aplicat aquest concepte. No ens consta tampoc que arribés a formar part de la Junta Directiva del club, al menys no a la de l'any de 1968 en que entra de president en Diego Devesa Palomera que pren la decisió de reduir de manera dràstica el nombre d'integrants d'aquesta, que queda formada per només set directius.

Aquests matisos no desmereixen en res la figura del soci Eugenio-Santos Cahavala Ibort, que en consideració dels seus mèrits acumulats al llarg d'una dilatada carrera esportiva va merèixer rebre a l'any 1993 la medalla amb que la Generalitat de Catalunya distingia als 'Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya'

Memòries del Montjuïc

(*) Per les dates i el context, el diari on es va publicar l'original reproduït al butlletí del club podria ser l'Avui (1976-2011).

(**) Per aquelles coses dels arxius de les entitats esportives, generalment no gaire ben mantinguts, el primer Llibre de Socis amb caràcter oficial conservat al C.N. Montjuïc es de l'any 1957. No obstant si que es pot afirmar que el nombre de socis fundadors es de 14 persones, encapçalades per en Martí Planas i en Vicenç Esquiroz, socis 1 i 2 respectivament en el moment de la fundació del club.