Butlletí. Bones festes de Nadal i Cap d'any...

Felices fiestas de Navidad y Fin de Año...
Happy Christmas and New Year...
Buon Natale e Anno Nuovo...
Καλά Χριστούγεννα και Πρωτοχρονιά...

Com cada any en arribar aquests dies les felicitacions i els millors desitjos es multipliquen d'acord amb el nombre de familiars, amics i coneguts. Les xarxes socials no han fet mes que incrementar-ne la proporció en termes geomètrics.

El butlletí del Club Natació Montjuïc, en la seva llarga història de mes de seixanta anys d'edició en paper, no se'n ha estat de complir mes o menys anyalment amb aquesta  tradició. En veurem uns quants exemples.

Als primers butlletins, que agrupaven per regla general un número indeterminat de mesos, l'espai era prou limitat per a que s'esmentes massa formalment la felicitació de les festes. Una primera menció indirecte la trobem en el número vuit, d'octubre-desembre de 1947, quan a la secció de 'Dimes y diretes del Once' s'assenyala que:

"Ahora sólo faltaría que nos tocara el 'Gordo' de Navidad. Sería como para construir una piscina propia, un campo de deportes y una barraca de feria. Ah ! y entonces veríamos sonreír a Diego Devesa, el tesorero."

El que era un dels fundadors del club i que mes endavant en va ser president (1968 i 1972) no va ser mai un home de riure fàcil; però poca broma amb els diners del club que van ser controlats, en els seus anys de tresorer, fins a l'últim cèntim.

En el mateix número ja s'institueix un acte que per molts anys anirà lligat a les festes de Nadal. El 26 de desembre s'anuncia el 'Reparto de Premios' del club, que va tenir lloc a la 'ALAMEDA DEL CÓMICO' (1905-1962), als jardins d'aquest teatre , tant determinant en la vida del 'Paralelo' d'aquells anys. 

Ja als anys 1961 i 1962 ens trobem amb anuncis mes específics vinculats a aquestes celebracions tradicionals:

Retall del butlletí n. 147, de desembre de 1961 (*)

Contraportada del butlletí n. 159, de desembre de 1962

Aquests dos anys són claus en la història del Club Natació Montjuïc. Per primera vegada des de la seva instauració, els Campionats Generals de Catalunya els guanya un equip diferent del C.N. Barcelona, en ambdós casos ho fan els equips del Montjuïc; primer el femení (1961) i l'any següent el masculí (1962) . Tant el retall de 1961 com la contraportada de 1962 ja ens deixen veure una programació mes elaborada dels actes d'aquestes festes de Nadal i de Cap d'Any. S'hi inclou una funció teatral, amb ball familiar en acabar la representació; el repartiment de premis del dia de Sant Esteve; i una festa 'Reveillon' per a celebrar el Cap d'Any. Serà un format que s'anirà reproduint en els anys següents.

Portada del butlletí n. 310, de novembre-desembre de 1976

L'any 1976 es un altre dels referents a la història del Montjuïc. El mes d'octubre d'aquell any s'ha procedit a la inauguració del que llavors es coneixia com a 'Ciudad Deportiva', encara que fos de manera una mica precària, però es tractava de tirar endavant el projecte, que venia a ser una de les prioritats que s'havia marcat en Joan Ballart en ser escollit president en aquesta seva primera etapa (1972-1981). Dos detalls afegits: malgrat que ja des de mitjans els anys 60's es habitual de veure al butlletí escrits en català, aquesta portada, a l'igual que la totalitat del seu contingut, segueix emprant el castellà; d'altre banda, malgrat guanyar l'espai de la portada en el seu interior no es fa cap esment als actes programats, que de ben segur arriben als socis per altres canals de comunicació.

Portada del butlletí n. 355, de octubre-desembre de 1986

El dia 17 d'octubre de 1986 va ser el de la proclamació per el CIO de la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada. En felicitar les festes aquest número del butlletí no se'n pot estar de recollir el que va ser un esclat d'alegria compartida per una gran majoria dels ciutadans de Barcelona i de tota Catalunya. L'estrella dels Reis Mags porta l'emblema de la candidatura olímpica i assenyala el camí cap al que acabaran sent els millors Jocs de la història, fins aquell moment. L'editorial a les pàgines interiors resalta que:

"FELICITATS!!!!... BARCELONA HA GUANYAT... EL C.N. MONTJUÏC TAMBÉ HA GUANYAT."

literalment així, amb majúscules de cridar. En aquest número, però, tant la portada com el seu interior ja és escrit majoritàriament en català; segueix mancant qualsevol tipus d'informació referent als actes programats, que de ben segur han d'haver existit.

Contraportada del butlletí n. 390, de desembre de 1999

Ja a les acaballes del segle XX ens trobem amb aquesta contraportada felicitant les festes i convidant als socis a assistir al 'Sopar Cotilló de Cap d'Any', a celebrar en el restaurant del club. Per les 9.500 pessetes, equivalents a 57,10 €, es te dret al sopar i als complements per al cotilló. Si s'opta per anar només al cotilló la cosa queda en 3.000 ptes., és a dir els actuals 18 €. S'anuncia, també, la presència d'un Rei - o d'un seu representant - a les instal·lacions del club per a recollir les cartes dels nens que així ho desitgen per el dia 2 de gener de 2000.

M. del M.

(*) Com resulta evident, no hem incorporat l'habitual informació de la font de procedència de les imatges que acompanyen el contingut per tractar-se sempre del butlletí del club de l'Arxiu JCE, equivalent al propi del 'Memòries del Montjuïc...'

Petita crònica d'un comiat alegre i emocionat...

En recordança d'en Josep Brascó i Catà

Ahir, 12 de desembre, va arribar l'hora esperada per a poder retrobar-nos al voltant de la memòria d'en 'Pepe' Brascó, tot celebrant els seu recorregut vital i, molt especialment, l'esportiu

Vam comptar amb l'assistència de les seves dues famílies: la de la sang, sempre estimada encara que sovint fos en la llunyania per el recorregut 'mediterrani' d'en Josep; i la del 'planeta' Waterpolo, del qual en va fer la raó de ser d'un altre pilar de la seva vida. 

Malgrat que la dispersió de les dates prèvies no convidaven a l'optimisme per el que fa a la participació, el cert és que a l'hora convinguda l'entrada de la gent dels clubs i entitats era continuada, arribant-se a acomplir un aforament molt important.

L'acte es va dissenyar amb dues parts diferenciades. La primera, de caràcter mes oficial, iniciada amb l'agraïment a l'amabilitat del Club Natació Atlètic-Barceloneta per donar-nos acollida, a la vegada que és donava la benvinguda als participants. Tot seguit en Sergi Massó, l'encertat conductor de l'esdeveniment, donà pas als audiovisuals preparats per a l'ocasió, dos dels quals us els presentem en aquesta entrada.

Finalitzada la projecció tingueren lloc els parlaments, tot ells de forta expressivitat i mesuradament breus. Inicià les intervencions la Lidia Flaqué que, a mes de les seves dilatades tasques directives en el waterpolo, intervenia en nom dels esportistes del Montjuïc que es troben en l'origen de la carrera esportiva d'en Josep, juntament amb els del Mediterrani. La Lidia ressaltà l'amistat establerta amb en 'Pepe' en les múltiples trobades en esdeveniments internacionals al llarg de tants anys.

A continuació prengué la paraula en Yiannis Giannouris, personalitat rellevant en el món del waterpolo grec i internacional, que amb d'altres persones desplaçades expressament des de Grècia representaven la segona pàtria esportiva d'en 'Πέπε' Brascó. Es va fer ressò de la seva prolongada amistat des de que un dia de 1983 en Josep fou cridat a dirigir la selecció nacional del país hel·lè, tot destacant de l'homenatjat la seva comprobada valentía per apostar per els joves valors del nostre esport.

Tancà els parlaments en Manel 'Lolo' Ibern, home del waterpolo en el qual ha exercit quasi totes les funcions executives i directives possibles. Ressaltà la qualitat pionera d'en Brascó en obrir camí a la professionalització dels entrenadors del país, fins llavors encara amateurs. Al mig de la seva intervenció va tenir lloc una de les sorpreses de la nit, en convidar a l'estrada a en Manel Estiarte que es trobava entre els participants, qui va voler dedicar unes sentides paraules a l'impulsor de la seva carrera, quan just tenia quinze anys, com a l'etern MVP de tantes competicions internacionals, incloent cinc Jocs Olímpics consecutius.

En Manel Estiarte, cridat a intervenir per en 'Lolo' Ibern
en la recordança d'en Josep Brascó Catà del dia d'ahir.
Font: Facebook 'Waterpolo Friends'

Acabats els parlaments el conductor donà pas a la segona part programada, on de manera mes informal els participants es retrobaven i reconeixien velles amistats i coneixences, mentre que l'entitat amfitriona els hi oferia un refrigeri. Hi hagué temps, també, per a que la família pogués atendre a totes les persones interessades a saludar-los.

Des d'aquest bloc no ens queda més que agrair al Club Natació Atlètic-Barceloneta la seva hospitalitat i felicitar-nos a tots els participants per haver demostrat que el 'planeta' Waterpolo del país és ben viu i despert quan l'ocasió el crida a comparèixer.

'Entre amics', presenta un resum del recorregut esportiu 
i professional d'en Josep Brascó i Catà

El segon vídeo explica, en paraules del mateix Brascó, l'anècdota referida 
a la primera vegada en que va parlar amb en 'Bandy' Zolyomy (*)

'Col·lectiu de Waterpolistes de Catalunya' (**)

(*) Com tota la resta de l'operatiu d'aquest esdeveniment, el vídeos varen ser preparats per el col·lectiu organitzador, amb el suport tècnic de 'Memòries del Montjuïc...'

(**) Tal com era previst, ahir mateix aquest col·lectiu va finiquitar la seva existència, donant-ne fe en Quim Pujol que n'era present. En realitat aquest conjunt de persones que l'han constituït fins ahir l'únic que volíem era remarcar que la tasca d'organització, sempre coordinada amb la família Brascó-Julià, venia de la base del waterpolo del país, fugint de qualsevol tipus de protagonisme de persones o entitats.